Retrats i cartells del Goya van al carrer

Si els records viuen mentre algú els alimenta, actors i dramaturgs que van triomfar al primer terç del segle passat bateguen, des d’ahir, en alguns salonets de veïns de l’Eixample. ¿La raó? Tots ells van passar per davant del que semblava una pintoresca exposició de retrats d’època, amb la sorpresa que eren per emportar-se’ls. O sigui, gratis. A uns quants metres es resolia el misteri. El bar Cristi, a l’avinguda de Roma, desapareixia del mapa i els seus nous titulars feien neteja. La rebotiga albergava un arsenal de peces de decorat, fotos i cartells del teatre Goya, tant de la seva primera etapa (1916-1932), com de la segona (1986-2003).

El donant improvisat era José Luis Martínez, un dels responsables del local, que albergarà un restaurant de tapes. Cansat de trucar a diferents institucions i pressionat per les obres va optar per treure el bagul dels records al carrer. «Em fa molta pena haver de llançar-ho, i ho he exposat aquí a veure si algú ho vol i s’ho emporta», va argumentar. Al marge del seu possible valor –algun retrat semblava original i autografiat, altres eren reproduccions, però amb dècades de solera, com constataven el paper fotogràfic i els marcs–, la mercaderia tenia un gran valor sentimental.

Dedicatòries
La majoria s’acompanyava de dedicatòries a autors i responsables de la primera etapa de la sala, datats als anys 10 i 20. Un dels més espectaculars, una foto de cos sencer de la cèlebre actriu i directora Margarida Xirgu, era una confessió: afirmava sentir-se «l’actriu mimada del teatre Goya» gràcies a les obres, deia, del seu amic Salvador Vilaregut, a qui «estimava i respectava». Fotos dels actors Enric Borràs i Ernesto Vilches, dedicatòries variades, rúbriques de Mercè Nicolau, María Morera, Joaquín Montero i fins i tot Santiago Rusiñol es van recolzar ahir en contenidors de recollida selectiva. Si no trobaven llar d’acollida el seu destí directe eren les escombraries. «He trucat al Goya, a l’ajuntament, a escoles d’art dramàtic, però ningú s’hi ha interessat», explicava Martínez.

L’empleat havia salvat de l’oblit, per a ell mateix, una foto de Lorca i unes quantes de Pepe Rubianes. Dos camions havien desallotjat, camí de l’abocador, escenaris i elements ornamentals guardats.

Segons sembla, el material va pertànyer a una persona que va gestionar el teatre en la seva última etapa fins al tancament del 2004 (va tornar el 2008 de la mà de Focus), i que aquell any va obrir l’esmentat bar a l’Eixample esquerre. Una malaltia l’ha portat a deixar l’establiment i els seus tresors del passat.

Al carrer, missatgers, ciclistes en Bicing, vianants, mestresses de casa i curiosos d’ample espectre paraven a mirar l’exposició de l’oblit. No s’ho podien creure. «¿Això ho llencen?», preguntaven, pensant en la seva autenticitat. «Encara que no siguin originals són preciosos», exclamava una dona. Al cap de pocs minuts havien volat. Avui sobreviuran a les parets del veïnat.

Font: Patrícia Castán (El Periódico)

No hay comentarios:

Publicar un comentario