Paco Mir: "Adaptaré un musical de nonagenaris rockers"

És el quart muntatge que es presenta a Barcelona sobre l'obra, i el tercer que vostè adapta. ¿Per què té tant d'èxit aquesta comèdia?

L'argument està molt ben construït. És una molt bona comèdia.

Sembla que l'humor britànic agrada molt a Catalunya.

Hi ha sèries com L'escurçó negre que van triomfar aquí i a la resta del país no, però en l'humor britànic hi cap tot: n'hi ha d'irònic, de groller... Des de Benny Hill fins a Ray Cooney. Res a veure.

¿Què ha variat en aquesta versió?

Hem adaptat la versió renovada pel mateix autor el 2003, pentinant més el text, buidant 20 pàgines del guió per agilitzar-lo.

Han tret les estisores.

Era una mica llarg i hem tallat 15 minuts, traient-ne les reiteracions. I hem posat pinzellades actuals. Referències a La Fura dels Baus, al Lliure, però sense ficar-nos amb ningú.

A l'obra esclata la guerra entre els membres d'una troupe de gira. ¿Un reflex de la realitat?

Jo no he vist mai tan mal rotllo; he viscut moltes anècdotes però sempre amb bon rotllo. És imprescindible perquè una companyia funcioni. Una de les virtuts del director ha de ser crear bon ambient, com passa en l'actual repartiment.

¿Vostè va participar en el càsting?

No. El repartiment és impecable, tenen molta energia, que és necessària per a aquesta funció. Sempre ha tingut bons elencs, des del primer, el 1985, amb Juanjo Puigcorbé, Mario Gas, Joaquín Cardona...

L'obra juga amb el bilingüisme castellà-català. ¿Va ser idea seva?

Sí, de Tricicle. Vam conèixer Alexander Herold fa 25 anys a Madrid, quan era allà fent l'obra, i el vam ajudar a portar-la a Catalunya. Vam pensar que era una bona eina utilitzar els dos idiomes.

Segueixen de gira amb Garrick, que tornarà aquesta temporada al Poliorama. ¿Algun altre projecte?

Hem comprat els drets de Forever young, un musical que vam veure a Oslo que té lloc en un asil de nonagenaris actors que als 20 eren rockers i es posen a cantar. És molt divertida.

Però ¿com aguanten el ritme d'un musical actors ¡nonagenaris!?

Són joves maquillats, però es veuen vells cantant en cadires de rodes i resulta molt còmica. Esperem fer-la la pròxima temporada.

Font: Imma Fernández (www.elperiodico.cat)