20/2/14

Nora Navas: “Menystenen una cosa tan essencial com la cultura i l’educació”


Font: Ana Pantaleoni (elpais.com)
Serena i segura. Treballadora i poc ambiciosa. Nora Navas (Barcelona, 1975) és d’aquelles dones que creu que no s’estudia per ser actriu, sinó que “es viu”. I ella ho viu pausadament, provant de triar —en la mesura que la crisi ho permeti i no interfereixi en la vida de la seva filla— els papers que li agraden. Fuig sobretot de la velocitat de la televisió. Després de passar tres dies de càsting, ara ja està d’assajos. El pròxim 27 de febrer s’estrena Doña Rosita La Soltera al TNC amb Joan Ollé a la direcció.
Navas va començar a l’Institut del Teatre, però ho va deixar a segon. Va estudiar Humanitats a la Universitat Autònoma i va arribar a tercer. Va anar picotejant fins a trobar el seu propi mètode de treball. I va ser a Buenos Aires on va descobrir una manera de fer teatre que la va captivar per sempre. Mentre gaudeix de l’èxit de la seva última pel·lícula, Tots volem el millor per a ella, ja té un nou projecte —se li il·luminen els ulls—, un film amb Gracia Querejeta. Ho estava esperant.
Què ha representat per a la seva carrera Tots volem el millor per a ella?
De fet, és el meu primer paper protagonista amb la sensació de portar el pes de la pel·lícula. Són moments de la vida. M’ha suposat investigar, buscar una altra ànima a la qual posar veu. És un personatge fet sense prejudicis, està en un lloc no reconeixible, no té referents. I també ha estat un plaer conèixer Mar Coll, la directora, una persona molt senzilla i molt pencaire, amb una sensibilitat semblant a la de la protagonista, a la Geni. Una directora que no jutja i que està oberta.
No obstant això, el Goya s’ha resistit.
Jo tenia molt clar que se l’enduia Marian Álvarez... però estic feliç, feliç. És una pel·lícula que no s’ha vist gaire. Arribar i obtenir una nominació és molt.
Li va agradar la gala.
Una mica feixuga, llarga.
He llegit que creu que els polítics ens han faltat el respecte. Per què ho pensa?
Crec que no tenen el respecte pel cinema i la cultura que es mereixen aquest país i els seus professionals. Hi ha la sensació que menyspreen una cosa tan essencial com és la cultura i l’educació. Fa la sensació que des del No a la guerra hi ha un boicot al cinema espanyol. A veure si ens aixequen el càstig. Fa la sensació que no donen suport a la cultura. El ministre Wert, simplement, no va venir a la gala dels Goya. Un altre ministre no ve, i l’endemà ja és fora.
L’IVA és el problema principal?
N’hi ha molts. Hi ha el problema de la pirateria, que a Espanya és molt potent. També hi ha un canvi en la forma que consumim cinema. Lluitar contra la pirateria és difícil, però amb l’IVA s’ha demostrat que aquesta mesura no aporta més beneficis. A Holanda se’n van adonar i al cap d’un any ho havien baixat. A mi m’agradaria tenir un govern que admetés els seus errors. I, en canvi, sembla un govern prepotent, que el que jo he decidit és així i punt, i la resta us calleu perquè sou uns subvencionats, quan tots sabem que hi ha coses més subvencionades que el cinema.
González Macho, president de l’acadèmia, diu que fer una pel·lícula en aquests temps s’ha convertit en una heroïcitat.
És molt complicat. L’última pel·lícula que he rodat l’he fet en quinze dies cobrant un quart del que cobrava. I parlem d’una pel·lícula d’època, amb coreografia, amb música... amb una complexitat que abans es podria haver allargat sis setmanes. Amb un ritme que acabem tots malalts per uns horaris impossibles.
I mentrestant van tancant sales. Més de 400 en els últims temps.
Es va demostrar en la festa del cinema que la gent hi va, hi havia unes cues que jo no havia vist des de l’estrena d’ET.
És un tema de preu?
Jo crec que no pot costar el mateix l’entrada d’una pel·lícula d’una major americana, amb milers de dòlars per al seu rodatge, i la d’un film com Stockholm. Potser per a una pel·lícula que ha costat pocs diners podries pagar tres euros, però si vas a veure la darrera Guerra mundial Z et podria costar 13 euros o més. Per què el cinema i el teatre han de ser tan barats? El preu ha d’estar en proporció, i hi ha d’haver mesures perquè la gent que passa per moments difícils hi pugui accedir, però també la gent que pot pagar ha de pagar: és cultura, aliment de l’ànima.
La crisi del cinema català és més gran que la de l’espanyol?
Jo crec que aquí tenim molt talent. I s’ha demostrat. Ha estat un any que ha costat molt, i n’hi ha hagut molt poques, però les pel·lícules que s’han fet han estat molt bé. Jo sóc un exemple, he fet dues pel·lis i en català. Pa negre, per exemple, va arribar fins al Japó. El nostre cinema pot arribar on vulgui. La cultura no ha de tenir fronteres.
Creu que la solució als problemes del cinema català passa per la taxa a les comunicacions?
Jo la taxa la veig bé. Ja que l’IVA no baixa, cal obrir altres formes de finançament.
Consulta sí o no?
Consulta sí, sempre. Podem decidir el que volem. Ningú ens ho pot prohibir.

Un Goya, dos Gaudí

Un any després de patir un terrible accident de trànsit, la Geni està llesta per reprendre la seva vida... o almenys així ho vol veure la seva família. La Geni és Nora Navas a Tots volem el millor per a ella (Mar Coll, 2013). I per aquest paper, l’actriu catalana ha aconseguit el seu segon premi Gaudí com a millor actriu, a més de ser una de les nominades als Goya 2014. La pel·lícula va obrir el concurs de la Setmana Internacional de Cine de Valladolid, en la qual es va endur l’Espiga de Plata com a millor actriu del festival internacional. Navas és a més guanyador d’un Goya per Pa negre (Agustí Villaronga, 2010).
L’actriu nascuda a Barcelona resta importància als premis. “Mai no treballo pensant en ells i si després vénen... doncs millor”. L’últim film en el qual ha treballar és El último baile de Carmen Amaya, dirigida per Judith Colell.