17/12/14

El 'Paradís' de les Divinas recupera la banda sonora de la postguerra


Font: Ana Maestre (ara.cat)
De cançons com 'La Tarara' o 'La bien pagá' sempre se'n sentirà a parlar. Són el retrat d'una època i un gènere musical, esplendorós, idealitzat i decadent a parts iguals. En aquest panorama social i artístic se situa l'espectacle 'Paradís', ambientat en l'Espanya de primera meitat del S.XX. La companyia Divinas recupera, en honor al seu 10è aniversari, gèneres com el cuplet, la cobla o el pasdoble, amb una història inspirada en els espectacles de varietats ambulants, amb text de Marilia Samper i direcció de Martí Torras. L'obra s'instal·larà a la Sala Muntaner, del 17 de desembre al 25 de gener. 
El 'paral·lelu' ja els queda molt lluny, i ara la Rosa i la Carmeta, coristes que havien format part de la companyia 'Paradís', han de sobreviure amb el record d'un passat gloriós, i malviure amb les actuacions que fan entre sales brutes i descampats inhòspits. En una d'aquestes actuacions coneixeran la Purita, una noia ingènua i beata, que amb una visió molt idealitzada de les companyies de varietats, entrarà a formar part del grup. Però mentre esperen aquella mà que les hauria de col·locar de nou sobre els grans escenaris, la prostitució no deixarà de ser una de les poques alternatives que els queda per sobreviure. Una bona dosi de nostàlgia, comicitat i inevitablement, tragèdia, en forma d'homenatge a tots els avis i àvies, i a la lluita dels intèrprets dels petits escenaris.
Amb el precedent de 'Sing! Sing! Sing!', 'Chocolat!' i 'Enchanté!', el quart espectacle de les 'divines' Carla Móra, Irene Ruiz i Marta Móra, fa un pas més enllà en la seva temàtica musical, incorporant les lletres i la música a la dramatúrgia sense aturar l'espectacle. Tres veus i dos músics en directe, que ja s'han convertit en el segell de la companyia, compten amb una escenografia molt original ideada pel seu director. "Volem desfer-nos de la idea que un espectacle popular ha de ser caspós i barat. És un espectacle d'una gran qualitat, i fet a mà", explica Torras. A falta d'un carretó ambulant, una enorme roda al sostre amb teles penjades permetrà viatjar, amb un simple gir de cortina, de la brillantor de l'escenari a la foscor i les penúries del que passa entre bambolines.