8/7/14

La dansa i el circ es fan forts al Grec


Font: Antoni Ribas Tur (ara.cat)
Els espectacles de dansa i circ que s’estrenen demà i dijous dins el festival Grec revelen entre ells un encaix curiós, tot i les diferents procedències i bagatges dels seus autors. Des de les Terres de l’Ebre fins a Sud-àfrica, passant per Dinamarca, Barcelona i Israel, aquests muntatges tenen en comú el fet de reflexionar sobre el fet creatiu, tant en solitari com de manera col·lectiva, i la figura de l’artista. També parlen des de les poètiques particulars del món actual, tant de la intimitat de les persones com de problemàtiques polítiques i econòmiques.
L’efecte del colonialisme
La companyia de Hofesh Shechter porta ‘Sun’ al teatre Grec
El colonialisme és el pal de paller de Sun, l’espectacle que l’artista israelià Hofesh Shechter presenta demà i dijous al Teatre Grec amb la companyia que porta el seu nom, formada per catorze ballarins. El seu objectiu és generar confusió en el públic -“encara més confusió”, va dir ahir Shechter- i que a la sortida del teatre els espectadors es preguntin qui paga el preu del seu confort i com els vencedors acaben definint les idees del bé i el mal. “ Sun és una peça estèticament molt bonica. La superfície de la peça té una capa de bellesa que hauria de ser perfecta, però a sota hi ha alguna cosa molt incòmoda, gairebé malaltissa, que comença a aflorar”, explica Shechter sobre com l’harmonia s’acaba convertint en violència al llarg de l’espectacle. Aquesta deriva, a més, està subratllada per la banda sonora, del mateix Shechter i també amb fragments d’obres de Richard Wagner i Irving Berlin.
Per bastir el seu discurs, Hofesh Shechter s’ha remuntat al Renaixement, “un moment en què països com França, Anglaterra i Espanya van tenir molt èxit visitant altres països del món”, va ironitzar l’artista. Shechter ha prescindit del mur semicircular de l’escenografia per aprofitar l’imponent marc natural del Teatre Grec i ha enregistrat en català els fragments de text que es poden sentir al començament i al final de l’espectacle.
La recerca més íntima
Roberto Olivan i Gregory Maqoma es retroben al Mercat
El sud-africà Gregory Maqoma i el tortosí Roberto Olivan, guardonat aquest any amb el Premi Nacional de Cultura, es van conèixer fa prop de quinze anys a PARTS, el centre de creació de la coreògrafa belga Anne Teresa De Keersmaeker, i tenien l’assignatura pendent de realitzar un muntatge junts. “Hi ha un cert paral·lelisme entre les nostres carreres, tant com a artistes com en el nostre vessant d’activistes -explica Olivan-. Tots dos fem coses de cara al nostre entorn”. El resultat de la trobada és Lonely together, que es podrà veure al Mercat de les Flors dimecres i dijous. El títol fa referència a com en la societat actual “estem molt connectats però a la vegada fragmentats i amb un sentiment de solitud”. Els artistes es mouen pels terrenys més íntims dels interrogants sobre la pròpia identitat, la creativitat i els processos artístics des de punts de partida molts diversos. “L’espectacle representa un moment de reflexió -diu Maqoma-. Hem intentat recordar quins desitjos ens mouen i submergir-nos amb profunditat en les nostres consciències per veure què hi trobem i compartir-ho amb el públic”, explica.
Al llarg del procés de creació s’han observat l’un a l’altre per treballar amb la fisicalitat i la teatralitat que tenen els seus llenguatges i per subratllar el que els diferencia. “També hem volgut trobar la nostra identitat com a duet -conclou Olivan-. Tots dos ens vam formar a Bèlgica i amb Lonely together he volgut explorar què vol dir ser un ciutadà del sud, d’Àfrica i de Catalunya, i de trobar una veu més instintiva”.
Un solo autobiogràfic
Toni Mira torna al Grec amb un misteriós monòlit
Toni Mira, coreògraf, ballarí i fundador de Nats Nus, també reflexiona sobre la pròpia trajectòria, el procés creatiu i les influències que ha rebut dels altres artistes amb qui ha treballat al llarg dels anys. Ho fa a Monòlit, un espectacle que Mira considera “molt autobiogràfic” i que passarà per l’Espai Lliure del Teatre Lliure del 10 al 12 de juliol. Monòlités el nou solo que fa al Grec després d’onze anys. Hi ha text, cançons de Lou Reed i Sílvia Pérez Cruz i peces del desaparegut compositor Joan Saura, a qui dedica el muntatge. “Sóc força com una esponja”, diu Mira. El pesat monòlit amb el qual interactua durant l’espectacle és “una metàfora”, el significat del qual no vol revelar.
La “musicrobàcia”
Karl Stets transforma instruments en malabars
Des del terreny del circ, l’espectacle Disbarat! / Disparate!, de la companyia Cacophonic Pictures Orkestar i una coproducció del festival i La Central del Circ, també reflecteix el procés de creació col·lectiva d’un espectacle que el director del Grec, Ramon Simó, descriu com a “musicrobàcia” perquè, a més de sonar, els instruments es converteixen en objectes circenses. “Tenia ganes de fer un espectacle amb molta música”, explica l’artista danès Karl Stets. Les composicions que van sorgir al llarg dels tres mesos i mig de creació són el fil conductor d’un muntatge ple de “circ i excentricitats”, que s’estrena dimecres i serà al Mercat de les Flors fins dissabte.