1/9/15

Jordi Duran: “L'autoria és un dels grans actius de Fira Tàrrega”


Font i foto: Eva Pomares (elpuntavui.cat)

Jordi Duran va arribar a Fira Tàrrega el 2003 per treballar-hi com a tècnic de programació. Des del 2011, n'és el director artístic, un càrrec renovat, enguany, per quatre anys més. Rigorós, perfeccionista, expert en el sector i bon comunicador, ha consolidat un equip potent que ha fet que Fira Tàrrega doni un tomb. No s'acostuma a rendir i és un gran treballador. El motor de tot plegat és la passió de Duran per les arts de carrer. Una passió que aquest home tot terreny aconsegueix contagiar.

El 2011, Jordi Duran va ser nomenat director artístic de Fira Tàrrega i, amb el seu equip, n'ha transformat el model. El camí és perseguir la qualitat, però a través de propostes diverses que aixopluguin diferents públics i que impulsin un planter de professionals de les arts de carrer.
Quan va ser nomenat, un dels objectius era la internacionalització. S'ha complert?
Sempre hi hem treballat, a través d'un departament potent. Però avui l'equip de la fira és més que mai una trena, no un regne de taifes. El 2011 parlàvem d'internacionalització amb referència a la participació en projectes, perquè volíem oxigenar per tal d'inspirar el panorama. Hi havia ganes de reconnectar amb altres espais, sense perdre de vista els que ja teníem activats. El mercat natural de les arts de carrer és el món. La interculturalitat és un dels seus grans actius. Les peces són capaces d'arribar més enllà del text i s'adrecen a edats i públics diferents. D'aquest potencial, se n'ha de ser més conscient i cal treballar-hi molt més.
La fira ha servit de palanca d'impuls per a les companyies catalanes al món?
Hem fet estudis d'impacte en què se'ns diu que cada euro invertit reverteix en set. Hi ha companyies que lluiten per poder ser presents a la fira i això ja és un indicador. I hi ha companyies catalanes que fan les europees i conquereixen places fortes. Com a exemple, Joan Català, que va ser a Fira Tàrrega el 2013 participant en els assajos oberts i, després, en grans festivals a Europa. Estan sortint moltes peces i es van col·locant arreu. Si et fixes en les arts de carrer europees, els que més viatgem som els catalans. Fira Tàrrega hi té a veure. El 70% dels programadors que cada any ens vénen a veure repeteixen, però la fira no és sols un lloc per comprar i vendre, sinó per relacionar-se entre el sector i tirar endavant projectes. És un indicador de la bona salut de la fira, les arts de carrer i de la creació.
La fira ha crescut malgrat les retallades pressupostàries. Com ho han aconseguit?
Les arts de carrer sempre han estat en una situació complicada. No recordo grans pressupostos. Som gent molt responsable, apassionada pel que fem, i com a equip ens hem entès. Per fer cultura, calen diners, però jo sempre dic que cal sortir plorat de casa. Tirem endavant i anem a plantar perquè en un futur, quan plogui, creixi tot el que hem sembrat. Estem parlant d'un planter, amb una collita encara dèbil, que cal mimar, però en creixement. No sé si hem sortit o no de la crisi ni si ha existit mai o no. Hem de continuar treballant perquè tot plegat tiri endavant. Hi ha creació i mercat, i si vetllem per això, tornarà. De fet, crec que ja ho està fent.
Els acompanyaments a companyies formen part d'aquestes llavors, doncs?
Aquests anys hem insistit en unes companyies determinades, amb molt de potencial, però estructures febles. Quan es comença, és complicat tenir administratiu, fer gires internacionals, espais d'assaig... Hem intentat oferir una continuïtat; a través del programa de suport a la creació, hem detectat grups que poden tenir a veure amb el present i el futur de les arts de carrer. No ho hem fet amb grans pressupostos, sinó compartint experiència i posant l'equip de la fira a la seva disposició. Parlo d'Animal Religion, Teatro de Cerca (ara La Rueda), els Insectotròpics, Íntims... Són gent que treballa bé, i la premsa i el públic hi respon... Hi ha un lloc per a ells i, a sobre, tenen a veure amb un dels nostres grans actius de la fira, l'autoria. Presentem veus singulars, que tenen a veure amb el que som aquí i alhora ho poden traslladar a tot el món. Visca Shakespeare i els clàssics, però aquí estem especialitzats en aquesta veu.
El públic avala aquesta aposta per la creativitat?
Sí. Els Vaca35 són mexicans, però a Tàrrega aquest cap de setmana se'ls estima i se'ls valora. Això és un laboratori. Aquest cap de setmana, els Insectotròpics han estat a Alemanya amb una peça (La caputxeta) que van fer el 2012 a Tàrrega. En aquests darrers anys, hi ha hagut un canvi de model. La fira ha passat d'una columna a tres. És un sistema en cercle, amb punts d'obertura. Comencem amb la formació: la posada en marxa del màster de creació en arts de carrer, pioner arreu del món. És a dir, qualifiquem el sector i després l'acompanyem en el mercat. Hem après que la clau és en l'equilibri entre allò local, allò nacional i allò internacional. La pota de la creació és la detecció de companyies que estan en l'àmbit de les arts de carrer i que treballen de manera poc convencional. Però aquesta pota sols correspon a un 20% de la programació de la fira.
Suposo que per satisfer els diferents interessos del públic.
La fira és una festa per a tothom. Volem ser inclusius i intentar que sigui accessible per a cadascuna de les persones que ens visiten. El camí és treballar per la qualitat, però tenint en compte que existeixen moltes maneres de viure i d'entendre el carrer: des de la més experimental i arriscada fins a la més tranquil·la, de contingut ràpid. Intentem programar amb equilibri, tot i que moltes vegades tenim diversos projectes que van per sobre de la programació i que també nodreixen el que presentem. Parlo de les vitrines de països convidats, les coproduccions amb altres festivals, les relacions amb empreses, comunitats autònomes... Aquest any fem una picada d'ullet a les arts visuals. Hi haurà dansa, molt de teatre, circ i molta programació en espais no convencionals. També per a públics amb menys edat, i un recorregut guiat a través de les seccions de la fira, els itineraris. És el tercer any que els fem i la gent ja se'ls coneix.
L'anomenat públic familiar, en el qual s'especialitzen i que altres festivals persegueixen, com és present a Fira Tàrrega?
No crec en la forma clàssica de categoritzar els públics. Sobretot en les arts de carrer. Una altra cosa és comunicar-ho als espectadors. Estem tan acostumats que el diumenge al matí hi hagi una peça per a la canalla que si ens trobem una altra cosa la gent es pregunta què fem. A Fira Tàrrega, el 80% de les peces són per a tots els públics. Amb el meu fill, vaig anar a Trapezi, i el circ contemporani entra de manera directa a la canalla, que lliga millor que els adults el que és abstracte. En realitat, és una qüestió de nivells de lectura. L'art funciona quan és capaç d'això, malgrat que hi ha experiències que cal acompanyar. Els públics de moltes sales de la capital catalana tenen una edat més aviat elevada. Aquí passa alguna cosa, i va més enllà del 21% d'IVA: el que som avui no és a l'escena i tampoc a les institucions que hi estem treballant. En la programació d'arreu, no hi ha representada la cultura i la manera d'entendre el món d'un de cada cinc lleidatans, els nouvinguts. Tampoc materials d'altres zones del món, perquè som terriblement etnocèntrics. Com es dóna la benvinguda a autors de Kenya o del Quebec? I també passa amb les edats. Si mirem les persones que dirigeixen les institucions o som a la fira, puja. Subestimem les capacitats dels nostres espectadors. Cal una sacsejada, especialment amb els nens: els amaguem coses que no caldria amagar-los. Aquest any tenim un espectacle de Carla Rovira, que es demana què es posa a escena per a ells, com els tractem i fins a quin punt viuen i demanen del món representat en aquest teatre. És una metàfora de tot plegat. És una utopia, però seria molt xulo trencar amb tot això. En aquest sentit, hi ha molta gent que no hi està associada i té moltes coses a explicar i pot formar part de la fira. Podem anar cap aquí.
Qui no ha vingut mai a la fira o fa molts anys que no ve pot tenir encara la sensació que tan sols s'hi pot veure teatre. Però s'ha potenciat una obertura artística multidisciplinària. Es mantindrà?
Sí. A les arts de carrer hem tendit a anomenar-les teatre de carrer. I no. Les paraules són bàsiques: no fem teatre al carrer, fem arts al carrer. Teatre, circ, dansa... De fet, les arts de carrer són híbrides per definició, perquè per poder arribar al públic s'ha de superar l'atzar, la meteorologia... S'hi ha hagut d'incorporar dansa, elements escenogràfics... És molt ric. Les inauguracions ens han servit per explicar coses. El 2011, vam obrir amb circ; el 2012, amb noves tecnologies i dansa aèria; l'any següent, amb dansa, i el 2014, amb un homenatge al teatre de carrer clàssic.
I enguany per on anirà la sessió inaugural, que és un referent per a molta gent? Què hi trobarà?
El 2011 vam decidir apostar pels espectacles inaugurals, perquè és un dels moments imprescindibles, en els quals tothom es troba. Els darrers quatre anys, la producció de gran format ha canviat i és complicada, perquè avui les peces són de grandíssim format, per a 1.500 persones. No trobàvem material i els hem provocat, incentivat i fins i tot produït. Enguany ens centrem en els espectacles que incorporen audiovisuals. Amb Insectotròpics es busca complementar aquest discurs encetat des del 2011. Les arts de carrer poden estar vinculades a les noves tecnologies i a la música electrònica. L'espectacle vol connectar amb molt tipus de públic, però centrant-se en el que té entre 25 i 35 anys, el nostre objectiu per definició. I treballar des del llenguatge visual en l'era digital, en com ens relacionem, com vivim i com percebem les coses. Insectotròpic mescla vídeo, pintura, música en directe i videoart. Es tracta de relaxar-se i gaudir més que d'entendre-ho tot. Ens proposen un viatge sensorial.
En què consisteix el Fresh Street 1#?
Enguany tenim un gran moment per fer política i preparar el futur de les arts de carrer: el seminari Fresh Street 1#. L'organitzem amb la xarxa europea Circostrada, i aplegarà a Barcelona 200 operadors clau. És una gran oportunitat per al sector. S'ha elaborat una programació d'activitats durant tres dies a l'entorn de les arts de carrer, vistes des de la producció, el circuit i la comunicació. Ens arriben des de 30 països de la UE i 60 institucions, i també hi ha polítics. També tenim ganes d'adreçar-nos a les persones que fan comunicació. En aquest sentit, no culpabilitzo ningú, però la cultura té cada cop menys pes als mitjans i els periodistes han de tocar moltes tecles. Ens hi hem d'acostar.
Quines són les perspectives per als pròxims tres anys, quan acabi el segon mandat? Què voleu fer d'imprescindible?
Hem desplegat un nou model de fira, la que se sustenta en els tres pilars. Ara s'han d'enfortir perquè es mantinguin en el temps. Un és el màster, en col·laboració amb la UdL, en què posem al servei dels nous creadors que es volen especialitzar en les arts de carrer una trentena de professionals d'arreu del món. Volem començar amb nova gent i companyies, que acompanyem perquè tinguin una aterrada tranquil·la al mercat. Perquè considerem la cultura una qüestió de servei públic. En relació amb la ciutat, som en un bon moment. Després de cinc anys, tothom ha entès que la fira funciona i que serveix per promocionar Tàrrega.
Com va el ritme de venda d'entrades?
Molt bé. L'any passat vam doblar la venda anticipada i enguany estem un 30% per sobre respecte a l'edició passada. L'estudi del 2012 parla de 148.000 visitants durant tota la fira. Crec que estarem en aquest nivell.
Doni uns consells per descobrir la fira.
S'ha de tastar almenys un cop a la vida. El bon visitant s'ha de calçar bé, portar protecció solar i una jaqueta per a la nit. Hi ha 25 espais d'actuació amb 60 propostes, repartits per tota la ciutat. És molt important arribar 20 minuts abans a les peces de carrer i fer-se un itinerari abans de sortir de casa. I, sobretot, venir amb ganes de deixar-se sorprendre i, de vegades, deixar-se portar pel boca-orella, perquè la sorpresa forma part de l'experiència de la fira.