<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253</id><updated>2012-02-02T14:07:41.660+01:00</updated><category term='Dansa'/><category term='Oriol Vila'/><category term='Nora Navas'/><category term='Antonio de la Torre'/><category term='Javier Dualte'/><category term='Mireia Trias'/><category term='Carles Canut'/><category term='Madrid'/><category term='Sergi Belbel'/><category term='Marc Rodríguez'/><category term='Mario Gas'/><category term='Antic Teatre'/><category term='SALAFlyhard'/><category term='Pep Munné'/><category term='La Seca'/><category term='Julieta Serrano'/><category term='Carme Portacelli'/><category term='Jacob Torres'/><category term='Mercat de les Flors'/><category term='Ramón del Valle-Inclán'/><category term='Nur Levi'/><category term='Joan Oller'/><category term='Q-Ars Teatre'/><category term='Berta Giraut'/><category term='A Escena'/><category term='Jordi Boixaderas'/><category term='Carmen Machi'/><category term='Egos Teatre'/><category term='Antonio Molero'/><category term='Ollalla Moreno'/><category term='March Rosich'/><category term='T6'/><category term='Ester Nadal'/><category term='Àlex Rigola'/><category term='Xavier Albertí'/><category term='Pere Arquillué'/><category term='Londres'/><category term='Andrés Herrera'/><category term='Lluís Homar'/><category term='Rosa Novell'/><category term='Josep Maria Mestres'/><category term='Marta Angelat'/><category term='Entrevista'/><category term='Carlos Cuevas'/><category term='Poliorama'/><category term='Teatre Goya'/><category term='Carme Elías'/><category term='Albert Tola'/><category term='Javi J. Moyano'/><category term='Oriol Genís'/><category term='Emma Suárez'/><category term='Versus Teatre'/><category term='CND'/><category term='Kamikaze Teatro'/><category term='CDN'/><category term='Anna Moliner'/><category term='Comediants'/><category term='Arenes'/><category term='Carles Santos'/><category term='Abel Coll'/><category term='Héctor Alterio'/><category term='Francesc Garrido'/><category term='Mercè Arànega'/><category term='Federico García Lorca'/><category term='Teatro Abadía'/><category term='Pako Merino'/><category term='Jorge Picó'/><category term='Marta Martori'/><category term='Manel Dueso'/><category term='Aina Clotet'/><category term='Juan Carlos Martel'/><category term='Julio Manrique'/><category term='Anna Alarcón'/><category term='Roberto Álamo'/><category term='Marta Buchaca'/><category term='Carles Flavià'/><category term='Dolo Beltrán'/><category term='Jordi Dauder'/><category term='Andreu Benito'/><category term='Joan Crosas'/><category term='Manuel Barceló'/><category term='Teatre Colisseum'/><category term='Edu Pericas'/><category term='Jordi Vila'/><category term='Círcol Maldà'/><category term='Temporada Alta'/><category term='Almeria Teatre'/><category term='Andrés Lima'/><category term='Gemma Martínez'/><category term='Joan Carreras'/><category term='Sergi Torrecilla'/><category term='Mia Esteve'/><category term='Alberto Ramos'/><category term='Jordi Faura'/><category term='La Guapa Teatre'/><category term='Clara Puerto'/><category term='Patrice Tribaud'/><category term='Pep Pla'/><category term='Victoria'/><category term='Roger Coma'/><category term='Alberto Jiménez'/><category term='José Carlos Martínez'/><category term='Javier Gutiérrez'/><category term='CAER'/><category term='Belbel'/><category term='Ponent'/><category term='Laia Marull'/><category term='Lluís Soler'/><category term='Nina Reglero'/><category term='Lluís Villanueva'/><category term='La Brava'/><category term='Benet i Jornet'/><category term='Víctor Alvaro'/><category term='Àngels Poch'/><category term='Circ'/><category term='Festival Grec'/><category term='Daniela Feixas'/><category term='Ivan Benet'/><category term='Luis Merlo'/><category term='Jordi Ríos'/><category term='Xiscu Masó'/><category term='Pep Antón Muñoz'/><category term='Anna Güell'/><category term='Joan Maria Gual'/><category term='CAET'/><category term='Javier Beltrán'/><category term='David Verdaguer'/><category term='Ricard Salvat'/><category term='Mercè Comes'/><category term='Anna Lizaran'/><category term='Ricard Borràs'/><category term='País Valencià'/><category term='Biblioteca'/><category term='Alba Florejachs'/><category term='Carmelo Gómez'/><category term='Pol López'/><category term='Festival Escena Contemporánea'/><category term='Lluís Marco'/><category term='Sergio Matamala'/><category term='Llàtzer García'/><category term='Cristina Clemente'/><category term='Emma Vilarasau'/><category term='Teatre Condal'/><category term='David Plana'/><category term='Carlota Olcina'/><category term='Núria Espert'/><category term='Despenjades'/><category term='#TorneigTA'/><category term='Oriol Guinart'/><category term='Carles Velat'/><category term='Gloria Muñoz'/><category term='Norberto Ibero'/><category term='Patrícia Mendonza'/><category term='Spregelburd'/><category term='Victor Alvaro'/><category term='Òscar Castellví'/><category term='Club Capitol'/><category term='Calixto Bieito'/><category term='George Lavaudant'/><category term='Ramon Simó'/><category term='Ramon Madaula'/><category term='Pep Ferrer'/><category term='Neus Bernaus'/><category term='Helena Pimienta'/><category term='Guillermo Toledo'/><category term='Teatre Tívoli'/><category term='Carles Mallol'/><category term='La Villarroel'/><category term='Pepo Blasco'/><category term='Anna Ycobalzeta'/><category term='Marc Rosich'/><category term='Animalario'/><category term='Joan Lluís Bozzo'/><category term='Àngel Llàcer'/><category term='Maria Barranco'/><category term='Susanna Garachana'/><category term='Albert Prat'/><category term='Marta'/><category term='Llàtzer Garcia'/><category term='Rosa Renom'/><category term='Víginia Sánchez'/><category term='Albert Ribalta'/><category term='Beatriz L. Maurel'/><category term='Pau Roca'/><category term='L&apos;Amistat'/><category term='Premis'/><category term='Cristina Genebat'/><category term='Sala Trono'/><category term='Muntsa Rius'/><category term='Mar Ulldemolins'/><category term='Sílvia Sabaté'/><category term='Mercè Martínez'/><category term='Les Antonietes Teatre'/><category term='Fora de Temporada'/><category term='Abel Folk'/><category term='Carles Goñi'/><category term='Francesca Piñón'/><category term='Bienal de Venecia'/><category term='Òscar Muñoz'/><category term='Blanca Bardagil'/><category term='Clara Cols'/><category term='Laura Conejero'/><category term='Gabriela Flores'/><category term='Marcel Borràs'/><category term='Paula Blanco'/><category term='Teatre Victòria'/><category term='Shakespeare'/><category term='Bernat Quintana'/><category term='Vicenta Ndongo'/><category term='Follies'/><category term='aLBERT tRIOLA'/><category term='Jordi Silva'/><category term='Marc Angelet'/><category term='Marta Domingo'/><category term='musical'/><category term='Mercè Anglès'/><category term='Teatro Español'/><category term='Pere Riera'/><category term='Patrícia Bargalló'/><category term='Jordi Galceran'/><category term='Vanessa Segura'/><category term='Mercè Montalà'/><category term='Manel Barceló'/><category term='Boris Ruiz'/><category term='Rafel Duran'/><category term='Teatre-Auditori de Sant Cugat'/><category term='Juan Echanove'/><category term='Albert Espinosa'/><category term='Oriol Grau'/><category term='TGB'/><category term='Borja Tous'/><category term='Belén Rueda'/><category term='Sala Beckett'/><category term='Maribel Verdú'/><category term='Aquatremans Teatre'/><category term='Pallassos'/><category term='Dei Furbi'/><category term='Teatre Borràs'/><category term='Mercè Sampietro'/><category term='Teatro Valle-Inclén'/><category term='Iñigo Aranburu'/><category term='Pablo Rivero'/><category term='Lluïsa Cunillé'/><category term='Diego Lorca'/><category term='Festivales'/><category term='Teatro de los Sentidos'/><category term='Nao Albet'/><category term='Diana Gómez'/><category term='Mentidera Teatre'/><category term='Joan Brossa'/><category term='Carles mArtínez'/><category term='Nausicaa Bonnin'/><category term='Marta Ribera'/><category term='Rosa María Sardà'/><category term='Sara Espígul'/><category term='Anna Sahun'/><category term='Comèdia'/><category term='Anna Pérez Pagès'/><category term='Festival de Mérida'/><category term='Virgínia Sànchez'/><category term='BIT'/><category term='La Caldera'/><category term='José Sanchís Sinisterra'/><category term='Pentación Espectáculos'/><category term='Esteve Soler'/><category term='Nau Ivanow'/><category term='Blanca Caminal'/><category term='Teatre de Bescanó'/><category term='Pas 29'/><category term='Marta Marco'/><category term='Margarida Minguillón'/><category term='Àngels Aymar'/><category term='Tilda Espluga'/><category term='Carme Portaceli'/><category term='Estel Solé'/><category term='Josep Maria Capella'/><category term='Toni Casares'/><category term='Irene Escolar'/><category term='David Selvas'/><category term='Albert Guinovart'/><category term='Blai Mateu'/><category term='Montserrat Carulla'/><category term='Xavi Sáez'/><category term='Victòria Pagès'/><category term='Marilia Samper'/><category term='Sala Muntaner'/><category term='Ever Blanchet'/><category term='Eduard Farelo'/><category term='Agosto'/><category term='Rosa Boladeras'/><category term='José Carlos Plaza'/><category term='Joaquin Daniel'/><category term='Eric Gauthier'/><category term='Montse Guallar'/><category term='Teatre del Raval'/><category term='Marta Etura'/><category term='Festival Trapezi'/><category term='Borja Espinosa'/><category term='T de Teatre'/><category term='Miguel del Arco'/><category term='Ivan Morales'/><category term='Sergi López'/><category term='Romea'/><category term='Victòria Szpunberg'/><category term='Josep Julien'/><category term='Sílvia Bel'/><category term='Francesc Orella'/><category term='Gerónimo Rauch'/><category term='Tomaz Pandur'/><category term='Ariadna Gil'/><category term='Lliure'/><category term='Lurdes Barba'/><category term='Mireia Aixalà'/><category term='Mireia Pàmies'/><category term='Jose Luis Gómez'/><category term='Yasmina Reza'/><category term='Victòria'/><category term='Santi Ricart'/><category term='Mar Monegal'/><category term='Titzina Teatre'/><category term='Jaume Madaula'/><category term='Maria Molins'/><category term='David Bagès'/><category term='El Canal Salt/Girona'/><category term='Albert Carbó'/><category term='Jordi Prat i Coll'/><category term='Carme Sansa'/><category term='Alba Pujol'/><category term='Josep Maria Pou'/><category term='#10autors'/><category term='Indi Gest'/><category term='Àngels Bassas'/><category term='Marcos Ordoñez'/><category term='Ferran Carvajal'/><category term='Mingo Ràfols'/><category term='Pau Miró'/><category term='Oriol Broggi'/><category term='Sala Planeta'/><category term='Jordi Gaspar'/><category term='Joan Ollé'/><category term='Alícia González Laá'/><category term='Teatre Amateur'/><category term='Tricicle'/><category term='Teatre Familiar'/><category term='Lluís Pasqual'/><category term='Roser Blanch'/><category term='Pep Cruz'/><category term='Maife Gil'/><category term='Mercè Vila Godoy'/><category term='Cirque du Soleil'/><category term='Mònica Lucchetti'/><category term='Magda Puyo'/><category term='Andreu Bneito'/><category term='Claudio Tolcachir'/><category term='Teatro Goya'/><category term='Amparo Fernández'/><category term='Grease'/><category term='Andrew Tarbet'/><category term='Raimon Molins'/><category term='Cesc Casadesús'/><category term='Joan Negrié'/><category term='Broadway'/><category term='Cristina Plazas'/><category term='Toni Sevilla'/><category term='Fina Rius'/><category term='Toni Martín'/><category term='La Fura dels Baus'/><category term='Escenografias'/><category term='Àlex Casanovas'/><category term='Carmen Fortuny'/><category term='Pepa Plana'/><category term='Carles Fernández Giua'/><category term='Anna Azcona'/><category term='Josep Maria Miró'/><category term='Tamzin Townsend'/><category term='Krystian Lupa'/><category term='Lluïsa Castell'/><category term='Jordi Bosch'/><category term='Teatre de Lloret'/><category term='Marco'/><category term='Óscar Muñoz'/><category term='Montse Vellvehí'/><category term='Amparo Baró'/><category term='Enric Majó'/><category term='Fernando Bernués'/><category term='Vicky Peña'/><category term='José Luis Gómez'/><category term='Pere Ponce'/><category term='Can Felipa'/><category term='Jordi Banacolocha'/><category term='David Bagés'/><category term='Joel Joan'/><category term='Sala Atrium'/><category term='Carlota Subirós'/><category term='Blanca Portillo'/><category term='Pau Vinyals'/><category term='Georgina Latre'/><category term='Joan Anguera'/><category term='Grec 2011'/><category term='Mònica López'/><category term='Tantarantana'/><category term='Cabaret'/><category term='Imma Colomer'/><category term='Pep Tosar'/><category term='Teatre Grec'/><category term='Xavi Mira'/><category term='Alícia Puertas'/><category term='Pep Molina'/><category term='Alfredo Sanzol'/><category term='Alícia Pérez'/><category term='Juan Carlos Pérez de la Fuente'/><category term='Eduard Fernández'/><category term='Jordi Martínez'/><category term='Mitjans'/><category term='Alberto San Juan'/><category term='Tllda Espluga'/><category term='Rafael Spregelburd'/><category term='Gerardo Vega'/><category term='Jordi Casanovas'/><category term='Les Filles Föllen'/><category term='Poiliorama'/><category term='Oriol Tarrasón'/><category term='Roser Batalla'/><category term='Montse Morillo'/><category term='Teatros del Canal'/><category term='Daniel Veronese'/><category term='Cristina Solà'/><category term='Mercè Sarrias'/><category term='Francesc Lucchetti'/><category term='Guillem Clua'/><category term='Teatre de Blanes'/><category term='Roger Pera'/><category term='SAT'/><category term='Hermann Bonnín'/><category term='Rosa Vila'/><category term='Monòlegs'/><category term='María Jesús Valdés'/><category term='Manuel Dueso'/><category term='Àurea Márquez'/><category term='Xavier Ricart'/><category term='Antonio Calvo'/><category term='Isabel Rocatti'/><category term='Clara Segura'/><category term='Pablo Lammers'/><category term='Eva Hibernia'/><category term='Carlos Hipólito'/><category term='Anna Casas'/><category term='Roser Camí'/><category term='TNC'/><category term='Ivan Campillo'/><category term='Obituario'/><category term='Carol López'/><category term='FEI'/><category term='Enric Rodríguez'/><category term='Marc Martínez'/><category term='Zirkolika'/><category term='Cristina Cervià'/><category term='David Vert'/><category term='efemérides'/><category term='Ernest Villegas'/><category term='Míriam Iscla'/><category term='Jordi Oriol'/><category term='Premis Butaca'/><title type='text'>Butaques i somnis</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><link rel='next' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default?start-index=101&amp;max-results=100'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>1621</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-6516615500407290763</id><published>2012-02-02T14:07:00.003+01:00</published><updated>2012-02-02T14:07:41.690+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lluís Pasqual'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Teatro Valle-Inclén'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lliure'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Eduard Fernández'/><title type='text'>Lluís Pasqual y Eduard Fernández, una mirada a la escena</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-yN4NceShaxQ/TyqH91fznRI/AAAAAAAACjY/dEYzZnGyDks/s1600/1328120770_959274_1328128438_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="255" src="http://1.bp.blogspot.com/-yN4NceShaxQ/TyqH91fznRI/AAAAAAAACjY/dEYzZnGyDks/s400/1328120770_959274_1328128438_noticia_normal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Se conocen bien. Su primer encuentro fue hace 19 años en el &lt;i&gt;Roberto Zucco&lt;/i&gt; de Koltès que Lluís Pasqual dirigía y Eduard Fernández protagonizaba. Desde entonces sus caminos se han cruzado varias veces: Goldoni, Beckett, Shakespeare. Ahora Fernández encabeza el reparto de &lt;i&gt;Quitt, els irresponsables són en vies d’extinció&lt;/i&gt;, de Peter Handke, el último montaje de Pasqual, en el Teatre Lliure de Montjuïc (hasta el 26 de febrero), que posteriormente se verá en Madrid en versión en castellano (Teatro Valle Inclán, 7 de marzo al 1 de abril). Aprovechando la ocasión –y que la obra es una reflexión sobre los mecanismos del capitalismo- los hemos reunido para hablar de la situación del teatro en estos tiempos de crisis. Mientras entramos en materia, Eduard se refiere muy orgulloso a su hija Greta, de 17 años, también actriz, que actúa en la popular serie de TV3 &lt;i&gt;La Riera&lt;/i&gt;, y a Harvey Keitel. De la primera explica los consejos stanislavskianos que él le ha dado –“cuando actúes piensa en las cosas que te han pasado a tí”-. Del actor estadounidense, con el que trabajó en la película &lt;i&gt;El misterio Galíndez&lt;/i&gt; (2003), comenta con asombro que tiene por contrato que no se le haga comer en plano, que no salga comiendo en pantalla vamos. Personalidades diferentes, Pasqual más reflexivo, aunque se puede mostrar vehemente; Fernández más impulsivo, se alternan sin atropellarse, hablando con la familiaridad y el ritmo de dos veteranos actores que se dan la réplica como si interpretaran una melodía a dos voces.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;¿Que recordáis de aquel &lt;i&gt;Zucco &lt;/i&gt;de 1993?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Lluís Pasqual.&lt;/b&gt; Pues ahora pienso que si toda la gente que dice que lo vio y habla de aquel espectáculo hubiera subido aquí a Montjuïc a verlo entonces hubiéramos actuado siempre a teatro lleno.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Eduard Fernández.&lt;/b&gt; ¡Hubiera sido el gran éxito de la historia! Es cierto que mucha gente se acuerda: el otro día al salir de hacer &lt;i&gt;Quitt&lt;/i&gt;, una pareja mayor me felicitó y él me dijo: “Pero para mí siempre serás el Zucco”. Era, el Zucco, lo primero que hacía de teatro de texto digamos convencional, hasta entonces había trabajado con Joglars y en cosas de mimo o payaso. Estaba muy acojonado. ¡El Lliure y Pasqual!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; No sabía hablar (risa estentórea de Fernández). Luego he visto que en él, en Eduard, se hace evidente el principio de Lecoq, el mimo y maestro de teatro, de que no hay diferencia entre decir un texto o expresarse físicamente, que son el mismo aprendizaje, la misma cosa. Cuando Lecoq señala la necesidad de la vuelta a cero, del reset como diríamos ahora, y que de ahí, a partir de ahí, se construye todo, está enunciando un principio de validez general.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Recuerdo a Eduard como una fuerza de la naturaleza.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; Lo sigue siendo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;E. F.&lt;/b&gt; Tenía miedo. Yo soy un actor que he aprendido a la antigua, en las tablas. Actuar es un arte expuesto.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Hace casi 20 años del Zucco. ¿Hemos ido a mejor o a peor? ¿Qué ha sido de los sueños y aspiraciones de aquella época? Estamos en el Teatre Lliure de Montjuïc, una de aquellas viejas reivindicaciones…&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; Era un tiempo de soñar, sí. Pero tiene razón la Biblia cuando dice que hay un tiempo para cada cosa. Un tiempo para los sueños y otro para hacerlos vivir. Aquel tiempo… todos íbamos en la misma dirección. ¿Estábamos menos desengañados? Seguramente. Vivimos en una época fantástica por muchas cosas, pero que te va dando golpes de martillo. Yo digo que vivimos en tiempos de desclasificación: descubrimos continuamente cosas que nos hacen más clarividentes, pero a cambio nos volvemos menos inocentes. Cada vez está más claro que nos han ido engañando, repetidamente. Ahora sabemos que los alemanes no fueron los que mataron a los judíos de aquel pueblecito polaco, Jedwabne, sino sus propios vecinos. Que el Vaticano no ha firmado la mayoría de los puntos de la declaración de los Derechos Humanos. Que el mercado financiero no estaba ahí para hacernos más felices.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;E. F.&lt;/b&gt; Cuando veo mi carrera, aunque prefiero considerarla más como un paseo, para evitar las connotaciones de competición, observo que he ido haciendo, sin plantearme un camino ni qué haría después de cada cosa. Pero precisamente por eso me gusta el teatro. Cada día es diferente, impredecible. Esa incertidumbre me gusta. Éramos muy jóvenes entonces, con aquel Zucco. Las cosas nos parecen distintas, pero si les preguntamos a los jóvenes de ahora dentro de veinte años nos dirán lo mismo que decimos nosotros de nuestro pasado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;La crisis.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;E. F.&lt;/b&gt; Es una tragedia para muchos, eso por delante. Pero tiene sus cosas buenas. El teatro tiene la costumbre de apalancarse mucho, de entregarse a las mismas fórmulas, y la situación lo ha despertado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; Es más estimulante hacer teatro en tiempo de crisis.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Y la gente sigue acudiendo a los teatros, al menos a algunos. ¿Por qué?, ¿catarsis?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; Esas dos horas o dos horas y media que pasan ahí los acompañan luego durante más tiempo. Ofrece un contraste, un contrapunto y a la vez un espejo a sus vidas. Hay una función catártica sin duda, pero la tiene no solo el teatro, sino el libro, el concierto, un buen programa de televisión.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Las estadísticas en Barcelona muestran incluso un ascenso del público teatral.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; El fenómeno coincide con la necesidad del directo. El audiovisual se puede manipular de manera infinita, uno mismo puede usarlo y reconvertirlo a su antojo, consumirlo cómo y cuándo quiera. Y eso provoca una necesidad de referencia, de patrón oro, de autenticidad, en síntesis, de la persona real, a la que puedes ver hablar, respirar, sudar, delante de ti, en el escenario.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;E. F.&lt;/b&gt; El engaño en el directo es menos probable. No tiene los registros de engaño que posee el cine, por ejemplo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; Y si estás ante un actor como Eduard, que hace aquello que decía María Casares: “Para mí hacer teatro es ponerme en peligro”, pues la experiencia es incomparable.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;E. F.&lt;/b&gt; Yo insisto que paso mucho miedo antes de salir. Entiendo lo de los toreros, que van a la iglesia antes de la corrida. Te dices: “sal ahí y hazlo”. Es el estímulo de actuar en vivo. Notas cómo el público respira, cómo reaccionan ante lo que haces. Eso es un enorme estímulo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Muchos se preguntan estos días cómo es que la gente se gasta el dinero en una entrada de teatro, con tanto apuro y recorte.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; ¿Quizá por aquella antigua sentencia de que el hombre es la medida de todas las cosas?, ¿por volver a la dimensión humana, al calor, al abrazo de la presencia de la humanidad, para volver a medirte con el hombre en tiempos en que parece que todo está en manos de los ciegos dioses de las grandes elucubraciones económicas? Seguramente influye el que en el teatro, en la sala, la gente se encuentra con los otros, notas su presencia, topas con los codos, no como en el cine sino en una situación activa en la que tu reacción provoca efectos, en la que hay una corriente de interacciones entre la platea y el escenario. El teatro es un lugar diferente a todo lo demás y cuando te brinda una gran representación, algo único y especial…&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;E. F. &lt;/b&gt;Me gusta esa idea de que la gente viene a vernos por la necesidad de compartir humanidad. Es un gran acto ritual en el que nos miramos a la cara actores y público. Y es especialmente intenso cuando hay riesgo. El camino no está siempre trazado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; Eso único que te da el teatro… Lo comparo con una cosa que experimenté, caminando de noche para ver las luminarias del Etna, las luces de las irrupciones de lava. Un paisaje lunar, los pies castigados dentro de los zapatos destrozados por andar sobre piedras afiladas. Siguiendo la lucecita del guía, para llegar a aquella incandescencia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;E. F.&lt;/b&gt; El cine es otra cosa. Un Óscar de interpretación lo puede ganar un mal actor e incluso alguien que ni siquiera es actor.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; Rafa Anglada lo decía: “¡El cine!, ¡pero si pueden hacer actuar a la mula Francis!”&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;E. F.&lt;/b&gt; Mis ganas de hacer teatro tienen que ver con eso. Por eso me meto en estos líos, como en &lt;i&gt;Quitt&lt;/i&gt;. Y luego me digo: “¡Qué loco estás Eduard con lo tranquilo que es hacer cine!”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;¿Cómo veis en general la situación actual del mundo?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; Estamos en la III Guerra Mundial, aunque no es como la de 1939-45. Es una guerra financiera. El Estado de bienestar caía mal al capitalismo y lo consideraba peligroso. Entonces: un paso a la derecha, o tres o diez.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;E. F.&lt;/b&gt; Miras a Sudamérica y ves cosas que nos pueden ser útiles en Europa. Ellos están acostumbrados a crisis como esta, saben vivir en ella. Tenemos mucho que aprender de ellos. Y debemos hacerlo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; Si fuera más joven estaría en otro sitio. Buenos Aires quizá.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;E. F.&lt;/b&gt; Es una época para moverse.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;¿Hay textos especiales para estos tiempos?, ¿los buscáis?, ¿cosas que os gusten?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; Nunca he buscado un texto porque me gustara. Al contrario, hay un impulso masoquista de enfrentarme a cosas que el cuerpo no me pide, difíciles, duras. Es la necesidad de abrir un cajón oscuro. El teatro es una buena alternativa al psiquiatra.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;E. F.&lt;/b&gt; Es un buen momento para buscar saliendo de las comodidades. Hay que moverse, explorar. Ya que no nos creemos nada –una frase de &lt;i&gt;Quitt&lt;/i&gt; por cierto- tenemos que empezar a tirar del carro por nosotros mismos. Que la gente se ponga en primer plano.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Hablemos de la relación director-actor.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; Las buenas son las que no se explican. La gente con la que a lo largo de la vida me he entendido mejor, las del ámbito profesional y también las del sentimental, es con la que menos palabras he necesitado. La relación director-actor es una pura cuestión química, que depende de una cosa que el diccionario denomina confianza. Y que en el Kama Sutra se llama estar abierto de piernas. Muchas veces te pierdes, como director y como actor, y te encuentras. Eso sucede cuando hay química, confianza. No es un amor fou, ojo, sino una mezcla de amor e inteligencia. De frío y caliente.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;E. F.&lt;/b&gt; Sí, es un acto de confianza. Los actores somos débiles, criaturas expuestas, necesitamos la confianza del director para poder crear intuitivamente.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;¿Qué es esencial para ver teatro?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P. &lt;/b&gt;Como para tantas cosas en la vida, la curiosidad. Deberían ponerla de asignatura obligatoria para todos los ciudadanos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;E. F.&lt;/b&gt; En lenguaje popular es aquello de “a ver qué hacen”&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;¿Sirve Shakespeare para la crisis?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;LL. P.&lt;/b&gt; Shakespeare sirve siempre.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: Jacinto Antón (www.elpais.com)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-6516615500407290763?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/6516615500407290763/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=6516615500407290763' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/6516615500407290763'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/6516615500407290763'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/lluis-pasqual-y-eduard-fernandez-una.html' title='Lluís Pasqual y Eduard Fernández, una mirada a la escena'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-yN4NceShaxQ/TyqH91fznRI/AAAAAAAACjY/dEYzZnGyDks/s72-c/1328120770_959274_1328128438_noticia_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-2381554827535452085</id><published>2012-02-02T13:54:00.001+01:00</published><updated>2012-02-02T13:54:32.470+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Club Capitol'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Jordi Ríos'/><title type='text'>"Fer comèdia és una cosa genètica, és el meu tarannà"</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-P7VDbH4Q3W8/TyqG35He5bI/AAAAAAAACjQ/OioTrRezMCI/s1600/Lespectador-TN-Memportava-Avantatges-TNC_ARAIMA20120202_0002_20.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-P7VDbH4Q3W8/TyqG35He5bI/AAAAAAAACjQ/OioTrRezMCI/s320/Lespectador-TN-Memportava-Avantatges-TNC_ARAIMA20120202_0002_20.jpg" width="213" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;L'espero (a Jordi Rios) a l'entrada del Club Capitol, on d'aquí dues hores començarà la funció a la Sala Pepe Rubianes, al costat d'Abel Folk, Mireia Portas i David Olivares. L'espectador el coneix caracteritzat dels personatges esportius i polítics als programes&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Crackòvia&lt;/i&gt;&amp;nbsp;i&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Polònia&lt;/i&gt;&amp;nbsp;de TV3. Al teatre actua a cara descoberta i sense xarxa. Enamorat de la seva nòvia, l'actriu Mònica Pérez, i del seu ofici, a l'actor de les mil cares li agradaria dirigir teatre.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La vocació et va arribar tard.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Sóc un cas molt estrany. Començo a estudiar teatre al vint-i-nou anys. El meu entorn sempre em deia que havia de fer teatre. Un dia l'hi vaig comentar al Sergi López. Jo muntava un esplai d'estiu i era monitor del seu fill Magí. El Sergi em va recomanar l'escola Estudis de Teatre a Barcelona. Un cop allà, vaig pensar: "És això! Això és el que havia de fer jo!" Fer comèdia és una cosa genètica, és el meu tarannà.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Per als comediants com tu és una llosa haver d'estar sempre amb el somriure als llavis?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;En el meu cas, no. Excepte el dia&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;reglós&lt;/i&gt;&amp;nbsp;, que estic tonto, sempre estic de bon humor. Tinc una mitjana molt alta de bon rotllo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;No hi ha res que et posi de mal humor?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La son i la gana.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Filtres bé les males notícies?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Estic agafant un mal vici que és informar-me per les xarxes socials. No miro els T/N. De vegades poso el 3/24 per saber en quin món visc, però cada cop ho faig menys. Ja tenim prou mala vibració perquè a sobre ens recordin cada moment el que ja sabem i que és una putada: que hi ha cinc milions d'aturats, que la gent mor… Mira, com va dir Manel Lucas, el&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Polònia&amp;nbsp;&lt;/i&gt;i el&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Crackòvia&lt;/i&gt;&amp;nbsp;són els telenotícies de la política i dels esports. La gent espera la nostra versió de l'actualitat.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;I un bon dia apareix Abel Folk…&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Després de set anys de no fer teatre, l'Abel va venir amb un projecte que era la bomba i em va fer una declaració d'intencions al·lucinant. Em va dir: "Fins que no et vaig veure al&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Crackòvia&amp;nbsp;&lt;/i&gt;no sabia amb qui fer&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Els 39 esglaons&lt;/i&gt;&amp;nbsp;". Era una declaració professional d'amor. Tornar a fer teatre i amb un Hitchcock em va entusiasmar.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;També et va dir que havies de representar molts personatges?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La primera vegada em va dir que eren cent cinquanta! Ah, collonut!, vaig dir. [Riu.] Ara hi tenim la mà trencada, però al principi era entrar a cametes i dir: Què toca ara? On collons anem? Què hem d'agafar? Tot era ple de barrets, gavardines, cadires… No els he comptat, però deuen ser una trentena de personatges i una trentena més que fa David Olivares. Tot funciona com un engranatge perfecte.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;I la bogeria de l'escena dels barrets?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Molta tècnica i assaig. M'emportava els barrets a casa i ho assajava amb la Mònica una vegada i una altra i una altra...&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Avantatges de conviure amb una actriu.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;És meravellós. Entenem els horaris endimoniats, els dies concentrats estudiant. La Mònica té moltíssima més experiència que jo. Ara marxa un mes i mig a Madrid. Potser una altra parella no ho entendria o no ho portaria bé.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;Quan graves&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Crackòvia&lt;/i&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&amp;nbsp;i&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Polònia&lt;/i&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&amp;nbsp;a les 6 del matí, com t'ho fas per arribar a l'obra descansat?&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Tinc un problema: mai vaig a dormir d'hora. En aquests quatre anys de&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Crackòvia,&lt;/i&gt;&amp;nbsp;una nit vaig anar al llit a les 10 i a la 1 estava completament desvetllat. A més, quan surto de la funció tinc un&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;speed&lt;/i&gt;&amp;nbsp;, no estic gens relaxat. Llevar-se tant d'hora és una putada però tenim la sort que fem el que ens agrada i que a la gent li agrada el que fem i ens ho transmet. Però a les 5 del matí tot això no ho tens present! [Riu.]&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Quan vas conèixer Carles Puyol?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Va ser al&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Hat trick&lt;/i&gt;&amp;nbsp;de TV3. Li vaig preguntar: "Què et sembla la imitació?" I em va contestar: "Si no m'agradés no series aquí", amb to de broma, però ho va dir. [Riu.] El primer cop que va anar al teatre va ser a veure la Mònica, la segona també i la tercera va ser a l'estrena d'&lt;i style="font-style: italic;"&gt;&amp;nbsp;Els 39 esglaons&lt;/i&gt;&amp;nbsp;. Va ser un orgull que em vingués a veure. El rotllo que tenim és molt especial, molt intens.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Per què?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La gent em diu: "Quin golàs vas marcar l'altre dia!", i a ell li pregunten per la Queca. [Riu.] S'ha produït una simbiosi molt curiosa. I el Carles diu que els hem humanitzat.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Guardiola és el millor entrenador que ha tingut el Barça?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Sí, perquè Cruyff al final&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;mourinhejava&amp;nbsp;&lt;/i&gt;una mica: ell era l'estrella. Amb el Pep hem tingut la sort de dinar i xerrar amb ell, i és tan bon tio com sembla. És al·lucinant el que transmet aquest home! És impecable. Cruyff ens va donar molt després d'una sequera brutal, però sempre era gràcies a ell. Amb Guardiola, no. L'èxit sempre és compartit amb els jugadors.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Tornant a la funció, prorrogareu?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;De moment, queda tot febrer. I com que a l'abril l'Abel marxa a fer&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Agost&lt;/i&gt;&amp;nbsp;al TNC, estarem de gira amb&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Els 39 esglaons&lt;/i&gt;&amp;nbsp;a partir de setembre per tot Catalunya. En tenim unes ganes brutals!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Font: Elisenda Roca (www.ara.cat)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-2381554827535452085?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/2381554827535452085/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=2381554827535452085' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/2381554827535452085'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/2381554827535452085'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/fer-comedia-es-una-cosa-genetica-es-el.html' title='&quot;Fer comèdia és una cosa genètica, és el meu tarannà&quot;'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-P7VDbH4Q3W8/TyqG35He5bI/AAAAAAAACjQ/OioTrRezMCI/s72-c/Lespectador-TN-Memportava-Avantatges-TNC_ARAIMA20120202_0002_20.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-3946778777467431558</id><published>2012-02-02T13:48:00.002+01:00</published><updated>2012-02-02T13:48:30.986+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='T de Teatre'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Poliorama'/><title type='text'>Les T de Teatre celebren les 100 funcions de 'Delicades'</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-bBWmQK4SCjg/TyqF1TK_mPI/AAAAAAAACjI/GYgxJ0lNJx4/s1600/escena-Delicades_ARAIMA20120202_0100_20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="265" src="http://4.bp.blogspot.com/-bBWmQK4SCjg/TyqF1TK_mPI/AAAAAAAACjI/GYgxJ0lNJx4/s400/escena-Delicades_ARAIMA20120202_0100_20.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Les&amp;nbsp;&lt;a _mce_href="http://www.tdeteatre.com/" href="http://www.tdeteatre.com/" style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-decoration: none;"&gt;T de Teatre&lt;/a&gt;&amp;nbsp;tornen a Barcelona per celebrar les 100 funcions de l'obra&amp;nbsp;&lt;a _mce_href="http://www.delicades.com" href="http://www.delicades.com/" style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-decoration: none;"&gt;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Delicades&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;, que han portat a arreu de l'Estat en els darrers mesos i que ja ha tingut 40.000 espectadors. Per celebrar el centenar de funcions, la companyia ha convidat aquesta nit al Teatre Poliorama a . L'obra es va estrenar ahir al teatre de la Rambla i romandrà en cartell 9 setmanes.&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Delicades&lt;/em&gt;, escrita pel dramaturg Alfredo Sanzol per a les actrius Mamen Duch, Marta Pérez, Àgata Roca i Carme Pla,&amp;nbsp; es va estrenar al festival Grec de Barcelona 2010 i va fer temporada al teatre Espanyol de Madrid abans de començar la gira.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Les protagonistes de&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Delicades&lt;/em&gt;&amp;nbsp;són quatre dones que tenien vint anys quan va esclatar la Guerra Civil, educades per "sentir, veure i callar", ha explicat Sanzol. Amb "petits records" rescatats de la seva mare, de la seva àvia i dels germans d'aquesta, l'autor, que no encara no ha fet 40 anys, ha confeccionat una història d'històries, "un conte de primavera en què la vida i la mort estan en lluita". L'acció es desenvolupa en una escenografia buida "en què la terra i el cel es donen la mà i en què hi és present el cicle de la vida, dels animals i de les plantes", ha dit el dramaturg. En aquest univers que es recrea a l'escenari es narren històries protagonitzades, per exemple, per un roser que era mort i sobtadament ressuscita, per una cosidora que posa a la paret un crucifix amb ciment perquè no li ho treguin els milicians o per un pare que es vol fer amic de la seva filla al Facebook.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Les T de Teatre incorporen per primera vegada a la companyia i a l'escenari dos actors, Albert Ribalta i Jordi Rico. El primer d'ells ja havia treballat amb les T de Teatre a la sèrie televisiva&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Jet Lag&lt;/em&gt;. La traducció al català de l'obra ha anat a càrrec del director Sergi Belbel, que ja va dirigir un dels primers muntatges de la companyia,&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Homes&lt;/em&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Font: EFE vía www.ara.cat&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-3946778777467431558?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/3946778777467431558/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=3946778777467431558' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3946778777467431558'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3946778777467431558'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/les-t-de-teatre-celebren-les-100.html' title='Les T de Teatre celebren les 100 funcions de &apos;Delicades&apos;'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-bBWmQK4SCjg/TyqF1TK_mPI/AAAAAAAACjI/GYgxJ0lNJx4/s72-c/escena-Delicades_ARAIMA20120202_0100_20.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-4014197751895147427</id><published>2012-02-02T13:44:00.004+01:00</published><updated>2012-02-02T13:44:54.369+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Maribel Verdú'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Josep Maria Pou'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Antonio Molero'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Teatre Goya'/><title type='text'>El amor imposible de Maribel Verdú</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-rchDgLntSgc/TyqEfuzJOoI/AAAAAAAACjA/sUe7_PRCa5A/s1600/1328036597_995527_1328110348_sumario_normal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-rchDgLntSgc/TyqEfuzJOoI/AAAAAAAACjA/sUe7_PRCa5A/s320/1328036597_995527_1328110348_sumario_normal.jpg" width="240" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;No es una vuelta, advierte rauda Maribel Verdú. “Siempre he estado en el teatro. Nunca lo he dejado”. Es verdad, pero el caso es que la actriz regresa a los escenarios en Barcelona, junto a Antonio Molero, con una historia de amor imposible, una especie de cuento infantil para adultos, una obra divertida y muy tierna.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&lt;a href="http://www.teatregoya.cat/e/temporada.aspx?IdEx=732" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;&lt;em&gt;El tipo de la tumba de al lado&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;, basada en el&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&lt;em&gt;best seller&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;de la escritora sueca Katarina Mazeti, está dirigida por José Maria Pou y se estrena el próximo 14 de febrero, día de los enamorados, en el&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&lt;a href="http://www.teatregoya.cat/e/start.aspx" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;Teatro Goya&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;de la ciudad catalana. Tras una gira por diversas ciudades españolas, tiene previsto su estreno en Madrid el otoño próximo.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Un cementerio en el campo. Un tipo rudo que habla a una tumba poblada de flores. Una mujer con gafas y pinta de listilla urbana que pasea por allí. Con el encuentro entre estas dos personas de mundos tan dispares y en ese lugar tan pintoresco arranca El tipo de la tumba de al lado, la obra que fue uno de los grandes éxitos de la temporada teatral en París hace dos años y que, tras ser descubierta por Pedro Larrañaga, productor y marido de Maribel Verdú, se decidieron a adaptarla para nuestro país.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Maribel es Laura, una bibliotecaria viuda que decide trasladarse al campo. Enseguida uno sabe que en su matrimonio no era especialmente feliz, que estaba casada con un biólogo un tanto aburrido y loco del orden. Nada que ver con Pedro, un torpe granjero y burdo, al que le falta un dedo y que va al cementerio a hablar a su madre. “Es una delicia de obra, tierna y llena de humor. Es distinta y original, diferente a todo lo que se ha visto en teatro. Una historia de amor imposible entre una bibliotecaria y un granjero”, defiende con pasión Maribel Verdú por teléfono. “El teatro me vuelve loca. Tengo muchos nervios y tensión con el estreno pero me arrebata”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;No es la primera vez que trabaja junto a Antonio Molero –lo hizo con su anterior obra teatral &lt;i&gt;Un dios salvaje&lt;/i&gt;, de Yasmina Reza- pero sí se estrena con José María Pou como director. “¿Qué puedo decir de Mole?“ El entusiasmo no cesa. “Es el compañero ideal de viaje, el mejor. Es perfecto. Tenemos el mismo método de trabajo, práctico y sin estar todo el rato cuestionándolo todo. Nuestro método de trabajo consiste en hacerlo y punto”, añade la actriz. De José María Pou, destaca Verdú su minuciosidad y precisión. “Te escucha, te deja hacer y al mismo tiempo te sientes dirigida, te marca las cosas”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La obra estará en el Goya de Barcelona hasta el 9 de abril, fecha en la que Verdú comenzará el rodaje de la nueva película de Gracia Querejeta 15 años y un día. Antes de esa cita, a la actriz le espera la gala de los &lt;a href="http://premiosgoya.academiadecine.com/home/index.php"&gt;Goya&lt;/a&gt;, en la que es candidata a mejor actriz de reparto por&amp;nbsp;&lt;a href="http://blogs.elpais.com/version-muy-original/2011/10/trailer-de-de-tu-ventana-a-la-mia.html"&gt;&lt;i&gt;De tu ventana a la mía&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;, el debú en el largometraje de Paula Ortiz, película que se estrenará en el mes de marzo. Mientras tanto, Maribel Verdú seguirá soñando con su amor imposible en un cementerio.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: R.G. (www.elpais.com)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-4014197751895147427?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/4014197751895147427/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=4014197751895147427' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4014197751895147427'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4014197751895147427'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/el-amor-imposible-de-maribel-verdu.html' title='El amor imposible de Maribel Verdú'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-rchDgLntSgc/TyqEfuzJOoI/AAAAAAAACjA/sUe7_PRCa5A/s72-c/1328036597_995527_1328110348_sumario_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-5168831344855012731</id><published>2012-02-02T13:39:00.002+01:00</published><updated>2012-02-02T13:39:50.618+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Dansa'/><title type='text'>El bailarín prodigioso cuelga sus zapatillas</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-XYg8X7b8TWU/TyqDSvhmocI/AAAAAAAACi4/9_NVwNAMyrA/s1600/1328111154_564307_1328115940_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="278" src="http://2.bp.blogspot.com/-XYg8X7b8TWU/TyqDSvhmocI/AAAAAAAACi4/9_NVwNAMyrA/s400/1328111154_564307_1328115940_noticia_normal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Zapatillas prodigiosas que saben entrelazar la magia y la pasión con una técnica brillante, bailarín cuya talla ha sido equiparada a la de Rudolf Nureyev, niño mimado del&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.roh.org.uk/" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;Royal Ballet londinense&lt;/a&gt;&amp;nbsp;que lo designó el cabeza de cartel más joven de toda su historia… Con sólo 21 años, Sergei Polunin tenía el mundo de la danza rendido a sus pies cuando la semana pasada lanzaba un grito de desahogo a través de&amp;nbsp;&lt;a href="https://twitter.com/#!/sergei_polunin" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;su cuenta de Twitter&lt;/a&gt;: “¡Sólo una noche más!”. Aquel mensaje significó un sorprendente plantón a la prestigiosa compañía con sede en Covent Garden que en su día tomó bajo su manto a un prometedor adolescente ucraniano hasta convertirlo en una estrella. Y ello en vísperas del estreno de la producción de&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.roh.org.uk/whatson/production.aspx?pid=17626" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;&lt;em&gt;The Dream&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;&amp;nbsp;(&lt;em&gt;El Sueño),&lt;/em&gt;&amp;nbsp;que para el Royal Ballet se ha trocado en una verdadera pesadilla.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;El&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.roh.org.uk/" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;sitio web&lt;/a&gt;&amp;nbsp;de la compañía ha lidiado en los últimos días con una sobrecarga de usuarios, probablemente porque a los interesados en comprar una entrada se les ha sumado una legión de curiosos. ¿Ha sido borrada ya la fotografía de Polunin de entre la plantilla de bailarines principales? ¿En qué términos explica el Royal Ballet la abrupta sustitución del ucraniano al frente de&amp;nbsp;&lt;em&gt;The Dream&lt;/em&gt;? Si el ámbito de la danza suele ser calificado de minoritario, la espantada de Polunin ha propulsado ese mundillo a las arenas del gran circo mediático, alimentado principalmente por la atípica personalidad de su protagonista. Un hombre que, por ejemplo, se declara completamente feliz en el salón de tatuajes del que es copropietario, hasta el punto de que sus amigos han tenido que desmentir que fuera a colgar las zapatillas para volcarse enteramente en ese negocio.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Excéntrico y contradictorio en sus declaraciones de los últimos tiempos (ya fuera en entrevistas o en sus mensajes en las redes sociales), Sergei Polunin no ha explicado las razones de su gesto radical más allá de confesar a&amp;nbsp;&lt;em style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;"&gt;&lt;a href="http://www.telegraph.co.uk/culture/theatre/dance/9046683/Royal-Ballet-star-breaks-silence-after-storming-out.html" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;The Sunday Telegraph&lt;/a&gt;&amp;nbsp;&lt;/em&gt;que “estoy viviendo un tiempo confuso y no quiero precipitarme en tomar ninguna decisión”. Sus compañeros y allegados, amigos y enemigos, han especulado en la prensa sobre la tremenda presión que sufría el artista para mantener un nivel excelso, los corsés a su creatividad que entrañaba la estricta jerarquía del Royal Ballet, los temores sobre su precario equilibrio mental o la crisis personal que supuso la ruptura de su relación con la bailarina Helen Crawford, diez años mayor que él. Pero nadie sabe a ciencia cierta porqué se ha ido de la compañía que era su casa desde que aterrizó en el Reino Unido a los 13 años.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Nativo de Kherson, una localidad ucraniana a orillas del Mar Negro, Polunin y su madre se trasladaron a Kiev cuando su progenitor les abandonó para irse a trabajar a Portugal. Estudió en la escuela estatal de danza de la capital e intentó sin suerte dar el salto a San Petersburgo, aunque finalmente logró una beca de la fundación Nureyev para ingresar en el&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.royal-ballet-school.org.uk/" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;White Lodge&lt;/a&gt;, el centro de formación del Royal Ballet en Richmond (al suroeste de Londres). En 2007 fichó oficialmente con la compañía, que acabó abriéndole la puerta grande como bailarín principal cuando sólo contaba 19 años, todo un hito. Apenas transcurridos otros dos, Polunin ha decidido dar por finiquitada esa etapa, a pesar de los ruegos y reiteradas ofertas de su veterana directora Monica Mason (”Ha sido una conmoción”, admite desolada).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Tanto revuelo se tradujo el pasado fin de semana en un lleno absoluto en el teatro&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.sadlerswells.com/" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;Sadler’s Wells&lt;/a&gt;&amp;nbsp;del norte de Londres, donde el bailarín tenía comprometida una actuación junto a otras figuras de la danza (el espectáculo&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.sadlerswells.com/show/Ivan-Putrov-Men-in-Motion" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;&lt;em&gt;Men in Motion&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;). La primera desde que anunciara que no volvería a pisar las tablas del Covent Garden, y no defraudó. Quizá en esa comparecencia puedan leerse las claves de su futuro profesional. Aunque los entendidos barajan sobre su posible desembarco en Nueva York o San Petersburgo, Sergei Polunin ha admitido en el pasado su vocación de bailar por el mundo sin sentirse constreñido por la agenda de una sola compañía y dejando volar libremente su arte. Aunque, menos poético, también ha subrayado que es en esas galas internacionales donde realmente está el dinero….&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: Patricia Tubella (www.elpais.com)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-5168831344855012731?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/5168831344855012731/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=5168831344855012731' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/5168831344855012731'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/5168831344855012731'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/el-bailarin-prodigioso-cuelga-sus.html' title='El bailarín prodigioso cuelga sus zapatillas'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-XYg8X7b8TWU/TyqDSvhmocI/AAAAAAAACi4/9_NVwNAMyrA/s72-c/1328111154_564307_1328115940_noticia_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-4727261270985289839</id><published>2012-02-02T13:34:00.001+01:00</published><updated>2012-02-02T13:34:16.382+01:00</updated><title type='text'>'Spasiva', Ángel</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-vpL1DGqaqxI/TyqCHbYqUmI/AAAAAAAACiw/eRZWkVll-Yg/s1600/1328171392_extras_ladillos_1_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-vpL1DGqaqxI/TyqCHbYqUmI/AAAAAAAACiw/eRZWkVll-Yg/s1600/1328171392_extras_ladillos_1_1.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Desde hace más de 30 años el Teatro de Cámara Chéjov, ubicado en el madrileño barrio de Lavapiés, ha sido un referente para todo aquel que quisiera adentrarse en el&amp;nbsp;&lt;strong&gt;teatro soviético&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;y uno de los rincones escénicos mimados por la crítica especializada pero la crisis tampoco tiene piedad con los templos escénicos. "Vamos a intentar aguantar hasta mediados de febrero", dice con la voz entrecortada su fundador, Ángel Gutiérrez. "Aún espero un milagro y no he perdido la esperanza porque tenemos un público muy fiel que nos sigue y nos dice cosas muy hermosas".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La Comunidad de Madrid ha recortado en 40.000 la exigua subvención que les daba y, a pesar de seguir llenando su pequeña sala de Lavapiés, no pueden pagar el alquiler. "&lt;strong&gt;Los actores están trabajando gratis&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;aunque tienen hipotecas que pagar. Está siendo muy duro. Si me quitan esta criatura, yo me muero", explica el director teatral de 80 años.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Precisamente hace unos meses, ironías del destino, Gutiérrez fue&amp;nbsp;&lt;strong&gt;premiado por la propia Comunidad&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;con su Premio a la Tolerancia por su labor en el acercamiento de culturas. La misma Esperanza Aguirre entregó al director el galardón. "Ella me dijo que se me había tratado injustamente ante las cámaras y se comprometió a que mi carrera no acabara así. Pero luego la hemos llamado y no coge el teléfono. También hemos enviado cartas al Consejero de Cultura. Creo que es porque está rodeada de funcionarios y consejeros, que cobran de los presupuestos de todos, y que no la dejan que le llegue nuestro mensaje. Entiendo que hay que recortar pero perder un teatro por 40.000 euros me causa gran tristeza. Cuando un teatro cierra es como cuando muere un niño, muere un poco el mundo".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;A pesar de su&lt;strong&gt;&amp;nbsp;larguísima y brillante trayectoria&lt;/strong&gt;, puede que el público mayoritorio no conozca a este singular maestro. Gutiérrez fue un niño de la guerra que escapó 'in extremis' a Rusia. Desde el carguero que lo evacuaba olía la pólvora de los bombardeos y vio como un barco que transportaba a otros niños como él fue hundido. En la Unión Soviética hizo del teatro su arma para adaptarse a la nueva realidad. Entabló amistad con Tarkovsky (con el que rodó &lt;i&gt;El espejo&lt;/i&gt;) y aprendió de los discípulos directos de Stanislavski. Llegó a ser&amp;nbsp;&lt;strong&gt;profesor en el Instituto de Teatro de Moscú&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;durante casi dos décadas y, a pesar de gozar de gran prestigio (sus montajes llegaron a Estados Unidos o Francia), con la llegada de la democracia quiso regresar a España para levantar un pequeño teatro en Lavapiés, en el que mostrar al público español la esencia del teatro ruso.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Ahora, este templo está a punto de echar al cierre ante la pasividad de las Administraciones. "Siempre que escucho a Rajoy o antes a Zapatero hablar de lo que hay que hacer ninguno menciona jamás la palabra cultura. Es profundamente triste, les he mandado cartas diciéndoselo pero nunca recibo respuesta. Parece que Millán Astray ha ganado. Hay un&lt;strong&gt;&amp;nbsp;divorcio absoluto entre los políticos y la gente que les sirve&lt;/strong&gt;".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Lo cierto es que, a pesar de ser una eminencia en Chejov aplaudida por Ansón o el difunto Ángel Fernández Santos, sus colegas tampoco le han echado una mano en su carrera española. "&lt;strong&gt;Yo no quiero pedir limosna. Me da vergüenza&lt;/strong&gt;. Cuando William Layton vio nuestro montaje de Veraneantes le dijo a José Carlos Plaza (entonces director del Centro Dramático Nacional) que nos programara pero él nunca lo hizo. Tampoco Lluís Pascual nos tendió la mano. Ahora que está Ernesto Caballero ojalá se acuerde de nosotros, porque ha sido casi alumno mío". Como nadie es profeta en su tierra, desde Rusia continuan llamándole para que monte allí obras en festivales dedicados a Chéjov.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Actualmente, aún se puede ver en este Teatro de Cámara su espléndido montaje de&amp;nbsp;&lt;strong&gt;&lt;i&gt;Las noches blancas&lt;/i&gt;&lt;/strong&gt;, de Dostoievski, quizás sea su última función antes de bajar el telón de forma definitiva. Gutiérrez no se resigna. "Aguantaremos hasta que podamos. Estamos pidiendo donativos al público y aún espero que ocurra algo".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: José Luis Romo (www.elmundo.es)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-4727261270985289839?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/4727261270985289839/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=4727261270985289839' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4727261270985289839'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4727261270985289839'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/spasiva-angel.html' title='&apos;Spasiva&apos;, Ángel'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-vpL1DGqaqxI/TyqCHbYqUmI/AAAAAAAACiw/eRZWkVll-Yg/s72-c/1328171392_extras_ladillos_1_1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-7779483125302704043</id><published>2012-02-02T13:27:00.002+01:00</published><updated>2012-02-02T13:27:55.921+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Julieta Serrano'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Carmelo Gómez'/><title type='text'>Carmelo Gómez y Julieta Serrano, Premio Ercilla de Teatro</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-XVsamrM4DVc/TyqAVZc698I/AAAAAAAACig/xNepp5gY8jU/s1600/1328108103_386974_1328110371_sumario_normal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-XVsamrM4DVc/TyqAVZc698I/AAAAAAAACig/xNepp5gY8jU/s320/1328108103_386974_1328110371_sumario_normal.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Los Premios Ercilla de Teatro ya tienen ganadores para su 28ª edición. Al premio a la mejor trayectoria profesional, otorgado a Gemma Cuervo hace dos semanas, se suman los galardones a mejor actor y actriz de la temporada pasada, que finalmente han recaído sobre Carmelo Gómez y Julieta Serrano. La entrega de premios tendrá lugar el próximo 13 de marzo en el Hotel Ercilla de Bilbao.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El presidente del jurado, Carlos Bacigalupe, ha destacado la unanimidad a la hora de asignar los premios. Después ha dicho que "la clase teatral de Madrid puede sentirse rara porque hayamos premiado, por ejemplo, a Julieta Serrano", que competía con actrices de la talla de Carmen Machi o Nuria Espert. "Estos premios buscan reconocer un trabajo singular que ha destacado a lo largo de la temporada, como es el caso de Julieta Serrano, exquisita en &lt;i&gt;La sonrisa etrusca&lt;/i&gt;". Carmelo Gómez, que también competía con actores de la talla de Héctor Alterio o Manuel de Blas, ha sido premiado por su papel en &lt;i&gt;Elling&lt;/i&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-Om5JyRBWLEY/TyqA0ujVQtI/AAAAAAAACio/qVGrPE8h1GE/s1600/1328108103_386974_1328110438_sumario_normal.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-Om5JyRBWLEY/TyqA0ujVQtI/AAAAAAAACio/qVGrPE8h1GE/s320/1328108103_386974_1328110438_sumario_normal.jpg" width="206" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;En el apartado de Mejor Artista Revelación, la actriz guipuzcoana Olaia Gil ha sido premiada por su papel en la obra&amp;nbsp;&lt;em&gt;No me hagas daño&lt;/em&gt;, una producción de Tantakka Teatro. La productora ha sido galardonada por partida doble ya que su obra,&amp;nbsp;&lt;em&gt;Contra el Viento del Norte&lt;/em&gt;, ha sido reconocida como Mejor Producción Vasca de la temporada 2011. Pedro Barea, otro de los miembros del jurado, ha destacado la labor de José Ibarrola, premiado a la Mejor Labor Teatral por su escenografía "sugerente y plástica, nada pesada, que le ha convertido en uno de los puntales de la escenografía vasca" y que creó el montaje de&amp;nbsp;&lt;em&gt;Contra el viento del Norte&lt;/em&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: 20px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;El premio a la Mejor Creación Dramática ha sido concedido a&amp;nbsp;&lt;em&gt;La caída de los dioses&lt;/em&gt;, del Teatro Español de Madrid. La obra ha recibido también el galardón a Mejor Actor de Reparto, Emilio Gavira. El premio al Mejor Espectáculo Teatral ha correspondido a&amp;nbsp;&lt;em&gt;Beaumarchais&lt;/em&gt;, coproducción del Teatro Arriaga con el Teatro Español.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: 20px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;El jurado ha valorado el panorama escénico en Euskadi y más concretamente en Bilbao con un doble rasero. Carlos Bacilagupe ha reconocido que las temporadas duran más en ciudades como Madrid o Barcelona, lo que es una buena señal para el sector, pero repercute negativamente en las provincias. "El negocio teatral ha cambiado, las obras llegan de viernes a domingo y es muy raro que llegue a Bilbao un estreno o una primicia. También andamos escasos de obras más minoritarias y experimentales". Javier Reino ha matizado a Bacilagupe declarando que "Bilbao sigue siendo una plaza de primera y los tres teatros, Arriaga, Campos y Euskalduna, han influido mucho en que sigan llegando los grandes espectáculos".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: 20px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: Leyre Pejenaute (www.elpais.com)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-7779483125302704043?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/7779483125302704043/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=7779483125302704043' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/7779483125302704043'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/7779483125302704043'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/carmelo-gomez-y-julieta-serrano-premio.html' title='Carmelo Gómez y Julieta Serrano, Premio Ercilla de Teatro'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-XVsamrM4DVc/TyqAVZc698I/AAAAAAAACig/xNepp5gY8jU/s72-c/1328108103_386974_1328110371_sumario_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-2760689337121360099</id><published>2012-02-02T13:21:00.004+01:00</published><updated>2012-02-02T13:21:58.256+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Circ'/><title type='text'>El Trapezi, sense pressupost</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-PIItN0jBtFg/Typ_hAfpC-I/AAAAAAAACiY/wLMiYF6xecA/s1600/780_008_3226447_b0e33ce60131c171d54c228fec5d2aef.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-PIItN0jBtFg/Typ_hAfpC-I/AAAAAAAACiY/wLMiYF6xecA/s320/780_008_3226447_b0e33ce60131c171d54c228fec5d2aef.jpg" width="248" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El govern de Vilanova i la Geltrú, amb la convergent Neus Lloveras al capdavant, ha decidit reduir a la mínima expressió el Festival de Circ i Firaires Trapezi i l'històric Festival Internacional de Música Popular Tradicional (FIMPT). Enguany no es dotaran de pressupost i, tot i mantenir la marca, s'integraran en la programació estable cultural de la ciutat, que passa de sis a nou mesos.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El consistori, que ha reduït un 13,5% el pressupost de Cultura respecte al 2011, argumenta que els festivals no es poden mantenir amb el mateix format perquè el seu elevat cost és insostenible, tenint en compte la complicada situació financera actual. L'Ajuntament, malgrat tot, afirma que apostarà pels espectacles de circ dins de la programació estable i que els vincularà amb activitats de carrer sempre que sigui possible. Quant al FIMPT, es replantejarà el festival al 100% i es podria canviar de data i fer-lo saltar de l'oferta estiuenca.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Font: www.elpuntavui.cat&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-2760689337121360099?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/2760689337121360099/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=2760689337121360099' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/2760689337121360099'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/2760689337121360099'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/el-trapezi-sense-pressupost.html' title='El Trapezi, sense pressupost'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-PIItN0jBtFg/Typ_hAfpC-I/AAAAAAAACiY/wLMiYF6xecA/s72-c/780_008_3226447_b0e33ce60131c171d54c228fec5d2aef.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-3451626194756110734</id><published>2012-02-01T14:42:00.001+01:00</published><updated>2012-02-01T14:42:53.222+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Temporada Alta'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Sergi Belbel'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cesc Casadesús'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Mercat de les Flors'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lluís Pasqual'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='TNC'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lliure'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Festival Grec'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ramon Simó'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='El Canal Salt/Girona'/><title type='text'>Teatro en Cataluña: el recorte que viene</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-oPUfOZ5ewlk/TylAdgUWksI/AAAAAAAACiQ/Rmwxh6OuThI/s1600/1328039401_578622_1328040854_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://3.bp.blogspot.com/-oPUfOZ5ewlk/TylAdgUWksI/AAAAAAAACiQ/Rmwxh6OuThI/s400/1328039401_578622_1328040854_noticia_normal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;La semana pasada, el director Lluís Pasqual anunció que, debido a los recortes, se veía obligado a&amp;nbsp;&lt;a href="http://cultura.elpais.com/cultura/2012/01/24/actualidad/1327405735_954063.html" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;"&gt;eliminar tres espectáculos de la programación del Teatre Lliure&lt;/a&gt;. Y no solo eso: la temporada acabará a finales de mayo, pero la siguiente no comenzará hasta mediados de octubre. Los teatros públicos hacen cada año una estimación de presupuesto basada,&amp;nbsp;&lt;em&gt;grosso modo&lt;/em&gt;, en las aportaciones institucionales del año anterior. Tal estimación, que suele realizarse a final de temporada, ha de verse confirmada (o desmentida) entre enero o febrero de la siguiente, que es cuando se aprueban las ayudas institucionales. Así pues, la decisión de Pasqual estaba motivada por un comunicado de la Generalitat al Patronato del Lliure, indicando, como se sabe, que le recortaría un 15%: 614.000 euros. Parece ser que el recorte del Ayuntamiento de Barcelona será de un 5%. Y están por llegar los presuntísimos recortes de la Diputación y del Ministerio de Cultura (bueno, de Educación, Cultura y Deporte), o sea, que los cañazos están lejos de haber acabado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Alguna gente tiende a pensar que los teatros públicos han tirado el dinero por las ventanas y que bien empleados les están los ajustes. Es materia opinable. Desde hace tres años (o sea, desde el comienzo de la crisis), tanto el gobierno español como la Generalitat destinan a Cultura el 1% de su presupuesto, mientras que Francia llega al 2,4: más del doble, con los que se financian (para hablar solo de la escena) cinco teatros nacionales, 70&amp;nbsp;&lt;em&gt;scènes nationales&lt;/em&gt;&amp;nbsp;(similares a nuestros Centros Dramáticos, aquí exiguos y allí formando una espesa red) y 40&amp;nbsp;&lt;em&gt;scènes conventionnées&lt;/em&gt;, espacios de pequeño o mediano aforo gestionados por ayuntamientos locales. Un dato curioso: comparando partidas, un grupo de cómicos catalanes comprobó que ese 1% equivale a lo que la sanidad de Cataluña destina a la compra de antidepresivos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;“Nuestra estructura”, dijo Pasqual, “está tan debilitada que ya no puede adelgazarse más”. Tiene razón: en el Lliure, a diferencia de otros teatros públicos y para poner un solo ejemplo, no hay utilleros. No los hay porque no hay dinero para pagarles. Y no se puede recortar más personal técnico porque no habría funciones. Ergo, han de recortar algunos montajes para no quedarse sin ninguno. ¿Que en el TNC (Teatro Nacional de Cataluña) tienen más medios y más personal? Desde luego que sí, pero han de programar tres salas. Y no hay que olvidar que tanto el TNC como el Lliure —los portaestandartes del teatro público catalán— ya llevan acumulados varios recortes anuales. La pasada temporada, el TNC recortó en producciones: 15 espectáculos menos. Al TNC, que dirige Sergi Belbel, también le acaba de caer, cómo no, el cañazo de la Generalitat: un 10% menos de subvención, con lo cual recibirá 8,300 millones, mientras que en 2011 la subvención fue de 9.250, y en 2010 de 10.885 millones.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;O sea, que vamos bajando a ojos vistas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Como al Lliure, también le han atizado un recorte del 15% al Mercat de les Flors, centrado en la danza contemporánea y otras “artes del movimiento” y dirigido por Cesc Casadesús: su presupuesto se queda en 900.000 euros frente a los 1,42 millones del año pasado, lo que les aboca a reducir presencia internacional. ¿Y el cañazo del Ministerio? Se espera con comprensible temor, ya que, también el año pasado, redujo su aportación un 12%. Un 15% ha sido el recorte de la Generalitat aplicado al Liceo, pero puede resultarle fatal (&lt;a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/01/13/catalunya/1326490603_030490.html" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;"&gt;como declaraba hace poco Joan Francesc Marco a Lourdes Morgades y Daniel Verdú&lt;/a&gt;) si ahora se le suma el tajo de Cultura, que aporta 11,5 millones frente a los 11 del gobierno catalán.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Los trabajadores del coliseo salieron el domingo pasado a la calle ante la amenaza de un ERE temporal, que les dejaría sin trabajo durante los meses de marzo y junio. Igualmente, supondría la suspensión de algunos títulos no sólo anunciados sino ya a la venta: el programa doble de Alexander Zemlinsky (&lt;em&gt;Una tragedia florentina&lt;/em&gt;&amp;nbsp;y&amp;nbsp;&lt;em&gt;El enano&lt;/em&gt;),&amp;nbsp;&lt;em&gt;Pélleas et Mélisande&lt;/em&gt;, de Debussy y, quizás, los Ballets de Monte-Carlo. El Auditori de Barcelona también sufrirá su recorte del 10%: disminuirá el volumen de los conciertos que producen, pero mantendrán los de la OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Temporada Alta, el gran festival teatral de Cataluña, que entre los pasados octubre y diciembre coprodujo una treintena de espectáculos, también está a la espera. A diferencia de otros teatros públicos, este año ha sido el primero en el que la taquilla ha actuado como principal fuente de ingresos (846.000 euros, el 27,5% del presupuesto), seguida por el patrocinio privado (18%: 552.000 euros). El Ministerio aporta tan sólo un 3%, pero la Generalitat sufragó el 17,9 (552.000 euros): si no se ha manifestado todavía es porque Temporada Alta cierra telón, por así decirlo, a primeros de diciembre; lo hará, al parecer, a finales de febrero. Problema añadido: va a perder un 25% del presupuesto, tanto del festival como de los espectáculos de El Canal, su nuevo centro de producción, ya que este año acaba su vínculo con Perpignan a través de Intereg, el programa de apoyo con fondos de la Comunidad Europea, establecido por tres años. Salvador Sunyer, director del certamen, no ve viables recortes estructurales: quizás una reducción de espectáculos y coproducciones, manteniendo el mismo periodo de exhibición.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Comparativamente, el Festival Grec no tiene tantos problemas, ya que depende en gran medida del Ayuntamiento barcelonés, que ha anunciado, como en el Lliure, una reducción del 5% de un presupuesto que roza los 4,5 millones. Con todo, como declaró su nuevo director, Ramón Simó, se reducirán días de exhibición. Hasta ahora, el Grec comenzaba la última semana de junio y sus últimas funciones se alargaban a la primera de agosto: la edición del 2012 se concentrará en el mes de julio.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Fuente: Marcos Ordoñez (www.elpais.com)&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-3451626194756110734?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/3451626194756110734/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=3451626194756110734' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3451626194756110734'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3451626194756110734'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/teatro-en-cataluna-el-recorte-que-viene.html' title='Teatro en Cataluña: el recorte que viene'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-oPUfOZ5ewlk/TylAdgUWksI/AAAAAAAACiQ/Rmwxh6OuThI/s72-c/1328039401_578622_1328040854_noticia_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-3685210911335933699</id><published>2012-02-01T14:37:00.000+01:00</published><updated>2012-02-01T14:37:07.335+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Teatro Abadía'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Antonio de la Torre'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='José Luis Gómez'/><title type='text'>"Soy un actor de instinto"</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-cUbAx7h0S40/Tyk_FO7CU3I/AAAAAAAACiI/Uf5cdm2xT5I/s1600/1327660873_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://3.bp.blogspot.com/-cUbAx7h0S40/Tyk_FO7CU3I/AAAAAAAACiI/Uf5cdm2xT5I/s400/1327660873_0.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Ha triunfado en el cine de la mano de directores como Daniel Sánchez Arévalo (&lt;i&gt;Azuloscurocasinegro&lt;/i&gt;), Álex de la Iglesia (&lt;i&gt;Balada triste de trompeta&lt;/i&gt;) e incluso Almodóvar (&lt;i&gt;Volver&lt;/i&gt;). Quizá por ello, Antonio de la Torre (Málaga, 1968) no se ha prodigado todo lo que le hubiera gustado sobre las tablas. Ahora estrena &lt;i&gt;Grooming&lt;/i&gt;, un thriller del Premio Nacional de Literatura Dramática, Paco Bezerra, en el que encarna al ciberacosador de una menor interpretada por Nausicaa Bonín (&lt;i&gt;Tres días con la familia&lt;/i&gt;). A las órdenes de este incómodo y trepidante montaje, un pope de nuestra escena como José Luis Gómez.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;¿Cómo es trabajar con alguien tan importante como José Luis Gómez?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Está siendo duro, porque da mucha importancia a la palabra, a matizar cada sílaba bien, y a mí, que soy andaluz y tengo aún acento, me cuesta. Yo no soy un actor tanto de técnica, que imagino que también, como de instinto. De observar la vida y sacar cosas para los personajes. Si tienes algún gesto característico, ten cuidado que seguro que te lo copio.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;He visto que cojea un poco. ¿Tiene algo que ver con su papel?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;No, es una lesión de menisco... pero lo vamos a utilizar también, porque da un punto de fragilidad a mi personaje que le va a venir muy bien. En esta profesión no hay bajas médicas a no ser que tengas un pie en la tumba. Por otro lado, tenemos la suerte de que tampoco nos jubilan.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;¿Está siendo duro meterse en la mente de un ciberacosador?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Este papel es un miura que no sé si voy a ser capaz de torear aunque venga José Tomás y me posea. Tiene muchísimos matices, pero lo defenderé como pueda, porque si algo aprendí en la escuela de Cristina Rota, y también comparte José Luis, es que tienes que defender a tus personajes aunque hagan cosas horribles. Siempre tenemos nuestros motivos. Sin ánimo de meterme en jardines, hablé con un psicólogo para prepararme y lo que saqué en claro es que es la sociedad la que determina lo que es enfermedad de lo que no lo es. Hace no mucho tiempo la homosexualidad era algo contra natura y mira ahora.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;En este thriller las cosas no son lo que parecen, incluido su personaje...&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Sí, pero no querrás que lo destripe, ¿no? (ríe). Es una pieza que habla de la soledad, la incomunicación y quiénes son las víctimas y los verdugos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;La obra empieza con un chat en el que se amenaza a una menor. ¿Pueden ser las redes sociales un peligro?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Yo tengo Twitter, Facebook, iPad, iPhone... pero creo que ya pasé el momento del boom. Lo fundamental es que en la escuela nos den una formación moral. No me importa tanto el aspecto tecnológico de la función como la ética. Tú y yo ya estamos perdidos, pero los niños son el futuro y a ellos deberíamos darles otro tipo de educación ahora que el mundo está tan conectado y se ha quedado pequeño. Mi filosofía de vida es ver al otro como un potencial amigo y no con desconfianza. Odio ese refrán tan español de 'piensa mal y acertarás'. También te digo que tengo una niña pequeña y cuando empiece a ser más mayor igual me tengo que plantear qué páginas ve.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Ésta es su segunda obra en escena tras &lt;i&gt;La taberna fantástica&lt;/i&gt;. ¿Le va cogiendo el punto al teatro?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Bueno, también hice &lt;i&gt;Urtain&lt;/i&gt; en Shanghai con Animalario, una sustitución muy divertida. Me gusta mucho que tienes tiempo para ir puliendo cosas, que cada día puedes ir avanzando porque hay personajes, como éste, que no se agotan nunca. También es duro pasar todos los días por tantos estados de ánimo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: José Luis Romo (www.elmundo.es)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-3685210911335933699?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/3685210911335933699/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=3685210911335933699' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3685210911335933699'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3685210911335933699'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/soy-un-actor-de-instinto.html' title='&quot;Soy un actor de instinto&quot;'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-cUbAx7h0S40/Tyk_FO7CU3I/AAAAAAAACiI/Uf5cdm2xT5I/s72-c/1327660873_0.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-5499377292591181765</id><published>2012-02-01T14:28:00.001+01:00</published><updated>2012-02-01T14:29:58.874+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Teatro Abadía'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Madrid'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Antonio de la Torre'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Nausicaa Bonnin'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='José Luis Gómez'/><title type='text'>Alicia en el país del ciberacoso</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-Ol4J15xAzJE/Tyk9eCaDf0I/AAAAAAAACiA/E7vIJAWSf7s/s1600/OBJ4160379_1--644x362.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="223" src="http://4.bp.blogspot.com/-Ol4J15xAzJE/Tyk9eCaDf0I/AAAAAAAACiA/E7vIJAWSf7s/s400/OBJ4160379_1--644x362.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="p" style="line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;«Un hombre y una chica. Un banco en el parque y una farola. Se conocieron a través de internet y éste es su primer encuentro físico». Este es el esqueleto de&lt;span class="span" id="U1502371282588GPF" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&amp;nbsp;&lt;i&gt;Grooming&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="span" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;, una obra de Paco Bezerraque se estrena hoy en el teatro de La Abadía&amp;nbsp;&lt;/span&gt;, con dirección de José Luis Gómez y Nausicaa Bonnin y Antonio de la Torre como actores. &lt;i&gt;Grooming&lt;/i&gt; es el término con el que se conoce al conjunto de acciones que un adulto rezliza para ganarse la confianza del menor a través de la red con la intención de obtener sus favores sexuales. «Es un tema terrible y temible —dice Gómez—, y en esta obra tiene un tratamiento insólito; es un trhiller, un hermoso y turbador cuento negro sobre dos ángeles a los que se les han caído las plumas de las alas. Habla de parafilias, de patologías».&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" style="line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El joven dramaturgo Paco Bezerra es el autor de esta obra, que escribió entre 2007 y 2010;&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U15023712825887sC" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;lo hace, cuenta, «atrapado por el interés y la curiosidad, suspendido en el aire&lt;/span&gt;, volando, como &lt;i&gt;Alicia en el País de las Maravillas&lt;/i&gt;, mientras descendía a otro mundo por las paredes de un pozo abismal e insondable. De lo que encontré al otro lado, al chocar contra el suelo, de eso trata la obra», dice el autor.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" style="font-style: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;José Luis Gómez eligió esta pieza de entre tres textos de Bezerra. Lo hizo, dice, «por la abrumadora soledad que viven sus personajes, por la sutil dependencia verdugo-víctima que se va estableciendo,&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U1502371282588UoB" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;por el humor entreverado&amp;nbsp;&lt;/span&gt;que vuelve una y otra vez como un hilo de agua que desaparece en la obra».&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" style="font-style: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Los dos personajes, añade Gómez, son «víctima y verdugo alternativamente, como la vida misma. El fenómeno neurótico se transmite a través de la relación familiar; todos tenemos un punto neurótico, aunque no llegue a la patología. En el texto no hay mucha información sobre las familias de los dos personajes, pero se atisba que sus relaciones parentales son difíciles».&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" style="line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Nausicaa Bonnín encarna a la joven acosada. La actriz, a quien se ha visto recientemente en Madrid en el montaje de &lt;i&gt;La gaviota&lt;/i&gt; que dirigió&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U1502371282588CFB" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Rubén Ochandiano en el Lara&lt;/span&gt;, dice de su personaje que «en apariencia es una chica de 16 años y la tecnología forma parte de su día a día. Es un tanto cerrada y oscura, con mucho mundo interior que no sabe expresar, y encuentra en internet un mundo más cómodo que el real».&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" style="font-style: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Su compañero de reparto, Antonio de la Torre, dice de su personaje que es un hombre «cuyo principal motor es su necesidad de afecto; es un hombre solo, que alimentó unos sueños que no ha podido realizar. Esta es una función de espejos y soledades».&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" style="font-style: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Para el director de La Abadía, esta obra ha supuesto un reto; en lo referente a la escenografía, ha hecho de la necesidad virtud, y las tablas de la sala José Luis Alonso de su teatro apenas albergan unos pocos elementos: un banco, un columpio, una farola, un contenedor de basuras... «No solo es una cuestión económica —dice Gómez, que se autodefine como «un minero del teatro»—, sino que había que tratar de extraer todas las virtudes del texto con los medios más exiguos. Además, siempre he pensado que el actor necesita aire, y que su trabajo se subraya más cuantos menos elementos escenográficos haya. Me atraía, además, poder trabajar solo con dos actores. La poética está implícita en el texto y la labor de dirección ha pretendido simplemente amplificarla. Los dos actores con los que he contado son los idóneos y han sido esponjas».&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" style="line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: Julio Bravo (www.abc.es)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-5499377292591181765?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/5499377292591181765/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=5499377292591181765' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/5499377292591181765'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/5499377292591181765'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/alicia-en-el-pais-del-ciberacoso.html' title='Alicia en el país del ciberacoso'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-Ol4J15xAzJE/Tyk9eCaDf0I/AAAAAAAACiA/E7vIJAWSf7s/s72-c/OBJ4160379_1--644x362.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-7766242935140428784</id><published>2012-02-01T14:24:00.002+01:00</published><updated>2012-02-01T14:24:56.999+01:00</updated><title type='text'>Vint anys sense en Fabià</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-PYZam0HDwOc/Tyk8pV28E4I/AAAAAAAACh4/bKhxgtpyw1c/s1600/780_008_4490709_9ae8798476e3434eec9c05457f622506.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-PYZam0HDwOc/Tyk8pV28E4I/AAAAAAAACh4/bKhxgtpyw1c/s400/780_008_4490709_9ae8798476e3434eec9c05457f622506.jpg" width="273" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Fa dues dècades que el teatre català és orfe de l'energia de Fabià Puigserver. Aquell nen que va descobrir la màgia de l'escena als 11 anys en una funció de&amp;nbsp;&lt;i&gt;Parsifal,&lt;/i&gt;&amp;nbsp;a França, i que posteriorment armaria la seva intuïció als estudis al Liceu d'Arts Plàstiques de Polònia, va ser el rostre més visible en la creació del Teatre Lliure. A la infància, Fabià (Olot, 1938-Barcelona, 1991) va anar saltant de ciutat en ciutat, per raons polítiques dels seus pares; es van exiliar a París després de la Guerra Civil i van ser deportats a Algèria per la implicació del pare en lluites sindicals a França, d'on saltarien a Varsòvia, fins al retorn, el 1959, a Barcelona. És en l'ambient gris dels seixanta que Puigserver ha d'adaptar-se. A Catalunya, només el teatre independent manté una ànima militant i valenta. És a redós de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) que Puigserver estableix els fonaments del que serà el Teatre Lliure. Una exposició a l'Institut del Teatre (oberta fins al 30 de juny) fa un exhaustiu repàs de l'obra de Puigserver com a escenògraf, director i impulsor del Lliure, a més de pedagog. L'obra incorpora teatrins del mateix Puigserver, així com vestuari, figurins i un vídeo que mostra l'evolució, per exemple, de la producció de&amp;nbsp;&lt;i&gt;La flauta màgica,&lt;/i&gt;amb Lluís Homar i Emma Vilarasau (Papageno i Papagena, respectivament).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Puigserver va consolidar la seva passió pel teatre fent els estudis a Varsòvia. Era un escenògraf que buscava una proximitat variable amb l'espectador. No volia que res acotés la llibertat de representar. L'escenari a la italiana havia de ser el primer element del qual alliberar-se. En aquest sentit, era ferma la decisió de deixar buit l'espai d'escenari i platea perquè el Teatre La Lleialtat (on, segons el conte d'Emili Teixidor, que recull l'exposició, no s'hi feia teatre des dels anys 60) s'adaptés a les variables que demanés la proposta escènica. Molts són els que recorden la pujada de les escales del teatre com un viatge a la llibertat. Perquè dins de la sala s'hi respirava una espontaneïtat que no hi havia als carrers i perquè calia sorprendre's amb el canvi d'ubicació d'escenari i també d'espectadors.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Puigserver no va començar a dirigir fins al cap de molts anys de carrera. Ho fa com una conseqüència lògica, després de comprovar que ja domina l'espai i que vol dotar d'acció i actitud allò que s'interpreta. A Barcelona, el seu primer espai de referència és al Grup de Teatre Independent que, amb la direcció de Francesc Nel·lo, treballen des del 1966 fins al 1970 al Casino de l'Aliança de Poblenou. Un dels muntatges que preparen és, precisament,&amp;nbsp;&lt;i&gt;Els baixos fons&lt;/i&gt;. El mateix muntatge que ara el música Dani Nel·lo (fill del director) i la directora Carme Portaceli (fidel al mestratge de Puigserver) representen al TNC. L'Escorpí i el Lliure arriben amb la pretensió de consolidar una carrera professional. A mitjan anys 70, grups com els Comediants o Els Joglars estableixen les bases de la professionalització, de manera molt comunitària: com a veritable companyia per a alegries i fatigues. Puigserver hi aspira amb el Lliure. Després de convèncer els responsables de La Lleialtat que els cedeixin la sala, comencen a produir espectacles i a rebre muntatges d'altres companyies. L'assistència de públic, sempre elevada, fa evident la necessitat d'un nou espai.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;I l'òpera? Guillem-Jordi Graells comenta a aquest diari que el seu teatre natural hagués estat el Liceu. Però en aquells anys les produccions operístiques a Barcelona se saldaven amb decorats de paper i poca innovació. Puigserver era conscient que no podia abocar esforços a aquest gènere, que demanava molt temps ja que ell era el timó d'un Lliure que calia dur a port.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-7766242935140428784?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/7766242935140428784/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=7766242935140428784' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/7766242935140428784'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/7766242935140428784'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/vint-anys-sense-en-fabia.html' title='Vint anys sense en Fabià'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-PYZam0HDwOc/Tyk8pV28E4I/AAAAAAAACh4/bKhxgtpyw1c/s72-c/780_008_4490709_9ae8798476e3434eec9c05457f622506.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-8361313128406789197</id><published>2012-02-01T14:21:00.002+01:00</published><updated>2012-02-01T14:21:21.242+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ramón del Valle-Inclán'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Federico García Lorca'/><title type='text'>¿De Ramón o de Federico?</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-qk0yBIh5Tqg/Tyk7IRsxV8I/AAAAAAAAChw/RQsrsblz2Yk/s1600/1328022607_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-qk0yBIh5Tqg/Tyk7IRsxV8I/AAAAAAAAChw/RQsrsblz2Yk/s400/1328022607_0.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Estudiados en los libros de texto, son dos básicos de nuestra escena. Como un 'blazer' y un 'little black dress' en todo guardarropa que se precie.&amp;nbsp;&lt;strong&gt;Esperpento y tragedia&lt;/strong&gt;. Dos caras de la misma España negra y grotesca. Lorca y Valle-Inclán. Tanto monta, monta tanto don Federico como don Ramón. ¿O no? Si hay un consenso en declarar a Buero Vallejo como nuestro dramaturgo esencial de la segunda mitad del siglo XX, ¿quién de los dos ocuparía este puesto en el periodo anterior a la Guerra Civil?&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Ambos han coincidido esta temporada en la cartelera madrileña. De Lorca, los Teatros del Canal exhibieron dos de sus obras más desconocidas y originales &lt;i&gt;Comedia sin título&lt;/i&gt; y &lt;i&gt;El público&lt;/i&gt; mientras que del gallego el CDN sigue agotando las localidades para &lt;i&gt;Luces de bohemia&lt;/i&gt;, su obra cumbre. Su director, Lluís Homar, abrió el debate hace unos días en una entrevista concedida a El Mundo: "&lt;strong&gt;&lt;i&gt;Luces de Bohemia&lt;/i&gt; es como la Biblia&lt;/strong&gt;". Tranquilidad, no hay que ir confesados al María Guerrero. "Hay una espiritalidad laica en esta ella, como de ritual. Respetando a Lorca, la veo como la obra fundamental de nuestro siglo XX".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Obviamente, él es parte interesada, así que hemos preguntado al resto de la compentencia para ver por quién se decantan nuestros teatreros. Andrés Lima, cabeza pensante de Animalario que tiene sobre las tablas &lt;i&gt;Elling &lt;/i&gt;(Teatro Galileo) y el &lt;i&gt;Montaplatos&lt;/i&gt; (Teatro Español) lo tiene claro: "Yo soy&amp;nbsp;&lt;strong&gt;'vallisoletano' hasta la médula&lt;/strong&gt;", dice con sorna. "Para mí, su obra es el mejor teatro que se ha escrito en la historia de España. Construye unos personajes a la altura de Shakespeare. Me gusta más porque su estilo esperpéntico, mezclando comedia y tragedia, es la esencia de nuestro país. Es más original que Lorca que, por supuesto, es un grandísimo poeta y un símbolo de la Guerra Civil".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="border-bottom-color: rgb(221, 221, 221); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; letter-spacing: -1px; line-height: normal; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 25px; padding-bottom: 3px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Muy, pero que muy español&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;También José Sancho, a punto de estrenar su versión de &lt;i&gt;Los intereses creados&lt;/i&gt;, de Benavente, se sube al carro del gallego. "Prefiero a Valle igual que en poesía prefiero a Miguel Hernández sobre Lorca. El granadino me parece muy estético pero don Ramón está más enraizado en la realidad y me parece más de verdad. Retrata la España de su época&amp;nbsp;&lt;strong&gt;como nadie&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;y es un país que no se diferencia mucho del que tenemos ahora". Precisamente, su siguiente proyecto tras Benavente, será un montaje de los &lt;i&gt;Cuernos de don Friolera&lt;/i&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El dramaturgo Jordi Galcerán, quién ha triunfado este año con &lt;i&gt;Burundanga&lt;/i&gt; y &lt;i&gt;La fuga&lt;/i&gt;, también apunta al noventayochista como una figura más trascendental a la hora de estudiar el teatro del siglo XX español. "Literariamente, se puede discutir largo y tendido, pero me quedo con Valle-Inclán porque es más moderno y&amp;nbsp;&lt;strong&gt;abre puertas&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;a nuevas formas teatrales. Lorca, como todos los genios no tiene quien le siga. Es como Gaudí, nadie puede imitarle. En cambio Valle-Inclán abre caminos por los que luego transitar".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="border-bottom-color: rgb(221, 221, 221); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; letter-spacing: -1px; line-height: normal; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 25px; padding-bottom: 3px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Algo en la piel&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La victoria del gallego parece hecha pero aún quedan lorquianos de pro. Reconociendo que Valle-Inclán pueda ser un dramaturgo más complejo, el Premio Nacional de Literatura Dramática, Paco Bezerra que en breve estrenará a las órdenes de José Luis Gómez &lt;i&gt;Grooming&lt;/i&gt; (Teatro de la Abadía) se desmarca de los vallistas. "Seguramente, Valle sea un autor mucho más completo y complejo teatralmente que Lorca, pero, qué duda cabe, la escritura de Federico tiene algo que se diferencia de la de cualquier otro dramaturgo español. Cuando uno lee a Lorca,&lt;strong&gt;&amp;nbsp;la piel, los huesos y los músculos&lt;/strong&gt;, se ponen en movimiento, hay algo que te atraviesa, que se te instala en el interior, se te agarra y te acompaña para siempre".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El director escénico Ángel Gutiérrez, máxima eminencia del teatro ruso en nuestro país y artífice de ese templo en peligro de extinción que es el teatro de Cámara Chejov, también pertece a los partidarios del granadino. Él lo conoce bien porque llevó a escena Bodas de sangre en EEUU. "En la Unión Soviética, a veces discutía con mi amigo el cineasta Andrei Tarkovsky sobre a quién nos llevaríamos a la luna: ¿Bach o Mozart? Esto es parecido. Valle-Inclán es una maravilla y hace años que tengo una idea para llevar al teatro 'Luces de bohemia', pero&lt;strong&gt;&amp;nbsp;mi corazón está con Lorca&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;y su poesía".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;De hecho, no hay misión espacial planeada por España, así que no hay que fantasear con quién llevaríamos a la luna como hacían Tarvokvsky y Gutiérrez. La veterana Alicia Hermida, quien ha encarnado igualmente obras de Valle-Inclán (&lt;i&gt;Divinas palabras&lt;/i&gt;) como de Lorca (&lt;i&gt;Doña Rosita la soltera&lt;/i&gt;), no ve la necesidad de elegir. "Lo dos son&amp;nbsp;&lt;strong&gt;los más grandes&lt;/strong&gt;. Valiosos y modernos, aún son la vanguardia de nuestro teatro". Y punto.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 20px !important; margin-bottom: 12px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: José Luis Romo (www.elmundo.es)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-8361313128406789197?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/8361313128406789197/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=8361313128406789197' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/8361313128406789197'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/8361313128406789197'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/de-ramon-o-de-federico.html' title='¿De Ramón o de Federico?'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-qk0yBIh5Tqg/Tyk7IRsxV8I/AAAAAAAAChw/RQsrsblz2Yk/s72-c/1328022607_0.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-3501503515886203054</id><published>2012-02-01T14:14:00.004+01:00</published><updated>2012-02-01T14:14:47.037+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Escenografias'/><title type='text'>“Somos artistas por encargo”</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-_0Oc_ts9k6g/Tyk6JRkYRVI/AAAAAAAACho/-PAIinZccEw/s1600/1328028008_378809_1328029419_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-_0Oc_ts9k6g/Tyk6JRkYRVI/AAAAAAAACho/-PAIinZccEw/s400/1328028008_378809_1328029419_noticia_normal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;Por Odeón, el taller de construcción de decorados de Josep Simón (Museros, 1955) han salido escenografías para toda clase de géneros y montajes, ópera, teatro, musical, zarzuela, etc. Hasta para conocidos programas de televisión y alguna que otra película. “Mis inicios en el mundo del teatro fueron como actor, pero afortunadamente me di cuenta rápidamente de que sobre el escenario no iba a ganarme la vida”, dice Josep Simón. El gusto por la escena ya había creado adicción. “Junto con Manuel Zuriaga empezamos a crear escenografías para compañías valencianas”. En un momento determinado se les encendió algunas de esas luces de candileja que iluminan los sueños de los actores y vislumbraron un campo fértil donde trabajar. No se lo pensaron dos veces y se instalaron en una nave industrial de la avenida del Puerto de Valencia. Acababa de nacer Odeón Decorados. “Nos dimos cuenta de que no encontrábamos profesionales para la construcción de decorados como nosotros queríamos y decidimos ser nosotros los propios constructores y asumir todo el proceso”, señala Josep Simón, uno de cuyos trabajos se pudo ver hace unos días en el teatro Principal de Valencia, en el espectáculo&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&lt;em&gt;Yo el heredero,&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;de Eduardo de Filippo.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Lo que podía haber sido una aventura romántica pero ruinosa, después de más de 20 años se ha transformado en una de las empresas más sólidas de construcción de escenografías situada en una nave de 3.000 metros cuadrados en el polígono industrial de Carlet. “Seguramente llegamos en un momento en que se pedía unos profesionales que fueran capaces de hacer frente a los retos y todo lo que suponía la aplicación de las nuevas tecnologías en el diseño escénico”, comenta Josep Simon. En su trayectoria escénica aparecen nombres como el mítico Teatro Châtelet de París, templo de la opereta. “Tuvimos el honor hacer la escenografía de &lt;i&gt;El cantor de Méjico&lt;/i&gt;, uno de los grandes éxitos de &lt;a href="http://lacomunidad.elpais.com/sonypozo/2010/3/27/tributo-al-tenor-luis-mariano-cantante-operetas-y-peliculas"&gt;Luis Mariano&lt;/a&gt; en los años cincuenta, para la reapertura del teatro”. En ese mismo teatro estas pasadas Navidades se podía ver la comedia musical &lt;i&gt;The Sound of Music (Sonrisas y lágrimas)&lt;/i&gt; con dirección de Emilio Sagi y escenografía también salida de su taller. Han pasado por sus manos —con motivo de la inauguración del Teatro Real— los telones que en su momento dibujara Picasso de las obras &lt;i&gt;La vida breve&lt;/i&gt; y &lt;i&gt;El sombrero de tres picos&lt;/i&gt; de Manuel de Falla para los célebres Ballets Rusos de Diaghilev. “Estas cosas no te pasan todos los días y hay que disfrutarlas”, comenta Josep Simón.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Dentro de unos días, en el &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/Suenos/truncados/lentejuelas/plumas/elpepuculbab/20120128elpbabpor_49/Tes"&gt;Teatro Español de Madrid se podrá ver &lt;i&gt;Follies,&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; el celebrado musical de Stephen Sondheim, y los decorados llevarán la marca Odeón. “Nunca hay que olvidar que nosotros somos artistas por encargo y nos debemos a un texto, a una historia dramática, a lo que quiere contar el dramaturgo o el director”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Fuente: Carles Gàmez (www.elpais.com)&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-3501503515886203054?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/3501503515886203054/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=3501503515886203054' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3501503515886203054'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3501503515886203054'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/somos-artistas-por-encargo.html' title='“Somos artistas por encargo”'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-_0Oc_ts9k6g/Tyk6JRkYRVI/AAAAAAAACho/-PAIinZccEw/s72-c/1328028008_378809_1328029419_noticia_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-7533890121911124174</id><published>2012-02-01T14:10:00.004+01:00</published><updated>2012-02-01T14:11:29.234+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Bienal de Venecia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Àlex Rigola'/><title type='text'>Àlex Rigola dirigirà la Biennal dos anys més</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;&lt;a _mce_href="http://www.alexrigola.com/Alex_Rigola/Home.html" href="http://www.alexrigola.com/Alex_Rigola/Home.html" style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-decoration: none;"&gt;Àlex Rigola&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;, exdirector del Teatre Lliure, seguirà al capdavant de la&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;&lt;a _mce_href="http://www.labiennale.org/it/teatro/index.html" href="http://www.labiennale.org/it/teatro/index.html" style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-decoration: none;"&gt;Biennal de Venècia de Teatre&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;&amp;nbsp;durant el bienni 2012-2013, segons ha informat avui el consell d'administració de la Biennal en un comunicat.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;&lt;span id="result_box" lang="ca"&gt;&lt;span class="hps"&gt;&amp;nbsp;"&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;Rigola&lt;/span&gt;&amp;nbsp;&lt;span class="hps"&gt;seguirà el&lt;/span&gt;&amp;nbsp;&lt;span class="hps"&gt;cicle&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;d'activitats de formació que van centrar la seva experiència el 2010-2011. En els darrers dos anys, el director català ha fet seves&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;&lt;span id="result_box" lang="ca"&gt;&lt;span class="hps"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;&lt;span id="result_box" lang="ca"&gt;&lt;span class="hps"&gt;les aspiracions de la Biennal de ser laboratori internacional d'especialització que abasta tots els aspectes d'un espectacle –&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;&lt;span id="result_box" lang="ca"&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;escenografia, il·luminació,&amp;nbsp;&lt;span class="hps"&gt;interpretació,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;movimen&lt;/span&gt;t. Aquesta nova fórmula de festival-taller ha tornat a Venècia el caràcter d'un centre de debat sobre les arts escèniques contemporànies", es pot llegir a l'anunci.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Entre altres espectacles, Àlex Rigola (Barcelona, 1969) ha dirigit els següents espectacles: 'Suzuki I &amp;amp; II', d'Alexei Xipenko, 'Woyzeck', de Georg Büchner, 'Juli Cèsar', de William Shakespeare,&amp;nbsp;&lt;span _mce_style="overflow:hidden;line-height:0px" _mce_type="bookmark" id="mce_6_start" style="line-height: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden;"&gt;﻿&lt;/span&gt;&lt;span _mce_style="overflow:hidden;line-height:0px" _mce_type="bookmark" id="mce_8_start" style="line-height: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden;"&gt;﻿&lt;/span&gt;'Glengarry Glen Ross&lt;span _mce_style="overflow:hidden;line-height:0px" _mce_type="bookmark" id="mce_6_end" style="line-height: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden;"&gt;﻿&lt;/span&gt;&lt;span _mce_style="overflow:hidden;line-height:0px" _mce_type="bookmark" id="mce_8_end" style="line-height: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden;"&gt;﻿&lt;/span&gt;', de David Mamet, '2666', basat en la novel·la homònima de Roberto Bolaño, 'Rock'n'Roll', de Tom Stoppard, i '&lt;span _mce_style="overflow:hidden;line-height:0px" _mce_type="bookmark" id="mce_14_start" style="line-height: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden;"&gt;﻿&lt;/span&gt;&lt;span _mce_style="overflow:hidden;line-height:0px" _mce_type="bookmark" id="mce_15_start" style="line-height: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden;"&gt;﻿&lt;/span&gt;Nixon-Frost&lt;span _mce_style="overflow:hidden;line-height:0px" _mce_type="bookmark" id="mce_14_end" style="line-height: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden;"&gt;﻿&lt;/span&gt;&lt;span _mce_style="overflow:hidden;line-height:0px" _mce_type="bookmark" id="mce_15_end" style="line-height: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden;"&gt;﻿&lt;/span&gt;', de Peter Morgan. El pròxim 23 de febrer estrenarà al Teatre de Salt una nova versió de 'Coriolà', de Shaskespeare, la primera obra que signa com a director resident d'&lt;a _mce_href="http://elcanalteatre.cat/" href="http://elcanalteatre.cat/" style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-decoration: none;"&gt;El Canal&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Font: www.ara.cat&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-7533890121911124174?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/7533890121911124174/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=7533890121911124174' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/7533890121911124174'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/7533890121911124174'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/02/alex-rigola-dirigira-la-biennal-dos.html' title='Àlex Rigola dirigirà la Biennal dos anys més'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-1354109101622409323</id><published>2012-01-31T14:15:00.003+01:00</published><updated>2012-01-31T14:15:50.251+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='musical'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Broadway'/><title type='text'>El geni de Chaplin tornarà a Broadway en un nou musical</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-oy5rocSTCI0/TyfpM2hrTTI/AAAAAAAAChg/kP0t65GlfB4/s1600/escena-Behind-the-Limelight_ARAIMA20120131_0078_20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="295" src="http://3.bp.blogspot.com/-oy5rocSTCI0/TyfpM2hrTTI/AAAAAAAAChg/kP0t65GlfB4/s400/escena-Behind-the-Limelight_ARAIMA20120131_0078_20.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;L'humor de Charles Chaplin tornarà enguany a Broadway amb una nou musical. L'univers del mestre del cinema mut tornarà als escenaris amb una readaptació de&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Behind the Limelight&lt;/em&gt;, l'espectacle que ja va triomfar el 2006 la meca del teatre novaiorquès. L'estrena del nou musical, que portarà per títol&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Becoming Chaplin&amp;nbsp;&lt;/em&gt;està prevista per aquesta temporada. El musical "revelarà l'home que hi ha al darrera de la llegenda del geni que va canviar per sempre l'experiència d'anar al cinema", afirma el web especialitzat&amp;nbsp;&lt;a _mce_href="http://broadwayworld.com/" href="http://broadwayworld.com/" style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-decoration: none;"&gt;Broadway World&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El nou musical estarà dirigit per Warren Carlyle, l'aclamat responsable&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Hugh Jackman: Back on Broadway&lt;/em&gt;, la música i lletra són del desaparegut Christopher Curtis i el guió de Thomas Meehan, guanyador de tres premis Tony por&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Annie&lt;/em&gt;,&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;The Producers&lt;/em&gt;&amp;nbsp;i&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Hairspray&lt;/em&gt;. Bob y Mindy Rich, els productors de l'espectacle, van explicar en un comunicat que tres actors interpretaran a Chaplin en diferents moments de la seva vida. "Charles Chaplin ocupa un lloc icònic en la història del món de l'entreteniment i en la història del segle XX.&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Becoming Chaplin&lt;/em&gt;&amp;nbsp;rescatarà la seva llegenda per al públic del 2012", van declarar.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El musical farà un recorregut per la vida de Chaplin des de la seva infantesa en un orfenat de Londres fins al seu meteòric ascens a la incipient indústria del cinema nord-americà i també recollirà l'escàndol provocat per una reportera que va revelar els seus nombrosos embolics amorosos.&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Behind the Limelight&lt;/em&gt;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;&lt;/em&gt;és, precisament, el títol de la darrera pel·lícula que Chaplin va rodar als Estats Units abans de refugiar-se a Europa per les sospites de les seves simpaties comunistes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Font: EFE vía www.ara.cat&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-1354109101622409323?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/1354109101622409323/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=1354109101622409323' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/1354109101622409323'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/1354109101622409323'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/el-geni-de-chaplin-tornara-broadway-en.html' title='El geni de Chaplin tornarà a Broadway en un nou musical'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-oy5rocSTCI0/TyfpM2hrTTI/AAAAAAAAChg/kP0t65GlfB4/s72-c/escena-Behind-the-Limelight_ARAIMA20120131_0078_20.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-6565845219516028710</id><published>2012-01-31T14:09:00.005+01:00</published><updated>2012-01-31T14:09:56.455+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Teatre-Auditori de Sant Cugat'/><title type='text'>La nova temporada de Sant Cugat plena d'espectacles</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-TQrRbJlBuo8/Tyfn1KIrvqI/AAAAAAAAChY/0iavkBE0FTE/s1600/Sergi-Lopez-Cugat-Livingstone-ACN_ARAIMA20120131_0080_20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="298" src="http://3.bp.blogspot.com/-TQrRbJlBuo8/Tyfn1KIrvqI/AAAAAAAAChY/0iavkBE0FTE/s400/Sergi-Lopez-Cugat-Livingstone-ACN_ARAIMA20120131_0080_20.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La música tindrà un paper protagonista dins la programació de febrer a maig del Teatre-Auditori de Sant Cugat. El centre ha programat 8 concerts, 3 musicals, 2 concerts de música clàssica i 2 òperes i acollirà l'estrena a a Catalunya del musical&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Sonrisas y Lágrimas.&amp;nbsp;&lt;/em&gt;La programació, ha dir Mercè Conesa, l'alcaldessa de la ciutat, és va variada "perquè tothom pugui trobar el seu espectacle".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La temporada arrancarà aquest divendres amb el concert de&lt;a _mce_href="http://www.laorejadevangogh.com/blog" href="http://www.laorejadevangogh.com/blog" style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;&amp;nbsp;La Oreja de Van Gogh&amp;nbsp;&lt;/a&gt;que ja ha exhaurit les entrades.&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;&lt;/em&gt;El dia abans, Manolo Garcia, farà la pre-estrena de la gira del seu nou álbum&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Los días intactos&lt;/em&gt;, que ha estat tres setmanes consecutives el número 1 de la llista dels més venuts a España. A darrera hora l'artista ha decidit "regalar" l'actuació "zero" de la gira després de poder assajar durant dues setmanes en aquest escenari. També ha exhaurit totes les localitats.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Amb el musical&amp;nbsp;&lt;a _mce_href="http://www.sonrisasylagrimas.com/" href="http://www.sonrisasylagrimas.com/" style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Sonrisas i lágrimas&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;, "hem intentat mantenir l'esperit del clàssic sense traspassar la línia del que seria cursi", comenta Jaime Azpilicueta, director del musical, que desembarcarà a Sant Cugat el 24 de maig. Aquest espectacle compta amb 22 canvis d'escenografia, més de 200 vestuaris diferents i música en directe. També passaran pel Teatre-Auditori&amp;nbsp;&lt;a _mce_href="http://mariadelmarbonet.net/" href="http://mariadelmarbonet.net/" style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;Maria del Mar Bonet&lt;/a&gt;&amp;nbsp;(11 de febrer) i&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;a _mce_href="http://www.adrianacalcanhotto.com/index.php" href="http://www.adrianacalcanhotto.com/index.php" style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;Adriana Calcanhotto&lt;/a&gt;&amp;nbsp;(16 de març). A l'abril,&amp;nbsp;&lt;a _mce_href="http://www.antoniorozco.com/es_ES" href="http://www.antoniorozco.com/es_ES" style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;Antonio Orozco&lt;/a&gt;&amp;nbsp;celebrarà els seus deu anys als escenaris i els mallorquins&amp;nbsp;&lt;a _mce_href="http://www.antoniafontoficial.com/" href="http://www.antoniafontoficial.com/" style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-decoration: none;"&gt;Antònia Font&lt;/a&gt;presentaran el seu darrer treball,&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Lamparetes&lt;/em&gt;. A més d'aquest espectacle es podran veure dos musicals més,&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Forever Young&lt;/em&gt;, sota la direcció d'El Tricicle i&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Persèfone&lt;/em&gt;&amp;nbsp;de Els Comediants. El director d'aquest muntatge, Joan Font, ha explicat que aquest treball "és una mirada musical que barreja la tecnologia amb el més artesà i la música en directe".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;L'oferta musical es completarà amb dos concerts de&amp;nbsp;&lt;a _mce_href="http://www.simfonica.net/" href="http://www.simfonica.net/" style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-decoration: none;" target="_blank"&gt;l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat&lt;/a&gt;, un per a piano i orquestra amb músiques de pel·lícules de Gershwin (24 de febrer); i un altre que se celebrarà coincidint amb la diada de Sant Jordi. Aquesta temporada el públic també podrà gaudir de dues òperes:&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Aïda&lt;/em&gt;, de Giuseppe Verdi, i&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Romeo et Juliette&lt;/em&gt;, de Charles Gounod.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Pel que fa al teatre, s'han programat vuit muntatges, entre els quals destaquen&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;Canigó&lt;/em&gt;, amb Lluís Soler (5 de febrer), i&amp;nbsp;&lt;em style="font-style: italic; font-weight: inherit;"&gt;30-40, Livingstone&lt;/em&gt;&amp;nbsp;amb Sergi López i Jorge Picó (25 de febrer).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Font: www.ara.cat&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-6565845219516028710?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/6565845219516028710/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=6565845219516028710' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/6565845219516028710'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/6565845219516028710'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/la-nova-temporada-de-sant-cugat-plena.html' title='La nova temporada de Sant Cugat plena d&apos;espectacles'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-TQrRbJlBuo8/Tyfn1KIrvqI/AAAAAAAAChY/0iavkBE0FTE/s72-c/Sergi-Lopez-Cugat-Livingstone-ACN_ARAIMA20120131_0080_20.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-2879884734927114656</id><published>2012-01-31T14:06:00.001+01:00</published><updated>2012-01-31T14:06:51.498+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Madrid'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cirque du Soleil'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Circ'/><title type='text'>Cirque du Soleil + Michael Jackson = Madrid</title><content type='html'>&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 10px; line-height: 10px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-weight: 400; line-height: 1.4em; margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;strong style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;em style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;The Estate of Michael Jackson&amp;nbsp;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;y&amp;nbsp;&lt;strong style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;em style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;Cirque du Soleil&amp;nbsp;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;han confirmado que el espectáculo&amp;nbsp;&lt;em style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;Michael Jackson The Immortal World Tour&amp;nbsp;&lt;/em&gt;estará en Madrid los días 26, 27, 28 y 29 de diciembre de 2012, en el Palacio de Deportes de la Comunidad.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-weight: 400; line-height: 1.4em; margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Esta producción usa toda la creatividad del Cirque du Soleil para dar a todos sus fans españoles una visión única del espíritu, pasión y corazón del genio que transformó para siempre la cultura pop mundial.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-weight: 400; line-height: 1.4em; margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Escrito y dirigido por Jamie King, el espectáculo incluye 64 bailarines, músicos y acróbatas de todo el mundo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-weight: 400; line-height: 1.4em; margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El 1 y 2 de febrero 2012, los miembros del Cirque Club tienen prioridad exclusiva para comprar antes que nadie las entradas en&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.cirqueclub.com/" rel="nofollow" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" target="_blank"&gt;www.cirqueclub.com&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-weight: 400; line-height: 1.4em; margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Las entradas -entre 35 y 90 euros- se pondrán a la venta general desde el viernes 3 febrero a través de los puntos oficiales de venta: LiveNation.es, Ticketmaster, Servicaixa y El Corte Inglés.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-weight: 400; line-height: 1.4em; margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Enfocado tanto para sus fans de toda la vida como para aquellos que experimentan el genio creativo de Jackson por primera vez, el espectáculo captura la esencia, alma e inspiración del Rey del Pop, celebrando un legado que traspasa generaciones.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-weight: 400; line-height: 1.4em; margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El pilar de&amp;nbsp;&lt;em style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;The Immortal World Tour&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es la música de Michael, así como sus letras. A través de inolvidables actuaciones&amp;nbsp;&lt;em style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;Michael Jackson The Immortal World Tour&lt;/em&gt;&amp;nbsp;resalta los mensajes globales de amor, paz y unidad, informa Live Nation.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; line-height: 1.4em; margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: EP vía www.lavanguardia.es&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-2879884734927114656?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/2879884734927114656/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=2879884734927114656' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/2879884734927114656'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/2879884734927114656'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/cirque-du-soleil-michael-jackson-madrid.html' title='Cirque du Soleil + Michael Jackson = Madrid'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-1986586539906284634</id><published>2012-01-30T17:00:00.000+01:00</published><updated>2012-01-30T19:22:10.505+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cristina Genebat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Marc Rosich'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Teatro Abadía'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='David Selvas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CAER'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lliure'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Laia Marull'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ernest Villegas'/><title type='text'>HEDDA GABLER</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-osLL-gkEkx0/TyWank_CHwI/AAAAAAAACgw/tNElzLY4SMw/s1600/hedda-1.gabler.02__c_felipe.mena.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="273" src="http://2.bp.blogspot.com/-osLL-gkEkx0/TyWank_CHwI/AAAAAAAACgw/tNElzLY4SMw/s400/hedda-1.gabler.02__c_felipe.mena.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;TEXT: HENRIK IBSEN&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;TRADUCCIÓ i VERSIÓ: MARC ROSICH&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;DIRECCIÓ: DAVID SELVAS&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;INTÈRPRETS: PABLO DERQUI, ÀNGELA JOVE, CRISTINA GENEBAT, LAIA MARULL, DAVID SELVAS i ERNEST VILLEGAS&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE, CAER i TEATRO DE LA ABADÍA&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;TEATRE LLIURE (GRÀCIA)&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;David Selvas. Un repte: apropar a Hedda Gabler a la realitat actual. En ment: el seu intent de fer el mateix amb &lt;a href="http://butaquesisomnis.blogspot.com/2010/07/la-gavina.html" target="_blank"&gt;La Gavina&lt;/a&gt; de Txèkhov fa una parell d'anys. Jo sempre em pregunto el mateix: quan una obra se l'anomena clàssic és perquè la seva història sobreviu fins als nostres dies sense necessitat de modificar-la, oi? Tot i així es segueixen modificant els clàssics.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La Hedda Gabler original és un dona forta, que té poder sobre el seu martit Jörgen Tesman, però no el suficient, i vol més. I no només poder, vol tenir una vida millor, no està satisfeta i es torna capritxosa i malgrat tot ella portarà el timó de la seva vida fins al final. Doncs bé, ara oblideu-vos d'això perquè la versió de Rosich converteix a Hedda en una nina trencada. No sap el que vol ni el que no vol, i malgrat que és tota una dona, sembla tenir cinc anys escena rere escena. No hi ha coherència en cap dels seus actes, només vol cridar l'atenció, sentir-se protagonista d'una obra que sembla que no sigui la seva.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Laia Marull és Hedda. Perfecta pels que vulguin veure una nina trencada. Insuportable pels que s'esperen una versió light de l'original. Aproven la resta del repartiment, sobre tot, una inspirada Cristina Genebat com Thea, que aquesta vegada fa més real el seu amor, i s'apropa més a Ejlert (Pablo Derqui) a diferencia del clàssic. Per primer cop, el personatge més fort, més segur de sí mateix i que no és cap marioneta de ningú és Jörgen Tesman, un encertat Ernest Villegas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;L'escenografia de Max Graenzel ens recalca que estem al 2012 i no al 1891 (quan va ser estrena per primer cop). Una casa moderna, de grans espais i parets blanques, tot molt minimalista, perquè el que realment ha de ressaltar és el text i les interpretacions. Mala sort, doncs!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;David Selvas s'ha quedat a mig camí entre una simple adaptació i el voler semblar-se al mestre &lt;a href="http://butaquesisomnis.blogspot.com/2010/05/todos-los-grandes-gobiernos-han-evitado.html" target="_blank"&gt;Daniel Veronese&lt;/a&gt;. Millor dirigida i executada que &lt;i&gt;La Gavina&lt;/i&gt;, però encara lluny de l'emoció i la força que faci que el cor se m'encongeixi i faci un salt del seient demanant una altra.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-1986586539906284634?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/1986586539906284634/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=1986586539906284634' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/1986586539906284634'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/1986586539906284634'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/hedda-gabler.html' title='HEDDA GABLER'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-osLL-gkEkx0/TyWank_CHwI/AAAAAAAACgw/tNElzLY4SMw/s72-c/hedda-1.gabler.02__c_felipe.mena.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-75283997109200766</id><published>2012-01-30T13:55:00.002+01:00</published><updated>2012-01-30T13:55:17.779+01:00</updated><title type='text'>Rècord de públic als teatres de Barcelona el 2011</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-YMqzhiWINNA/TyaS9au3h_I/AAAAAAAAChQ/_vUXA_s20Tg/s1600/780_008_4503813_25a8c324659d496c2e8c7709e40c5442.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="268" src="http://3.bp.blogspot.com/-YMqzhiWINNA/TyaS9au3h_I/AAAAAAAAChQ/_vUXA_s20Tg/s400/780_008_4503813_25a8c324659d496c2e8c7709e40c5442.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Tot i la crisi econòmica, els teatres de Barcelona van aconseguir el 2011 un rècord històric d'assistència de públic al passar de 2.600.049 d'espectadors el 2010 a 2.816.283 el 2011. Així ho indica una estadística realitzada per l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya amb les dades d'assistència als teatres de Barcelona presentada aquest dilluns pel president de l'associació, Daniel Martínez.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;L'estadística també assenyala que les produccions catalanes pugen el 2011 un 15% i les obres d'autors catalans, un 26%. El muntatge més vist el 2011 va ser&amp;nbsp;&lt;i&gt;Los miserables&lt;/i&gt;&amp;nbsp;al Barcelona Teatre Musical amb 96.158 espectadors.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Respecte el 2010 i sempre fent referència a Barcelona, el passat any ha augmentat el número de teatres i sales un 12% i s'ha passat dels 51 del 2010 a 57 l'any 2011. Els espectacles s'han incrementat i s'ha passat de 915 el 2010 a 1.057 el 2011, un 16% més; les funcions també han pujat un 5% d'11.562 funcions a 12.196. Al haver-hi més espectadors també ha augmentat la recaptació de 62,3 milions del 2010 a 65,7 milions el passat any. El preu mig de les entrades s'ha reduït un 3,4% passant de 26,53 euros fa dos anys a 25,63 euros el passat any.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Daniel Martínez ha remarcat l'increment l'autoria catalana de les obres representades. Les obres d'autors catalans han passat de 474 el 2010 a 597 el 2011 pujant un 26%; autors de la resta de l'Estat ha pujat un 32% de 153, el 2010, a 202, del 2011; i els estrangers s'ha reduït un 10% de 288 a 258. Pel que fa als totals, les obres d'autors catalans representen un 56%, les obres de la resta de l'Estat un 19% i les estrangeres, 24%.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Font: ACN via www.elpuntavui.cat&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-75283997109200766?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/75283997109200766/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=75283997109200766' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/75283997109200766'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/75283997109200766'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/record-de-public-als-teatres-de.html' title='Rècord de públic als teatres de Barcelona el 2011'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-YMqzhiWINNA/TyaS9au3h_I/AAAAAAAAChQ/_vUXA_s20Tg/s72-c/780_008_4503813_25a8c324659d496c2e8c7709e40c5442.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-6517739945437708223</id><published>2012-01-29T20:06:00.001+01:00</published><updated>2012-01-29T21:58:11.929+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Sala Beckett'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Carles Mallol'/><title type='text'>TORNEM DESPRÉS DE LA PUBLICITAT</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-B_oPsEiDX2A/TyWN5LKKHPI/AAAAAAAACgo/l74Ds8AvzD4/s1600/tornem008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="258" src="http://3.bp.blogspot.com/-B_oPsEiDX2A/TyWN5LKKHPI/AAAAAAAACgo/l74Ds8AvzD4/s400/tornem008.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;TEXT: CARLES MALLOL&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;DIRECCIÓ: MARC ANGELET&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;INTÈRPRETS: ELIES BARBERÀ, MARTA CORRAL, MARTA MONTIEL, ALBERT PUIGDUETA i ELISABET VALLÈS&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;PRODUCCIÓ: PROMOCIONS TEATRALS DEGIRA SL&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;SALA BECKETT&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Pertanyem a una societat que a la que fas una cosa diferent et converteixes en un mite i al personatge de &lt;i&gt;Tornem després de la publicitat&lt;/i&gt; fa allò que ara està tan mal vist, queixar-se de la situació en la que vivim. Aviat la televisió es fixa en ell i el converteix en un ídol de masses que poc a poc es torna un mostre, en allò del que ell mateix es queixava.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Com punt de partida, la idea funciona, fins i tot diria que atrau i et fa que t'asseguis a la cadira. Després la cosa canvia, el text converteix una bona idea, en foscor, pesadumbre i fins i tot en alguns moments sopor. Massa text, d'això no hi ha dubte. Massa ràpid dit, certes parts semblen una metralladora de paraules. No hi ha temps per res, es passa d'una idea a l'altra sense silencis, però tot desemboca en el mateix, una mena de marató lingüística de veure qui és capaç d'encabir més text en menys segons.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Una escenografia multifuncional, serveix de plató, de casa, de dutxa, d'oficina... funciona, però el muntatge cau en l'error d'estar massa fragmentat, massa moments de negre, de canvi d'escenes, cosa que no ajuda a que el text agafi volada i converteix a l'obra en un munt de peces juxtaposades i interminables.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Tot i així la interpretació aconsegueix donar una mica de llum a l'espectacle. Destaca i brilla amb llum pròpia la Marta Montiel, gairebé desconeguda però que espero que es converteix en una habitual en la cartellera barcelonina després d'aquesta obra.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;i&gt;Tornem després de la publicitat&lt;/i&gt; és un exemple més de com d'una bona idea inicial no sempre surt un gran muntatge. Tota una llàstima que esperem que no es torni a repetir. No voldria haver de canviar de canal.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-6517739945437708223?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/6517739945437708223/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=6517739945437708223' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/6517739945437708223'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/6517739945437708223'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/tornem-despres-de-la-publicitat.html' title='TORNEM DESPRÉS DE LA PUBLICITAT'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-B_oPsEiDX2A/TyWN5LKKHPI/AAAAAAAACgo/l74Ds8AvzD4/s72-c/tornem008.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-8439266690263147298</id><published>2012-01-29T15:33:00.000+01:00</published><updated>2012-01-29T15:34:11.990+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Teatre Familiar'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='País Valencià'/><title type='text'>Castigados sin teatro</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-M4sdwTxFfy8/TyVW-g0S6KI/AAAAAAAACgY/P-ILQNaM1N4/s1600/1327783529_170018_1327784138_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="205" src="http://2.bp.blogspot.com/-M4sdwTxFfy8/TyVW-g0S6KI/AAAAAAAACgY/P-ILQNaM1N4/s400/1327783529_170018_1327784138_noticia_normal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Hasta ahora, los recortes presupuestarios y la crisis han hecho mella en los escenarios valencianos sin hacer mucho ruido. El primero en desaparecer fue el festival 10DB, al que el Ayuntamiento de Burjassot destinaba 150.000 euros. Le siguió el festival Veo de Valencia presupuestado en 600.000 euros. La feria del teatro infantil Contaria, en la que llegaron a participar 50 compañías de ámbito estatal, desapareció sigilosamente el otoño pasado de la programación de la Diputación de Valencia sin llegar a la quinta edición.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;El Festival de Teatro y Música Medieval de Elx ha reducido el presupuesto en su décima edición de 200.000 a 90.000 euros y podría dejar de celebrarse anualmente. El Teatre El Musical de Valencia continúa sin programación desde final del pasado año a la espera de que el Ayuntamiento pague a la empresa adjudicataria, Tornaveu, al menos la mitad de los 500.000 euros adeudados para poder asumir nuevas contrataciones.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Paradójicamente, ha sido el tijeretazo de otra área de la Generalitat, la educativa, el que ha disparado las alarmas en el sector teatral con especial intensidad. La suspensión de asistencias a funciones infantiles por parte de los centros escolares ha supuesto ya la pérdida de miles de pequeños y jóvenes espectadores de las salas valencianas que programan para ellos. La Carreta de Elx, sala y compañía dedicadas exclusivamente al público infantil, recibe anualmente entre 10 y 12.000 escolares. Las anulaciones efectuadas hasta el momento han supuesto ya la pérdida de entre 2.800 y 3.000 espectadores previstos. “Nos han anulado la mayoría de las contrataciones de este trimestre, que es el más fuerte”, se lamenta Paco Pérez, director de La Carreta. “Hemos cancelado 36 funciones, en algún caso precipitadamente porque nos lo han comunicado siete horas antes del comienzo de la función, cuando la compañía invitada ya estaba ya en Elche”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;A principios de semana, Avetid (Associació Valenciana d’Empreses de Teatre i Circ) calculaba que 160 centros de enseñanza habían suspendido la asistencia de 15.612 escolares a 123 funciones, según datos recabados sólo entre las 26 compañías o salas que son miembros de la asociación. Cifras que con seguridad han aumentado en los últimos días. “Si esta situación se prolonga mucho en el tiempo puede ser la quiebra para las compañías que hacemos solo teatro para niños”, aventura con preocupación Paco Pérez. Otras salas no dedicadas exclusivamente al teatro infantil se ven afectadas en diferente medida pero están recibiendo igualmente anulaciones. “A nosotros nos han cancelado todas las funciones escolares previstas en febrero, salvo la última semana”, informan en el Teatre Russafa de Valencia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;En Gandia, por ejemplo, el Teatre el Raval mantiene en precario una campaña escolar con 17 funciones programadas de las se han anulado 10. “Compartimos prácticamente todas las reivindicaciones del profesorado y los centros”, advierte Toni Benavent, de Albena y vicepresidente Avetid, “pero esta nos parece una medida equivocada”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-QcXuEgx0a4o/TyVYTWMOo7I/AAAAAAAACgg/OpHJoOJxRlM/s1600/20091020175348_det.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-QcXuEgx0a4o/TyVYTWMOo7I/AAAAAAAACgg/OpHJoOJxRlM/s320/20091020175348_det.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;La última alarma que ha saltado como consecuencia de la renuncia de los centros ha sido la de Anem al Teatre, una campaña dirigida al alumnado de Educación Infantil, Primaria, Secundaria y Bachillerato que implica a una treintena de municipios, y las salas de ellos dependientes, de L’Horta, La Ribera, el Camp del Túria y el Camp del Morvedere y que debería celebrarse entre marzo y mayo. Lluïsa Serra, presidenta de la asociación de gestores culturales de la Comunidad Valenciana, acepta que esta edición de Anem al Teatre “está en el aire”, pero asegura que “existe voluntad de celebrarla y estamos estudiando fórmulas para mantenerla, si es preciso desplazando parte de la programación a otras fechas o en algunos casos reconvirtiéndola en una oferta familiar”. Para los programadores resulta inconcebible que pueda dejar de celebrarse una campaña con 24 años de historia, y que en la pasada edición programó 200 representaciones.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;“El problema es que llueve sobre mojado”, señala José Luis Sáiz, gerente del Teatro Flumen, y director del&amp;nbsp;&lt;em&gt;Zoo de cristal&lt;/em&gt;&amp;nbsp;que se representa en el Talía. “Hay que tener en cuenta que el 70% del teatro es municipal”, subraya y añade: “Por un lado, los Ayuntamientos tienen problemas para contratar y, por otro, cuando nos contratan no sabemos cuándo vamos a cobrar”. La presidenta de los gestores, Lluïsa Serra, señala que en algunos Ayuntamientos los recortes en cultura superan el 60% del presupuesto. Los recortes generalizados en todas las Administraciones condujeron en la anterior temporada a “una bajada del 50% de las contrataciones a las compañías profesionales valencianas”, según datos de Avetid, que prevé un descenso aún mayor para la temporada en curso.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;Tres años de reducciones&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 12px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 15px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;La reducción de los presupuestos públicos no ha repercutido por ahora en la Comunidad Valenciana en forma de aparatosos expedientes de regulación de empleo (ERE) como el del Liceu barcelonés. O la suspensión de obras anunciadas como en el caso del Teatre Lliure. Pero se deja notar poco a poco. Teatres de la Generalitat solo ha publicitado la programación del primer trimestre de 2012, pero desde la Consejería Cultura se pretende que haya “contención del gasto sin que se note en nuestros escenarios”. El descenso del presupuesto de Teatres para 2012 ha sido de 300.000 euros. “No es el recorte más llamativo en Cultura, pero si lo vemos en perspectiva”, puntualiza el diputado socialista Juan Soto, “los recortes han sido brutales a lo largo del tiempo”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 12px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 15px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Las transferencias de la consejería a Teatres han pasado de los más de 14 millones de 2009 a los 10.800.000 del presente ejercicio, lo que supone una reducción del 22% en tres años. La reducción de las partidas destinadas para programación en los teatros Principal, Talía, Rialto, Arniches y Sagunt a Escena es aún mayor y eso se tiene que notar necesariamente. Desde la consejería se apela a la “imaginación” para “seguir ofreciendo una buena oferta”. ¿Cómo? “Se reciclan decorados, escenografías y vestuarios”, se ponen “en marcha ideas que en algún momento quedaron aparcadas” o se repone “algún que otro espectáculo que es atemporal y que ha sido, en su día, muy bien recibido por el público”, pero sobre todo, “se han cambiado considerablemente las condiciones de contratación y cachés”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 12px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 15px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Los recortes públicos afectan doblemente al sector teatral, por la vía de la contratación y de las ayudas. “Entre 2010 y 2011”, recuerdan desde Avetid, “se suprimieron del presupuesto de Teatres los convenios singulares para salas y compañías, y que todas aquellas que entraban en esta categoría han pasado a concursar en la orden de ayudas junto al resto”, con lo cual tocan a bastante menos y, además, el presupuesto de Ayudas se ha reducido este año por primera vez en 100.000 euros. La suma de esta reducción, los 900.000 euros menos anuales que suponían los convenios y la mengua del presupuesto del circuito teatral supone una reducción en ayudas de 1.200.000 euros en tres años.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 12px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 15px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;En todo caso, las salas privadas afrontan la crisis con estrategias diversas. “Mediante una programación intensiva y diversificando, para captar más público”, como señala María Ángeles Fayos, gerente del Teatro Olympia: “Todos los días tenemos algo”. “Peleando como jabatos el diseño de una programación que se dirige a distintos públicos según franjas horarias”, como indica José Luis Sáiz para el Flumen. O adoptando iniciativas de participación del público, tales como premios o debates, como es el caso de la sala Russafa.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 12px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 15px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: Juan Manuel Játiva (www.elpais.com)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-8439266690263147298?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/8439266690263147298/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=8439266690263147298' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/8439266690263147298'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/8439266690263147298'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/castigados-sin-teatro.html' title='Castigados sin teatro'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-M4sdwTxFfy8/TyVW-g0S6KI/AAAAAAAACgY/P-ILQNaM1N4/s72-c/1327783529_170018_1327784138_noticia_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-7383530247229258649</id><published>2012-01-29T15:24:00.000+01:00</published><updated>2012-01-29T15:24:16.301+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='TGB'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Mar Monegal'/><title type='text'>Crisi de pares primerencs</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Z4fra-z-E4s/TyVWE46vUMI/AAAAAAAACgQ/SRtAPGO06nE/s1600/780_008_4502970_b59e0f87156ad593491508aa95c83eb3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="292" src="http://1.bp.blogspot.com/-Z4fra-z-E4s/TyVWE46vUMI/AAAAAAAACgQ/SRtAPGO06nE/s400/780_008_4502970_b59e0f87156ad593491508aa95c83eb3.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Mar Monegal debuta com a autora i directora a&amp;nbsp;&lt;i&gt;Oxigen&lt;/i&gt;, una peça formalment còmica que parla sobre els canvis que el naixement d'un nadó provoca en la relació dels pares primerencs. La tragicomèdia, escrita per una infermera de l'hospital del Mar que va rebre l'accèssit del premi Romea per la comèdia&amp;nbsp;&lt;i&gt;Sushi&lt;/i&gt;&amp;nbsp;el 2008, es pot veure al Teatre Gaudí Barcelona (TGB) fins al 25 de març.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Monegal descriu a&amp;nbsp;&lt;i&gt;Oxigen&lt;/i&gt;&amp;nbsp;la relació de dues parelles de veïns, que només se saludaven a l'ascensor i a les quals la coincidència en la vivència del primer embaràs uneix. Les dues parelles, però, constaten que el naixement d'un fill esperat els trunca la satisfactòria relació inicial. Monegal pensa que és una obra per a tot tipus de públic: “m'hagués agradat veure una obra així abans de ser mare”. Els quatre actors –Helena Bagué, Francesc Ferrer, Albert Mèlich i Betsy Túrnez– no són pares. “L'obra ens ha ajudat a presumir d'Apiretals amb els amics que sí que són pares”, diu Mèlich.Per Monegal ha estat una sort perquè els ha obligat a aprendre dels personatges sense cap influència personal, com quan uns nuvis passen a ser pares de la nit al dia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Font: J.B. (www.elpuntavui.cat)&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-7383530247229258649?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/7383530247229258649/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=7383530247229258649' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/7383530247229258649'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/7383530247229258649'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/crisi-de-pares-primerencs.html' title='Crisi de pares primerencs'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-Z4fra-z-E4s/TyVWE46vUMI/AAAAAAAACgQ/SRtAPGO06nE/s72-c/780_008_4502970_b59e0f87156ad593491508aa95c83eb3.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-7024203190423281704</id><published>2012-01-29T15:20:00.004+01:00</published><updated>2012-01-29T15:20:43.724+01:00</updated><title type='text'>Un decenni de teatre</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-75mrZNJN00M/TyVVeOsWMNI/AAAAAAAACgI/-iQGf9dX1XI/s1600/780_377_64319_2ad5ffcf46c62593ca3592dddba649de.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="360" src="http://4.bp.blogspot.com/-75mrZNJN00M/TyVVeOsWMNI/AAAAAAAACgI/-iQGf9dX1XI/s400/780_377_64319_2ad5ffcf46c62593ca3592dddba649de.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Després d'una tardor i part d'un hivern amb una programació una mica escarransida al Teatre Municipal de Roses, aquest equipament celebrarà el seu desè aniversari amb una programació força completa per al primer semestre de l'any, començant avui mateix (19 h) amb&amp;nbsp;&lt;i&gt;30/40 Livingstone&lt;/i&gt;, l'espectacle ideat i interpretat per Jorge Picó i Sergi López, que es va estrenar en l'última edició de Temporada Alta i que deu ser un dels espectacles del teatre català amb més funcions contractades, sobretot gràcies al precedent del&amp;nbsp;&lt;i&gt;Non solum&lt;/i&gt;, el monòleg interpretat per López i dirigit per Picó, que va tenir una trajectòria comercial poc usual per extensa.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="format10" style="border-bottom-color: blue; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 0px; border-left-color: blue; border-left-style: solid; border-left-width: 0px; border-right-color: blue; border-right-style: solid; border-right-width: 0px; border-top-color: blue; border-top-style: solid; border-top-width: 0px; display: block; font-weight: bold; line-height: 18px; margin-top: 8px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 8px; padding-top: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px;"&gt;&lt;div style="display: inline; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Els 30 anys del GTR&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;&lt;div class="format11" style="border-bottom-color: blue; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 0px; border-left-color: blue; border-left-style: solid; border-left-width: 0px; border-right-color: blue; border-right-style: solid; border-right-width: 0px; border-top-color: blue; border-top-style: solid; border-top-width: 0px; display: inline; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left; text-indent: 0px;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La celebració del desè aniversari del teatre coincideix amb una altra efemèride, que és la celebració del trentè aniversari de l'eficient Grup de Teatre de Roses (GTR), dirigit per Ignasi Tomàs. Aquesta companyia, de les millors del teatre amateur de les comarques, que destaca per la cura que té en tots els aspectes de les seves produccions, té una presència destacadíssima en la programació, amb la posada en escena de&amp;nbsp;&lt;i&gt;Mozart, Salieri i el rèquiem inacabat&lt;/i&gt;, de Puixkin, del 2 al 4 de març, i d'&lt;i&gt;El cafè de la Marina&lt;/i&gt;, de Josep Maria de Sagarra, del 29 de juny a l'1 de juliol. L'espectacle central de la celebració, però, en què també intervé amb molt protagonisme el grup local, serà&amp;nbsp;&lt;i&gt;La mar / La tonalitat de l'infinit&lt;/i&gt;, el 22 de juny (21 h).&amp;nbsp;&lt;i&gt;La mar&lt;/i&gt;&amp;nbsp;és una&amp;nbsp;&lt;i&gt;suite&lt;/i&gt;&amp;nbsp;de cinc cançons amb text de Joan Maragall i música d'Albert Guinovart que va estrenar el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana amb motiu del centenari de la mort del poeta, i que serà el complement perfecte de&amp;nbsp;&lt;i&gt;La tonalitat de l'infinit&lt;/i&gt;, la cantata sobre textos d'Enric Casasses i música de Feliu Gasull amb què es va inaugurar el Teatre de Roses el 22 de juny del 2002. La direcció escènica anirà a càrrec d'Ignasi Tomàs, mentre que la direcció musical serà de Josep Prats, director de la Coral Cantiga, que participa en aquest muntatge. El grup instrumental que hi intervindrà és d'un gran nivell, amb intèrprets de molt renom com ara el mateix Feliu Gasull (guitarra), Olvido Lanza (violí) i Albert Guinovart (piano).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Quant a les altres dues produccions del grup local, cal destacar&amp;nbsp;&lt;i&gt;Mozart, Salieri i el rèquiem inacabat,&lt;/i&gt;&amp;nbsp;amb guió de Quim Lecina, arranjaments musicals d'Albert Romaní, direcció musical d'Elisenda Carrasco i direcció escènica del mateix Ignasi Tomàs.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La resta de la programació combina el teatre professional, amb peces com ara&amp;nbsp;&lt;i&gt;L'espera&lt;/i&gt;, amb el teatre amateur i el teatre familiar –hi destaca&amp;nbsp;&lt;i&gt;Operetta&lt;/i&gt;, del Cor de Teatre–, i inclou, sobretot, un nombre gens menyspreable de concerts de tota mena d'estils, des d'Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien, passant per Cris Juanico i D'Callaos, fins a diversos concerts de música clàssica, una cantada d'havaneres i una altra de tango argentí.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-7024203190423281704?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/7024203190423281704/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=7024203190423281704' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/7024203190423281704'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/7024203190423281704'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/un-decenni-de-teatre.html' title='Un decenni de teatre'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-75mrZNJN00M/TyVVeOsWMNI/AAAAAAAACgI/-iQGf9dX1XI/s72-c/780_377_64319_2ad5ffcf46c62593ca3592dddba649de.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-4272935471165123333</id><published>2012-01-28T17:05:00.000+01:00</published><updated>2012-01-28T17:05:02.600+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Marta Domingo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ramon Madaula'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Anna Ycobalzeta'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rafel Duran'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='TNC'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Àlex Casanovas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Roger Coma'/><title type='text'>'El mercader de Venècia' a Wall Street</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Ai1eKMEqexo/TyQblcaiGCI/AAAAAAAACf4/v_dD_zSCWxQ/s1600/780_008_4502337_a3b4d04f041b612becb5d2456f25ce18.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="225" src="http://1.bp.blogspot.com/-Ai1eKMEqexo/TyQblcaiGCI/AAAAAAAACf4/v_dD_zSCWxQ/s400/780_008_4502337_a3b4d04f041b612becb5d2456f25ce18.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Venècia, al segle XV, era la capital del món: ciutat majestuosa, centre econòmic i port de mercaderies que arribaven i sortien cap a l'Àsia. Al segle XXI, la ciutat on es mastega el capitalisme és Nova York, amb l'epicentre a Wall Street, on el lobi dels jueus és l'amo i senyor de les botigues de tecnologia. No li va costar gaire al director Rafel Duran de fer l'analogia i decidir que l'encàrrec de Sergi Belbel per posar en escena&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;El mercader de Venècia&lt;/i&gt;&amp;nbsp;havia de transcórrer a la ciutat on es remenen les cireres avui.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La història del mercader que, per fer un favor a un amic especial, demana un préstec a un jueu usurer ric amb una lliura de la seva carn per penyora recorda molt al funcionament de la nostra economia: manca de liquiditat, hipoteques&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;subprime&lt;/i&gt;&amp;nbsp;, prima de risc i desnonaments. Per això Duran fa que el jueu més memorable de la literatura, Shylock (un barbut i melenut Ramon Madaula), aquí es vesteixi amb jaqueta i corbata, igual que el seu antagonista, Antonio (Àlex Casanovas), el mercader transformat en un banquer que s'ha picat els dits. "El món s'ha globalitzat, i el que passa a Nova York passa a Barcelona pocs mesos després. El tsunami del Japó, el 15-M i el pessimisme de la premsa i del carrer han afectat la meva visió del mercader", assegura Duran. Els iPhones, els vestits elegants, la música selecta, el glamur de classe i la borsa són només el marc d'aquesta comèdia amarga de Shakespeare: "Però el marc és el marc, i un Picasso sempre és un Picasso", assegura Duran. I el traductor de referència de Shakespeare -té set títols seus al currículum-, Joan Sellent, ho confirma: "El text no l'han canviat".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El mercat i la societat funcionen igual des de sempre: garrepes, classes altes, anuncis de colònia, contes de fades, corruptes, ambició, amor, judicis injustos i venjança. Tot passa a primer terme a la Sala Gran del TNC, davant d'un mur eclesiàstic i amb una companyia digna de teatre públic: 19 persones a escena, tot i la retallada del 10% del pressupost del teatre el 2012. "Fem els espectacles que no poden fer els privats, que són importants i donen feina. Amb la crisi farem menys espectacles, però no tocarem la qualitat", va defensar Belbel.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-dEdGJsC5m_k/TyQcN9ilfSI/AAAAAAAACgA/YuwWnsRZorQ/s1600/XV-XXI-Shakespeare-TNC-XVI_ARAIMA20120128_0019_20.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="265" src="http://1.bp.blogspot.com/-dEdGJsC5m_k/TyQcN9ilfSI/AAAAAAAACgA/YuwWnsRZorQ/s400/XV-XXI-Shakespeare-TNC-XVI_ARAIMA20120128_0019_20.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;b style="font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;L'amor i l'economia&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Al llenç que va pintar Shakespeare a finals del segle XVI hi havia un paisatge en què l'ideal amorós venç la usura, però si es grata la capa superficial "és una obra econòmica, perquè tots busquen la riquesa", opina Duran. Tot i que darrere de cada personatge hi ha molt més que el símbol del dòlar, Shylock vol venjança: "És un home humiliat per ser jueu, que quan té la possibilitat de treure tot l'odi acumulat es transforma en perillós, i acaba perdent la raó", diu Madaula -i algú anomena Mourinho!-. El cristià Antonio és amb qui tiba la corda del conflicte religiós i econòmic. "Sent un amor per Bassanio [a qui entrega els diners prestats] que està per sobre de l'amor de pare a fill. Però, tot i això, no és una bona persona per estimar, és un aprofitat", afirma Casanovas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;b style="font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Una obra gai i antisemita&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Així destapa una de les claus de l'obra: Duran juga amb l'amor homosexual d'Antonio cap al jove Bassanio (Roger Coma). "Està considerada l'obra gai de Shakespeare, però si se n'han anat al llit m'importa un rave. Per mi l'amor no és un sentiment romàntic, es demostra amb els actes. I el gest d'Antonio és un acte d'amor", defensa el director. El pobre i noble Bassanio es debat "per l'amor&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;gayer&lt;/i&gt;&amp;nbsp;d'Antonio" -diu Coma- i l'amor pel bon partit que suposa Pòrcia, rica, bella i intel·ligent (Anna Ycobalzeta), la dona més potent de les obres de Shakespeare.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;L'altra clau de l'obra és l'antisemitisme, molt sovint manipulat. "És una comèdia antisemita però&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;light&lt;/i&gt;&amp;nbsp;. Després de l'Holocaust la lectura del mercader canvia i van ser incapaços de riure's de Shylock, però Shakespeare, que era anglicà, ho fa dels tòpics del jueu. L'obra és una guerra d'intolerància religiosa. Aquí no hi ha bons i dolents", resumeix Duran.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Font: Laura Serra (www.ara.cat)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-4272935471165123333?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/4272935471165123333/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=4272935471165123333' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4272935471165123333'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4272935471165123333'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/el-mercader-de-venecia-wall-street.html' title='&apos;El mercader de Venècia&apos; a Wall Street'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-Ai1eKMEqexo/TyQblcaiGCI/AAAAAAAACf4/v_dD_zSCWxQ/s72-c/780_008_4502337_a3b4d04f041b612becb5d2456f25ce18.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-5818167896021990884</id><published>2012-01-28T16:58:00.000+01:00</published><updated>2012-01-28T16:58:27.323+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lliure'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Laia Marull'/><title type='text'>"Cada acte que fas té una connotació política"</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-Hl383-jTM9A/TyQaVlaUPLI/AAAAAAAACfw/6y9F5nuwaVM/s1600/Savorreix-Coneixia-Mencanten-Divertit-Villaronga_ARAIMA20120128_0017_20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="178" src="http://2.bp.blogspot.com/-Hl383-jTM9A/TyQaVlaUPLI/AAAAAAAACfw/6y9F5nuwaVM/s400/Savorreix-Coneixia-Mencanten-Divertit-Villaronga_ARAIMA20120128_0017_20.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Hedda Gabler s'avorreix a mort. I vostè? S'avorreix amb facilitat?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Mmm... Hi ha una part de mi que li agrada avorrir-se, mirar les musaranyes, no fer res, tenir estones mortes. És com si tingués un botó. Quan estic treballant m'encanta estar activa, buscar, trobar, embolicar-me amb personatges que no sé si me'n sortiré. Però hi ha èpoques a la vida en què poso l'&lt;i style="font-style: italic;"&gt;&amp;nbsp;off&lt;/i&gt;&amp;nbsp;. Faig pumi desconnecto.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;L'han interpretada algunes de les millors actrius del món. L'espanta?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Aquests personatges complexos amb tanta fama requereixen aproximar-se a l'abisme, és un plaer per a una actriu. Pots intentar descobrir coses que no saps si aconseguiràs i que cada nit sigui una descoberta. El David [Selvas] me'l va proposar i vaig dir: "Ostres! Esclar!" Però just després vaig pensar: "I com es fa, això?" Era com molt important. Al final, et dius que fas el que has anat trobant internament, treballant amb el cap i el cor, amb mesos de preparació, provant què funcionava. La Hedda és un os difícil de rosegar.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;Avui al Lliure fa de dona volcà, i, en contrast, al cinema, a&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Las olas&lt;/i&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;, encarna la contenció. És més difícil?&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Sí, en la mesura que és difícil saber el to, el punt exacte, si està ple o en falta. Aquest to l'havia treballat amb Salvador García Ruiz a&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Las voces de la noche&lt;/i&gt;&amp;nbsp;, que demanava això. És un treball minuciós. Em va encantar fer&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Las olas&lt;/i&gt;&amp;nbsp;. Va ser bonic treballar amb un company ideal com Carlos Álvarez, i llegint el guió vaig pensar que jo volia dir el mateix que el guió.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Coneixia el drama dels camps de refugiats de la Guerra Civil?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Sí, i se'n parla poc. El graciós del meu personatge és que no en sap res. Quan el protagonista li ensenya la foto del camp es pensa que ha estat a Alemanya. I li diu que no, que aquí hi havia gent que a França va buscar la llibertat i que es va trobar amb això. Trobo que ara és especialment interessant parlar-ne.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Per què? Pel context polític?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Sí, la pel·lícula és política i reivindica des d'un lloc molt poc revolucionari, però valent, la memòria històrica, que sembla impossible de conciliar perquè reobre la ferida, però una ferida no es tanca fins que no s'obre i es neteja. Cada individu té dret a revisar el seu passat.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Dedueixo que no passa de política.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Bé, jo visc una mica al meu món. Tinc èpoques com les de l'endoll. Faig&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;off&lt;/i&gt;&amp;nbsp;. De vegades, massa. Penso que els polítics són uns senyors que ens enganyen constantment, però dir que no m'interessa la política és absurd. Perquè cada acte que fas té una connotació política. Vivim envoltats de decisions polítiques.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Parli'm dels seus actes polítics.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Decidir si contractes una dona de fer feines o li pagues de sotamà, si li pagues quan es posa malalta, si fas la&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;pirula&amp;nbsp;&lt;/i&gt;amb els impostos, a quina escola portes els fills... Saber on van a parar els diners que pago, per exemple.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Ho entenc. Sap que té fama de treballar poc?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Treballo poc en comparació amb els companys, que són en una sèrie i fan teatre i una pel·li alhora. Tinc la sort que em puc guanyar bé la vida.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;És mandra o perfeccionisme?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;M'agrada abocar-me en el que faig, si faig moltes coses alhora pateixo en comptes de gaudir-ne, que és el que, en canvi, pretenc amb la meva feina. M'agrada tenir una vinculació real amb el que faig, i si estàs en moltes coses alhora és difícil tenir-la. I si no em cal, doncs tampoc ho necessito. A més, així canvio radicalment. Faig uns mesos una pel·lícula en un lloc, torno aquí, estic un temps sense fer res, faig teatre després... M'encanten els contrastos de la meva feina, combinar cinema i teatre.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Per què és actriu?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;No ho sé. Vaig tenir la sort de ser dalt d'un escenari gairebé sense haver-ho decidit. Una amiga meva va donar el telèfon a una altra que coneixia la gent de direcció que anava boja buscant una nena per a&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Roberto Zucco&lt;/i&gt;&amp;nbsp;, i jo tenia molta pinta de nena.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Però l'amiga dóna el nom perquè sabia que vostè volia.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Quan l'amiga va donar el meu nom jo estava fent primer a l'escola de Nancy Tuñón. Tenia el cuquet. Als sis anys anava a la parròquia del barri i feia teatre, bàsicament mim. Era graciós perquè tots eren gent gran, i jo era com la mascota. La meva mare es pensava que anava amb un grup infantil. I un dia li vaig demanar diners perquè una noia del grup havia tingut un fill i va tenir un ensurt!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;I s'ho va prendre bé, la seva mare?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;A casa els va fer gràcia. No hi va haver resistència, tot i que no vénen d'aquest món. La mare sempre m'havia empès cap a la cosa artística, a fer dibuix, plàstica, dansa. Al meu germà també. Tot l'artístic, volia que provés tot el que fos artístic. El meu germà pinta, ho va heretar del meu pare, que anava al cinema i de memòria feia dibuixos increïbles dels actors. Vam tenir la mala sort que va morir dos mesos abans que jo comencés com a actriu professional.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Quin cop. I en quin moment.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Sí, va ser duríssim. Sentia que passava tot alhora. Ell havia mort. I aquells càstings amb el Lluís Pasqual... I avui dia encara m'hi dedico. Sap? Hi havia una part de mi que em deia que ell m'animava. Com si em digués: "Nena, ara cap aquí". Com si em portés de la mà. Quan tenia 18 anys el meu pare m'havia regalat el&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Todo Mafalda&lt;/i&gt;&amp;nbsp;i m'havia dit que era màgic, que li podia demanar un desig. Unes amigues m'estaven atabalant que havia de fer un curs d'interpretació, i al final vaig agafar el llibre i es va obrir per una pàgina sencera en què la Mafalda sortia dient: "&lt;i style="font-style: italic;"&gt;&amp;nbsp;Si así no lo hiciérais, que Dios nos libre de la que se va a armar&lt;/i&gt;&amp;nbsp;". No vaig dormir i l'endemà em vaig apuntar al curs d'interpretació.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Cadascú processa les pèrdues com pot. Va saber fer-ho en positiu.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Sí. D'alguna manera em va donar una força important.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Creu que hi té a veure la tirada cap a personatges durs, forts?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;No ho sé. Potser sí. O potser em ve de família de pagès. A casa són molt bèsties! Els meus avis no estaven per hòsties. Era una generació més dura. Van viure una guerra, una postguerra. Ara ens atabalem per no res. Quan anava a casa dels avis veia que per menjar calia llaurar un camp i matar l'animal. Sabia d'on venien les coses. Ah, de vegades enyoro ser néta. Potser adoptaré avis!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;És una persona familiar?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;No! Gens. La meva mare se'n queixa. Sóc zero nens.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;És valenta. No tothom gosa dir-ho.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;És que és tabú, sobretot per a les dones. Per això quan diuen que si hem d'actualitzar la Hedda Gabler, que si això que li passa ja no passa... És mentida! Molta gent es casa igual, té fills igual, i no vol, i calla. Fa uns anys hi va haver moltes conquestes de les llibertats, als setanta i vuitanta hi va haver molts avenços. Després ens vam estancar i ara crec que estem anant enrere. Ara ens hem tornat més convencionals, més conservadors. Vull dir que, en teoria, ets lliure de fer el que vulguis. Però en teoria. Si no et cases i tens fills ets un&lt;i style="font-style: italic;"&gt;&amp;nbsp;bitxo raro&lt;/i&gt;&amp;nbsp;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Els actors no són més lliures?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;En el cas dels actors potser no tant, però el patró també es reflecteix.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Viu en un món molt endogen? El seu món són actors i actrius?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;No. Amb el temps vaig tenint cada cop més amics actors i actrius, però per sort he mantingut o he guanyat amics de fora de la professió. No m'ha agradat mai el món de les estrenes, ni anar als bars dels actors. Si me'ls trobo, encantada de la vida. M'agrada moure'm també en altres mons. No ho sé, no em sento identificada amb el gremi. Em fa vergonya dir-ho, però m'han donat tres Goya i no sóc acadèmica!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Com és guanyar tres Goya?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Uau! Una pujada d'adrenalina. Divertit. Rebre premis, però, em fa vergonya. Tinc aquesta contradicció. M'han guardonat amb molts premis, els tinc junts en una habitació. Disfruto del fet que em segueixen donant feina.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;L'ha sorprès, l'èxit de&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Pa negre&lt;/i&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&amp;nbsp;?&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Quan hi estava treballant no pensava en el resultat, en com arribaria a la gent, no ho faig mai. I esclar, et sorprèn. Però esclar, l'Agustí Villaronga és un dels grans. Abans d'anar a Sant Sebastià ens va ensenyar la pel·lícula i vaig flipar. Em va fer molta il·lusió formar part del projecte.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Què pesa més, haver arribat tan lluny o la frustració per l'Oscar?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;És bo que ens emocionem abans d'hora... però esclar, ens vam emocionar abans d'hora! Hi intervenen molts factors, no tan sols que la pel·li sigui bona. Jo em quedo amb la supercarrera que ha fet, ha arribat amb el cap ben alt. Que no arribés als Oscar podia ser i és el que ha estat.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;Sap que hi ha gent que encara la recorda per&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Estació d'enllaç&lt;/i&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&amp;nbsp;?&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Sí! Van ser uns quants anys. Vam començar que l'Aina Clotet era la meva germana petita, un pam més baixeta, i en acabar me l'havia de mirar cap amunt. Va ser una escola brutal.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong style="font-style: inherit; font-weight: bold;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Cap dona torturada més a la vista?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Fa temps que dic que em toca una comèdia. Crec que tinc una vena per explotar. Alguna dia sortirà.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Font: Ariadna Trillas (www.ara.cat)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-5818167896021990884?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/5818167896021990884/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=5818167896021990884' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/5818167896021990884'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/5818167896021990884'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/cada-acte-que-fas-te-una-connotacio.html' title='&quot;Cada acte que fas té una connotació política&quot;'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-Hl383-jTM9A/TyQaVlaUPLI/AAAAAAAACfw/6y9F5nuwaVM/s72-c/Savorreix-Coneixia-Mencanten-Divertit-Villaronga_ARAIMA20120128_0017_20.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-2539412989205876897</id><published>2012-01-28T16:51:00.000+01:00</published><updated>2012-01-28T16:51:10.095+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Vicky Peña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Muntsa Rius'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Carlos Hipólito'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Mario Gas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Pep Molina'/><title type='text'>Sueños truncados entre lentejuelas y plumas</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-ztEVOl72eWo/TyQYp5BZKmI/AAAAAAAACfo/Z_4jKz2nH0M/s1600/1327604423_479743_1327605010_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-ztEVOl72eWo/TyQYp5BZKmI/AAAAAAAACfo/Z_4jKz2nH0M/s400/1327604423_479743_1327605010_noticia_normal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;El escenario es oscuro y misterioso. De pie, en el centro, hay un hombre ya mayor, linterna en mano, que inspecciona con tristeza los restos de su antaño famoso teatro. Un día antes de ser derruido para ser convertido en garaje, el empresario Dimitri Weissmann ha convocado a una gran fiesta a todos los artistas que pasaron por su escenario entre 1920 y 1940. El local fue cerrado tras la Segunda Guerra Mundial para acoger en él un teatro de repertorio, más tarde dedicado al ballet y a los musicales, hasta llegar a albergar una sala de cine porno. Ahora lo van a tirar para construir un garaje. Weissmann quiere reunir a las viejas glorias, las coristas y vedetes, los caballeros que hicieron grande y glamuroso el teatro de principios del siglo XX. Corre el año 1971 y a la velada acuden todos. Y allí, entre lentejuelas, brillos, plumas y bailes, se van encontrando cara a cara con sus sueños truncados, sus amarguras y frustraciones, sus glorias y también sus fracasos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;¿Quién soy? ¿En qué me he convertido? ¿Qué decisiones tomé cuando era joven que me han convertido en alguien que no me gusta? ¿Es esto lo que yo esperaba de la vida? ¿En qué me he equivocado? Hay muchas preguntas detrás de Follies, el musical del venerado Stephen Sondheim (siete premios Tony, un Oscar y un Premio Pulitzer) que, dirigido por Mario Gas, e interpretado por Vicky Peña, Carlos Hipólito, Muntsa Rius, Pep Molina, Massiel, Asunción Balaguer y muchos más, se estrenará en el teatro Español el próximo 10 de febrero. Todo un tributo a la época dorada del musical americano, en el que habrá más de 20 números musicales, orquesta en directo, 30 personajes en escena y un centenar de trajes de ensueño. Con estos ingredientes, Follies se perfila como uno de los grandes estrenos de la temporada teatral.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Follies es mucho más que un musical al uso. Es la primera advertencia que sale de los labios de Mario Gas, de Vicky Peña y Carlos Hipólito. “Ahora mismo, bajo la denominación de musical, se encuentran fórmulas para enhebrar éxitos y venderlos como espectáculos referidos a cantantes o emisoras de radio. A mí lo que me interesan son los musicales con concepto dramático, como los de Sondheim. Todas sus obras tienen una gran consistencia dramática, se explican historias, hay un dibujo de personajes y situaciones, un resultado teatral”, asegura Peña, mientras su compañero de reparto, Carlos Hipólito, añade: “Fue el gran revolucionario del género musical porque para él las canciones no son simplemente una ilustración, sino que con ellas, con sus letras y su música, va avanzando la acción dramática. Las canciones se configuran como escenas. Concretamente, en Follies, no hay saltos entre la parte hablada y la cantada, sino que es una prolongación de lo que estás interpretando. Escuché una vez una frase de una actriz hablando de Sondheim que ahora la entiendo muy bien: ‘Sus personajes empiezan a cantar cuando ya no pueden seguir hablando”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Mario Gas, que firma con Follies su cuarto musical de Sondheim, resalta el componente de homenaje a una profesión de gloria muy efímera. “Es todo un análisis del paso del tiempo, de cómo erosiona a la gente, cómo las ilusiones desaparecen, cómo a veces el amor no se corresponde con la vida cotidiana, de por qué determinadas personas buscan afanosamente ser de una manera que no son. Todo ello con una música brillante que opera muy bien en las atmósferas que describe. Estamos ante un tipo de espectáculo total que a mí me place mucho. Hay mucha amargura y frustración, pero sin nostalgia, con una visión irónica, cínica, ácida, no exenta de amor”, asegura sobre el escenario coqueto y cálido de ese teatro que dirige desde 2004.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;El entusiasmo por Follies se huele nada más entrar en esa enorme sala de ensayos que hay en la planta baja del Español. Colocados en semicírculos, frente al director musical de la obra, Pep Pladellorens, bolígrafo BIC en mano a modo de batuta, los actores y cantantes están como disfrutando siempre, mientras ensayan y corrigen las entonaciones de las canciones de Follies. En primera fila, Vicky Peña y Carlos Hipólito junto a la otra pareja protagonista, Muntsa Rius y Pep Molina. Cantan al unísono: “Dime espejo, háblame, quien es un payaso más, va de fiesta, dan las seis, ríe y finge que está bien”. Los coros, las distintas voces, salen del sector de la derecha, donde en ese momento intervienen Massiel y Asunción Balaguer, tan sonriente y atenta con su largo collar de perlas. Dos pisos más arriba, Antonio Belart despliega todo el glamur de las fantásticas plumas, las lentejuelas y collares de los bocetos de vestuario que ha creado para Follies. También de esas vedetes fantasmagóricas y surrealistas que aparecerán en la obra. “Los musicales son el alimento del alma”, exclama Belart, que solo después de realizar sus propios figurines viajó a Nueva York a ver el Follies que allí se representa. “No quería que me influyera. Cuando vi el de Nueva York me gustó mucho y también me gustó lo mío”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Hipólito, esa voz trabajada y cuidada durante los más de 32 años que ha pasado en el teatro, no se había enfrentado nunca a un musical de esta naturaleza, lo contrario que Vicky Peña, que se estrenó en 1984 con La ópera de perra gorda, de Bertolt Brecht, y ha continuado con varias obras de este género. “El musical es un género para el que he intentado prepararme toda la vida y nunca he tenido ocasión de demostrarlo. Cuando Mario Gas me ofreció este personaje maravilloso decidí retomar las clases de canto y de baile. Llevo seis meses preparándome como un loco, como si fuera a cantar Tosca. Quiero que la voz, a la hora de cantar, sea muy natural, sin saltos y sin impostación, que sea la continuación de la parte hablada. Es como otra manera de comunicarte. En este musical se pide un estado de ánimo especial por parte del intérprete para las canciones”, explica el actor, que también se estrena en una obra dirigida por Mario Gas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;“¿Qué tiene a favor el musical para un actor? Que la expresividad es más rica. ¿Qué tiene en contra? Que es mucho más exigente porque el canto es muy puñetero. Cuando has de cantar en escena eres más esclavo de tu cuerpo y de tus facultades interpretativas. Te requiere de unas facultades físicas poderosas”, explica Vicky Peña con una candidez y una normalidad que luego traslada a su trabajo en el escenario.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Peña e Hipólito son Phyllis y Benjamin en Follies. Una pareja que se conoció en los años veinte, cuando ella era una corista y él un estudiante de derecho. Él, de joven, persiguió el éxito por encima de todo, es un hombre ambicioso que se ha convertido en un político de éxito, famoso y brillante socialmente. Ella intentó cultivarse y estudiar, pero ha terminado siendo solo la mujer de… En esa velada a la que han sido convocados en el teatro se desvelarán muchos secretos. Una noche entre festiva y amarga, en la que ese escenario, con tantos recuerdos para todos, actuará como una especie de líquido revelador que les pondrá frente a su más cruda realidad. Ben es hoy un hombre herido, consciente de que ha vivido su vida de manera equivocada, y eso le produce una amargura y un dolor enorme, que tiñe de ironía y cinismo. Phyllis vive en un profundo vacío y un vértigo terrible al comprobar en lo que se ha convertido su vida. Experiencias que comparten con todos y cada uno de los componentes de aquella compañía de luces y brillos. En palabras de Mario Gas: “Lo que fue, lo que pudo ser y lo que es. Toda una época que acaba y algo incierto que comienza. Es nuestra época”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Fuente: Rodrigo García (www.elpais.com)&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-2539412989205876897?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/2539412989205876897/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=2539412989205876897' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/2539412989205876897'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/2539412989205876897'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/suenos-truncados-entre-lentejuelas-y.html' title='Sueños truncados entre lentejuelas y plumas'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-ztEVOl72eWo/TyQYp5BZKmI/AAAAAAAACfo/Z_4jKz2nH0M/s72-c/1327604423_479743_1327605010_noticia_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-243563313344528399</id><published>2012-01-28T16:46:00.000+01:00</published><updated>2012-01-28T16:46:14.014+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Teatro Abadía'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Marcos Ordoñez'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='José Luis Gómez'/><title type='text'>El teatro al completo</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-5_nax95JmEE/TyQWeWyVlbI/AAAAAAAACfg/TdUVYTlangE/s1600/1327606646_548210_1327609603_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="345" src="http://3.bp.blogspot.com/-5_nax95JmEE/TyQWeWyVlbI/AAAAAAAACfg/TdUVYTlangE/s400/1327606646_548210_1327609603_noticia_normal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;El encuentro tiene lugar un domingo por la mañana en la casa de José Luis Gómez, un chalé (u hotelito, como se dice en Madrid) situado junto al parque de la Fuente del Berro: ha tenido la gentileza de recibirme en día de asueto y a temprana hora. Casas pequeñas, con jardín, arboladas. Algunos vecinos bostezantes pasean a sus perros. Escasos coches, pájaros en la espesura. La zona tiene el aire calmo que antes caracterizaba a las afueras, que ahora están mucho más lejos y más densamente pobladas. El barrio tiene también un aire muy británico, como si estuviéramos en Hampstead. Quizás a eso contribuya el hecho de que tomamos varias tazas de té durante la conversación, con avidez beduínica. José Luis Gómez (Huelva, 1940) parece sorprendentemente tranquilo, habida cuenta de que está en capilla: el próximo 1 de febrero se estrenará&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&lt;em&gt;Grooming&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;, de Paco Bezerra, en La Abadía. El encuentro duró más de dos horas. Esto es sólo una parte, un resumen de los intereses o preocupaciones actuales de uno de los hombres de teatro (actor, director, gestor) más completos de nuestra escena.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;¿Qué es&amp;nbsp;&lt;em&gt;Grooming&lt;/em&gt;?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;em&gt;Grooming&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una obra de autor español, esa rara especie a proteger que es el autor español. Echo la vista atrás y pienso que siempre me ha interesado más la autoría española contemporánea que la dramaturgia extranjera. Pienso en Sanchis Sinisterra, con el que he trabajado varias veces desde&amp;nbsp;&lt;em&gt;Ay, Carmela&lt;/em&gt;; en Fermín Cabal con&lt;em&gt;Castillos en el aire&lt;/em&gt;, que fue muy controvertida porque abordaba la corrupción socialista y socialistas eran nuestros patronos; en Juan Mayorga y&amp;nbsp;&lt;em&gt;La paz perpetua&lt;/em&gt;, en el María Guerrero… y ahora, este joven autor andaluz que es Paco Bezerra, del que leí tres obras:&lt;em&gt;Ventaquemada&lt;/em&gt;,&amp;nbsp;&lt;em&gt;Dentro de la tierra&lt;/em&gt;, que le valió el Premio Nacional de Literatura Dramática en 2009, y la que he elegido,&amp;nbsp;&lt;em&gt;Grooming&lt;/em&gt;. Bezerra tiene voz propia, crea atmósferas muy inquietantes sin buscar el efectismo. Trabaja con lo implícito, y sus textos están atravesados por la poesía y el humor.&amp;nbsp;&lt;em&gt;Grooming&lt;/em&gt;, pues, tiene misterio, tiene poesía, y su tema central, el ciberacoso a menores, pone los pelos de punta a cualquiera.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Nunca había oído esa expresión…&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Es el término que los ingleses han adoptado para definir esa forma de acoso: la manipulación psicológica, por parte de un adulto, para abatir las defensas de un menor y ganar su confianza. No es el acoso sexual puro y duro sino mucho más turbio, más insidioso y, desde luego, más secreto. Es un mundo muy oculto, del que lógicamente apenas hay estadísticas, aunque sí testimonios terribles. Hablamos con varios psiquiatras para estudiar esa patología y descubrimos que la línea que separa la aparente normalidad de la perversión es delgadísima pero a menudo cuesta mucho advertirla.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;em&gt;Grooming&lt;/em&gt;&amp;nbsp;trata de un hombre de mediana edad que se hace pasar por un adolescente, contacta así con una muchacha de 16 a través del messenger, la seduce poco a poco, graba un vídeo, y amenaza con enviárselo a su entorno más próximo. Los protagonistas son Nausicaa Bonnín, joven pero que ha hecho mucho teatro y desde luego cine, y Antonio de la Torre…&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Un actor con mucho peligro, desde luego. Estaba impresionante en&amp;nbsp;&lt;em&gt;Balada triste de trompeta&lt;/em&gt;&amp;nbsp;y&amp;nbsp;&lt;em&gt;Dispongo de barcos&lt;/em&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Pues no ha hecho nada de teatro, y creo que puede aportar muchísimo. La obra tiene muchas capas, nada es lo que parece a primera vista. Es una pieza muy concentrada, muy austera, cosa que también nos venía muy bien en este tiempo de recortes. Transcurre en un parque y la hacemos en la sala José Luis Alonso con espacio vacío, tan sólo el suelo cubierto de césped. Hemos buscado la teatralidad a partir de elementos mínimos para focalizar lo que cuenta la obra. También ha sido para mí un buen cambio después de la inmersión en el mundo de Beckett con &lt;i&gt;Fin de partida&lt;/i&gt;. Y desde luego, en el de Lupa, para el que hizo falta aprender nuevos códigos de navegación.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;div style="display: inline !important; font-weight: normal; font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: inline !important; font-weight: normal; font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;¿Fue muy difícil trabajar con Krystian Lupa?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;div style="font-weight: normal; font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;No. Es un director muy exigente, pero yo también lo soy. Cada uno a nuestra manera buscábamos “la cosa”, como diría Ortega. Estábamos al servicio de la cosa, y la cosa, obviamente, era la función. Como persona y como artista deja una huella notable y profunda. Lupa es un hombre radical, que va a la raíz. No fueron unos ensayos muy largos: seis semanas y media. Yo creo que él hubiera necesitado tres meses, que es un poco su promedio mínimo. Plantea siempre sus espectáculos como un proceso, como algo en evolución. Hay que decir que la mitad del tiempo se lo llevó la traducción simultánea: todo duraba el doble. Lupa habla un alemán aceptable, pero no podía ser sólo un diálogo entre él y yo. Reventó las costuras de la férrea partitura de Beckett para buscar una partitura interior más ligera, más flexible, pero cuesta mucho llegar a la flexibilidad. Los ensayos fueron intensos sobre todo por las cuestiones que suscitó Lupa, sobre la obra, sobre el trabajo actoral, y en definitiva sobre nuestro oficio. Fueron mucho más allá del ensayo en sí; ocuparon un considerable espacio psíquico, por así decirlo. También había una resistencia: no quería hacer&amp;nbsp;&lt;em&gt;Fin de partida&lt;/em&gt;, quería que montásemos un texto de Bernhard. Yo le insistía, pero no tenía muy claro el porqué. También he tardado un poco en darme cuenta de por qué he elegido&amp;nbsp;&lt;em&gt;Grooming&lt;/em&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-weight: normal; font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Imagino que tiene que ver con esta foto…&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-weight: normal; font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Exactamente: es una foto de mi hija. Lo descubrí durante los ensayos, cuando de golpe vi a mi hija en un gesto de Nausicaa. Mi hija tiene diez años y está en esa edad en la que quieres protegerla, más que nunca, de todas las asechanzas del mundo exterior. Hubo, desde luego, muchos otros factores a la hora de elegir el texto, pero ese vino de muy adentro. Y los motores inconscientes siempre son los más poderosos. Pienso que esa es una constante en mi trayectoria (no me gusta hablar de&amp;nbsp;&lt;em&gt;carrera&lt;/em&gt;): en cierto modo nunca eliges. Siempre ha habido un impulso inconsciente que me ha llevado a cada obra. Y siempre lo he descubierto metido en harina, o tiempo después del estreno.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-weight: normal; font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Antes decía que el autor español es una especie a proteger…&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Ah, desde luego, y lo digo muy en serio. Hablamos de la tremenda vulnerabilidad del actor, pero en esa “escala del desamparo” me parece que está mucho más solo el autor dramático de cualquier edad. Paco Bezerra me decía que llevaba años, pese a su juventud, escribiendo seis horas diarias y sin conseguir que le estrenaran sus obras. Un novelista puede autoeditarse si no le queda otro remedio, pero un dramaturgo necesita un productor, un director, un equipo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;En comparación con otras culturas teatrales, en España hay poquísimas puertas abiertas para un dramaturgo. Así que pienso que en esa escala, partiendo de ganarte puramente la vida con tu oficio, lo más duro es ser autor y luego director, sobrevivir como director. En tercer lugar estamos los actores. Se me echarán encima mis compañeros, pero puedo afirmarlo con conocimiento de causa. Un actor, pese a lo dificilísima que está hoy la situación, tiene algunas posibilidades más de supervivencia. En el cine, en la televisión. Algunas, no muchas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;¿Cómo encajará su trabajo como académico en su quehacer teatral?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Bueno, para mí no son distintos: va a ser un trabajo teatral centrado en el lenguaje, y un intento de profundización en aspectos que me interesan muy seriamente. Alguna gente me ha dicho: “¿Qué hace un cómico en la Real Academia?”. Yo me descubro, desde siempre, ante su impresionante labor en tantos frentes: la nueva gramática, los últimos trabajos de Blecua en fonología y fonética, lo que se ha hecho en relación con América Latina… Es un organismo vivísimo, como viva es la lengua: ¡El Diccionario tiene 48 millones de visitas! De entrada, yo quiero aprovecharme de ese inmenso caudal.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Y luego…&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Estaré en la comisión de Cultura. He esbozado mis propuestas ante el director de la RAE, ante el secretario, ante mis mentores… Están muy interesados. Para contarlo brevemente, digamos que quiero hacer un recorrido de textos desde los orígenes del castellano hasta hoy. Con un equipo de actores y fonólogos estudiaremos la formación de la lengua desde la oralidad, desde la palabra dicha. En su maravilloso&amp;nbsp;&lt;em&gt;Elogio de la infelicidad&lt;/em&gt;, Emilio Lledó habla de que la gran evolución del ser humano comienza cuando la criatura empieza a emitir “aire semántico”, es decir, sonidos con significado. Las sesiones que quiero hacer se dividirán en 35 minutos de lectura, 15 minutos de estudio fonológico y 35 de interpretación teatral: me gustaría que los encuentros tuvieran lugar en los principales teatros públicos, abiertos a todo el que esté interesado. Habría una segunda etapa en la que trabajaríamos con grandes textos latinoamericanos, y en esa indagación fonológica se trataría de rastrear, explicitar o aventurar la formación de los acentos, de los sonidos del castellano: las culturas autóctonas, la influencia de los flujos migratorios… En suma, estudiar cómo los sonidos se conforman. Mucho trabajo, pero apasionante.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;En cierto modo, ese trabajo está cerca del que hizo John Barton en la RSC cuando estudió, con actores, cómo se forma el lenguaje de Shakespeare y cómo se recita a través de los tiempos.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Cierto, las maravillosas sesiones de&amp;nbsp;&lt;em&gt;Playing Shakespeare&lt;/em&gt;, que luego emitió la BBC y que fueron una biblia para muchos de nosotros. Y con los principales actores de la Royal Shakespeare Company, que entonces eran muy jóvenes: Ian McKellen, Ben Kingsley, Judi Dench… El trabajo de Barton es esencial, entre otros muchos aspectos, a la hora de estudiar la locución del verso. Y está hecho con una gran sabiduría y una gran humildad. Hay otro proyecto, por cierto, que querría abordar en esa línea: Valle-Inclán. Es una cima literaria y lingüística tan poderosa, tan llena de reverberaciones, que no tenemos todavía, creo, los instrumentos técnicos para abordarla plenamente en el escenario. El lenguaje de Valle llama al cuerpo, exige una respuesta corporal muy compleja.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;¿Sobre qué versará su discurso de ingreso?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Quiero hablar de mi experiencia, contar mi viaje, mi proceso vocacional y de aprendizaje a partir de unas lenguas que no eran las mías. Yo tenía una cierta facilidad para los idiomas, porque mis padres tuvieron el buen criterio de matricularme en una escuela francesa, una École Molière, en Huelva. No era un&amp;nbsp;&lt;em&gt;lycée&lt;/em&gt;, sino una escuela en la que se enseñaba en francés. No les sobraba el dinero ni mucho menos, pero querían lo mejor para mí. Así que aprendo francés, luego inglés, salgo de España hablando en castellano con un marcadísimo acento andaluz, y en el Instituto de Arte Dramático de Westfalia aprendo alemán para poder representar en esa lengua. El norte del instituto era la continua búsqueda del sentido en los textos. En Alemania descubro el gusto del habla, el gusto por la palabra, que tiene algo profundamente erótico, desde su mismo lugar de emisión: la boca, los labios. Y luego descubro mi propia lengua a través de la conexión del cuerpo y la palabra. Hay una coincidencia maravillosa y con un punto irónico: todo eso tiene mucho que ver con el viaje de Pedro el Rojo que narra Kafka en, justamente,&amp;nbsp;&lt;em&gt;Informe para una academia&lt;/em&gt;. Sus interrogantes son los mismos que se plantea un actor, no en vano Camus nos eligió en&amp;nbsp;&lt;em&gt;El mito de Sísifo&lt;/em&gt;&amp;nbsp;como uno de los grandes oficios: el trabajo actoral siempre acaba descubriéndote como persona. Contaré ese viaje lingüístico, que también es la historia de una vocación. Jouvet decía que la vocación no existe hasta que no se convierte en un&amp;nbsp;&lt;em&gt;choix persistent&lt;/em&gt;, una elección insistente, y yo también lo creo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;En su trabajo sin duda ha sentido grandes momentos de iluminación, de trascendencia, y lo contrario: esas terribles ocasiones en las que el actor sale del círculo mágico, pierde la conexión.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;A través del actor pasan cosas extraordinarias que no siempre percibimos con claridad: puentes súbitos, revelaciones que dejan huella. Puedo datar mi primera iluminación, un término que creo verdadero aunque a muchos les puede sonar pretencioso: a los nueve años, cuando me subo a una mesa en la pensión de mis padres para recitar la&amp;nbsp;&lt;em&gt;Canción del Pirata&lt;/em&gt;. El espacio paterno, la figura paterna reaparece con mucha fuerza —y eso también lo percibí luego— en&amp;nbsp;&lt;em&gt;Juicio al padre&lt;/em&gt;, que era una adaptación de la&amp;nbsp;&lt;em&gt;Carta al padre&lt;/em&gt;&amp;nbsp;de Kafka, y en&amp;nbsp;&lt;em&gt;La vida es sueño&lt;/em&gt;y en Edipo, textos en los que esa figura es central. No hablo de reproches o cuentas pendientes: hablo de un vínculo muy intenso. También me sucedió, en otro sentido, en el espectáculo sobre los poemas de Cernuda. Es complicado hablar de esto: son experiencias difícilmente relatables. En todas esas funciones sucedieron cosas, toqué aguas muy profundas. O me tocaron. Todo esto está más allá de lo que se entiende por éxito, más allá de la vanidad actoral. Son más cuantificables, por la herida que dejan, las experiencias de pérdida: la terrible sensación de quedarte en blanco, de perder el texto. Es una gran cura de humildad, que te descubre que nunca puedes estar por encima del texto. Podría decirse, también, que el texto es el padre. La pérdida de la atención es una de las carencias más graves para un actor. Yo creo que la atención es mucho más importante que la concentración: la concentración estrecha el círculo, la atención lo amplía, te abre hacia los otros, hacia fuera. El actor está realmente perdido cuando pierde su capacidad de atención, porque pierde una triple conexión: consigo mismo, con los otros, y con lo otro.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;¿En qué se ha notado la crisis en La Abadía?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;En muchas cosas. Quizás no tan dramáticamente como otros compañeros, pero desde luego se nota. Nos han reducido un 15% de un presupuesto muy bajo comparado con el de muchos centros públicos, un presupuesto que en La Abadía ha de cubrir producciones y compañías invitadas, y gestión y programación en el Corral de Alcalá de Henares. Con más medios podríamos llevar a cabo en Alcalá un trabajo sensacional de conversión de clásicos que hace tiempo teníamos previsto, pero no puede ser y no puede ser. Han disminuido los salarios y, por tanto, no puedes plantearte hacer repartos de 12 actores, por ejemplo. Yo estoy trabajando en un proyecto que me apasiona,&amp;nbsp;&lt;em&gt;La muerte de Danton&lt;/em&gt;, de Büchner, pero sé que no podré hacerlo en La Abadía. Hemos visto una compresión posible y llevamos cuatro o cinco meses realizando una dramaturgia en esa línea, pero aun así no podemos abordarlo aquí. Hay cosas que puedo dirigir en un mes y 10 días, a la manera británica, como&amp;nbsp;&lt;em&gt;Grooming&lt;/em&gt;, pero otras que simplemente no son factibles. Sin embargo, hay otros proyectos a los que no queremos renunciar porque nos parecen necesarios. Es necesario, creo yo, que sigamos propiciando la publicación de textos magistrales, como hicimos con los escritos de María Osipovna Knebel, que equivalía a acercarnos al mundo del último Stanislavski. Este año queremos editar&amp;nbsp;&lt;em&gt;Le comédien désincarné&lt;/em&gt;&amp;nbsp;y&amp;nbsp;&lt;em&gt;Témoignages sur le théâtre&lt;/em&gt;, dos textos capitales de Louis Jouvet, un pedagogo imprescindible del que no hay nada traducido en España.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;¿Qué cree usted que está pasando en nuestro teatro y por qué?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Dejando de lado, si es que puede dejarse de lado, algo tan importante como la falta de dinero y los muchos ayuntamientos morosos que están abocando al cierre a tantas pequeñas compañías, lo que es una auténtica vergüenza pública, hay un problema de fondo y que viene de antiguo: faltan gestores culturales que apoyen los proyectos a largo plazo, que entiendan que los pequeños barquitos de hoy pueden ser los grandes navíos de mañana. En Reino Unido, los Arts Councils detectan en el acto dónde está el talento, y en la medida de lo posible le dan cauce. En Francia sucede tres cuartos de lo mismo. La política cultural, en un sentido muy amplio, ha de empezar en las escuelas. Desde luego que en las últimas décadas han mejorado muchísimas cosas, pero sigue habiendo una gran distancia, teatralmente hablando, con los países de nuestro entorno. Hay mil asignaturas pendientes y, como digo, vienen de lejos. En pleno sitio de Moscú, Napoleón tuvo el tiempo y el empeño de encargar e impulsar el decreto de fusión de la Comédie y darle estatutos. Y el del lycée como gran institución pedagógica francesa, como piedra angular de la educación. ¡Y estaba sitiando Moscú! Aquí no hemos tenido nunca una visión semejante, jamás. Se intentó durante la República. Falta formación, falta visión de conjunto. Y falta una sociedad civil tan culta y poderosa como la de nuestros vecinos ingleses, franceses o alemanes, sociedades que tienen muy claro, pese a todas las crisis, que la excelencia siempre acaba siendo rentable. En todos los sentidos: si mejora la cultura, mejora la sociedad. Desde los teatros públicos hemos de fidelizar al público para crecer juntos. Y hay que volver a trazar las redes que se han perdido: no puede ser que en nuestro país todo pase en Barcelona y Madrid. Hay que reestablecer redes nacionales y europeas. La Abadía está ahora muy implicada en un proyecto que pronto presentaremos aquí llamado Cities On Stage, que vincula al Théâtre de l’Odéon (París), el Théâtre National de la Communauté Française de Belgique (Bruselas), el Folkteatern (Gotemburgo), el Teatro Stabile di Napoli (Nápoles), el Teatrul National Radu Stanca (Sibiu, Rumanía) y el Teatro de La Abadía. Abandonamos el Théâtre de l’Europe porque nos parecía esclerotizado y por eso estamos ahora en esa nueva red, en un proyecto a cinco años, que posibilitará, con una subvención de la Unión Europea, producciones comunes, talleres, y un intercambio constante de conocimientos o, como se dice ahora, deknow how. El primer fruto va a ser la producción de un espectáculo de Frank Castorf: dirigirá en La Abadía un texto español, todavía por decidir, y con actores españoles.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;¿Y en cuanto a sus proyectos personales?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Hay uno que le sorprenderá: me gustaría hacer una comedia. Un texto que escribieron Mihura y Calvo Sotelo, &lt;i&gt;¡Viva lo imposible!&lt;/i&gt;, y que me parece muy cercano a Eduardo De Filippo. Volver a la comedia, que no hago desde Play Strindberg, con Nuria Espert y Lluís Homar. En mis años de formación hice muchísima comedia en Alemania y con Lecoq en Francia. Hice todos los arlequines imaginables. Mi anhelo entonces, como todos los actores jóvenes, era ser un gran actor dramático, pero esa vena de comedia sigue en mí. Por otro lado, me gustaría volver a hacer &lt;i&gt;La vida es sueño&lt;/i&gt;, naturalmente en el papel de Basilio. La escena de la discusión entre Basilio y Segismundo prefigura la del enfrentamiento entre Willy Loman y su hijo Biff en La muerte de un viajante. Y me apetecería mucho volver a trabajar con Nuria Espert, desde luego. Nuria es de nuestras pocas actrices “de riesgo”, siempre lo ha sido.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: Marcos Ordoñez (www.elpais.com)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-243563313344528399?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/243563313344528399/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=243563313344528399' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/243563313344528399'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/243563313344528399'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/el-teatro-al-completo.html' title='El teatro al completo'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-5_nax95JmEE/TyQWeWyVlbI/AAAAAAAACfg/TdUVYTlangE/s72-c/1327606646_548210_1327609603_noticia_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-4575232681828346046</id><published>2012-01-27T14:12:00.001+01:00</published><updated>2012-01-27T14:14:58.285+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Sala Beckett'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='#10autors'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='La Villarroel'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Carol López'/><title type='text'>#10autors: Els 10 tuits de la Carol López</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-Y67NKyojUh4/TyKf3oYx93I/AAAAAAAACfY/1n6Q1FS1p6Q/s1600/32276.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://2.bp.blogspot.com/-Y67NKyojUh4/TyKf3oYx93I/AAAAAAAACfY/1n6Q1FS1p6Q/s400/32276.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;"Hi ha directors de teatre que encara que no siguin dramaturgs, són creadors."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;"No perdo el temps pensant perquè funciona o no una obra. Ho agraeixo molt però passo a la següent."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;"Em dedico a això perquè sóc súper feliç durant els dos mesos d'assaig. Després el públic m'interessa que entengui la història."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;"Tinc un llenguatge/estètica pròpia. L'important és la història i el que ella t'exigeix."&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;"Sóc molt inconscient creant però molt honesta. Escolto, observo i després és que tots ens mou el mateix."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;"Poso a tots els personatges en contradicció. Tenim problemes i els arreglem convertint-los en altres problemes."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;"Treballo amb la intuició i de moment funciona. Malgrat que no estic preparada perquè no funcioni."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;"La crítica de Barcelona no té incidència en el públic, a Madrid en té més (ex. Marcos Ordoñez). El que és bó no m'ho crec i el que és dolent se'm queda clavat."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;"La dramatúrgia catalana no es menjarà el món, de moment, perquè hi falta infraestructura." "A Catalunya ens omplin la boca amb xifres però els problemes segueixen sent els mateixos: dificultat d'estrenar, bolos..."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;"Sempre penso quan acabo una obra que no em sortirà mai res més."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;I fins aquí aquest cicle de #10autors de la dramatúrgia catalana contemporània. Un plaer i moltes gràcies a la &lt;a href="http://www.salabeckett.cat/" target="_blank"&gt;Sala Beckett&lt;/a&gt; per fer possible l'experiència.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-4575232681828346046?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/4575232681828346046/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=4575232681828346046' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4575232681828346046'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4575232681828346046'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/10autors-els-10-tuits-de-la-carol-lopez.html' title='#10autors: Els 10 tuits de la Carol López'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-Y67NKyojUh4/TyKf3oYx93I/AAAAAAAACfY/1n6Q1FS1p6Q/s72-c/32276.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-8243351863368371133</id><published>2012-01-27T13:56:00.000+01:00</published><updated>2012-01-27T13:56:06.123+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='David Selvas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lliure'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Laia Marull'/><title type='text'>"El que no em dóna el cine m'ho dóna el teatre i al revés"</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-8ysdu-JI7h4/TyKd8D6nngI/AAAAAAAACfQ/X5V4yKQM7RY/s1600/1327528030056.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="193" src="http://1.bp.blogspot.com/-8ysdu-JI7h4/TyKd8D6nngI/AAAAAAAACfQ/X5V4yKQM7RY/s400/1327528030056.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 22px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La il·lusió no pot ser la mateixa que fa gairebé 20 anys, però a Laia Marull li brillen els ulls quan parla del seu retorn al teatre a Barcelona, i al Lliure, a més. El 1993 va viure el bateig escènic com «la nena» de&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Roberto Zucco,&lt;/i&gt;&amp;nbsp;el text de Koltés que va tenir un recordat muntatge de Lluís Pasqual. El dia que va entrar a la sala de Gràcia per assajar va fer el mateix camí que quan va anar a buscar els papers per a la prova del&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Zucco.&amp;nbsp;&lt;/i&gt;Però ara ja no encarnarà una nena, sinó un personatge capital de l'escena a&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Hedda Gabler,&lt;/i&gt;&amp;nbsp;l'obra de Henrik Ibsen de finals del XIX. Marull és una dona atrapada en una teranyina vital que la porta a l'autodestrucció.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 22px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 22px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b style="font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Va dir el dia de la presentació que Hedda està com "una puta cabra".&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;És una dona que no està en la seva pell per pressió social i per ella mateixa. En la nostra adaptació mirem més cap a aquesta part. Ha decidit viure una vida que no li quadra, que no s'adiu amb la seva manera de ser. És un personatge tràgic, amb un pes a sobre, que s'equivoca, manipulador, però també és víctima de si mateixa.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b style="font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;¿On podem trobar algú com ella al segle XXI?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Crec que en qualsevol que s'obliga a fer una vida que no és la seva. Li passa a molta gent, per exemple casant-se perquè ha de fer-ho. Hi ha un altre component en l'obra d'Ibsen més propi de la seva època, però que encara segueix vigent. Hedda és molt home i li toca portar una vida de casada, sense res més que intentar entretenir-se.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b style="font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;¿Molt home? ¿Què vol dir?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Ho és en el seu temps, en el sentit d'intentar decidir per ella mateixa, com també ho són les dones d'avui. Volem decidir i dedicar-nos al que ens interessa, i no estar supeditades a casar-nos i tenir fills. Han canviat moltes coses, afortunadament, però la nostra societat encara està tenyida d'aquests comportaments.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b style="font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;¿El seu vincle amb Pasqual pot portar a la idea que el paper va ser una proposta seva?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;No. Havia actuat amb David Selvas a&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;El polígrafo,&amp;nbsp;&lt;/i&gt;de Robert Lepage, i som amics des d'aleshores. I des que el David va començar a fer els primers passos a director sempre hem volgut fer alguna cosa junts.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b style="font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Fa temps que no actua a Barcelona i el seu retorn ha despertat expectació en el món de l'escena.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;En temporada sí, però fa dos anys vaig fer una Antígona al Grec. Sí, em fa molta il·lusió. Fa molts anys que estic en la professió i faig teatre amb comptagotes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b style="font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Entre el cine i la televisió molta gent potser no coneix els seus inicis teatrals.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Sí. Però em fa la sensació que em volen etiquetar. Que si vaig començar a&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&amp;nbsp;Estació d'enllaç&lt;/i&gt;&amp;nbsp;o que jo et vaig descobrir fent&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&amp;nbsp;Fugitivas...&lt;/i&gt;&amp;nbsp;És la vida la que et porta d'un lloc a un altre. Sí que vaig començar amb el&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Zucco&lt;/i&gt;&amp;nbsp;i de seguida amb les reposicions d'&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Un dels últims vespres de carnaval&amp;nbsp;&lt;/i&gt;a Roma i París. El teatre té un punt molt sacrificat, però és un lloc on m'agrada molt actuar.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b style="font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b style="font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;b style="font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;¿Tant com al cine?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Ho combino i tant de bo pugui seguir-ho fent. El que no em dóna el cine m'ho dóna el teatre i al revés. Tinc la sort que no sé on posar l'etiqueta. Sempre he combinat les dues coses.&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;b style="font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;¿I què ha experimentat en la tornada al Lliure?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Home, cagalera... Però també molta il·lusió i ganes. Són dos sentiments contradictoris. Quan t'ofereixen una d'aquestes animalades et puja l'adrenalina. Sents que tens entre mans un projecte gran i al mateix temps et cagues viva.&lt;/div&gt;&lt;div style="display: block; line-height: 22px; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-8243351863368371133?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/8243351863368371133/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=8243351863368371133' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/8243351863368371133'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/8243351863368371133'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/el-que-no-em-dona-el-cine-mho-dona-el.html' title='&quot;El que no em dóna el cine m&apos;ho dóna el teatre i al revés&quot;'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-8ysdu-JI7h4/TyKd8D6nngI/AAAAAAAACfQ/X5V4yKQM7RY/s72-c/1327528030056.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-4417738566635496923</id><published>2012-01-27T13:47:00.002+01:00</published><updated>2012-01-27T13:48:06.376+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Madrid'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CDN'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lluís Homar'/><title type='text'>"Esta obra es como una Biblia"</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-EH4LN7ynKaY/TyKbz0aPG9I/AAAAAAAACfI/oBUqDURb9GA/s1600/1327059303_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://2.bp.blogspot.com/-EH4LN7ynKaY/TyKbz0aPG9I/AAAAAAAACfI/oBUqDURb9GA/s400/1327059303_0.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Han pasado casi 15 años desde que Lluís Homar (Barcelona, 1957) dirigiese para el Centro Dramático Nacional &lt;i&gt;El Tiempo y una habitación&lt;/i&gt;. Una larga ausencia en la que el actor catalán se ha volcado en su carrera cinematográfica rodando a las órdenes de maestros como Almodóvar (&lt;i&gt;La mala educación&lt;/i&gt; y &lt;i&gt;Los abrazos rotos&lt;/i&gt;), Julio Medem (&lt;i&gt;Caótica Ana&lt;/i&gt;) o Montxo Armendáriz (&lt;i&gt;Obaba&lt;/i&gt;) y que, ahora, llega a su fin con el estreno de su monumental &lt;i&gt;Luces de bohemia&lt;/i&gt;, uno de los mayores retos de su carrera.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;No dirigía nada desde hace más de una década, ¿por qué ha decidido volver?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Gerardo Vera llevaba insistiéndome que hiciera algo para el CDN desde que empezó. En principio, iba a ser una colaboración como actor, pero luego me propuso que leyera &lt;i&gt;Luces de bohemia&lt;/i&gt;. Lo hice pensando de antemano que le iba a decir que no, pero la obra activó en mí un resorte que yo pensaba que estaba guardado en los más hondo de mi guardamueble mental y supe que tenía que hacerla.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;¿Qué tiene esa larga noche de Max Estrella y Don Latino de Hispalis para provocarle ese flechazo?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Peter Brook decía que cuando uno escoge un texto siempre hay algo de irracional en la elección. Es una sensación difícil de describir, pero sentí unas conexiones con él que me fascinaba. Me enamoró.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Un 'amour fou' dada la complejidad de llevar este texto a las tablas...&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;De hecho, suelen decir que es más literatura que teatro y que es irrepresentable. Llevo dos años detrás de este proyecto. Lo primero que quería hacer era crear una compañía para investigar cómo podíamos llevarlo a escena. Hay 50 personajes e iba a ser un trabajo titánico para los actores.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Hay varios primeros espadas en el elenco, pero el premio gordo se lo ha llevado Gonzalo de Castro...&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Sí, le conozco desde hace 20 años y soy muy fan de su trabajo. Creo que en su personalidad hay algo muy singular que se transmite a sus personajes. Nos pasa a todos los actores, pero a él especialmente. Conociendo su alma, le veía muy afín a ese héroe trágico que es Max Estrella. Además, hay otro factor: Gonzalo tiene la misma edad que Alejandro Sawa, el bohemio que inspiró a Valle-Inclán para la obra. Se le suele representar como un héroe crepuscular y me gustaba la idea de devolverle a su edad.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;¿Usted no se sintió tentado a participar como intérprete?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;No, la última vez que dirigí fue &lt;i&gt;Hamlet&lt;/i&gt; en 2000 y también lo interpreté, pero con una obra tan inmensa sería una temeridad por mi parte.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;¿Siente la presión por atreverse con una de nuestras cumbres de la literatura?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Sí, yo además vi aquel montaje mítico en el Odeón de París en el que intervinieron José María Rodero y Manuel Aleixandre. Su recuerdo pesa, pero se hizo hace más de 20 años y esta obra debería representarse cada tres años, según mi opinión. Para mí es como la Biblia, hay una espiritualidad laica en ella. Son 15 escenas como los pasos del Vía Crucis y tiene algo de ese ritual. Respetando a Lorca, la veo como nuestra pieza fundamental del siglo XX. Supone el paso de Valle-Inclán del modernismo al esperpento y él mismo decía que su obra anterior era «musiquilla para violín». Aquí, por primera vez, se asoma a lo social y lo político y ve el abismo que hay en uno.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;Su puesta en escena, a pesar de la poesía del texto, es bastante realista...&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Bueno, no usaría ese calificativo. Hemos intentado trabajar desde la verdad, no desde el naturalismo. Tiene un tono complejo porque es pura tragicomedia, no te puedes quedar en la farsa ni solo en el drama. Sí es muy realista el vestuario de los personajes, los hemos caracterizado casi cinematográficamente, con mucho mimo, y hemos planteado el escenario como un espacio vacío en el que se suceden las escenas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;¿Le preocupa lo que diga la crítica de esta apuesta?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;La mejor crítica que esta obra puede recibir es que alguien salga y diga: «¡Qué maravilla es esto que estudié en el colegio!». Lo que digan los entendidos, o los que escriben en los periódicos, que no es lo mismo, me importa menos. Aunque no te voy a engañar, claro que me afecta. En cualquier caso, éstas no son las luces de Lluís Homar, lo hemos creado entre todos como compañía y la palabra que define el espíritu del montaje es mancomunidad.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;En los últimos tiempos se ha volcado en el cine y la televisión dejando a un lado su carrera teatral. ¿Este montaje cambiará su trayectoria?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Yo creo que sí. Con este proyecto he redescubierto el teatro y me he reconectado con cosas que estaban dentro de mí y estaban algo oxidadas. Ha sido una sacudida importante que seguro que tiene consecuencias...&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Fuente: José Luis Romo (www.elmundo.es)&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-4417738566635496923?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/4417738566635496923/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=4417738566635496923' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4417738566635496923'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4417738566635496923'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/esta-obra-es-como-una-biblia.html' title='&quot;Esta obra es como una Biblia&quot;'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-EH4LN7ynKaY/TyKbz0aPG9I/AAAAAAAACfI/oBUqDURb9GA/s72-c/1327059303_0.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-5174166642150671385</id><published>2012-01-27T13:39:00.004+01:00</published><updated>2012-01-27T13:39:59.672+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Tricicle'/><title type='text'>El final de Tricicle?</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-3ew4ZlkSpHE/TyKa5WJhpSI/AAAAAAAACfA/Uzr58oOeHiQ/s1600/780_008_4502004_a0c4f6d48d63122841f03976197d4c4d.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="268" src="http://2.bp.blogspot.com/-3ew4ZlkSpHE/TyKa5WJhpSI/AAAAAAAACfA/Uzr58oOeHiQ/s400/780_008_4502004_a0c4f6d48d63122841f03976197d4c4d.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Paco Mir i Joan Gràcia, de la companyia de teatre&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.tricicle.com/ct/index.php?" style="text-decoration: none;" target="_blank" title=""&gt;Tricicle&lt;/a&gt;, han anunciat que aquest pròxim mes de maig estrenaran la que probablement serà la seva última obra amb els tres integrants -Carles Sans és el tercer- de la companyia de teatre junts dalt l'escenari. Així ho han explicat durant l'entrevista que han fet a&amp;nbsp;&lt;i&gt;El matí&amp;nbsp;&lt;/i&gt;de Catalunya Ràdio.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Amb un to còmic, Mir ha assegurat que el nou projecte, que s'estrenarà al maig a Alacant, “probablement serà l'obra final com a Tricicle en peu damunt d'un escenari”. Mir ha afegit que “ja no tenim l'edat”. Amb tot, ha remarcat que el fet de deixar d'actuar dalt l'escenari no vol dir que la companyia desaparegui ni deixi d'estar activa. De fet, ja fa temps que treballen com a productors i, en el cas de Mir, com a director.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Font: www.elpuntavui.cat&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-5174166642150671385?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/5174166642150671385/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=5174166642150671385' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/5174166642150671385'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/5174166642150671385'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/el-final-de-tricicle.html' title='El final de Tricicle?'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-3ew4ZlkSpHE/TyKa5WJhpSI/AAAAAAAACfA/Uzr58oOeHiQ/s72-c/780_008_4502004_a0c4f6d48d63122841f03976197d4c4d.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-3591444398461536147</id><published>2012-01-26T14:06:00.000+01:00</published><updated>2012-01-26T14:08:59.720+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Sala Beckett'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='#10autors'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='La Villarroel'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Carol López'/><title type='text'>#10autors: Carol López</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-jNUv1g724og/TyFPS1QH0VI/AAAAAAAACe0/ei5ilrLrwks/s1600/CarolFranja1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="185" src="http://2.bp.blogspot.com/-jNUv1g724og/TyFPS1QH0VI/AAAAAAAACe0/ei5ilrLrwks/s640/CarolFranja1.jpg" width="640" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Darrera conversa del cicle #10autors amb la presència de la dramaturga &lt;b&gt;Carol López&lt;/b&gt;, actual directora artística de La Villarroel.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;E&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;l teatre de Carol López és eminentment popular però de qualitat, com certifiquen &lt;i&gt;V.O.S.&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;Germanes&lt;/i&gt; o &lt;i&gt;Boulevard&lt;/i&gt;. López ens parlarà aquí de la seva manera d’entendre el teatre i del seu procés de treball.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Com sempre podeu seguir-lo en directe a Twitter:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="https://twitter.com/#!/Butaquesisomnis" style="background-color: transparent; text-decoration: none;"&gt;https://twitter.com/#!/Butaquesisomnis&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;I mitjançant el hashtag&amp;nbsp;&lt;b&gt;&lt;u&gt;#10autors&lt;/u&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Demà farem una recopilació dels seus 10 millors tuits.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Us hi esperem!&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-3591444398461536147?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/3591444398461536147/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=3591444398461536147' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3591444398461536147'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3591444398461536147'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/10autors-carol-lopez.html' title='#10autors: Carol López'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-jNUv1g724og/TyFPS1QH0VI/AAAAAAAACe0/ei5ilrLrwks/s72-c/CarolFranja1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-292865380477242640</id><published>2012-01-26T14:00:00.000+01:00</published><updated>2012-01-26T14:00:48.528+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='José Sanchís Sinisterra'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Mireia Trias'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Tilda Espluga'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Sala Atrium'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Raimon Molins'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Patrícia Mendonza'/><title type='text'>Sanchis reescriu un Txèkhov a l'Atrium</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-lJ_uODow45Y/TyFNZwu80KI/AAAAAAAACes/aW0KxgOENKQ/s1600/780_008_4500633_2792d790ad85ab9b871da784ea0b1380.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="335" src="http://1.bp.blogspot.com/-lJ_uODow45Y/TyFNZwu80KI/AAAAAAAACes/aW0KxgOENKQ/s400/780_008_4500633_2792d790ad85ab9b871da784ea0b1380.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Des d'avui i fins al 26 de febrer, el públic de l'Atrium entrarà a casa de la família Pròzorov.&amp;nbsp;&lt;i&gt;Les tres germanes&lt;/i&gt;, de Txèkhov –famosa pel desig irrealitzable de les protagonistes de tornar a Moscou–, han experimentat un canvi notable amb la reescriptura de José Sanchis Sinisterra. L'obra, de tres hores, s'ha reduït a 75 minuts, i només habiten l'espai les germanes, interpretades per Patricia Mendoza, Mireia Trias i Tilda Espluga. Segons el dramaturg, en l'obra el 80% és Txèkhov.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Txèkhov denuncia en aquest text la immobilitat de la seva societat, incapaç de corregir els seus vicis. Pel director, Raimon Molins, aquesta és una lectura optimista que crida a mobilitzar-se, a viure el present en plenitud, a no enrocar-se en un mític passat, ni un ambiciós futur. La dramatúrgia de Sanchis fa que els tres personatges alternin la primera persona amb un paper de narradora, de personatge que recorda el que van dir o fer els altres personatges. Els rellotges dominen l'escena, tots a una hora diferent. L'acció té lloc per tots els racons de la sala, fins i tot a sota de la grada dels espectadors. Una experimentació en escena que se suma a la de Sanchis Sinisterra (un dels millors autors de l'Estat, per Molins) per transportar amb la màxima fidelitat aquest Txèkhov al dia d'avui.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Font: J.B. (www.elpuntavui.cat)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-292865380477242640?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/292865380477242640/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=292865380477242640' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/292865380477242640'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/292865380477242640'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/sanchis-reescriu-un-txekhov-latrium.html' title='Sanchis reescriu un Txèkhov a l&apos;Atrium'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-lJ_uODow45Y/TyFNZwu80KI/AAAAAAAACes/aW0KxgOENKQ/s72-c/780_008_4500633_2792d790ad85ab9b871da784ea0b1380.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-7945064064029634485</id><published>2012-01-26T13:53:00.002+01:00</published><updated>2012-01-26T13:53:49.120+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Mercat de les Flors'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Dansa'/><title type='text'>Te Veo, al Mercat de les Flors</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-J3S1zYqdbHg/TyFMlBJtYqI/AAAAAAAACek/qRhFdcqz49A/s1600/780_008_4500762_baea23dcf6d055e780b7eb613c0dc12d.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="323" src="http://2.bp.blogspot.com/-J3S1zYqdbHg/TyFMlBJtYqI/AAAAAAAACek/qRhFdcqz49A/s400/780_008_4500762_baea23dcf6d055e780b7eb613c0dc12d.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;El Mercat de les Flors obre les portes a la primera edició de Te Veo en Danza, un esdeveniment d'experiències professionals entorn de la dansa i l'educació. Les jornades, que se celebraran des d'avui i fins dissabte al Mercat i al Graner, ofereixen un programa dirigit a professionals de la dansa, l'educació i la cultura, així com a alumnes i famílies. Hi intervindran Emma Gladstone (Sadler's Wells) i Davide Venturini (director artístic de la TPO). També hi haurà exhibicions. A la imatge,&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;&lt;i&gt;Maps&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;, una de les funcions.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Font: www.elpuntavui.cat&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-7945064064029634485?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/7945064064029634485/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=7945064064029634485' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/7945064064029634485'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/7945064064029634485'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/te-veo-al-mercat-de-les-flors.html' title='Te Veo, al Mercat de les Flors'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-J3S1zYqdbHg/TyFMlBJtYqI/AAAAAAAACek/qRhFdcqz49A/s72-c/780_008_4500762_baea23dcf6d055e780b7eb613c0dc12d.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-3305629737487097412</id><published>2012-01-26T13:48:00.003+01:00</published><updated>2012-01-26T13:58:58.426+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Teatre de Lloret'/><title type='text'>Lloret, primera temporada</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;&lt;i&gt;Delicades&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;, d'Alfredo Sanzol, amb T de Teatre (dissabte, 21h);&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;&lt;i&gt;30/40 Livingstone&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;, amb Sergi López i Jorge Picó (3 de febrer, 21h) i&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;&lt;i&gt;Juicio a una zorra&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;, un monòleg amb text i direcció de Miguel del Arco, i interpretació de Carmen Machi (10 de març, 21 h), són els espectacles més destacats del primer trimestre de funcionament del nou Teatre de Lloret, la programació del qual va a càrrec de la productora saltenca Bitó Produccions.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;En total s'han programat nou espectacles en aquest període.&amp;nbsp;&lt;i&gt;Delicades&lt;/i&gt;&amp;nbsp;es va estrenar en el Festival Grec de Barcelona, que n'és un dels coproductors, i a les comarques gironines també s'ha pogut veure al festival Temporada Alta, a Girona, entre altres localitats. Pel que fa a&amp;nbsp;&lt;i&gt;30/40 Livingstone&lt;/i&gt;, és una producció del Centre d'Arts Escèniques El Canal, que es va estrenar al Teatre de Salt en la darrera edició de Temporada Alta, mentre que&amp;nbsp;&lt;i&gt;Juicio a una zorra&lt;/i&gt;&amp;nbsp;és un espectacle ideat per Miguel del Arco, que es va estrenar al Festival de Mèrida i que es basa en el personatge d'Helena de Troia, causant de la guerra.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El programa també inclou espectacles familiars, com&amp;nbsp;&lt;i&gt;El Príncep Feliç&lt;/i&gt;, de La Baldufa (12 de febrer, 17.30 h), basat en el relat d'Oscar Wilde, i&amp;nbsp;&lt;i&gt;Pinocchio&lt;/i&gt;&amp;nbsp;(4 de març, 17.30 h), de Roseland Musical, en què es barregen disciplines artístiques com la dansa, la música i l'audiovisual; un espectacle d'il·lusionisme, apte per a tots els públics,&amp;nbsp;&lt;i&gt;L'impossibilista&lt;/i&gt;&amp;nbsp;(26 de febrer, 17.30 h), amb Sergi Buka, i un altre de dansa moderna, també apte per a tots els públics,&amp;nbsp;&lt;i&gt;Concierto concepto&lt;/i&gt;&amp;nbsp;(16 de març, 21 h), amb la companyia Brodas Bros. La companyia local de teatre amateur Quantus Teatre, també té un lloc a la programació, amb l'espectacle&lt;i&gt;Descripció d'un paisatge&lt;/i&gt;&amp;nbsp;(24 de febrer, 21 h).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Tancarà la programació del Teatre de Lloret un concert de les seccions de corda i vent de l'Orquestra Jove de la Selva, que serà d'accés obert.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-3305629737487097412?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/3305629737487097412/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=3305629737487097412' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3305629737487097412'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3305629737487097412'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/lloret-primera-temporada.html' title='Lloret, primera temporada'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-3998468609689305446</id><published>2012-01-26T13:43:00.000+01:00</published><updated>2012-01-26T13:43:06.907+01:00</updated><title type='text'>Injecció a les entitats</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-9ckJ4vwrdVs/TyFJ21THdpI/AAAAAAAACec/aejd8TMxaWU/s1600/780_008_4500594_2fe40078d276fbc7e77fcba6d440399a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="195" src="http://4.bp.blogspot.com/-9ckJ4vwrdVs/TyFJ21THdpI/AAAAAAAACec/aejd8TMxaWU/s400/780_008_4500594_2fe40078d276fbc7e77fcba6d440399a.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Els auditoris i teatres d'entitats culturals sense ànim de lucre de Barcelona poden respirar una mica a partir d'ara si necessiten reformar les seves instal·lacions i adequar-les a la normativa de seguretat i d'accés. I tot això, en el context de retallades que afecta el sector cultural. L'Ajuntament de la ciutat aprovarà demà en el ple del consistori una mesura de govern a través de la qual aquest any destinarà un milió d'euros a subvencionar les entitats culturals que necessitin fer reformes. Així ho va anunciar ahir el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, en la xerrada que va oferir dins del cicle&amp;nbsp;&lt;i&gt;Tribuna Ateneu&lt;/i&gt;, que organitza l'Ateneu Barcelonès.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;A aquests ajuts hi podran aspirar ateneus, orfeons i espais d'assaig de teatre amateur de tota la ciutat, molts dels quals amb dificultats manifestes per tenir en condicions la seva llicència d'activitat perquè les seves instal·lacions no estan adaptades a les estrictes i necessàries normatives actuals contra incendis i accessibilitat. La convocatòria d'ajuts que l'Ajuntament pretén obrir “permetrà a aquestes entitats afrontar el futur en millors condicions”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Segons Ciurana, aquesta mesura afavoreix “la cohesió de barri i la cohesió de la ciutat” perquè Barcelona té una xarxa amplíssima d'entitats culturals no professionals amb una riquesa “que ja la voldrien altres ciutats europees”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="format10" style="border-bottom-color: blue; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 0px; border-left-color: blue; border-left-style: solid; border-left-width: 0px; border-right-color: blue; border-right-style: solid; border-right-width: 0px; border-top-color: blue; border-top-style: solid; border-top-width: 0px; display: block; font-weight: bold; line-height: 18px; margin-top: 8px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 8px; padding-top: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px;"&gt;&lt;div style="display: inline; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Cultura de proximitat&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;&lt;div class="format11" style="border-bottom-color: blue; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 0px; border-left-color: blue; border-left-style: solid; border-left-width: 0px; border-right-color: blue; border-right-style: solid; border-right-width: 0px; border-top-color: blue; border-top-style: solid; border-top-width: 0px; display: inline; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left; text-indent: 0px;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;Amb aquest programa es vol reforçar, segons Ciurana, la cultura de proximitat de la ciutat donant aire a una sèrie d'entitats amb una llarga tradició. Algunes d'aquestes entitats tenen l'origen en cooperatives, parròquies, associacions, ateneus obrers i clubs esportius.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;L'Ajuntament participa també en el Consorci de Rehabilitació de Teatres, a través del qual s'ha contribuït a finançar la rehabilitació de sales de teatre professionals com l'Antic Teatre, el Teatre Goya o la Sala Villarroel. En aquest cas la contribució municipal va ser de 750.000 euros en el període 2006-2010, que representen un 25% del finançament de la rehabilitació dels teatres en aquest període.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;Consorcis, en revisió&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;&lt;div class="format11" style="border-bottom-color: blue; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 0px; border-left-color: blue; border-left-style: solid; border-left-width: 0px; border-right-color: blue; border-right-style: solid; border-right-width: 0px; border-top-color: blue; border-top-style: solid; border-top-width: 0px; display: inline; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left; text-indent: 0px;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;Respecte a les grans infraestructures culturals de la ciutat, Jaume Ciurana va explicar que s'està portant a terme una anàlisi sobre una hipotètica reorganització dels consorcis d'aquestes grans institucions. “Si quan es van engegar era necessari que totes les administracions hi fossin presents per impulsar-les, ara hauríem de repensar el mapa institucional, perquè el fet que totes les administracions estiguin a tot arreu dificulta la governança i dispersa responsabilitats.”&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="format10" style="border-bottom-color: blue; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 0px; border-left-color: blue; border-left-style: solid; border-left-width: 0px; border-right-color: blue; border-right-style: solid; border-right-width: 0px; border-top-color: blue; border-top-style: solid; border-top-width: 0px; display: block; font-weight: bold; line-height: 18px; margin-top: 8px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 8px; padding-top: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px;"&gt;&lt;div style="display: inline; margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El futur del Canòdrom&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;&lt;div class="format11" style="border-bottom-color: blue; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 0px; border-left-color: blue; border-left-style: solid; border-left-width: 0px; border-right-color: blue; border-right-style: solid; border-right-width: 0px; border-top-color: blue; border-top-style: solid; border-top-width: 0px; display: inline; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left; text-indent: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;D'altra banda, el tinent d'alcalde de Cultura va confirmar que el 7 de febrer la comissió delegada encarregada d'estudiar el tema del centre d'art contemporani del Canòdrom, centralitzada al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), prendrà una decisió sobre aquest projecte.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;Ciurana també es va referir a una altra infraestructura pendent, el museu Dhub de disseny de la plaça de les Glòries. En aquest cas, la construcció de l'edifici ja ha entrat en la fase final i l'obra, que ha costat 100 milions d'euros, s'entregarà el mes de maig. Això sí, Ciurana ja adverteix que s'hauran de trobar “altres fórmules” pel que fa als 10 o 12 milions d'euros que es preveu que costarà anualment el museu.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 4px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 8px; text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Font: Montse Frisach (www.elpuntavui.cat)&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-3998468609689305446?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/3998468609689305446/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=3998468609689305446' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3998468609689305446'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3998468609689305446'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/injeccio-les-entitats.html' title='Injecció a les entitats'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-9ckJ4vwrdVs/TyFJ21THdpI/AAAAAAAACec/aejd8TMxaWU/s72-c/780_008_4500594_2fe40078d276fbc7e77fcba6d440399a.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-3694647257396979859</id><published>2012-01-26T13:39:00.001+01:00</published><updated>2012-01-26T13:39:28.824+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='musical'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Gerónimo Rauch'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Londres'/><title type='text'>Gerónimo Rauch dará el salto al West End</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-wh2uNNrksHk/TyFIFTzjmuI/AAAAAAAACeU/0kca5OOMWsA/s1600/miserables3--644x362.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="223" src="http://2.bp.blogspot.com/-wh2uNNrksHk/TyFIFTzjmuI/AAAAAAAACeU/0kca5OOMWsA/s400/miserables3--644x362.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="p" id="story-texto" style="line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Gerónimo Rauch, el protagonista de la producción española del musical &lt;i&gt;Los miserables&lt;/i&gt;,&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U15023433646604BE" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;repetirá el papel de Jean Valjean en el West End londinense,&lt;/span&gt;&amp;nbsp;según la productora del espectáculo. Rauch, que actualmente interpreta la obra en Barcelona, se incorporará al montaje que actualmente se representa en el Queen's Theater de la capital británica a mediados de este año. El célebre productor Cameron Macintosh ha sido el impulsor de la presencia en Londres de&amp;nbsp;&lt;a class="a" href="http://www.geronimorauch.com/" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-decoration: none;"&gt;Gerónimo Rauch&lt;/a&gt;, a quien vio en el estreno madrileño de la obra, en noviembre de 2010. Antes, el cantante y actor&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U150234336466023D" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;ya había participado en el concierto celebrado en el O2 para conmemorar los veinticinco años del musical&lt;/span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" id="U1502343364660RKC" style="line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Gerónimo Rauch nació en Buenos Aires en 1978, y&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U1502343364660ksE" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;su primera experiencia teatral fue precisamente en &lt;/span&gt;&lt;span class="span" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;i&gt;Los miserables&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="span" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;, en Buenos Aires&lt;/span&gt;. Trabajó también en &lt;i&gt;Grease&lt;/i&gt; antes de participar en el concurso &lt;i&gt;Popstars&lt;/i&gt; y formar el grupo Mambrú. En 2008 interpretó en Buenos Aires a Jesús en una versión semiprofesional de &lt;i&gt;Jesucristo Superstar&lt;/i&gt;. Los responsables de la productora Stage, que tenían en cartel en Madrid esa obra,&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U1502343364660IUF" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;vieron su actuación a través de YouTube y le llamaron para ofrecerle el papel protagonista del musical&lt;/span&gt;. Desde entonces vive en Madrid, donde se ha casado y donde ha participado en los musicales &lt;i&gt;Chicago&lt;/i&gt; y &lt;i&gt;Los miserables&lt;/i&gt;. Con tres de sus compañeros de reparto (Daniel Diges, David Ordinas e Ignasi Vidal) formó el grupo &lt;i&gt;Póker de voces&lt;/i&gt;, con el que ofreció varios conciertos con un repertorio basado fundamentalmente en piezas de musicales.&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U15023433646606PD" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Rauch dejó el cuarteto unos meses más tarde para intensificar su trabajo en el campo de la lírica,&lt;/span&gt;&amp;nbsp;que había comenzado de la mano del tenor Suso Mariátegui y, tras su fallecimiento, de Edelmiro Arnaltes. El pasado diciembre debutó en este campo en un concierto dirigido por César Belda.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" id="U1502343364660RKC" style="line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Fuente: Julio Bravo (www.abc.es)&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-3694647257396979859?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/3694647257396979859/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=3694647257396979859' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3694647257396979859'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3694647257396979859'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/geronimo-rauch-dara-el-salto-al-west.html' title='Gerónimo Rauch dará el salto al West End'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-wh2uNNrksHk/TyFIFTzjmuI/AAAAAAAACeU/0kca5OOMWsA/s72-c/miserables3--644x362.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-3134184299340707841</id><published>2012-01-26T13:28:00.002+01:00</published><updated>2012-01-26T13:28:20.131+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Dansa'/><title type='text'>¿Por qué no entiendo esta obra?</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-WUkrajkgFRQ/TyFGRqSOKAI/AAAAAAAACeE/bDk1jEE2UDA/s1600/1327415302_713929_1327420234_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://3.bp.blogspot.com/-WUkrajkgFRQ/TyFGRqSOKAI/AAAAAAAACeE/bDk1jEE2UDA/s400/1327415302_713929_1327420234_noticia_normal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Las artes escénicas en el siglo XX comenzaron un proceso de agotamiento de sus propias posibilidades pero vieron una oportunidad de crecimiento y diversificación en el de al lado. Comenzaron así a caer fronteras entre texto y gesto, danza y teatro, circo y ópera, y muchos artistas avanzaron hacia una suerte de obra de arte total, avalados por pensadores y críticos que iban creando un discurso al unísono que se producía el fenómeno. La contaminación pasó a ser una característica propia de las vanguardias escénicas, que se han movido en círculos muy alternativos y cerrados, probablemente de espaldas al gran público pero perfectamente legitimados en su propio medio. La aceptación masiva no ha sido fácil y aún sigue siendo común que la gente no asista porque, de entrada, parte de la base de que no lo va a entender. Polémicas como la de la danza en la que no se baila, la del teatro en el que no se habla o la del circo en el que no hay animales deberían estar superadas pero siguen rondando la cabeza de espectadores con dificultad para romper con las ideas preconcebidas de lo que es y lo que no es.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Cabría también preguntarse si es un prejuicio del público o si verdaderamente estas propuestas no son accesibles. “Creo que hay miedo de aproximarse”, asegura convencido Alberto Núñez, joven director del&amp;nbsp;&lt;a href="http://escenacontemporanea.com/2012/" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;"&gt;Festival Escena Contemporánea&lt;/a&gt;, plataforma multidisciplinar madrileña para las propuestas alternativas que inaugura su décimo segunda edición la próxima semana. “Mi idea de este festival es crear otras vías de acceso, que un espectador no se vaya a su casa sin haber entendido nada. Me gusta pensar que el lema es&amp;nbsp;&lt;em&gt;si no entiendes, pregunta.&lt;/em&gt;&amp;nbsp;Por eso hemos fomentado el blog, estimulamos los encuentros con los artistas, nos hemos esforzado porque el programa sea más que un simple programa de mano, que ofrezca claves muy claras para que la gente pueda entender las propuestas, y me ha alegrado mucho escuchar que ya hay quien lo llama catálogo, porque nos acerca a esa idea de las exposiciones, que cuentan con un libro que permite entender el universo del artista”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Maneras de aproximar y orientar a los espectadores hay muchas. La de Alberto Núñez desde Escena Contemporánea es una adaptada a la propia dinámica del festival que dirige desde el año pasado, pero que a lo largo de más de una década ha ido familiarizando a su público con estas nuevas tendencias escénicas. Desde el pasado mes de diciembre el Mercat de les Flors, espacio para la danza de Barcelona, ha puesto en marcha otra iniciativa, su programa&amp;nbsp;&lt;em&gt;Sección Irregular,&lt;/em&gt;&amp;nbsp;que se realiza un miércoles de cada mes y ofrece una propuesta de “arte en continua reformulación”, según palabras de Quim Pujol, uno de los impulsores del proyecto, que quiere ser más que una exhibición y viene acompañado de ponencias, material escrito, encuentros con los artistas y hasta una cena incluida en el precio de la entrada, que estimula el debate y la confrontación, que ofrece la oportunidad de acceder al marco teórico que sustenta la propuesta. “No pretendemos educar. Solo exhibimos y ofrecemos unas herramientas que permitan a la audiencia sacar sus propias conclusiones”, apunta Marc Olivé, programador del&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.mercatflors.cat/" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;"&gt;Mercat de les Flors&lt;/a&gt;&amp;nbsp;y, junto a Pujol y Cristina Alonso, motor de esta&amp;nbsp;&lt;em&gt;Sección Irregular&lt;/em&gt;&amp;nbsp;que tendrá como invitados a lo largo de la temporada a artistas como Aitana Cordero, Cuqui Jerez, Las Santas o el prestigioso creador canadiense Xavier Le Roy.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Aunque el catálogo de Escena Contemporánea 2012 ofrece algunas claves clasificando cada espectáculo dentro de convenciones como danza, teatro, circo o&amp;nbsp;&lt;em&gt;performance&lt;/em&gt;, su idea sigue siendo la de apostar por propuestas aglutinadoras, en las que no existan tan claramente esas fronteras y que se salen incluso de los circuitos escénicos convencionales, creando sinergías con espacios como el Circo Price o el Museo Reina Sofía, donde se insertará dentro del ciclo&lt;em&gt;Ractivar-Reinterpretar. Prácticas escénicas y performativas en el museo de arte contemporáneo,&lt;/em&gt;aportando las propuestas de la holandesa Falke Pisano y el francés Jerôme Bel, probablemente uno de los más polémicos e innovadores coreógrafos del momento que, con su difundido espectáculo&amp;nbsp;&lt;em&gt;The Show Must Go On&lt;/em&gt;&amp;nbsp;(2001), redefinió el concepto de danza y la manera de aproximarse a ella. Al festival madrileño llega con una obra de su ciclo de biografías, aproximándose esta vez a Cédrix Andrieux, bailarín que da título a la propuesta y que fue intérprete de Merce Cunningham durante años.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;“En este sentido”, apunta Alberto Núñez, “también estrenamos como novedad de Escena Contemporánea&amp;nbsp;&lt;em&gt;Cartografías: libros,&lt;/em&gt;&amp;nbsp;en el que presentamos un catálogo de 30 libros fundamentales para acercarse a las artes escénicas contemporáneas, y también los libros que algunos de los artistas invitados nos han dicho que han sido fundamentales en su trayectoria”. Funcionará como un espacio de documentación, consulta y venta de libros, que aspira ir más allá del festival y aportar herramientas para el acceso y el disfrute. “Un festival como éste no empieza y acaba aquí. Queremos que tenga una vida más prolongada en los&amp;nbsp;&lt;em&gt;blogs,&lt;/em&gt;&amp;nbsp;en las webs, en los medios. Me gusta verlo a distancia y pensar que en 30 años se revisará y se entenderá su aportación”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Por lo demás, Escena Contemporánea espera que la gente no le tenga miedo ni recelo, y abre las puertas del universo de un puñado de artistas entre los que destacan el argentino Federico León, Mónica Valenciano, Luciana Fina, el colectivo La Pharmaco, los mexicanos de Lagartijas toradas al sol y Nicolás Pereda, el madrileño Antonio Fernández Lera, Rimini Protokoll, de Berlín, el joven coreógrafo de Madrid Jesús Rubio Gamo y las más veteranas Paz Rojo y Elena Alonso. Además habrá siete conversaciones, tres talleres, tres tertulias, mesas redondas y un encuentro profesional. “Así como en los noventa había una preocupación generalizada por el yo, ahora me sorprende la cantidad de propuestas que indagan en la memoria y la revisión histórica. Quizá sea la crisis pero lo cierto es que hay muchos artistas mirando hacia atrás, buscando quienes somos en el pasado”, concluye Núñez.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;em&gt;XII Festival Escena Contemporánea: Del 26 de enero al 17 de febrero en distintos espacios de Madrid. Sección Irregular: un miércoles de cada mes, en el Mercat de les Flors (Barcelona).&lt;/em&gt;&lt;a href="http://www.escenacontemporanea.com/" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;"&gt;&lt;em&gt;www.escenacontemporanea.com&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;em style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;"&gt;&lt;a href="http://www.mercatflors.cat/" style="border-bottom-color: rgb(222, 42, 112); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; padding-bottom: 1px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 2px; text-decoration: none;"&gt;www.mercatflors.cat&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: Omar Kahn (www.elpais.com)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-3134184299340707841?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/3134184299340707841/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=3134184299340707841' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3134184299340707841'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/3134184299340707841'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/por-que-no-entiendo-esta-obra.html' title='¿Por qué no entiendo esta obra?'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-WUkrajkgFRQ/TyFGRqSOKAI/AAAAAAAACeE/bDk1jEE2UDA/s72-c/1327415302_713929_1327420234_noticia_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-8205239852560386471</id><published>2012-01-26T13:23:00.002+01:00</published><updated>2012-01-26T13:23:17.900+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Madrid'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Dansa'/><title type='text'>Tras los pasos de Alejandro Cerrudo</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-wb4hr2K6oLA/TyFE2BV7rpI/AAAAAAAACd8/Vr2woOnW9kU/s1600/1327427072_313348_1327427156_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-wb4hr2K6oLA/TyFE2BV7rpI/AAAAAAAACd8/Vr2woOnW9kU/s400/1327427072_313348_1327427156_noticia_normal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;La trayectoria del joven coreógrafo y bailarín Alejandro Cerrudo (Madrid, 1980) puede servir de ejemplo típico de lo que pasa no solo con la danza, sino con otras muchas profesiones, artísticas o no: los talentos siguen emigrando y buscando su horizonte profesional fuera de España. En estos días se habla mucho de esto, cuando miles de arquitectos, médicos e ingenieros encuentran en Alemania, Canadá o Australia, por solo citar tres alejados puntos geográficos, un lugar donde cifrar sus esperanzas y perspectivas profesionales. Alejandro demuestra un enorme tesón y una capacidad creativa fuera de serie. Pese a su juventud, acumula un catálogo que sobrepasa la veintena de creaciones coreográficas. Algunas han sido premiadas y otras se han repuesto por compañías de prestigio global. Empezó a crear, hizo su primera coreografía bajo el paraguas de la Sociedad Noverre de Stuttgart en el año 2000, los mismos altruistas mecenas que en su día protegieron a unos debutantes William Forsythe y Jiri Kilian. Casualidad o no, resulta un buen sino. Cuando se pregunta por él a maestros y compañeros de clase en el Real Conservatorio Profesional de Danza de Madrid, donde estudió entre 1989 y 1998, todo son elogios. Dejó ya entonces, casi adolescente todavía, una estela de seriedad y entrega al trabajo. Cerrudo está aún en busca de su propia identidad y de su propio estilo, un camino complejo, largo, tortuoso a veces.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Como bailarín, su trayectoria le hizo pasar en apenas seis años por el Ballet de Victor Ullate, la compañía de Stuttgart, el Nederlands Dans Theater 2 de La Haya y la Hubbard Street de Chicago, su actual casa madre.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Cerrudo, tras el estreno de su pieza por la Compañía Nacional de Danza la semana pasada, regresó enseguida a Chicago, donde tiene establecida su residencia y donde le esperaba tarea. En una combinación de correos electrónicos y teléfono, estos son sus criterios.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;A propósito de la selección musical, ¿cómo se la plantea antes de afrontar propiamente la redacción del material coréutico?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Cada vez es diferente. No sigo una fórmula. En la primera sección de esta coreografía, “&lt;em&gt;Extremely close&lt;/em&gt;”, la que he montado para la Compañía Nacional de Danza, uso en la primera sección&amp;nbsp;&lt;em&gt;Opening&lt;/em&gt;, de Philip Glass, que tenía desde hace mucho tiempo en la cabeza. Al principio tenía varias músicas, no todas de Glass, pero después me decanté por él, combinándola con la idea de los paneles móviles. Para la segunda parte, siempre con el principio del piano solo usé a otro compositor que de alguna manera sigue a Glass, pero insisto en que cada vez es diferente. Y no me importa que esa música hubiera sido utilizada antes por otro coreógrafo si puedo decir algo diferente.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;Los estilos musicales y los estilos coreográficos: ¿Siempre trabaja con el sonido contemporáneo? ¿Usa música de creación expresa para la danza?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;En esto estoy abierto a géneros, épocas y estilos diferentes. Acabo de estrenar una obra para la agrupación joven de la Hubbard Street con Purcell, unos extractos de los Funerales para la Reina Mary, a la que agregué un aria de Haendel.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;¿En qué momento específico de su carrera como bailarín comienza a entender la creación coreográfica como una actividad profesional o definitiva? ¿Se sentía a sí mismo como un buen bailarín?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Aquello de la Sociedad Noverre fue un experimento. Es en estos últimos siete años que se puede decir, con 10 obras, que estoy en el terreno propiamente profesional de la coreografía. El trabajo de coreografiar es trabajar de espaldas al espejo, es una forma de mejorar. También haciéndome mejor bailarín mejoro en otros terrenos. Jim Vincent, cuando era director de la Hubbard me dio una oportunidad, y aquí sigo. Continuo bailando, pero cada vez menos. El trabajo de creación me ocupa mucho tiempo. Conscientemente, a veces me ha dolido decir que no a ofertas de trabajos de creación, pero quería seguir bailando pues eso me enriquece mucho.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;Ciñéndose a su trayectoria personal y a su experiencia visual: ¿de qué coreógrafos y sus estilos se siente más dependiente? ¿O de quién reconoce influencias? Su trabajo para la CND, ¿cómo y dónde se gestó?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Dependiente no me siento de ningún coreógrafo y las influencias, pues de todo lo que me rodea, cosas que veo, huelo y oigo. Todos estamos influidos por todos; esta misma conversación, ejerce su influencia posterior. A veces te influye incluso lo que no te gusta. Si tengo que mencionar un coreógrafo, es Jiri Kilian. De él me interesa el trabajo del estudio, la manera brillante, la atmósfera que crea en el estudio. Me gustaría llegar a dominar el estudio como él.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;Se discute mucho sobre la conveniencia de un tipo de entrenamiento u otro como la preparación óptima del bailarín de ballet contemporáneo. Hábleme de la clase de ballet en sí misma, cómo la entiende desde la perspectiva del coreógrafo.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Yo fui bailarín clásico y creo que la base es la danza clásica, te hace entender tu cuerpo y tu equilibrio. Y creo además que tienes que entender algo muy bien para romper sus reglas. Me parece que la danza contemporánea es tan amplia como estilo que no admite una generalización, y así las cosas, es muy difícil decir cuál es el entrenamiento óptimo. El bailarín bueno es el más versátil.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;Improvisación y escritura coreológica. Acerca de su sistema de trabajo: ¿usa algún tipo de escritura coreográfica; se sirve de la improvisación de los bailarines antes de reglar el material y fijarlo?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;No escribo la coreografía. Utilizo el vídeo para guiarme y ver retrospectivamente ya fuera del estudio lo que he estado haciendo. No tengo una fórmula y no estoy interesado en tenerla, es más, no sé si la hay. Siempre empiezo de cero. No estoy tampoco en un período de mi vida unidireccional; no quiero que se vea en mí un estilo cerrado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;¿Se considera un emigrante laboral? ¿Hay hoy, además, crisis creativa?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Me hace pensar mucho el término “emigrante laboral”, pero es correcto. Estoy fuera de mi país por trabajo. No creo que se pueda hablar de crisis creativa. No la hay. Quizás los coreógrafos más exitosos con las grandes compañías son los que trabajan con las zapatillas de punta&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;Otro tema polémico que está vivo y que recientemente Alastair Macaulay, del periódico&amp;nbsp;&lt;em&gt;The New York Times,&lt;/em&gt;&amp;nbsp;volvió a agitar es el de si el repertorio académico está muerto o tiene sentido su mantenimiento escolástico. ¿Qué opina del ballet que entendemos coloquialmente como clásico? ¿Hay futuro para la danza académica?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;No tengo una opinión definida sobre esto. Creo que el gran ballet clásico, el repertorio, es como un museo vivo que cada vez se puede y se debe bailar mejor, algo que facilita el desarrollo mismo de la técnica de los bailarines. No me interesa ver un&amp;nbsp;&lt;em&gt;Lago de los cisnes&lt;/em&gt;&amp;nbsp;que no esté hecho óptimamente.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;La experiencia americana: ¿cómo llega a Chicago? ¿Volverá a España?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Aquí en Chicago me siento muy valorado por todos, el público, la crítica, los bailarines. Me encantaría volver, pero adónde. Si José Carlos Martínez me llama de nuevo, iré encantado. Ahora estoy enfrascado en hacer una nueva coreografía completa que dura toda la representación.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;Fuera del ámbito dancístico, ¿qué tipo de arte específico puede influir sobre tu trabajo de creación? ¿Puede el ballet ser conceptual o abstracto?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;No sabría. Quizás la pintura y sobre todo el cine. He hecho un par de trabajos con música compuesta originalmente para el cine.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;El concepto de repertorio: ¿al hacer una coreografía y darla por terminada, la hace con la conciencia o la pretensión de establecerla en el concepto de repertorio o, como otros creadores actuales, confía en lo efímero del arte contemporáneo?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Creo que a un clásico lo define el tiempo. Es así el tiempo quien decide y nos hace ver dónde colocar una obra.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: Roger Salas (www.elpais.com)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-8205239852560386471?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/8205239852560386471/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=8205239852560386471' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/8205239852560386471'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/8205239852560386471'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/tras-los-pasos-de-alejandro-cerrudo.html' title='Tras los pasos de Alejandro Cerrudo'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-wb4hr2K6oLA/TyFE2BV7rpI/AAAAAAAACd8/Vr2woOnW9kU/s72-c/1327427072_313348_1327427156_noticia_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-9008280474077399168</id><published>2012-01-26T13:17:00.001+01:00</published><updated>2012-01-26T13:17:17.024+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Madrid'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Dansa'/><title type='text'>Jesús Pastor propone un tríptico coral</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-FFWo4C3j1Og/TyFD2Pb-I4I/AAAAAAAACd0/6ryl0-x6GL8/s1600/1327576539_259851_1327576731_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="230" src="http://1.bp.blogspot.com/-FFWo4C3j1Og/TyFD2Pb-I4I/AAAAAAAACd0/6ryl0-x6GL8/s400/1327576539_259851_1327576731_noticia_normal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Las funciones de Jesús Pastor y su compañía Human Dance Project, que estrenaron ayer noche programa en el Centro Cultural Eduardo Úrculo de La Ventilla, sirven de vértice al circuito Distrito Artes, plataforma del Ayuntamiento de Madrid y resultado de uno de los proyectos subsistentes de la etapa de Alicia Moreno Espert como directora del área cultural en los tiempos de regiduría de Alberto Ruiz-Gallardón. Poco o nada se sabe del futuro de estos programas, uno de los pocos que han dado vida y sostén escénico a los coreógrafos residentes en la capital, cuando se anuncian severos recortes en todos los sectores de la actividad cultural.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Jesús Pastor, con una sólida carrera internacional como primer bailarín tras su paso por la Compañía Nacional de Danza, el American Ballet Theatre y el English National Ballet, decidió arriesgar su propia carrera regresando en su mejor momento a un ingrato paisaje mesetario con pocas perspectivas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Este montaje en dos partes se abre con una ya conocida del público, pero sensiblemente retocada, sección Primavera del ballet&amp;nbsp;&lt;em&gt;The seasons of the human bing,&lt;/em&gt;&amp;nbsp;el paso a dos de&amp;nbsp;&lt;em&gt;Ka-tar-sis&lt;/em&gt;&amp;nbsp;que hacen tríada con el estreno mundial de su muy personal versión del&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolero&lt;/em&gt;&amp;nbsp;de Maurice Ravel.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;El propio Pastor ha escrito que concibió este programa como una pieza única en tres partes, y que su carácter retrospectivo evidenciara el desarrollo coréutico del conjunto en los tres últimos años. Todas las redacciones son de Pastor y ha contado con la bailarina argentina Andrea Pumar, los españoles Xavi Benaque y Gregor Lozano. Pumar destaca claramente por su buena técnica y experiencia escénica.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Al empezar la obra encontramos al protagonista en una agonista posición fetal, especie de elucubración gestual sobre el nonato que se revela en una estética conceptual muy cuidada, cercana a la instalación plástica con el sendero de césped artificial, las flores artificiales o la ropa minimalista.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Jesús Pastor sigue siendo elegante e, inspirado ahora en la madurez, y en cuanto se mueve, sale el oficio, la esencia, el poso del ballet que es su sólida base primaria y sobre la que deconstruye esmeradamente las sugerentes formas convencionales. En un lento y largo solo, el artista ostenta su clase, la circularidad de su movimiento y solamente se ve enturbiado por la iluminación, que no se corresponde con la altura de la danza. Algunos efectos poco refinados (puros juegos mecánicos de los focos) cortan la progresiva e intensa sensualidad que despliega desde el suelo hasta conseguir un baile aéreo y expansivo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;La segunda escena es una cruda exposición que discurre sobre una amable música barroca y después engarza a un obsesivo solo de redoblante: los primeros compases de la partitura del&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolero&lt;/em&gt;&amp;nbsp;de Ravel. Posible juego conceptual otra vez, ese enervante&amp;nbsp;&lt;em&gt;loop&lt;/em&gt;&amp;nbsp;prepara al espectador para el&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolero&lt;/em&gt;&amp;nbsp;íntegro propiamente dicho, donde de nuevo un paso a dos de Jesús y Andrea da la nota más alta (es una pena que la bailarina no lleve zapatillas de puntas, su punto fuerte).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;La versión que hace Pastor de Ravel es introspectiva y de un sugerente pesimismo. La obra luce aún costuras evidentes y el&amp;nbsp;&lt;em&gt;performer&lt;/em&gt;&amp;nbsp;vestido de rojo resulta incongruente con un entorno tan armónico.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Como parte de este circuito, hoy podrá verse a la compañía de Jesús Pastor en el teatro del Centro Cultural Nicolás Salmerón.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Fuente: Roger Salas (www.elpais.com)&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-9008280474077399168?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/9008280474077399168/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=9008280474077399168' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/9008280474077399168'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/9008280474077399168'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/jesus-pastor-propone-un-triptico-coral.html' title='Jesús Pastor propone un tríptico coral'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-FFWo4C3j1Og/TyFD2Pb-I4I/AAAAAAAACd0/6ryl0-x6GL8/s72-c/1327576539_259851_1327576731_noticia_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-4215175778299895641</id><published>2012-01-26T13:13:00.000+01:00</published><updated>2012-01-26T13:13:47.158+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Madrid'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Carmelo Gómez'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Animalario'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Javier Gutiérrez'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Andrés Lima'/><title type='text'>Dos hombres en busca de normalidad</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-JSGUYzd46ZE/TyFDD4Kd5pI/AAAAAAAACds/DGsFN217nNo/s1600/1327520180_247018_1327520494_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="265" src="http://4.bp.blogspot.com/-JSGUYzd46ZE/TyFDD4Kd5pI/AAAAAAAACds/DGsFN217nNo/s400/1327520180_247018_1327520494_noticia_normal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-size: small;"&gt;Son una extraña pareja. Una pareja diferente, alejada de convencionalismos, dos enfermos mentales que se necesitan el uno al otro para llegar a ser normales. ¿Pero qué es la normalidad? La pregunta late en la atmósfera de&amp;nbsp;&lt;em&gt;Elling,&lt;/em&gt;&amp;nbsp;la obra que nterpretada por Carmelo Gómez y Javier Gutiérrez y dirigida por Andrés Lima, se puede ver estos días en el Teatro Galileo de Madrid. “Es también una historia de superación personal, un viaje hacia un mundo desconocido y a veces pavoroso”, explica Gutiérrez en presencia de su compañero, en un rincón del teatro, mientras en el escenario se inician los preparativos para la función diaria.&amp;nbsp;&lt;em&gt;Elling&lt;/em&gt;&amp;nbsp;nace de la obra del noruego Ingvar Ambjorsen que en 2001 se llevó al cine de la mano del realizador Petter Naess y que estuvo nominada al Oscar como mejor película de habla no inglesa.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-size: small;"&gt;No ha sido fácil el viaje de los dos intérpretes. Ellos sí que tenían miedo a no caer en los tópicos, a hacer creíbles los personajes, a entrar en ellos con pudor y respeto. Por eso, decidieron trabajar en el taller de un centro de día en el barrio madrileño de La Latina y conocer de cerca todos los problemas de los enfermos mentales y buscar las claves, si es que las hay, de la locura. “Es una línea muy delgada por la que viajan estos dos personajes de la obra”, señala Gutiérrez, “y debemos de ir con especial cuidado”. Opinión que comparte Gómez, para quien el problema está en no llegar a la transgresión. Y en ese centro, al que al principio acudieron apenas 4 o 5 internos que con el tiempo se convirtieron en una veintena, han descubierto ternura, ingenuidad, pero también angustia, miedo y dolor. “Yo llegaba a casa por las noches roto por dentro”, confiesa Gutiérrez.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-size: small;"&gt;&lt;em&gt;Elling,&lt;/em&gt;&amp;nbsp;una mezcla de comedia y poesía, narra la aventura de dos discapacitados mentales ingresados en un centro psiquiátrico de Noruega que son invitados a ocupar un piso en el centro de la ciudad, amparados por el Estado, para poder comprobar si son capaces de vivir solos, en definitiva de ser normales. Carmelo Gómez interpreta a&amp;nbsp;&lt;em&gt;Elling,&lt;/em&gt;un discapacitado con angustia y vértigo que arrastra un enorme problema de Edipo, encerrado por su madre en casa durante años e inhabilitado para el contacto social. Por su parte, Gutiérrez es Kjell Jarne, un hombre ingenuo, infantil, básico, al que le guían dos pulsiones en la vida: la comida y el sexo. Es el encuentro de estos dos hombres el que los inicia en el camino de la normalidad. Es en ese piso y bajo la vigilancia de un asistente social donde descubren que los presuntamente normales tienen más problemas que ellos dos. “La normalidad está más próxima a ellos de lo que parecía, tiene que ver con la autoafirmación de cada uno de ellos”, explica Gómez. “No hay milagros, ellos se terminan aceptando como son cuando son aceptados por el exterior”, añade Gutiérrez.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-size: small;"&gt;De momento, las funciones, desde su estreno la pasada semana, están llenas, con un público que rodea el escenario y que, en opinión de los dos actores, es más necesario que nunca, para darle a la obra esa intimidad tan necesaria para la historia. La paliza que se dan en el escenario durante cerca de dos horas es enorme.. No parece importarles. Están más que satisfechos. A esa felicidad ha contribuido sin duda el director Andrés Lima. “Solo él podía dirigir esta dosis de verdad , locura y poesía”, explica Gutiérrez, miembro como Lima del grupo Animalario. Andrés Lima les ha ofrecido juego, libertad y anarquía. O sea puro teatro.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-size: small;"&gt;Fuente: Rocío García (www.elpais.com)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-4215175778299895641?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/4215175778299895641/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=4215175778299895641' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4215175778299895641'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4215175778299895641'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/dos-hombres-en-busca-de-normalidad.html' title='Dos hombres en busca de normalidad'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-JSGUYzd46ZE/TyFDD4Kd5pI/AAAAAAAACds/DGsFN217nNo/s72-c/1327520180_247018_1327520494_noticia_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-4350787583901571502</id><published>2012-01-26T13:08:00.002+01:00</published><updated>2012-01-26T13:10:30.099+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Madrid'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Maria Barranco'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Tamzin Townsend'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Luis Merlo'/><title type='text'>"El público nos dice que es como 90 min de risoterapia"</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-N-0QRQ09lXc/TyFB8bvc0iI/AAAAAAAACdk/VL_yKkZkZZI/s1600/1327505498_688376_1327512768_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="225" src="http://4.bp.blogspot.com/-N-0QRQ09lXc/TyFB8bvc0iI/AAAAAAAACdk/VL_yKkZkZZI/s400/1327505498_688376_1327512768_noticia_normal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Fue Woody Allen con su obra homónima de 1972 quien puso en boca del Humphrey Bogart de&amp;nbsp;&lt;em&gt;Casablanca&lt;/em&gt;&amp;nbsp;el ya para siempre icónico&amp;nbsp;&lt;em&gt;Tócala otra vez, Sam&lt;/em&gt;. Aquel texto teatral acabó convertido en película (&lt;em&gt;Sueños de un seductor&lt;/em&gt;), y desde allí ha vuelto a su formato original, adaptado para España por Juan José Arteche y dirigido por Tamzin Townsend. Los actores a la cabeza, María Barranco y Luis Merlo, le confieren un nuevo giro a la expresión, porque, de verdad, vuelven a tocarla otra vez. O a representarla. Después de dos giras en las que han recorrido “el país entero” y de 75.000 espectadores, regresan ahora al punto de partida, a Madrid, donde reestrenan esta comedia romántica el 26 de enero en el teatro Infanta Isabel. “Todo un honor y una responsabilidad”, admite Merlo. “Aunque no puedes permitir que esa responsabilidad te quite el gozo de hacer lo que en definitiva ha conquistado al público y nos ha conquistado a nosotros, que es que lo pasamos muy bien haciéndolo”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Según cuentan, ellos no son los únicos que se divierten. “El público nos viene a decir que esta función es como una hora y media de risoterapia. Nos dan las gracias porque dicen que se van mejor de lo que habían venido”, apunta el actor. Para tanto éxito, cuentan con “un texto fantástico” de Allen, pero también con su propia aportación sobre las tablas. “Algo tenemos que ver”, dicen con guasa. A pesar del cambio de idioma, la obra, aseguran, mantiene intacto el carácter del original. “El mundo de Woody Allen es universal: el miedo a envejecer, el miedo a quedarte sin pelo, a dios, a morir…”, explica Barranco. La única variación que reconocen es la actualización al siglo XXI. “Hay un personaje que está todo el día pegado al teléfono fijo, pero hoy en día todo el mundo tiene móviles, y eso había que trasladarlo”, señala Merlo. “Aun así, creo que se ha hecho muy bien y durante toda la función se ve claramente que es Woody Allen”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;Con sus personajes, encarnados en la película por el propio Allen y Diane Keaton, aseguran compartir mucho carácter, neurosis y sentido del humor incluidos. Barranco, además, ya acumulaba experiencia dando vida a figuras&amp;nbsp;&lt;em&gt;allenianas:&lt;/em&gt;&amp;nbsp;“Ya había hecho&amp;nbsp;&lt;em&gt;Adulterios&lt;/em&gt;, pero tenía muchas ganas de trabajar con Luis (Merlo), porque no lo habíamos hecho nunca, y estoy encantada; no me importaría repetir”. Casi lo único que no va con ellos es la necesidad del protagonista, Allan, de tener un “amigo invisible”, el imaginado Humphrey Bogart, que le aconseja en su no siempre fructífero ni acertado proceso de toma de decisiones. “María y yo somos carnales, somos tierra”, reconoce Merlo. “A los amigos hay que verlos, hay que tocarlos”. Y tocar,&amp;nbsp;&lt;em&gt;tocarla otra vez&lt;/em&gt;, es lo que quieren seguir haciendo. “Continuar la temporada con esta función es nuestra prioridad”, asegura Barranco. “Este es nuestro primer hijo, y aunque estamos pensando en ampliar la familia, (esto es, volver a actuar juntos) después de que te sale un niño tan guapo como este, al otro hay que ponerle muchísimas ganas para concebirlo muy bien”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font: normal normal normal 14px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Fuente: Silvia Herrando (www.elpais.com)&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-4350787583901571502?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/4350787583901571502/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=4350787583901571502' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4350787583901571502'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/4350787583901571502'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/el-publico-dice-que-esta-funcion-es.html' title='&quot;El público nos dice que es como 90 min de risoterapia&quot;'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-N-0QRQ09lXc/TyFB8bvc0iI/AAAAAAAACdk/VL_yKkZkZZI/s72-c/1327505498_688376_1327512768_noticia_normal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-6832239879718515881</id><published>2012-01-25T14:20:00.000+01:00</published><updated>2012-01-25T14:20:01.074+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Míriam Iscla'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Andreu Benito'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lluís Pasqual'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Jordi Bosch'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Jordi Boixaderas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Marta Marco'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lliure'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Boris Ruiz'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lluís Marco'/><title type='text'>Eduard Fernández encarna el capitalisme a 'Quitt'</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Zi9RXeTItsk/TyAA7oIWmwI/AAAAAAAACdc/2V3FCsaMtXw/s1600/Thatcher-Qualsevol-Montjuic-Fernandez-Boixaderas_ARAIMA20120125_0024_20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://3.bp.blogspot.com/-Zi9RXeTItsk/TyAA7oIWmwI/AAAAAAAACdc/2V3FCsaMtXw/s400/Thatcher-Qualsevol-Montjuic-Fernandez-Boixaderas_ARAIMA20120125_0024_20.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Així com l'economia ha colonitzat els titulars dels diaris, fins i tot els titulars culturals, l'espectacle que va presentar ahir el director del Lliure, Lluís Pasqual, parla exclusivament d'economia, no de problemes morals.&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;Quitt&lt;/i&gt;&amp;nbsp;, una obra de Peter Handke del 1974, és "un poema violent que tracta i maltracta l'espectador", descrivia el director. "No és una metàfora de la bogeria del capitalisme, sinó que n'és una descripció crua i descarnada".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Herman Quitt és el pitjor tauró en l'oceà del mercat. A la primera part de l'obra, situada a finals dels anys setanta (a l'inici de l'era Thatcher, Reagan i de l'Escola d'Economia de Chicago), aquest empresari en crisi existencial pacta amb altres dirigents monopolitzar el mercat i desplaçar la producció a l'Orient. A la segona part, situada en un espai oníric i un temps indefinit però actual, aquesta bèstia egoista, desenfrenada i sense escrúpols entra en una espiral que el porta a la destrucció dels altres i d'ell mateix. Aquesta aparent trama avança en paral·lel a la destrucció de la dramatúrgia i dels personatges teatrals convencionals propi de Handke: els actors no representen la col·lectivitat, sinó que&amp;nbsp;&lt;i style="font-style: italic;"&gt;encarnen&lt;/i&gt;&amp;nbsp;els personatges.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Pasqual va insistir en una idea: "Qualsevol explicació fa semblar que l'obra sigui figurativa, i no ho és. És un quadre abstracte, un mirall que es trenca i que té trossos de la realitat que produeix ecos a l'espectador -explicava-. Fins i tot així, sembla lògica, i no ho és. És directa i crua, com els diaris". Fet l'avís, afegia: "Handke no ho posa fàcil a ningú, no vol ser amable, ni fa cap esforç. Potser no s'entén tot, però s'entén". L'obra s'estrena demà a Montjuïc i estarà un mes en cartell.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Per sobre de la complexa estructura -en una escena amorosa és capaç d'incloure una diatriba sobre publicitat-, mostra un empresari al màxim del seu poder que embogeix, cau i s'esberla. "Et compadeixes d'un tipus que et semblava un fill de puta", diu Pasqual. Eduard Fernández és el malparit que "encarna el capitalisme, que és conscient de la seva maldat i l'aprofita per treure'n una cosa que al final acaba explotant". Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Lluís Marco, Andreu Benito, Boris Ruiz, Marta Marco i Míriam Iscla són els altres peixos temibles al mar capitalista.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; margin-bottom: 18px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Font: Laura Serra (www.ara.cat)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-6832239879718515881?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/6832239879718515881/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=6832239879718515881' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/6832239879718515881'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/6832239879718515881'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/eduard-fernandez-encarna-el-capitalisme.html' title='Eduard Fernández encarna el capitalisme a &apos;Quitt&apos;'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-Zi9RXeTItsk/TyAA7oIWmwI/AAAAAAAACdc/2V3FCsaMtXw/s72-c/Thatcher-Qualsevol-Montjuic-Fernandez-Boixaderas_ARAIMA20120125_0024_20.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-614817254757199310</id><published>2012-01-25T14:16:00.000+01:00</published><updated>2012-01-25T14:16:04.248+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Madrid'/><title type='text'>Tarta teatral para el cumpleaños de la BNE</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-SP27wheU4gU/TyAACsN0R6I/AAAAAAAACdU/T9wEukx64v4/s1600/IMPORT184359--644x362.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="223" src="http://3.bp.blogspot.com/-SP27wheU4gU/TyAACsN0R6I/AAAAAAAACdU/T9wEukx64v4/s400/IMPORT184359--644x362.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="p" style="font-style: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;En el número 20 del madrileño Paseo de Recoletos, desde años y años justa y exactamente el&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U1502341028376TRD" style="font-style: normal; font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;saber sí ocupa lugar&lt;/span&gt;. Y en primera fila. Allí se levanta, testigo incansable de nuestra cultura y nuestra historia, la&amp;nbsp;&lt;a class="a" href="http://www.bne.es/es/Inicio/index.html" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="span" id="U1502341028376v0C" style="font-style: normal; font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Biblioteca Nacional de España&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;. Como antes lo estuviera en el legendario pasadizo que discurría entre el antiguo&amp;nbsp;&lt;a class="a" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Real_Alc%C3%A1zar_de_Madrid" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="span" id="U1502341028376kOD" style="font-style: normal; font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Alcázar&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&amp;nbsp;y el&amp;nbsp;&lt;a class="a" href="http://www.patrimonionacional.es/Home/Monasterios-y-Conventos/Real-Monasterio-de-la-Encarnacion.aspx" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="span" id="U1502341028376QOC" style="font-style: normal; font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Monasterio de la Encarnación&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" style="line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Y esta casa está de cumpleaños y hay que celebrarlo. Por eso, además de la impagable exposición que ahora alberga con tesoros de todos los gustos y sabores, desde el pasado día 13 hay otra deliciosa tarta cultural, escénica en este caso, que llevarse a la boca:&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U1502341028376hD" style="font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;i&gt;El libro infinito. Biblioteca Nacional de España, tres siglos&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;, un texto del dramaturgo José Ramón Fernández con dirección escénica de Fefa Noia, organizado por la propia BNE y Acción Cultural Española. En la pieza, de una hora de duración, un grupo de personas estrechamente vinculadas con la tricentenaria institución viajan por su historia, por su trabajo, por sus variadísimas dedicaciones.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" style="font-style: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Una pieza didáctica y entrañable en la que asistimos a las palabras del creador de la institución, el rey&amp;nbsp;&lt;a class="a" href="http://bib.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/felipe5.shtml" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="span" id="U15023410283769ND" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Felipe V&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, orgulloso de su idea que servirá para cimentar España; don Francisco de&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U1502341028376pyG" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Goya&lt;/span&gt;, atormentado y genial, sordo pero con las entendederas de un genio, asegurando que le encanta Picasso, en un guiño fantástico; el compositor&amp;nbsp;&lt;a class="a" href="http://www.youtube.com/watch?v=_2SXB1s7-gs" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="span" id="U1502341028376FWB" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Barbieri&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, castizo y postinero, en una suerte de interludio retrechero de la obra;&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U1502341028376pcE" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;Cervantes&lt;/span&gt;, antaño soldado y ahora soñando con sus primeras obras; y Ella, la Biblioteca Nacional, con sus sueños, sus recuerdos. Óscar de la Fuente, José Luis Día Rupérez, Miguel Barderas, David Luque y Andrea Soto los encarnan con solvencia y ternura.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" style="font-style: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;El propio autor,&amp;nbsp;&lt;a class="a" href="http://www.teatrodelastillero.es/nosotros/jr_fernandez.htm" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="span" id="U1502341028376GZG" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;José Ramón Fernández&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, explica los pormenores de esta aventura dramático-libresca: «Se trata de acercar al público la importancia y la magia de este lugar. Es la propia biblioteca quien nos habla —¿con qué sueña un edificio cuando se queda vacío?— y recorre emociones, momentos —la primera lectora en 1837, por ejemplo— y deja fluir las palabras hacia los otros personajes. Me valgo del rey que se la inventó, Felipe V, y de tres viejos amigos que dan nombre a tres salas muy especiales de la BNE: Cervantes (manuscritos y libros raros) Barbieri (partituras y registros grabados) y Goya (dibujos, mapas, grabados, fotografías...). Es, claro,&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U1502341028376h6G" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;una declaración de amor&lt;/span&gt;».&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h4 class="ladillo" style="line-height: 29px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Un mundo mágico&lt;/span&gt;&lt;/h4&gt;&lt;div class="p" style="font-style: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Cruzar las puertas de la Biblioteca es cruzar el umbral de un mundo mágico,&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U1502341028376WFC" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;sumergirse en mares de Historia y de historias&lt;/span&gt;, de letras indelebles que nos hablan de quiénes somos, de dónde venimos y quién sabe si también de adónde vamos. El bazar de las sorpresas, el cofre del tesoro. También de las artes escénicas: «Hay mucho —continúa Fernández—. Hay manuscritos, como “La dama boba” de Lope. Hay cientos de obras del XVII en manuscrito, algunas inéditas. Hay ediciones raras... Y las fotografías, más de dos millones. Por ejemplo, no creo que haya un lugar en España con&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U15023410283760wH" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;tantas fotos de circo&lt;/span&gt;?».&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" style="font-style: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Y entre las cuatro paredes de ese&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U1502341028376W0C" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;País de las Maravillas&lt;/span&gt;, ¿cómo se siente el escritor? «Como en casa, me siento en un territorio habitable, rodeado de personas que cuidan esa institución sin aspavientos, pero con paciencia y pasión, con un trabajo serio y comprometido de todos los días. Me siento en un lugar en el que lo que amo, las palabras que he vivido y las que me quedan por leer, está todo en buenas manos. Donde tengo la sensación de que hay algo bello y perdurable».&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" style="font-style: normal; line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;Sí, sin duda un edficio&amp;nbsp;&lt;span class="span" id="U1502341028376UyD" style="font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;donde el saber ocupa lugar&lt;/span&gt;, un lugar de La Mancha.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="p" style="line-height: 21px; margin-bottom: 20px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;" xmlns:str="http://www.jclark.com/xt/java/es.vocento.methode.utils.StringUtilities"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-family: Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fuente: Manuel de la Fuente (www.abc.es)&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2015001893805747253-614817254757199310?l=butaquesisomnis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/feeds/614817254757199310/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2015001893805747253&amp;postID=614817254757199310' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/614817254757199310'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2015001893805747253/posts/default/614817254757199310'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://butaquesisomnis.blogspot.com/2012/01/tarta-teatral-para-el-cumpleanos-de-la.html' title='Tarta teatral para el cumpleaños de la BNE'/><author><name>Elisa Díez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14590985965692705557</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UfJnwmTHHuc/Tw4PK9S3w3I/AAAAAAAACV8/pakTIEnDk6A/s220/318830_2176599809258_1074734766_2646531_428528056_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-SP27wheU4gU/TyAACsN0R6I/AAAAAAAACdU/T9wEukx64v4/s72-c/IMPORT184359--644x362.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2015001893805747253.post-7972069011344357086</id><published>2012-01-24T14:31:00.000+01:00</published><updated>2012-01-24T14:31:31.266+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Míriam Iscla'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Andreu Benito'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CDN'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lluís Pasqual'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Jordi Bosch'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Jordi Boixaderas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Marta Marco'/><category scheme='http://www
