Jeanne Moreau actua al Grec‘09

Amos Gitai, el reconegut director israelià, presenta al Grec l’obra La Guerra dels fills de la llum contra els fills de les tenebres, espectacle teatral inspirat en La Guerra dels jueus de Josep Flavi. L’obra, de la que es faran representacions al Teatre Grec els dies 17 i 18 de juliol, conta amb un repartiment d’actors entre els que destaca Jeanne Moreau i Jérome Koenig, a més d’Eric Elmosnino, Sheredy Jabarin, i els catalans Silvia Bel i Manel Barceló. Aquesta obra és el primer fruit sorgit de l’acord mediterrani Kadmos, i esdevé, per tant, una coproducció amb els festivals de les ciutats d’Avinyó, Atenes, Istanbul, París i Barcelona.

L’espectacle dirigit per Gitai versa en forma d’oratori un relat creat a partir dels diaris que escrigué Josep Flavi al segle I, on s’explica la revolta dels jueus de Galilea i Judea contra l’imperi romà , i la resposta bèl•lica que portaren a terme per sufocar-la el general Vespasià i el seu fill Titus. Pare i fill, que després es convertirien en emperadors, propiciaren el suïcidi col•lectiu dels últims insurrectes refugiats a la ciutadella de la Massada, el final de la sobirania jueva i l’inici d’un exili d’aquest poble de prop de dos mil anys. Dintre del conflicte, Josep Flavi és un dels que lidera la rebel•lió, i quan cau captiu per Vespasià, passa a col•laborar amb el bàndol dels romans i es trasllada a Roma.

D’aquesta manera, la història és escrita per un testimoni directe de l’entorn de l’emperador. A l’adaptació portada a terme per l’israelià Amos Gitai, però, s’ha imaginat un oratori polifònic de forma que a voltes es senten diversos narradors alhora que s’expressen en diferents llengües. Aquesta realitat polièdrica respon al fet que l’obra, de la que fins ahir es van fer representacions a Avinyó, després de Barcelona també farà gira a Grècia, Turquia i França. D’aquesta manera, a part de l’anglès, el jiddisch, l’àrab i l’hebreu, a Barcelona s’escoltarà en determinats moments el català i el castellà, a París el francès, a Atenes el grec, i el turc a Istanbul .

En referència a l’elenc d’actors, Gitai creu que el fet que Jeanne Moreau participi a l’obra és tot un privilegi, tenint en compte que té 81 anys i les actrius de la seva talla només estan pendents de les catifes vermelles de Cannes. Mentre que ella, continua Gitai ha rodat més de cent pel•lícules amb els directors més importants del darrer segle, com Orson Welles o Buñuel, però gaudeix com mai, encara, apujant-se a un escenari. Un altre dels actors destacats, Jérome Koenig, que encarna a Vespesià, afirma que aquesta obra parla del primer assalt als drets humans, i ens dona la responsabilitat d’obrir el debat perquè segueixi viu. A més, el veterà actor ja va representar fa uns anys a Venècia i a Sicília el paper d’aquest emperador. Per tant, explica sóc com un vell soldat i aquest és el paper de la meva vida. L’inclusió de dos actors catalans, respon al fet que a cada país hi haurà dos personatges que canviaran, de manera que actuaran actors del territori on s’hagi de representar l’obra, per així poder-hi incloure la llengües de cada estat. En aquest cas, per les funcions de Barcelona seran a l’escenari els actors Silvia Bel i Manel Barceló. Per aquest últim, a l’obra es senten totes les veus del conflicte, i Titus, el personatge que ell interpreta, és la veu del dominant. Així com també, continua Barceló, es reflecteix la forma externa del conflicte, el patiment de les víctimes, i les raons per les quals s’autoritza la guerra.

Amb tot, l’obra, formada per un pròleg i set quadres, representa per a Amos Gitai una de les primeres històries que versen un conflicte. Per l’israelià, que afirma conèixer l’obra des de la infantesa, els diaris de Flavi són, a més, un relat que s’emmarca en la més estricta actualitat, donada la situació que es viu en determinats llocs del planeta. Per aquest motiu explica, seria molt important per ell poder representar l’obra a un territori tan conflictiu com Gaza, perquè, al muntatge també participa una orquestra formada per músics israelians i palestins. La complicada situació política que viuen ambdues realitats, que el director coneix de primera mà, es troba en l’actualitat en un punt on els dos bàndols són conscients que han de moure fitxa per trobar una solució, i ara amb Obama s’han obert grans esperances.

El director espera que aquest muntatge, que no ha obtingut un aplaudiment de la crítica a Avinyó, contribueixi a esclarir els conflictes bèl•lics i els assalts als drets humans que encara es pateixen arreu del món.

Font: Mercè Pérez Pons (www.teatral.net)