“El senyor de les mosques” per a joves

El director teatral Abel Coll trasllada a la generació actual, la que utilitza les xarxes socials d'internet, El senyor de les mosques (obra destacada de la literatura britànica original de William Golding) en un espectacle que s'estrenarà el 3 de setembre al Versus Teatre de Barcelona. L'obra, interpretada per actors d'entre 21 i 24 anys, pretén donar a conèixer aquesta mítica novel·la del 1954 al públic més jove.

El senyor de les mosques 2.0 (prevista en cartell fins al 21 d'octubre) narra com set personatges naufraguen i sobreviuen en una illa solitària. Tots ells són fills de bones famílies i havien après a l'escola els principis bàsics de la bona educació, però situats en un entorn estrany es converteixen en poc temps en noves persones. Coll ha explicat que la història “té un punt bèstia de por col·lectiva a allò desconegut i parteix de referents com Lost (Perdidos)”. Aquesta sèrie televisiva de culte també està situada en una illa deserta, ha explicat Júlia Barceló, una de les actrius. També s'hi poden trobar referències a la violència d'Apocalypse Now (1979) de Ford Coppola. Coll ha explicat que “els personatges que posa en escena podrien haver viscut a Barcelona” i, com en la novel·la, “el fet de la supervivència guanya a la raó”.

L'obra es representa en un espai escènic nu en el qual només hi ha elements simples com un paraigua o un bidó que podria ser de l'avió naufragat, elements de la civilització que desplacen un eventual i suposatattrezzo realista que evocaria una illa deserta, segons ha explicat el director.

Pau Vinyals encarna Ralf, personatge ordenat que intenta organitzar la convivència de manera democràtica, escoltant tothom, líder natural que quan veu que la unió no és possible “i els altres no li fan cas, acaba imposant les seves normes sense saber com gestionar el seu desig de democràcia”, ha explicat l'actor. El seu antagonista, Peggy (Georgina Latre), és una jove de 18 anys “no acostumada a que li portin la contrària, cosa que li succeeix a l'illa per primera vegada, i d'ella emergeix la figura dictatorial, una mica la del tirà que imposa els seus pensaments al poble”. La novel·la, que era una crítica ferotge a la Segona Guerra Mundial, parla de com la violència es pot imposar a la civilització.

Font: www.elpunt.cat