27/2/15

Mascarell: “Estem sortint del forat en què hem estat”


Font: Xavier Cervantes (ara.cat)
El paisatge després de la batalla es pot filmar tancant el pla en l’expressió d’alleujament del supervivent o fent una panoràmica que mostri les destrosses. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va tirar per la segona opció per començar ahir la conferència Catalunya culta: escenaris de futur al Cercle de Cultura. Tocava avaluar les pèrdues. “L’impacte de la crisi s’ha manifestat en una dada: una disminució del 20% en el consum cultural els últims cinc anys”, va informar abans d’afegir que l’aportació econòmica de les administracions catalanes a la cultura havia baixat un 21% des del 2009. Menys consum i menys aportació pública només podien dibuixar un desastre. Però un clau sempre es pot reblar, així que Mascarell va incorporar a la tragèdia “el paper de l’Estat”, l’aportació del qual ha caigut un 71%. “I encara trobo més greus les lleis que ha fet o les que no ha fet”, va dir el conseller esgrimint els dos sospitosos habituals: l’IVA al 21% i l’absència d’una llei de mecenatge. 
Fins aquí la diagnosi, gairebé l’autòpsia, del sector cultural. O per no ser tan catastròfics, l’anàlisi de la magnitud de la misèria que ha hagut de gestionar el conseller. “Fins al 2011 mai havia fet un pressupost més petit que l’anterior”, va dir. Tanmateix, Mascarell no volia descriure només les destrosses, sinó també comunicar que “estem sortint del forat en què hem estat”. Ara el que cal ja no és saber com se n’ha sortit sinó què es fa un cop fora. “Com deia Robert Musil, l’home es mou entre el principi de realitat i el principi de l’ideal”, va sentenciar. Traduït vol dir, segons Mascarell, partir de la realitat d’un país on l’aportació de la cultura al PIB català és del 5,89%, mentre que la mitjana europea és del 4,5%; on cada any hi ha 85 milions de “transaccions culturals, gairebé onze per persona”, i on “el pressupost de Cultura equival al del Museu del Louvre”. 
Per arribar a l’ideal, a recuperar el 20% de consum perdut, a més dels plans integrals que està desenvolupant o que vol engegar (com el de la música, sempre pendent), Mascarell, que com a deucentista rebutja “el dirigisme cultural dels noucentistes”, proposa “crear un sistema d’oportunitats perquè tothom es pugui expressar com a creador i com a consumidor”. Però sense trencadisses, perquè “una realitat cultural mai n’ha substituït una altra de manera radical”. Ell demana “més estat”, un Parlament amb “més sobirania política” per poder legislar, i la col·laboració del sector. “Les societats han de ser més cooperatives”, va dir citant el pragmatisme de Richard Sennett.