‘Edipo, una trilogía’, al Teatre Grec

Les tragèdies Èdip Rei, Èdip a Colonos i Antígona no van ser concebudes per Sòfocles en forma de trilogia, però el director francès Georges Lavaudant ha decidit aplegar-les per configurar l’obra de teatre Èdip, un trilogia. L’espectacle, que és una coproducció entre el Festival Grec i el Teatro Español de Madrid, i del que ja s’han fet funcions a n’ aquest últim, es presentarà a Barcelona al Teatre Grec del 23 al 27 de juliol.

El text que conforma l’obra és fruit d’un acurat treball de traducció i adaptació realitzat per Daniel Loayza i Eduardo Mendoza, que Lavaudant qualifica de treball artesanal, pel fet que s’han disseccionat els textos clàssics de forma profunda per mantenir la força i el significat dels originals grecs. Els encarregats de portar el resultat a escena serà un repartiment de deu actors, entre els que destaca Eusebio Poncela, Pedro Casablanc, Miguel Palenzuela, Rosa Novell i Laia Marull.

La trilogia imaginaria, com l’ha qualificada Daniel Loayza, tracta la història d’Èdip, fill dels reis d’Atenes. Aquests el van abandonar perquè els oracles pronosticaven que assassinaria al seu pare, però Èdip va ser adoptat pel rei de Corint i, passats els anys, es qüestiona la seva identitat. Una volta comença a indagar en el seu misteriós passat, la seva intel•ligència no el deixa tornar a enrere i és llavors quan interrompen la seva existència interrogants que sols podran ser contestats si s’entesta en descobrir-los. D’aquesta manera, Èdip viu en una permanent cruïlla de preguntes vitals, que el porten al límit de l’existència.

Per tal d’ inserir en una sola les tres obres, Lavaudant explica que cadascuna d’elles s’ha tractat de forma diferent. D’aquesta manera, Antígona obté un resultat més contemporani o kish, afirma el director francès, mentre que Èdip a Colonos és dominada per la veu i el misteri, i Èdip Rei,concebuda com un thriller. L’interessant, pel francès, són precisament els punts en comú que presenten les tres obres, però alhora, l’especificitat que en quan a ressonàncies filosòfiques i polítiques conté cadascuna per separat.

Aquesta divergència de significats s’encarna en els personatges, de manera que Creont és un concebut com una antítesis d’Èdip, i fins i tot Antígona i Tirèsies arriben a contradir-se. Això i la complexitat del text han estat els causants, per a què Eusebio Poncela expliqui que en algun moment he arribat a odiar a Lavaudant i a Mendoza, i s’han viscut moments lacrimògens als assajos. La raó afegida és que Poncela interpreta a un Èdip que en la segona part de l’espectacle es converteix en un vagabund sumit pels dubtes i les contradiccions que esdevenen a la seva vida. En canvi, Rosa Novell, que ja havia estat a les ordres de Lavaudant en una ocasió, creu que aquesta és de les obres que aposten pel risc i fan que realitzis un salt mortal quan t’endinses en la interpretació del personatge.

Georges Lavaudant ha subratllat que es narren uns fets ocorreguts més de dos mil anys enrere, i que, no obstant s’ha intentat defugir del fals lirisme i la falsa grandiositat , per donar èmfasi al fet que la teva intel•ligència pot ser la teva pròpia pèrdua.

Font: Mercè Pérez Pons (www.teatral.net)

No hay comentarios:

Publicar un comentario