El Festival TNT fusiona el moviment amb els nous formats

El Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET) ha reordenat el seu calendari de festivals. Si fins ara mantenia el TNT de dansa –que era una herència del Tensdansa d'Àngels Margarit– i a l'abril feia un altre cartell amb nova dramatúrgia, des del 30 de setembre i fins al 3 d'octubre ha concentrat esforços. La unió ha permès programar més espectacles que quan es feien dos festivals. Per Pep Pla, director del CAET, és una decisió coherent, tenint en compte que cada cop es tendeix més a la fusió de disciplines. El TNT d'enguany presenta cinc estrenes (dues d'internacionals i dues més que són coproduccions del CAET). Les obres busquen despertar la curiositat del vianant que topi amb una performance, sigui en una plaça o a l'aparador de la botiga Milar Paloma.

Pep Pla també ha volgut recuperar alguns dels espectacles que ja són referència internacional de la dramatúrgia catalana. És el cas de Las tribulaciones de Virginia (dels germans Oligor, que fa quatre anys deien que l'acomiadaven al festival Neo), així com l'acció itinerant dels personatges de la companyia Kamchatka. El llac de les mosques, de Sol Picó, i Flexelf, de Margarit (les dues coproduccions del Mercat de les Flors), constaten que el TNT alterna trajectòries consolidades amb altres d'emergents. És el cas de Roser López (Còncau II), que s'atreveix a ballar l'escultura de Gargallo: un treball de detall i depuració constant.

Marta Gil Polo i Albert Tola fan una peça inspirant-se en el culte al cos de Michael Jackson (Èdip rei del pop). És la primera coproducció del CAET. Nuria Legarda i Laia Cabrera són les responsables de la segona coproducció: es tracta d'una instal·lació que pretén incomodar l'espectador que entri a la Masia Freixa. El treball aprofundeix en la violència, en l'instant que hi ha immediatament després del cop letal. Un buit que marca la vida dels supervivents. L'obra permet fer el trajecte individualment, tot i que també es fa unaperformance puntual amb Legarda en directe.

L'espectacle inaugural és de la companyia Soit, que parteixen de la síndrome d'Estocolm, que causa simpatia dels captius cap als seus segrestadors. David Fernández estrena After forever, un treball amb què sorteja la seva amistat per a tota la vida. Es tracta d'una loteria que farà al parc de Vallparadís. Ell es compromet a ajudar el guanyador en el que pugui, a respondre tots els correus i trucades, fins que el guanyador vulgui. També impacta el treball de Daniel Aschwanden, que ha demanat la participació a una trentena d'espontanis que s'hauran de posar a ballar fins que esclati la bossa de sang que duen al pit. L'acció es realitzarà sense concretar data i lloc. Un dels moments culminants del TNT és la tradicional rua en què intervenen escoles de dansa de Terrassa. Carles Salas i Montse Colomé dissenyen el pas. Quan arribin a la plaça Vella, cada grup ballarà la seva especialitat (hip-hop, flamenc, esbart, etc.).

Font: Jordi Bordes (www.avui.cat)