16/7/14

Dagoll Dagom: 40 anys en 10 moments


Font: Laura Serra (ara.cat)
“Recordo nítidament la primera vegada que vaig llegir al diari que el grup Dagoll Dagom presentava una obra. Vaig pensar: «Quin nom! S’han tornat bojos?»”, admet Joan Lluís Bozzo. Al cap de quatre anys era director de la companyia. I ho seguiria sent 40 anys després. Juntament amb Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel han capitanejat la principal companyia de teatre musical de Catalunya. ¿El secret de la longevitat? “Mai hem fet espectacles per a l’elit, no ens ho hem permès. La minoria està sobreofertada. El 80% de la cartellera és per al mateix públic, 15.000 persones. Nosaltres busquem el gran públic: 300.000 persones”, diu Bozzo. Avui celebren a Montjuïc la seva llarga trajectòria, que es pot resumir en deu actes.
El bateig de la companyia
El director Joan Ollé va ser el fundador de la companyia. I com a pare, la va batejar: Dagoll Dagom. “Eren unes paraules que jo deia de petit a tot el que servia per dibuixar i escriure -ha explicat Ollé-. Sonava bé”. El primer espectacle era el recital de poemes de Rafael AlbertiYo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos,del qual no en queda ni rastre, ni una fotografia.
L’entrada dels ‘substituts’
El tercer espectacle, No hablaré en clase, va ser un boom. Però va resultar que cap dels artistes que la van estrenar no pretenia continuar, tret de Pepe Rubianes i Josep Parramón, que havia de fer la mili. Així que van entrar els substituts: Anna Rosa Cisquella, Miquel Periel i Joan Lluís Bozzo. “Ens vam trobar un espectacle que funcionava molt i vam dir: ja que hi som, fem-ne un altre”, explica Bozzo. Llavors Dagoll Dagom s’atipava de fer gires, sempre precàries i allotjant-se en cases particulars. “No érem hippies, teníem un look més arregladet, però sí que érem cooperativa, autogestionats, fèiem creació col·lectiva, tot el que fos co -, ho fèiem”, diu Bozzo.
‘Antaviana’ ho canvia tot
Després de voltes i voltes, perquè els costa decidir, van votar fer un espectacle dels contes de Pere Calders. “ Antaviana ens va canviar la vida -diu Bozzo-. Va ser un èxit que ens va reforçar, que ens va obrir les portes de teatres grans. Mai hem tornat a tenir tant consens crític”. Llavors van començar a treballar amb Sisa i amb els escenògrafs Isidre Prunés i Montse Amenós. Antaviana va demostrar la teoria del “teatre per a majories selectes” que defensa Cisquella: van arribar -amb la reposició set anys després- a les 800 funcions, una xifra avui irrepetible.
La companyia es dispersa
‘NIT DE SANT JOAN’, 1981-2010
“Llavors encara no parlàvem de musical, sinó de revista galàctica”, recorda Periel, però a Nit de Sant Joan els actors van fer el pas d’atrevir-se a cantar. Després d’un part creatiu de nou mesos, Sisa no va poder estrenar perquè va tenir un despreniment de retina i el va rellevar Rocky Muntanyola. La reacció del públic va ser una galleda d’aigua freda -“ Como un toffee, deia una crítica”, recorda Periel-, però els va salvar que Gil de Biedma i Juan Marsé en van fer l’adaptació al castellà. Després de revisar-la, fora de Barcelona i a Madrid va tenir un gran èxit -a Salomó deu pagesos van pagar cada un 25.000 pessetes per fitxar-los- i “va acabar molt bé”. El grup, però, es va dispersar i en va quedar la troica actual.
La “dècada prodigiosa”
“Els 80 va ser la dècada prodigiosa: Nit de Sant JoanGlups!!Mikado i la culminació, Mar i cel ”, diu Bozzo. A mitjan dels 80 van deixar de ser una cooperativa -fins llavors Periel duia els números, havia traslladat milions de pessetes en una motxilla- i van passar a ser empresa. “Pero des del principi vam tenir sentit d’empresa. Cobràvem un sou [5.000 pessetes a la setmana] i deixàvem diners per comprar focus, una furgoneta...”, recorda Cisquella, que va anar assumint el rol de productora. Dagoll Dagom van ser els pioners a fer servir micros sense cable.
‘Els miserables’ català
“Quan buscàvem recursos per fer Mar i cel ens miraven com si estiguéssim pirats”, recorda Cisquella. El referent de “gran musical” era Els miserables, que s’havia estrenat un any abans, i van arribar a demanar-ne els drets al productor Cameron Mackintosh. Al final van decidir rescatar una obra que ja havien fet en prosa i que havia fracassat: Mar i cel, d’Àngel Guimerà. “A Londres vam visualitzar que podíem convertir Mar i cel en una altra cosa que no la carrincloneria que semblava. Hi havia la història d’amor, els pirates, l’expulsió dels moriscos, la religió -descriu Cisquella-. El públic va tenir una reacció brutal. Que a la primera prèvia la platea estigui dreta no ha tornat a passar. Ha sigut el nostre cim”.
El salt a la televisió
La televisió va ser una altra revelació: “Com descobrir Amèrica”, diu Bozzo. Als 90 van crearOh, EuropaOh, Espanya i La memòria dels Cargols, les sèries que més han funcionat, en una època que TV3 arrasava. La companyia va guanyar base financera i sobretot popularitat. I no deixaven la marca Dagoll Dagom: comèdia per a tots els públics amb un toc “casolà”, diu Bozzo. Els pirates, amb Carles Sabater, va ser el musical de la dècada. Llavors allò era una “producció mitjana” i viatjaven amb 26 actors, dos tràilers, un autocar i una furgoneta, recorden.
El fracàs més sonat
“El nostre gran fracàs, en 40 anys, és La perritxola : cinc dies al Grec, dos a Viladecans i un mes al Victòria. L’endemà de l’estrena sabíem que havíem de plegar”, diu Periel. “Vam fer una sàtira política però no era Polònia, ens vam embolicar amb Espanya i les autonomies... Va ser fallit”, resumeix Bozzo. Flor de nit (1992) havia sigut l’entrenament: “Hi vam perdre molts calés. Vam fer un pas endavant, vam gastar molt més, i el públic va fer un pas enrere”.
Nous socis, nous formats
Cop de rock va suposar la regeneració total de la companyia i van aconseguir dur gent jove al teatre. “Pensàvem que es produiria l’efecte nostàlgia, però el públic principal va ser de la mateixa edat dels que van descobrir el rock català anys enrere. Les nenes ploraven!”, afirma Cisquella. “Però li va faltar bufera”, diu Bozzo, que sempre afegeix aigua al vi. Després de l’aliança amb els germans Ten, han treballat amb Minoria Absoluta i el Club Super3.
El futur de la companyia
“Teníem que clar que tornaríem a fer Mar i cel. Perquè cada dècada es renova el públic escolar i perquè si una cosa t’agrada la vols tornar a veure”, raona Cisquella. La reestrena tindrà un nou muntatge escènic amb projeccions i nous actors. Avui n’anunciaran els noms a la festa que celebren a les fonts de Montjuïc, on sonaran els seus hits musicals. Després deMar i cel ja tenen idees. Mentre Periel té sobre la taula la jubilació, Bozzo vol tornar a la televisió i Cisquella aposta per un musical que pugui sortir de gira. Tenen corda. Tocarà votar.