3/7/14

Gàngster amarat de ‘whisky' busca dignitat


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
La dramatúrgia irlandesa té algun paral·lelisme amb el tremendisme culer: ni a punt de guanyar la lliga els personatges patidors estan prou segurs de les seves possibilitats. Des d'avui, i només fins diumenge, l'actor Josep Julien és “el bon lladre”, un gàngster que explica al públic un cas que l'ha traumatitzat: quan era un professional del crim de tercera fila li van encarregar un assumpte que el superava de totes totes. El teatre irlandès, tan amarat d'explicar històries, aconsegueix superar la depressió amb el sarcasme “amb aroma de whisky”, comenta Xicu Masó.
El bon lladre és una peça que, fins ara, mai s'havia estrenat en una llengua que no fos l'anglès. Masó i Julien han dut el personatge i la situació al món més essencial. De fet, per Masó, aquest és el gran mèrit del teatre irlandès: saber explicar històries a persones que escolten. Ells són grans oradors perquè, abans, han sabut aprendre'n escoltant. Des de fa anys la dramatúrgia irlandesa sovinteja en la programació catalana. Sense anar més lluny, enguany s'ha estrenat amb gran èxit Traduccions/Translations, a la Biblioteca de Catalunya, de Brian Friel.
També amb un aire evident de violència irromp la programació de l'Antic Teatre. Agnés Mateus debuta com a creadora amb Hostiando a M. (fins diumenge), una peça que li permet escopir en primera persona totes les violències. Les físiques però també les ambientals (com, per exemple, el turisme que acapara la capital catalana).