SOTERRANI




FITXA ARTÍTICA
TEXT: JOSEP MARIA BENET I JORNET
DIRECCIÓ: XAVIER ALBERTÍ
INTÈRPRETS: Pep Cruz i Pere Arquillué.
PRODUCCIÓ: SALA BECKETT
SALA BECKETT

“Estimat sac de merda”

Dos homes, desconeguts entre ells, mantenen una conversa aparentment casual a casa d’un dels dos. Una conversa cordial on, malgrat la intriga creixent i la dimensió cada cop més personal del tema tractat (l’amor, òbviament, i la recerca del plaer), res no s’aparta del to que cal esperar entre dues persones educades. Quan el monstre apareix, la sospita de l’horror i l’evidència de la barbàrie no són obstacle per avançar, amb tota correcció, cap a la comprensió més profunda de l’altre. Davant de la veritat més crua, sigui qui sigui el monstre, cal preguntar-se què val el seu ajut. Fins on de lluny es pot arribar?
Tensió dialèctica i austeritat escènica per donar forma a una text que no deixarà a ningú indiferent. Sense poder explicar massa del seu contingut perquè perdria la màgia i l’interès de tots aquells que vulguin anar a veure-la, es pot dir que és la tragèdia de les recerques humanes fetes text. El silenci forma tant part de l’obra perquè de vegades és tant o més important el que es diu com el que no es diu, i en aquesta obra l’espectador ha de fixar-se més en el que s’intueix que en el diàleg.
El text precís, impecable va donant al públic la informació en petites dosis sense atabalar-lo massa per a que ell sigui qui després mentalment pugui reconstruir l’obra i afegir-li totes les seves sensacions.
Interpretació brillant del Pep Cruz, que desllueix una mica al seu partenaire Pere Arquillué, al que li falta una mica més d’expressivitat per fer creïble en certs moments tot el que està dient i el que diu haver viscut.
L’escenografia austera, la sala representa un saló, amb el seu sofà, una catifa, un porta que representa la sortida cap a la cuina y una cortina que representa que tapa un finestral. Sense joc de llums i sense cap tipus de música, l’obra és simplement el diàleg entre tots dos personatges.
Un obra per aquell que els hi agradi fixar-se en les paraules que surten de la boca del actors i que et conviden a replantejar-nos on som capaços d’anar per aconseguir plaer, per aconseguir tenir la nostra satisfacció plena.

“Tu vas arribar on jo no he pogut, on jo no he volgut, on jo no m’he atrevit a arribar”


No hay comentarios:

Publicar un comentario