Coreògrafs de menys de 30 anys revisen companyies de més de 30


Font: Laura Serra (ara.cat) | Foto: Ros Ribas
Així com es pot rellegir un llibre o revisionar una pel·lícula fins a la sacietat, les arts escèniques tenen el handicap de ser efímeres. I més els espectacles de dansa, que ni tan sols deixen darrere seu un text publicat. El problema de la transmissió de coneixement i de l’oblit del llegat coreogràfic contemporani són una preocupació i una mancança tan importants que l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) ha engegat una convocatòria perquè els coreògrafs joves entrin en contacte amb companyies veteranes i els versionin amb total llibertat.
Els escollits com a referents són cinc grups fundats als anys 80 que van ser impulsors de la dansa contemporània al país i que encara estan en actiu: Gelabert-Azzopardi, Danat Dansa, Nats Nus, Mudances i Roseland Musical. Tots ells han cedit algunes de les seves peces perquè un jove de menys de 30 les reinterpreti. D’entre els projectes presentats se n’escolliran dos, que disposaran d’uns 6.000 euros i la possibilitat de fitxar fins a 4 ballarins per aixecar l’obra, que pot prendre forma de coreografia, instal·lació o performance. Al llarg del procés de creació el mestre estarà en contacte amb l’alumne i l’acompanyarà en el part, i el procés es documentarà. Finalment s’estrenaran les dues peces a finals del 2015. El pressupost del projecte Re-mou-te és de 20.000 euros, aportats per l’APdC i la SGAE. 
“El concepte de repertori no existeix, en aquest país. Només es pot veure l’últim treball d’un creador. Tot el que els ha fet créixer i els ha nodrit està esborrat”, lamenta Gemma Calvet, presidenta de l’entitat sectorial. “Volem posar el focus en el que s’ha fet i que ha sigut referent per a molts professionals de la dansa, treure tot aquest llegat a la llum. Però també connectar generacions, fer un nexe entre passat i futur”. Alguns creadors han fet aquest exercici de transmissió als joves de manera habitual, com a docents, com el cas d’Àngels Margarit (Mudances). D’altres, com Cesc Gelabert, lamenten no haver pogut ni fer prou reposicions de treballs antics ni dur a terme el somni d’ensenyar en una companyia estable pública tot el seu bagatge. “M’agradaria que poguessis dir «Sóc un coreògraf de Barcelona» i que això signifiqués que dus un bagatge, que no comences de zero. I no ho hem aconseguit”, lamenta. “Sense referents d’aquesta generació hi ha coses que són incomprensibles en la dansa. Va ser una generació molt forta, formada fora de Barcelona, que va sumar molt talent en una època, i va tenir la inquietud de ballar d’una altra manera”, resumeix Marta Almirall (Roseland Musical). 
Reivindicar el centre documental
Les companyies han ofert alguns dels seus espectacles més emblemàtics perquè siguin remuntats. Cesc Gelabert ha escollit Glimpse i Sense fi / Conquassabit ; Danat Dansa, Ottepel ; Toni Mira, de Nats Nus, ha triat la seva primera peça, Strangers in the night, que “va ser una vomitada”, i Ful ; Roseland Musical ofereix Flit Flit i Cara, calla, i Àngels Margarit ha optat per Suite d’estiu i Tèrbola.
Les cinc companyies tenen fins a 250 obres registrades a la SGAE. Només Cesc Gelabert ja n’ha fet 150, encara que no totes tinguin el segell de la societat d’autors. Amb aquesta xifra es percep el volum d’obra que ha quedat sepultada per les noves produccions i que ni el públic ni els ballarins no tenen manera de recuperar, no ja a l’escenari, sinó ni tan sols en documents audiovisuals. Els creadors reivindiquen la necessitat de tenir un centre de documentació per mantenir un fil de continuïtat amb les noves generacions.

No hay comentarios:

Publicar un comentario