11/7/14

Roberto Oliván: “Les inscripcions s’esgoten en dues hores. La gent espera Deltebre Dansa tot l’any”


Font: Belen Ginart (ara.cat)
Quin balanç fas dels 10 anys de Deltebre Dansa?
Hem mogut molta gent. El festival és una demostració de la quantitat de gent que es pot motivar, del ressò que podem arribar a tenir.
Teniu un poder de convocatòria impressionant.
Quan obrim el procés d’inscripció, en dues hores exhaurim totes les places, i molts aspirants es queden sense lloc. La gent ho espera tot l’any, hi ha molt interès, i la prova és que apleguem 150 participants de 50 nacionalitats diferents, amb un equilibri entre homes i dones, ballarins i artistes de circ.
Quina és la clau del vostre èxit?
Disposem d’una infraestructura molt precària, les classes es fan al centre cívic i en dues carpes muntades expressament. La gent s’hi està acampada, hi ha un menjador comunitari… Però l’important és el que s’hi cou, l’energia de tenir tanta gent ballant junta. Això és el que fa vibrar els assistents, el que fa que hi vulguin venir persones de tot el món.
Deltebre Dansa també està molt arrelat al territori. ¿Com valores la relació que s’ha establert amb la gent de Deltebre?
Em ve al cap una imatge de l’any passat que fa posar la pell de gallina: la gent corrent per arribar al centre cívic, que utilitzàvem com a espai d’exhibició, i poder agafar un bon lloc per veure els espectacles. A les Terres de l’Ebre, i crec que arreu de Catalunya, Deltebre està considerat el lloc més rústic del planeta. I és molt gratificant veure que el públic suposadament rústic disfruta molt de la programació i comença a tenir criteri per valorar-la.
Quines novetats presenteu en aquesta edició d’aniversari?
La principal és que tindrem una carpa de circ per exhibir-hi els espectacles. Hem decidit programar-ne més, i que siguin més curts. Les condicions d’exhibició i el tipus de públic fan que sigui més convenient presentar dues peces de 30 minuts que una d’una hora.
Quines institucions us donen suport?
La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Deltebre i l’Inaem. Esperem començar a obrir les portes als patrocinadors. El fet que no tinguem una llei de mecenatge respon a la visió de curt termini que tenen els polítics. No volen veure que la màquina s’ha de greixar, perquè, si no ho fas, no pot donar fruits, ni ara ni després.
Últimament has rebut una bateria de premis, entre els quals el Nacional i el Ciutat de Barcelona. Després de treballar fora, et sents valorat també a casa?
Quan em van trucar del Nacional no m’ho creia. Ha estat un any de premis. Jo em considero un treballador formigueta, d’anar fent, sense parar. Crec molt en el fet de perseguir els objectius, encara que semblin impossibles d’aconseguir. I sembla que tota la feina que he fet fins ara comença a donar fruit.
En quin punt professional et trobes?
Com a ballarí i coreògraf veig que a poc a poc estic reconsolidant a Catalunya la carrera que ja tenia a fora. Començo a tenir cabuda en el circuit català. Tinc 41 anys, he fet moltes coses i en aquests moments també em ve molt de gust estar fora de l’escenari, crear per a altra gent. Si l’univers m’és favorable, tinc moltes coses a fer. Però necessito una mica d’ajuda perquè ja fa massa temps que brego amb la precarietat.
Acabes d’estrenar espectacle al Grec Lonely together, amb Gregory Maqoma.
Ens agrada més definir-ho com una trobada que com un espectacle. És un duet, una conversa, amb música feta especialment per Laurent Delforge. El Gregory és un coreògraf sud-africà molt prestigiós que està al capdavant de la seva pròpia companyia de 25 ballarins i que té molta projecció internacional.
Teniu molts punts en comú?
Ens coneixem des de fa 15 anys, tenim la mateixa edat, cadascú ha fet el seu camí i teníem ganes de trobar-nos i fer una reflexió sobre les nostres feines. Des de la intuïció i buscant sempre la simplicitat, parlem de coses com la individualitat en què estem immersos en aquest món hiperconnectat. Aquest estiu actuarem a Sud-àfrica i a Malta.
L’any passat vas tancar el teu centre de creació a Deltebre, Enclave. Per què?
Tenia el somni de desenvolupar un espai de creació propi a Deltebre, però em vaig trobar que havia de treballar el doble, donant classes pel món, per poder pagar les factures. Jo gairebé no hi era. I això no tenia sentit. No va funcionar però estic molt content d’haver-ho intentat.
Deltebre Dansa 2014 Diversos espais de Deltebre. Del 14 al 27 de julio.www.deltebredansa.cat