Javier Daulte deixa La Villarroel

Javier Daulte va agafar les regnes de La Villarroel el 2006 amb el clar objectiu de transformar aquest escenari amorf de l'Eixample anomenat Villarroel Teatre en un lloc on veure teatre contemporani, d'arrel argentina, amb l'autor dels textos fent de director, com és habitual al seu país. Ara, tres anys més tard, plega. Serà a finals d'any i encara presentarà la temporada 2009-2010 a finals d'agost. Entre les peces de què parlarà n'hi ha haurà una de seva, Caperucita, que segurament estrenarà en castellà cap al març que ve.

"Se'm fa molt costa amunt la distància", ens diu Daulte via telefònica. Viu gairebé tot l'any a Buenos Aires, situació que, segons ell, no és la millor per dirigir un teatre a Barcelona. A més, assegura, aquest 2009 finalitza el contracte que va firmar amb Focus i té el plaer de dir que ha assolit l'objectiu que li van marcar. Fins i tot ha registrat un hit, Germanes, de Carol López, que ha acabat aquesta primavera a La Villarroel més d'un any d'èxits des que es va estrenar el març del 2008.

Temporada fluixa
La temporada 2008-2009 no ha estat, ni de llarg, tan bona com l'anterior pel que fa a afluència de públic. Per La Villarroel no hi ha passat cap bomba com la de Germanes i les apostes per Jordi Casanovas -que hi ha estrenat dues obres-, Albert Espinosa i Joel Joan dirigit per Marta Angelat no han acabat de rutllar del tot a nivell d'acceptació popular, tot i que l'aposta qualitativa era força alta. Això no obstant, Daulte deixa clar que "encara que hagués repetit un èxit com el de Germanes, hauria deixat La Villarroel, sí o sí". Assegura que ha treballat sense tenir mai al cap la possibilitat que una de les obres que programa triomfi a la taquilla, com la peça de López. "He tingut sempre la llibertat més absoluta", indica, sense oblidar mai que el seu teatre està integrat dins una macroestructura anomenada Focus.

"Estic molt content perquè La Villarroel ha encetat una línia que crec que és l'adequada per a una sala d'aquestes característiques",apunta Daulte. A instàncies seves, Focus va emprendre una total remodelació de l'espai, que va comportar passar l'aforament de 500 localitats a 350 i aixecar la graderia a fi que l'espectador sempre quedi per sobre de l'escena.

Nova generació
Ell, a més, ha ofert una oportunitat d'or, dins el teatre comercial, a una generació d'autors directors. Creu que la seva presència ha canviat una mica la manera de treballar dels teatres de Barcelona i posa com a exemple el Projecte T-6 del TNC, on ara s'obliga els dramaturgs a dirigir les seves obres.

"Quan vaig arribar a Barcelona això era impensable. I vaig predicar molt que el teatre d'avui passava per aquí", afirma el dramaturg. És ben cert que algunes de les seves obres, com Intimitat, 4d òptic o Ets aquí, han marcat una època del teatre barceloní, a banda de ser l'avantguarda de l'entrada a Catalunya d'autors o directors com Ricardo Bartís, Gabriela Izcovich, Rafael Spregelburd o Daniel Veronese. Ara haurem de veure qui relleva Daulte. El nom que més sona, encara que no s'ha confirmat, és el de Carol López. I ella sí que viu a Barcelona.

Font: Andreu Gomilla (www.avui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario