11/7/14

Misèries de sempre


Font: Valerie Gaillard (elpuntavui.cat)
Després de l'èxit de Street Scene, de Kurt Weill , l'any passat, el Gran Teatre del Liceu acull a partir d'avui un altre de les grans òperes jazzístiques del segle XX: Porgy & Bess (1935) de George Gershwin. La producció que es podrà veure fins al 19 de juliol en deu representacions és de la companyia sud africana Cape Town Opera Company, i es va estrenar el 2009 a Cardiff. La producció, dirigida per Christine Crouse, trasllada l'acció a un township dels setanta. “Ens vam inspirar en fotografies de Soweto d'aquells anys, i en la revista Drum. Vam trobar el lligam entre Sud Àfrica i els Estats Units per la gran tradició del jazz que hi ha en els bars, i també per la religió, ja que a Sud-Àfrica tenim l'església sionista implantada per un nord americà”.
La mateixa cantant Nonhlanhla Yende, que encarna Bess en el primer cast, explica com es va criar en un suburbi similar a Soweto, on la misèria i els abusos com els que apareixen en l'obra són, encara avui, el pa de cada dia. “Bess és una noia condicionada pel seu entorn, que pateix una situació de rebuig i busca protecció en Porgy, però quan més el necessita, ell no hi és, i acaba caient de nou en les drogues”. Segons Philisa Sibeko, Bess en el segon cast, l'obra gira al voltant del concepte de la prosperitat, “Bess és una noia que intenta millorar la seva situació, tot i que al final no ho aconsegueix”.
El director musical, Tim Murray, defensa que la connexió entre la història de Porgy & Bess i l'entorn en què van créixer el conjunt dels cantants de la companyia aporta una gran dosi “d'emotivitat” a la producció. “Les veus són fantàstiques, diferents de les europees, i traspuen passió, alegria i honestedat”, va afegir Crouse.
Un problema amb què es van trobar, però, en aquest repartiment cent per cent sud africà, és amb el de l'accent. “Hem treballat molt la pronuncia perquè surti a la llum el dialecte dels cantants, i no slang negre de Nova York, com en l'original”.
Seixanta nou músics de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu animaran aquesta partitura, que durant anys s'ha intentat convertir en un musical: “És ben bé una òpera i la música explica una història, no una alternació entre parts cantades i altres parlades”, puntualitza Murray. La versió de la partitura de Gershwin no és l'original, sinó la que el compositor va utilitzar a la primera ronda de representacions a Nova York, “amb les seves esmenes”, adverteix el director.
Amb aquest títol es tanca la temporada del Liceu, una obra amb la que s'ha posat en marxa el programa Seient Secret, que continuarà la propera temporada oferint butaques de més de 44 euros a la meitat de preu. “Ho farem per a tots els títols, però no per totes les representacions”, va explicar Agustí Filomeno, director de màrqueting.

El Liceu, més accessible

El Liceu ofereix a partir de l'estrena de Porgy & Bess un suport per a les persones amb problemes auditius per fer més accessible la seva oferta. El projecte consisteix en un bucle magnètic installat a la sala principal i en altres espais del teatre que es connecta amb les pròtesis auditives i permet transmetre i millorar la recepció del so i la seva qualitat. El director general del Liceu, Roger Guasch, va destacar ahir la importància dels projectes socials en el pla estratègic a través del programa El Liceu accessible: “És un edifici històric amb gran complexitat arquitectònica però pretén millorar els espais per a discapacitats, a més d'auditius, també físics i visuals per eliminar les barreres d'accés.” La iniciativa ha estat impulsada per la Confederació Espanyola de Famílies de Persones Sordes i l'entitat confederada a Catalunya, la Federació d'Associacions Catalana de Pares i Persones Sordes, en col·laboració amb l'Obra Social La Caixa, la Fundació ONCE i la Fundació Vodafone.