17/12/14

Parla Bárcenas

Font: Imma Fernández (elperiodico.cat)
Deia el dramaturg Jordi Casanovas -autor de la trilogia sobre la identitat catalana: Pàtria, Una història catalana Vilafranca, que estrenarà al gener- que en aquests dies tan pel·liculers li resultava «gairebé impossible escriure un teatre versemblant sobre la realitat política quan aquesta realitat ja supera qualsevol límit de versemblança». La ficció es quedava curta, però en la seva recerca va topar amb un filó: la transcripció de la segona declaració de Luis Bárcenas davant el jutge Pablo Ruz a l'Audiència Nacional (el 15 de juliol del 2013), en la qual per primera vegada admetia la comptabilitat B del partit al Govern espanyol. Es va començar a estirar la manta.
Casanovas va reduir les tres hores de compareixença en un text teatral d'una hora i va voler que la dirigís Alberto San Juan, actor i director compromès i impulsor de la cooperativa Teatro del Barrio, que coprodueix el muntatge juntament amb el Teatre Lliure. Ruz-Bárcenas va arribar ahir (i fins diumenge) a l'Espai Lliure amb Pedro Casablanc i Manolo Solo donant veu a les paraules de l'extresorer del PP i del magistrat, respectivament. 
«La gent té fam de realitat, d'entendre què està passant i el teatre et dóna una mirada d'aquesta realitat. Totes les paraules i noms que surten a l'obra es van dir en l'interrogatori. I no és el mateix informar-se del que va passar llegint els mitjans que escoltant les paraules de Bárcenas dins de la veritat del teatre», subratlla el director madrileny, que ha apostat per fer seure els actors cara a cara i deixar-los parlar. Ells i la taula del jutge plena de documents. Els artificis i les disfresses -«vaig pensar a posar-li patilles a Casablanc però no calia»- sobren. Així ho demostra la gran acollida que ha tingut el muntatge, estrenat el 23 de maig al Teatro del Barrio i que, va recordar el director, en el futur quedarà com a document «per mantenir viva la memòria» sobre un passat corrupte.

Rialles i indignació

Diu San Juan que la situació dramàtica que passa desperta indignació i també rialles, per la barra de l'interrogat i l'aparició de noms com José Luis Moreno, Mercadona... L'obra ha despertat l'interès de molts periodistes, com Pedro J. Ramírez, però no se sap si hi ha polítics que l'hagin anat a veure. Sí que li consta que al jutge Ruz li agradaria. «Van venir les seves secretàries però a ell no li deu semblar gaire correcte», argüeix el director, que es va llicenciar en periodisme abans de fer el salt a la interpretació.
Amb el Teatro del Barrio, que dirigeix, pretén «fer política a través de la cultura, unir-se a la lluita». En aquesta línia de teatre polític «gairebé periodístic» prepara noves produccions. Al febrer s'estrenarà Las guerras correctas, de Gabi Ochoa, sobre l'entrevista que Iñaki Gabilondo va fer a Felipe González sobre els GAL el 1995; després una obra sobre el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, i una sobre la monarquia. «Totes rigoroses amb la informació, sense frivolitzar però sense tallar-se. És un dret cívic no tallar-se». Els polítics són un filó escènic inesgotable. Com a mostra, San Juan va recordar les «enigmàtiques i intolerables» paraules d'Aznar, que ha dit que«una hiperregulació portarà més corrupció perquè les persones intel·ligents no voldran treballar a l'Administració».

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada