Cant teatral a la vida

El director del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET), Pep Pla, vol fer evident el gir del centre de producció cap als nous llenguatges escènics amb la producció Anthropos. El muntatge multidisciplinari, que s'estrena aquest vespre al Teatre Alegria, parteix de La disputa de Marivaux per desembocar en una seqüència d'accions en què s'evidencia l'inexorable pas del temps. “És un crit de ràbia”, apunta Pla, perquè no es pot frenar l'arribada de la mort. Però el muntatge, lluny de voler quedar-se amb la lamentació, recomana “aprofitar la vida que tenim” al màxim. La funció es presenta avui i demà al Teatre Alegria.

El punt de partida era el text de Marivaux. Però la intenció era anar aprimant el text fins a deixar-lo en l'essència, per reconstruir-lo després amb noves formes d'expressió com ara la dansa, el gest, el vídeo o un text nascut de les improvisacions.

L'obra mateix viu els diferents passatges d'una vida: la joventut, la maduresa, la vellesa i la mort. En un espai despullat, l'obra arrenca amb una llum blanca. A mesura que avança la peça arriba la foscor, cosa que significa la mort: un personatge desapareix quan surt de fora del feix de llum.

L'obra té també música en directe, que s'alterna amb d'altra d'enllaunada. Sonaran dues peces compostes per a l'ocasió per Daniel Pino, del grup Ulysses Notienefans: per una banda, han fet una peça musical amb el mateix títol de l'espectacle, Anthropos, i per l'altra, han musicat el poema de Gil de Biedma Que la vida iba en serio.


Amb l'Institut del Teatre

En el repartiment, tres dels quatre actors provenen de les aules de l'Institut del Teatre de Terrassa, de les especialitats de text i també de gest (Bruna Cusí, Jaume Sangrà i Ireneu Tranis). La quarta component, Isis Martín, és una actriu i directora autodidacta.

Per Pla, és bona la relació entre Institut del Teatre i el CAET, “perquè ens retroalimentem”. El director ha trobat en el càsting, fet mesos enrere, uns actors amb un cos molt preparat per a l'escena, amb molt bona predisposició i “amb capacitat per improvisar”.

Les seqüències (una recull un sopar familiar en què els membres aniran creixent segons dicta la veu en offfins a desaparèixer i cedir espai a nouvinguts) es reforcen amb videoprojeccions impactants d'Ian Gehlhaar.


Font: J.B (www.elpunt.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario