Els musicals, a mig gas

Barcelona disposarà la temporada vinent, en principi, de quatre musicals de gran format. Aquest setembre torna Hoy no me puedo levantar, el musical que s'inspira en temes del grup Mecano. Es farà només fins al gener. Per fi, d'aquí a unes setmanes, arribarà la versió de La nit de Sant joan, un musical que ha d'inaugurar el Teatre Artèria Paral·lel de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). Previsiblement, el nou muntatge, que en un principi s'havia d'haver estrenat la temporada passada però l'endarreriment de les obres ho va fer impossible, farà gira després de l'estada a Barcelona. També aquest setembre arrenca la versió catalana de 40, el musical. Serà el primer cop que un mateix títol coexisteix a Barcelona i Madrid (habitualment hi ha una producció que, sense gaires canvis, salta d'una capital a una altra).

El darrer musical de gran format previst per a aquesta temporada és Hair. Promogut pels productors de Grease, s'estrenarà aquest desembre i es preveu que estigui de gira a partir del mes d'abril. Els productors compten que el muntatge, amb un pressupost d'uns dos milions d'euros, faci temporada a Madrid el 2011 i tornar a Barcelona per acomiadar la producció. Per això, apunten els productors, prefereixen marxar de Barcelona, conscients que quedarà públic sense haver tingut prou temps per veure'l. Certament, la jugada els va funcionar molt bé amb Grease.

Daniel Anglès és el director de Hair, que aquest juliol han fet el càsting i tot just ara comencen els assajos. És la producció de més envergadura per al director, que és l'ànima d'El Musical Més Petit i també ha fet de director resident de Mamma mia i La bella y la bestia. La producció arrenca de nou, no hi ha un guió estricte com en altres títols de referència. Hair “va canviar el transcurs de la història” tant a Broadway com a Anglaterra, recorda Anglès, ara fa 40 anys. La peça alterna la potència del rock amb l'emoció del discurs (té una clara posició pacifista, defensa estructures familiars diferents de les tradicionals). Pel director, el musical arriba a la cartellera en un moment ideal, “quan la crisi de valors indica que ha de canviar alguna cosa”.

Només 40, el musical preveu estar tota la temporada a Barcelona. Han contractat el Victòria i confien en l'estructura maratoniana (abans i després del musical es punxa música dels vuitanta perquè el públic entri i surti animat de la funció). Tot i això, l'aposta pels musicals creix respecte a la temporada passada, que va limitar-se a HNMPL, La bella y la bestia i, puntualment, l'A, de Nacho Cano.