18/9/14

Lluis Soler: "Com a director intento facilitar les coses a tothom"


Font: Marta Cervera (elperiodico.cat)
A Lluís Soler no li ha faltat mai feina. L'actor de Manlleu, capaç d'omplir ell sol el Grec, s'enfronta ara a un nou repte. Avui viurà la seva primera estrena entre bastidors com a director de Pensaments secrets, una obra de l'anglès David Lodge protagonitzada per Àlex Casanovas i Mercè Pons. L'autor britànic anirà a la Muntaner per presenciar el seu debut. Una prova de foc per a Soler que intenta mantenir els nervis a ratlla.
Què l'ha portat a posar-se al capdavant d'aquesta producció?
Ha sigut un cúmul de coses. Llorenç Rafecas, el traductor de l'obra, m'ho va proposar. Primer en vam fer una lectura al Parc Científic de Barcelona, on abans, i també a través d'ell, que és científic, havíem fet una lectura de Copenhaguen, de Michael Frayn. Però aquesta vegada, després de la lectura ens hi vam animar. I hi va haver una bona reacció per part del públic, que va ajudar a finançar-la a través del microcrèdit.
L'ànima enfront del cervell. Els sentiments enfront de la raó és un dels debats que planteja l'obra. Pensaments secrets ho ajudarà a aclarir?
És una obra que planteja moltes preguntes a partir de l'oposició de dos personatges, un home i una dona molt diferents. Ell és un científic que considera que tot està al cervell, l'autèntic Deus ex machina. Ella, en canvi, és una escriptora i creu que a la vida hi ha alguna cosa més, hi ha un misteri, alguna cosa desconeguda que se'ns escapa. Per a ella no tot és matemàtic.
Guanya l'humanisme o la ciència?
Ni guanya ni perd ningú. Al final la relació que mantenen serà útil per a tots dos. Tots dos acaben marcats pel semestre de vida que comparteixen. A ella, que és més romàntica, la relació li serveix per superar la mort del seu marit. A ell, que a més de científic és un gran divulgador i un gran seductor, per afegir una altra conquista al seu currículum.
Llavors...
Tots dos són molt diferents. Per a ell, l'objectiu es compleix quan la porta al llit, per a ella en canvi tot comença llavors. Són dues visions.
Com ha preparat els assajos?
Amb molt temps. Si he portat a terme aquest projecte és perquè l'he pogut fer amb calma, sense pressa. Fa dos anys, el Llorenç em va animar a dirigir i tot ha anat rodat. L'autor ens va donar el seu permís per estrenar aquesta versió, els actors en què vaig pensar ho van acceptar, el microcrèdit va funcionar. M'ho van posar tot tan bé que vaig pensar: o ara o mai.
Vostè és més humanista que científic. Això ha influït en la seva direcció?
A mi sempre m'han interessat molt els temes relacionats amb la història de l'evolució de l'ésser humà, amb Darwin i amb el funcionament del nostre cervell. I tot això apareix a Pensaments secrets.
Quin mètode ha seguit a l'hora de dirigir?
He treballat una mica diferent de com mentalment m'imaginava. Ho tenia tot molt clar a la meva ment però he volgut donar canxa perquè sorgissin coses, estar obert a les propostes del meu equip, que és excel·lent, a nivell d'escenografia i vestuari, de so i de producció. He intentat deixar fer i coordinar-ho tot sense pressionar gaire. Això no va amb mi.
La seva experiència com a actor hi deu haver ajudat.
Intento dirigir els actors com a mi m'agradaria que em dirigissin. Per això intento facilitar les coses al màxim. Sempre. Ara bé, quan s'ha de prendre la decisió final, hi intervinc. És la meva responsabilitat com a director.
En aquesta obra hi ha molt monòleg interior. Com ho soluciona? Utilitza projeccions?
No. Tot és pur teatre. Els actors estan durant tota l'estona en escena, es canvien allà mateix i fan viure al públic la seva història amb els elements bàsics. El que és difícil és unir els dos vessants que té l'obra. Per una part hi ha la teatral, les escenes en què els dos personatges estan junts. Per una altra, els pensaments íntims que cada un aboca als seus respectius diaris.
Confessi-ho, es pateix més a dins o a fora de l'escenari?
És diferent. No estic més tranquil amb aquesta estrena que quan sóc jo qui està en escena. Però els que assumeixen més responsabilitat són els actors, els que estan a primera línia defensant el text. Com a director estic en segon pla.
Repetirà com a director?
Ja ho veurem. Per sort tinc molta feina com a actor. Seré Teseu a laFedra que dirigirà Sergi Belbel. També tinc un rol a Altamira, el film de Hugh Hudson que protagonitza Antonio Banderas.