3/6/14

Com si fos un ‘off Grec'

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)

L'Almeria ja es va presentar, fa cinc anys, reivindicant una programació Fringe, al marge de tot. Que no volia quedar-se en l'emergència i el risc de les sales alternatives (com sí que apuntaven aquelles direccions artístiques dels anys noranta) sinó que reivindicava una certa producció que havia de ser atractiva per a un públic més ampli, acostant-se a la comercialitat, si era necessari. Ara el festival Barcino dels primers estius ha desembocat en Festiu Fringe i manté les dates, coincidint amb l'explosió del Festival Grec de Barcelona. És un off Grec? Víctor Álvaro, director artístic i impulsor també d'aquest festival, es distancia del cicle La torna del Grec (una programació d'excel·lència que es van reservar les sales alternatives quan van veure que el Grec les abandonava). Llucià Homs, el responsable de la direcció de promoció de Sectors Culturals a l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, no té manies a l'hora de dir que sí, que competeixen amb el festival Grec perquè són programacions que coincideixen en dates i que, per tant, són un festival off.
La marca Fringe, encunyada a Edimburg el 1948, ha marcat tendència en capitals com ara Nova York, Chicago, Toronto, Londres, Dublín, Madrid, Praga i Singapur, entre d'altres. Ara és el torn de Barcelona. De fet, de moment es concentra als barris de Gràcia (on hi ha l'embrió i una forta concentració d'oferta i demanda cultural) i l'Eixample. El Fringe serà del 6 al 27 de juliol a l'Almeria, el Regina, l'Espai Jove La Fontana, l'IED, el Teatre Akadèmia i l'antiga Fàbrica Damm. Hi haurà una festa d'arrencada als mercats de Gràcia el 13 i el 14 de juny en què les companyies faran petits aperitius dels seus muntatges tot convidant la clientela a aventurar-se amb el teatre. Perquè el Fringe supera el públic habitual del teatre i busca les persones inquietes que volen tenir noves experiències artístiques, sense distinció.
La programació
La programació –encara no s'ha fet pública la graella completa– recull des de circ fins a mim, teatre còmic i una mena de teatre exposició. Hi ha títols coneguts com el Ticket dels Clownics (la companyia germana petita de Tricicle); clàssics com Ñaque o de piojos y actores de Sanchis Sinsterra (ara amb El Replà produccions); intrigants com Trashèdies inspirant-se en la biografia del misteriós Jermaine Blakwell (accèssit de la Beca Desperta i estrenat recentment a la Nau Ivanow); internacionals com La canción del camino viejo, a càrrec d'una parella d'argentins, o el projecte d'Àngels Aymar amb el collectiff Lyon.05. Altres noms propis són els Teatro de Cerca (multipremiats pel Que vaya bonito tot just aquests dies preparen una nova incursió al Tantarantana els actors d'aquesta companyia) o Àlex D. Capo en el projecte Obsolescence.
Tots els espectacles tenen un preu de 10 euros, exceptuant la festa als mercats, que actua de reclam i com a contrapartida a l'aportació econòmica dels Mercats. L'any passat van passar unes set mil persones per les activitats del Festiu (quan encara no s'havia batejat amb el cognom Fringe).
Durant les direccions de Ricardo Szwarcer van obrir un cicle Fast Forward que provocava invocar l'emergència. Ara, Ramon Simço no es conforma amb donar-li un itinerari concret sinó que incorpora noves cerques de públic i disciplines en el cartell del Grec. Llucià Homs calcula que cada any hi ha uns 150 festivals a Barcelona que tenen objectius i públics ben concrets. Això fa que la ciutat tingui una gran capacitat “d'atraure talent i públics” en cada una de les seves apostes. També en aquest Festiu Fringe.