18/10/14

David Selvas dirigeix Julio Manrique en un ‘Timó d’Atenes’ “més punk que Ada Colau”

Font: Laura Serra (ara.cat)

L’escenografia de Cels encara està muntada per a la funció i la Biblioteca de Catalunya ja està a punt per acollir una nova revolució antisistema. Després del thriller de Wajdi Mouawad que plantejava la revolta violenta dels joves per construir un món nou, ara és Shakespeare qui farà ressonar la fúria dins la nau gòtica. David Selvas hi dirigirà un Timó d’Atenes que ha adaptat amb Sergi Pompermayer i que situen a l’Atenes actual, la de la crisi sistèmica i la pobresa límit. “És un text radical que parla d’un canvi de paradigma, de la necessitat de fer explosionar el sistema des de dins per canviar-lo”, explica el director, recordant alguns dels passatges del text. “Els que deveu diners, aguanteu fort i no els torneu; sortiu amb ganivets per tallar el coll als vostres creditors! Criats, robeu; els vostres amos són més lladres que vosaltres; roben a l’empara de la llei”, va escriure Shakespeare. “És tan punk que Ada Colau es queda curta!”, exclama Selvas. 
Timó d’Atenes (escrita el 1607 o 1608) és una obra estranya en la trajectòria de Shakespeare, potser experimental, potser inconclusa, amb llacunes i personatges sense fil argumental que, sovint, només li serveixen d’estereotips socials. Per Selvas, “la va escriure en un moment de molta ràbia, com un pus que necessitava treure” i, un cop enllestida, la va abandonar i “es va posar a fer La tempestat ”. Amb aquesta mateixa urgència rabiosa, i la mateixa llibertat, s’han encarat a un text original que han esporgat, embrutat i recosit amb noves acotacions i fins i tot frases d’altres obres com El rei LearCoriolà i El mercader de Venècia
De ser el més ‘cool’ a la misèria 
Julio Manrique interpreta Timó d’Atenes, un home amb una posició privilegiada i tants diners al banc que pot permetre’s dedicar-se a cultivar les relacions i promocionar la cultura. La seva cortsón artistes, polítics i gent de diners -interpretats per actors com Marta Marco, Jordi Rico, Mireia Aixalà i Fèlix Pons-. Aquest entorn sembla que l’adora, i l’amor és recíproc. “És un idealista, un ric envoltat de gent cool a qui estima i que creu en l’amistat com a valor absolut. És un home molt excessiu, i per tant la baixada als inferns el porta a l’altre extrem”, explica Manrique, a veure el món com un lloc negre i corrupte en què només compten els diners i el profit. I creu que s’ha de fer foc nou.
El contrast escènic entre les dues parts també és extrem. El primer acte és “molt argentí, supernatural”, diu Selvas, i transcorre en una llarga festa esbojarrada. Però, com si despertés d’un somni, un dia Timó d’Atenes s’adonarà que la mala administració dels seus béns li ha fet perdre tot i que els amics li giren la cara. Llavors optarà per l’exili, però, en comptes d’anar al camp, en aquesta versió el situen en un abocador de deixalles. 
“És la història d’una decepció -resumeix l’actor, que aviat ho trasllada a la situació social general que els va motivar a posar en escena el muntatge-. Té a veure amb la decepció respecte a la classe política, els mecanismes que regeixen la societat, amb nosaltres mateixos perquè ens hem deixat prendre el pèl, i alhora amb les possibilitats de canviar-ho tot que sorgeixen, gent que recull la idea de desobediència. Tot això ho conté i, a sobre, no és un pamflet. És un mirall del món i de nosaltres”. 
La Brutal: una nova companyia
Timó d’Atenes s’estrenarà aquest diumenge a L’Atlàntida de Vic, encetarà el Festival Shakespeare els dies 23 i 24 -motiu pel qual van aixecar la producció- i després farà gira pel país. Aquest espectacle és l’inici també d’una nova aventura, La Brutal, una companyia que codirigeixen Selvas i Manrique i que coproduirà quatre espectacles més aquesta temporada: Los esqueiters, una idea de Nao Albet i Marcel Borràs; Santa Nit, uns Pastorets contemporanis de Cristina Genebat, i un cicle sobre els diners amb tres obres d’Iván Morales, Victòria Szpunberg i el duo Albet-Borràs.