17/9/14

Els cartutxos de les sales petites


Font: Laura Serra (ara.cat)
Rere les xifres absolutes del sector teatral hi ha la realitat (positiva) de les sales petites. Si el resum global mostra que es va viure un daltabaix la temporada 2012-13 però que s’ha parat el cop aquest 2013-14 -ahir l’Associació de Teatres de Catalunya anunciava un augment de públic d’un 3% i d’un 5% de recaptació-, no passa el mateix als teatres de menys de 200 localitats, que continuen amb un creixement lent però continuat. Si en l’any de la pitjor caiguda de la història no van deixar de guanyar espectadors (un 11%), tampoc ho van fer la temporada passada: van pujar un 6% de públic i un 12% de recaptació. 260.000 persones passen al cap de l’any per una sala alternativa. Cadascuna té un perfil singular, però bona part de les propostes es deuen a produccions de companyies joves independents i a obres d’autoria catalana. Són el planter del teatre i, en part, creadors d’espectadors de futur. Aquests són alguns dels muntatges que faran estada a les sales petites des d’avui.
Autors catalans a l’alça
Camp per a la descoberta i el creixement del talent dramàtic
La projecció dels dramaturgs catalans és cosa de les sales grans i les institucions públiques, però el viver es troba en teatres tan petits com la Sala FlyHard, un espai de descoberta que avui estrena El lloc, de Jorge-Yamam Serrano. Tenen més estrenes previstes: Tortugues: la desacceleració de les partícules, de Clàudia Cedó; The Play, de Jordi Silva, i l’obra que li va valer el premi Born a Carles Mallol, Mata el teu alumne. Mallol també serà a la temporada del Teatre Gaudí amb La gent molesta, i un dels noms a seguir és el de Marc Artigau, que estrenarà Arbresa la Sala Beckett de la mà de La Virgueria.
Jordi Casanovas tornarà en una sala petita i en un thrillerIdiota, a la Muntaner, on avui debuta com a director Lluís Soler amb Pensaments secrets. Les sales petites són un espai de risc i exploració. Ho certifica Magda Puyo, que dirigeix a la Sala Atrium el polèmic títol Confidències a Alà i a la Muntaner, L’alè de la vida, de David Hare, la primera obra de Q-Ars teatre sense Mercè Anglès.
L’aposta pel musical
Doble homenatge: de Dagoll Dagom a Jack l’Esbudellador
El musical original de petit format li ha funcionat, al Teatre del Raval. L’èxit de La vampira del RavalGermans de sang i Goodbye Barcelona han posat els fonaments per a noves propostes com L’esbudellador de Whitechapel, que s’estrena avui. També estan preparant una obra sobre La Monyos. Un altre teatre que aposta pel musical és l’Almeria, que té a punt una versió cabaret de Flor de Nit de Dagoll Dagom amb Beth Rodergas de protagonista. El Círcol Maldà presentarà un musical encara més petit amb Nina, Mariona Castillo i la pianista Clara Peya, Mares i filles. La Seca tornarà a fer lloc a Dei Furbi amb la reposició de La flauta màgica i l’estrena de Trilogia Mozart. I fins i tot la Muntaner serà el Paradís de les Divinas.
Companyies de risc
Els joves es llancen a la producció i confien a fer taquilla
El Círcol Maldà, un espai renovat i que, fins i tot, és gestionat per una companyia de teatre, és un dels exemples de les aventures que estan disposats a viure els joves. Ells acolliran estrenes de companyies germanes com Sixto Paz, Solitària i La Ruta 40. Comencen avui per La norma de l’extinció de La Ignífuga -que també passarà pel Tantarantana- i acabaran amb un Shakespeare dels residents, Els Pirates Teatre. També reposaran èxits de l’off : La nit just abans dels boscos i Aquellos días azules,de Marc Artigau.
Reposicions per fer coixí
Obres que tenen una nova vida quan són repescades per les sales
Davant la poca capacitat de producció de les sales, la repesca d’un èxit sempre és un recurs que dóna oxigen. La Sala Beckett, per exemple, rescata dues obres d’estiu: el Woyzeck adaptat per Marc Rosich de la companyia Parking Shakespeare, que s’estrena avui, i el Vells temps de Pinter dirigit per Sergi Belbel. La FlyHard ho farà amb New Order i La pols ; l’Akadèmia obre demà amb Al galop! i farà El drac d’or. I La Seca tornarà a recuperar, per tercera vegada, Acorar, de Toni Gomila.