MORT DE DAMA



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: LLORENÇ VILLALONGA
ADAPTACIÓ: MARC ROSICH/RAFAEL DURAN
INTÈRPRETS: MERCÈ ARÀNEGA, MARGARIDA MINGUILLÓN, EVA BARCELÓ, LAURA PONS, ASSUN PLANAS, MARFALIDA GRIMALT RENYÉS, AINA FRAU, NIES JAUME, LLUM BARRERA, ÀUREA MÀRQUEZ, SÀSKIA GIRÓ, RODO GENER, PEP SAIS, SANTI PONS, JAUME COMAS, JORDI VILA, PEDRO MAS, MIQUEL ÀNGEL TORRENS i MIQUEL BORDOY
PRODUCCIÓ: TEATRE PRINCIPAL i TNC
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Mallorca d'avui versus Mallorca d'ahir. Una Mallorca aristocràtica que intenta obrir-se al món però que no pot oblidar certs convencionalismes d'èpoques passades. O el que és el mateix regionalisme versus espanyolisme i provincionalisme versus cosmopolitisme.

Dona Obdúlia ha decidit morir-se, sempre ha viscut la vida com li ha donat la gana, dintre d'uns cànons de l'aristocràcia establerts i ara als darrers sospirs de la seva vida ha decidit quan i com vol morir-se. Només hi pensa en com seran els seus darrers dies, quantes persones la vendran a veure per acomiadar-se, com serà el seu soterrament i sobre tot, el que més l'importa a totes les persones del seu voltant, qui heretaran la seva fortuna.

L'espectacle comença amb la figura de la mort que abraça a Dona Obdúlia. Una mort sempre imaginada negra que aquí vesteix de blanc, potser perquè és una mort esperada i desitjada.

'Mort de Dama' ha estat meravellosament adaptada i versionada per Marc Rosich i Rafael Duran des de la novel·la original de Llorenç Villalonga que es llegix en un obrir i tancar d'ulls. El muntatge no perd res del ritme trepidant de la narració original. Rafael Duran ha aconseguit que la dicció mallorquina de tots els personatges (meitat catalans, meitat mallorquins) estigui atinada en totes les boques parlants, malgrat que per la part catalana ha estat tot un repte, del que han sortit victoriosos.

Un gran text i unes grans interpretacions. Neus Jaume al seu doble paper, de mort i de poetesa de la pagesia que es sent frustrada perquè no la deixen escriure el que voldria escriure i escriu el que la resta vol escoltar. Margarida Minguillon com a hereva esperada broda el paper, però sense dubte el gran paper és per la gran Mercè Arànega, que un cop més mostra la seva mestratge i ens regala una Dona Obdúlia inoblidable.

No hay comentarios:

Publicar un comentario