16/7/14

Divertidíssim 'Ubu Roi'


Font: Imma Fernández (elperiodico.cat)
Assistim a un elegant sopar burgès. Una fina i benestant parella espera els seus convidats. El fill adolescent, voyeur compulsiu, burxa amb la seva videocàmera al nas del pare i en altres raconets de la dolça llar. Ja amb tots els civilitzats comensals a taula, irromp una ràfega de llum verda i els amfitrions -com si fossin la convulsa Linda Blair de L'exorcista- es transformen en endimoniades criatures. Es transformen en Père i Mère Ubu, els ambiciosos i cruels personatges concebuts per Alfred Jarry el 1896 que el celebrat director britànic Declan Donnellan i la seva companyia Cheek by Jowl, aquesta vegada amb un repartiment francès, ha traslladat als nostres dies. L'hilarant Ubu Roi capgirarà el Teatre Lliure de Montjuïc des de demà fins diumenge.
Desbordant d'imaginació, Donnellan es reinventa amb aquesta sàtira sobre els abusos del poder, paròdia del Macbeth shakespearià, que un jove Jarry va estrenar a París entre les esbroncades d'una elit ofesa. Amb Ubu rei, l'autor francès es coronaria com a precursor del teatre de l'absurd.
La història -que ha comptat amb sonades adaptacions com l'Ubú president (1995) amb què Els Joglars van fustigar el llavors president Jordi Pujol- recorre les sanguinàries gestes d'un descerebrat i dèspota capità de l'exèrcit polonès. Instigat per la seva ambiciosa dona, enderroca el rei Venceslau i instal·la una ferotge i corrupta tirania que deixa darrere seu un reguitzell de cadàvers i, també, les taxes pels núvols.
En el brillant muntatge de Donnellan és el fill qui, en la seva venjança contra aquest món acomodat, belluga els fils i imagina el seu pare transformat en un grotesc carnisser. El fantàstic elenc de sis actors, encapçalat per Christophe Grégoire (Père Ubu) i Camille Cayol (Mère Ubu), salta al vertiginós ritme de les banals converses al voltant de la distingida taula, a les conspiracions d'Ubu per carregar-se Venceslao (el seu convidat amic al sopar). A cop de ràfegues de llums, els mesurats personatges treuen les bèsties que porten a dins; els instints més primitius que amaga qualsevol ésser humà.
Els estris del parament i altres objectes del mobiliari (des d'una batedora fins a un llum-corona) es transformen en la imaginativa posada en escena en instruments per als crims o en símbols del poder. D'ells se serveix el psicòpata i infantiloide protagonista per fer-ne de les seves. Macabres i enginyosos cops, com el so d'una trituradora per la qual van passant, fora d'escena, els ministres de la cort, amaneixen un espectacle que ha suposat un nou gir en la triomfal carrera de Cheek by Jowl.
De Shakespeare a Racine
Fundada el 1981 amb Donnellan i Nick Ormerod com a directors artístics, la companyia -que actualment produeix obres en anglès, francès i rus- va apuntalar el seu èxit amb un repertori centrat en Shakespeare. Han recorregut l'orbe amb clàssics com El conte d'hivern, La tempesta, Troilos i Crèssida, Macbeth, Otel·lo, Hamlet... i el 2012 els premiats directors van debutar en el cine amb Bel-Ami, amb Robert Pattinson i Uma Thurman.
Abans, el 2000, havien creat una companyia d'actors a Moscou auspiciada pel Festival Txékhov, i el 2007 el mestre Peter Brook els va invitar a formar un repartiment francès per representarAndròmaca, de Jean Racine. L'èxit de la proposta (va arribar el 2008 a la Sala Petita del TNC) els va portar a repetir amb el mateix repetori actoral en aquest delirant Ubu Roi amb el qual segueixen regnant en l'escena mundial.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada