'Chicha Montenegro Gallery' sorprèn al Temporada Alta

Imaginació desbordant i una llibertat creativa que circula sense frens. Chicha Montenegro Gallery, el nou espectacle de Carles Santos, va sacsejar l'entusiasmat públic del Teatre Municipal de Girona en l'obertura del Temporada Alta, com segur que ho farà el dia 7 quan arribi al Lliure de Montjuïc.

L'artista ha fet un pas més en la seva inesgotable capacitat de redefinir gèneres, de mesclar arts com la música, el teatre, la dansa i el circ. Un genial deliri en què impacta l'exhibició física que assumeixen els intèrprets al volar sobre l'escenari, penjats de cables i politges. Els seus cossos piquen sobre planxes metàl·liques i, entre acrobàcies trapezoïdals i a vegades amb el cap per avall, els cantants col·loquen les seves notes. Els resultats d'aquest desplegament queden patents en els blaus que llueixen al final de la funció.

L'escenografia de Montse Amenós està plena de fantasiosos elements: hamaques penjants, una cortina de micros, peces que cauen del cel... L'inici és magnífic amb aquella ballarina que és balancejada mentre la veu en off d'un contratenor (Flavio Oliver) interpreta passatges de la versió lliure de l'Eclesiastès que Santos preparava per al Grec. No té a veure amb la trama però sí amb el surrealisme imperant.

Aquest és un espectacle lúdic pel seu caràcter circense, irreverent en les al·lusions a les 42 formes de matar un capellà -inclòs un canvi de sang per Anís del Mono-, hilarant a l'hora d'il·lustrar el paper dels diversos fluids que surten del cos humà, amb la llet materna de Montenegro regant els intèrprets, les llàgrimes, els coloristes vòmits o el toc gore quan arriba la sang.

Els cants, recreats a cappella, necessiten uns artistes familiaritzats amb l'autor. Begoña Alberdi, Antoni Comas, Claudia Schneider i Toni Marsol superen amb nota tots els esculls. I el mateix Queralt Albinyana i Ana Criado. Un espectacle inclassificable, però lliure i valent. Joan Brossa l'hauria aplaudit.

Crítica de César López Rosell publicada a El Periodico (diumenge 3 d'octubre)