9/7/14

Tempesta política a Avinyó


Font: Vincenç Batalla (elpuntavui.cat)
Un cop haver assistit a la peça inèdita Orlando o la impaciència, del nou director del Festival d'Avinyó Olivier Py al flamant espai extramurs de La Fàbrica, hagués estat realment injust anul·lar el certamen. És el seu mateix responsable qui posa les preguntes sobre la creativitat artística i el poder durant aquest espectacle de gairebé quatre hores. Excessiu per a alguns, però igual de suggestiu i irreverent com la resta d'un esdeveniment que és en si mateix una gran fàbrica de discussions i baralles dels intermitents de l'espectacle contra la reforma del seu estatut aprovada pel govern francès de Manuel Valls. Això, i una meteorologia de llamps, trons i aiguats, fa d'aquesta edició que va viure una no inauguració divendres passat a causa de la vaga puntual dels intermitents una cita més política que mai.
Actors i tècnics d'Orlando i la impaciència apareixen a l'escenari abans de començar l'obra, amb el quadradet vermell a la solapa, símbol del combat dels intermitents, per fer escoltar al públic la lectura enregistrada d'un discurs reivindicatiu que sembla escrit per a l'ocasió. Fins que, al cap d'uns deu minuts, aquesta lectura s'acaba recordant que es tracta d'un discurs de Victor Hugo a l'Assemblea Nacional el 1848 en contra de les retallades pressupostàries a la cultura. Després, en aquesta mena d'autobiografia del propi Py que va dirigir l'Odéon-Thèatre de l'Europe parisenc abans de ser acomiadat per l'exministre del ram Fréderic Mitterrand, Orlando experimenta un garbuix de desitjos i frustracions trufats de comèdia on el ministre s'acaba transformant en dona a la manera de la novel·la andrògina de Virginia Woolf. És impossible no veure-hi l'actual ministra Aurélie Filippetti.
“No em plantejo anul·lar-lo, no ho faré pas”, ha repetit sense parar a la premsa aquests dies Py, que a més és el primer artista que dirigeix el certamen des del seu fundador, el 1946, Jean Vilar. Ni els ministres ni el cap de l'executiu Valls són ben rebuts a Avinyó, però el seu director intenta evitar que la vaga del primer dia es torni a repetir. Després de l'estrena a La Fabrica, ell mateix té dues altres obres programades: un espectacle infantil a partir de contes dels germans Grimm i una peça sobre la crisi econòmica a Grècia.
Música entre bastidors
L'altre enemic de la nova direcció és la climatologia. Diumenge, la versió d'El príncep d'Hamburg de l'italià Giorgio Barberio Corsetti al Pati d'Honor del Palau dels Papes es va haver de donar per acabada vint minuts abans a causa de la tempesta que va caure sobre la ciutat. Dilluns es va suspendre la primera representació en una pedrera del Mahabharata, del japonès Satoshi Miyagi. I, la mateixa nit, l'espectacleCop fatal de música i dansa congolesa dirigit pels belgues Alain Platel i Fabrizio Cassol es va aturar ben bé una hora per un nou aiguat intempestiu.
En aquest últim cas, els espectadors vam tenir la sort de veure'l fins al final i comprovar que aquest encontre entre els dotze músics de Kinshasa sota la batuta del guitarrista Rodríguez Vangama i el jove cantant d'àries barroques també congolès Serge Karudji és una de les sorpreses teatral i musicalment més refrescants de la temporada. Es va estrenar setmanes abans a Viena i arribarà al novembre a Girona dins del Temporada Alta.
L'inici del festival està agradablement marcat per la música. L'artista plàstic anglès Alexandre Singh firma la seva primera composició teatral amb Els humans, que recrea l'origen i perdició de la humanitat a través d'una òpera bufa on la tragèdia fa costat a la commedia dell'arte.
Sergi López a l'‘off'
Dilluns, un 10% del miler de companyies presents a la programació alternativa de l'off fins al 27 de juliol van secundar una crida a la vaga. La mateixa tarda poc abans de l'actuació li vam fer la pregunta si s'hi apuntarien els catalans Sergi López i Jorge Picó, que estrenen la versió francesa de 30/40 Livingstone. “Nosaltres no gaudim del règim francès dels intermitents, però hi ha la possibilitat de deixar un percentatge del que es guanya a la caixa de resistència”, ens va contestar Picó. “Alguna cosa o altra farem perquè, efectivament,, tot i la diferència entre els països, estem en un moment en què a Europa toca ajuntar-se i lluitar col·lectivament”, va afegir López.
Després, l'actor de Vilanova i la Geltrú ens va fer aquest recordatori: “L'any passat no vam venir i ja ho teníem tot a punt, perquè ens costava massa pasta. Tants diners que, fins i tot omplint tot el temps, perdíem peles. I no saps si vindran bolos. Aquest any venim i sabem que nosaltres dos no cobrem”. La diferència, aquest any, també és que l'institut Ramon Llull els ajuda en la logística, en una aposta de l'organisme de la Generalitat per mostrar un cap de cartell potent que atregui després les mirades cap altres companyies menys conegudes.El seu espectacle és un dels majors reclams de la sala La Luna i una bona part de la crítica local s'hi va desplaçar divendres perquè hi havia vaga al festival in. “Nosaltres, a l'off som saltimbanquis. I, si ens surten bolos, anirem al seu poble a actuar. De fet, han vingut més programadors aquí en un sol dia que quan vam estar no sé quants dies al Teatre Lliure a Barcelona o a La Abadia, a Madrid”, van comparar ambdós.
En aquest pas a dos, on López prolonga el seu monòleg de Non solum que ja va presentar en el seu moment a França i Picó no només dirigeix sinó que apareix amb unes banyes de cérvol, tampoc desaprofiten l'oportunitat per parlar indirectament de l'actualitat. “A Catalunya sortia el nom de l'Urdangarin. Aquí hem trobat una altra cosa, sense dir el nom de la persona. Però tothom entén qui és perquè ha estat recentment en detenció i l'han acusat. Bé, és el Sarkozy”, ens va confessar amb un somriure maliciós López.

Avinyó a la catalana, de nou

Per tercer any consecutiu, l'Institut Ramon Llull de la Generalitat (IRL) apadrina un grup de companyies catalanes perquè es puguin mostrar a l'‘off' del festival d'Avinyó. A part de Sergi López i Jorge Picó, hi estan presents el grup per a públic juvenil Ytuquepintas, el col·lectiu de ‘hip-hop' KulbiK, la coreògrafa Lali Ayguadé amb La Veronal i el trio de circ PSIRC.
PSIRC està format per Anna Pascual, Adrià Montaña i Wanja Kahlert, i a principis de setmana es trobaven ja a Avinyó per preparar el seu espectacle ‘Acrometria' dins l'espai de la regió Migdia-Pirineus, que acull altres companyies de circ contemporani europees i nord-americanes. Avinyó és la cirera per a un grup creat el 2011 i que acaba d'actuar al Brasil i Anglaterra.
Preguntats sobre què pensen de la mobilització dels intermitents, ens ho van resumir així: “Aquí estan lluitant per defensar l'estatut de la intermitència i, a Catalunya, es lluita perquè el circ no sigui un art discriminat”.
Ho deien a la planta baixa de l'Espai Manon, a la plaça dels Celestins, que s'ha cedit per primer cop a l'IRL per a la seva promoció. Són just a sota on la Coordinació dels Intermitents i Precaris (CPI) té la seu de campanya.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada