19/9/14

Carme Elias: “La Diana Vreeland és una gran lliçó de vida”


Fuente: Belén Ginart (ara.cat)
Reprens una obra que era un repte, perquè mai havies fet un monòleg. Prova superada?
Van ser poques funcions i encara no és suficient. Un monòleg es va construint en cada representació, i més aquest, en què hi ha molta interrelació amb el públic.
T’agrada la intimitat amb l’espectador d’un teatre petit com l’Akadèmia?
Ara adoro la sala, és preciosa, però al principi l’odiava. M’ha costat, això d’estar sola a l’escenari. I a més aquest és un text endimoniat, que em va ser molt difícil de memoritzar. És un paper complicat perquè el personatge ha d’atendre les accions del moment, pròpies dels preparatius per a un sopar a casa seva, ha d’estar pendent del servei, de les trucades dels amics, i al mateix temps va explicant la seva vida al públic, el seu pensament va contínuament endavant i endarrere.
Per què el vas acceptar?
Moltes vegades una història t’arriba molt i no saps per què. Jo com a actriu em deixo portar molt per la primera intuïció, i vaig sentir que entenia perfectament el moment vital d’aquesta dona, la manera que tenia d’afrontar-lo, el seu caràcter, la seva gosadia.
Quin tipus d’interpretació demana el personatge?
Ella és exuberant, d’expressió és molt contundent, però la interpretació està molt interioritzada. Hem volgut buscar l’essència del seu esperit, la seva personalitat. Em vesteixo i em pentino com ella, però només perquè això m’ajuda: em remet a una època, una etapa, una edat i un estil. No hem volgut fer cap imitació del personatge.
Al galop! presenta Diana Vreeland en un moment de crisi.
És una dona ja amb una certa edat que se sobreposa a totes les adversitats. Acaba de perdre la seva feina a la revista Vogue, i davant d’això, en lloc de suïcidar-se, com va fer la seva antecessora, o deprimir-se, se’n va a fer un gran viatge i torna decidida a refer la seva vida.
I és capaç de sortir-se’n.
Al principi de l’obra la trobem intentant remuntar aquest moment, i al final veiem com acaba sortint-li bé. Em fascina com encara la vida, amb una joventut i una gosadia que a vegades no és pròpia ni de la gent més jove. La Diana Vreeland és una gran lliçó de vida, especialment en uns moments com aquests.
Uns moments que estan resultant molt difícils per al món de la cultura.
És terrible. La veritat és que hi ha gent que ho està passant molt malament, perquè la caiguda de projectes va acompanyada d’una baixada de sous espectacular, i els actors ho estem patint molt. Menys feina i menys sou vol dir que pots viure menys temps de la teva professió, que sempre és inestable.
En el teu cas, encara hi ha nous reptes que voldries assumir o ja ho has fet tot?
Cada vegada que començo un projecte sóc com una nena de primària que no sap res. Em sento verge, despullada. Suposo que m’agrada estar molt oberta i neta, i això fa que els recursos no em vinguin a la mà de manera immediata. M’agrada investigar, provar moltes opcions. Això em fa estar molt desperta, a l’expectativa i a la recerca d’alguna cosa genuïna, tot i que no vol dir que ho aconsegueixi sempre. 
'Al galop!' de Mark Hampton i Mary Louise Wilson. Direcció: Guido Torlonia. Amb Carme Elias Teatre Akadèmia (Buenos Aires, 47-49, Barcelona). Fins al 5 d’octubre