6/2/15

‘Medea’, la bellesa de les emocions extremes


Font: Antoni Ribas Tur (ara.cat)
“Tots tenim una mica de Medea a dins”, afirma el coreògraf Thomas Noone sobre la filla d’Eetes, rei de la Còlquida, que va matar els seus fills per venjança, després que Jàson l’abandonés per Glauca. El muntatge de Medea que Noone estrena avui al Mercat de les Flors, que es pot veure fins al dia 8 i de l’11 al 15 de febrer, transforma aquesta història “molt extrema” en una reflexió sobre “la manipulació” i sobre “com projectem les nostres emocions en els altres”. Però, sobretot, és l’exercici de traduir a la dansa aquesta història mítica i intemporal. El procés sembla que consisteixi a fer un trasplantament i que l’òrgan trasplantat torni a funcionar al cos que l’acull.
“La història de Medea sembla gairebé sensacionalista -subratlla l’autor de Brutal love poems -, i això encaixa amb el tipus de dansa que faig: física, dinàmica i amb imatges fortes. Però hem hagut d’evitar el perill de caure en els excessos i fer un muntatge massa negre”. De la tragèdia d’Eurípides no n’ha quedat l’argument, però sí “una bellesa hipnòtica i que et va atrapant amb una qualitat contínua que no es trenca”, diu Francesc Casadesús, el director artístic del Mercat, que també explica que la dansa de Noone no és física perquè sigui “atlètica” sinó per “les arquitectures”, molt exigents tècnicament, que els ballarins construeixen amb els seus cossos. “La història és molt senzilla, consisteix en una cadena d’esdeveniments. Però, aleshores, ¿com pots generar emocions amb això? El que fem és buscar la bellesa en la tragèdia, i ens hem centrat a transmetre les emocions amb els cossos dels ballarins”, assegura Noone. 
Del terreny intel·lectual al cor 
“La tragèdia et dóna un guió i aleshores vas deformant el text i el vas maltractant”, explica Noone sobre el procés creatiu, que ha comportat traslladar la potència de l’obra del terreny intel·lectual al dels sentiments i trobar l’equilibri entre la línia temporal de l’espectacle, els moviments dels sis ballarins -una de les quals interpreta Medea- i la música, basada en l’electrònica i amb tocs de música instrumental, “que dóna un toc d’humanitat al muntatge”. De fet, el coreògraf afirma que manté una relació “simbiòtica” amb el compositor Jim Pinchen, de qui destaca la capacitat per adaptar-se als tempos de la dansa. “La música és molt important, més important del que molts coreògrafs volen admetre”, diu Noone. Un altre dels elements cabdals de l’espectacle és la il·luminació, signada pel suec Peter Lundin. Les llums canvien de manera subtil. El terra i el fons de l’escenari són blancs i van adquirint colors diferents durant l’espectacle. A més, la roba dels ballarins, fosca, contrasta amb la blancor de l’escenografia.
Medea és el segon espectacle en què Thomas Noone treballa a partir d’un text existent, després d’ Orfeu i Eurídice, i la companyia també té en cartell Alícia, una versió per al públic familiar de la història de Lewis Carroll.