Porta Teatral Catalana

A la nau de llevant del que va ser una fàbrica tèxtil del 1850 s'inaugurarà abans que s'acabi el 2011 la seu d'El Canal, el Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona. Dimarts, en aquesta nau només es veia un forat, com una gran piscina, on en 12 mesos s'ha d'aixecar l'obra de l'arquitecte Josep Maria Forteza. Un projecte, amb un pressupost de 2.695.000 euros, que donarà vida a una iniciativa pionera a Espanya. Aquesta ciutat de 30.000 habitants, de la perifèria de Girona, no només tindrà un nou espai d'exhibició. Abans que res, la nova sala de 440 metres es destinarà a la creació d'espectacles, com a lloc de treball i d'assajos amb totes les condicions necessàries.

A 100 quilòmetres al nord de Salt, enmig d'un nus de carreteres ja al centre de Perpinyà, s'erigeix un complex aclaparador, gairebé una fortificació, amb cinc edificis. És el Teatre de l'Arxipèlag, un espai que s'integrarà a la xarxa de l'Escena Nacional Francesa i que té de responsable Domènech Reixach, exdirector del Teatre Nacional de Catalunya. Amb unes obres molt més avançades i complexes, està previst que s'inauguri una mica abans, el 10 d'octubre que ve. Si Forteza ha posat funcionalitat al projecte de Salt, a Perpinyà res amaga l'autoria d'un col·lega de tant renom com Jean Nouvel.

Salt i Perpinyà s'han unit a manera d'una Porta Teatral de la Catalunya Nord en una autopistaescènica, fruit d'un conveni europeu de col·laboració. Es diu Escena Catalana Tranfronterera, té tres anys de durada i una aportació de vuit milions de fons comunitaris, repartida a parts iguals. La sintonia dels seus dos caps visibles -Salvador Sunyer (El Canal) i Reixach- ha impulsat aquest projecte regional amb tres eixos d'actuació: coproduccions d'espectacles, programació conjunta i recerca d'un públic comú per ampliar mercat.

Es tracta d'unir esforços en el triangle Tolosa, Montpeller-Barcelona, com l'anomena Salvador Sunyer, responsable també del Temporada Alta, el gran festival teatral europeu de tardor. «El Canal vol produir espectacles sense complexos, i que tinguin vida posterior, com ho fa el TNC o el Lliure», apunta Sunyer. Des del Coral romput, l'octubre del 2007, ha presentat 26 muntatges, 13 dels quals d'autoria catalana. «Han arribat abans els bombons que la caixa», explica amb humor.

Residència de companyies

L'agermanament entre Salt i Perpinyà no amaga les diferents dimensions dels seus projectes, com expliquen els 32 milions de pressupost de l'obra de l'Arxipèlag, o que la seva sala principal pot acollir més de 1.100 espectadors. Disposa d'un escenari de 20 metres de boca i 14 de profunditat, amb una altura de 10. A Salt, la màxima capacitat amb escenari (central en aquest cas) serà de 324 ­espectadors.

L'Arxipèlag i El Canal neixen amb la idea d'acollir companyies residents, que puguin assajar i presentar els seus espectacles en un mateix espai. I les portes estan obertes per a qualsevol oferta, no només per a les d'àmbit local, com ja va fer El Canal amb l'espectacle coreogràfic Dunes, de dos artistes tan consolidats com Sidi Larbi Xerkaui i María Pagés.

Font: Jose Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)

1 comentario:

  1. una pena que s'hagin saltat la ciutat que ha fet històricament de porta cultural de la frontera: Figueres... Espero que en algun moment algú rectifiqui, no té gaire sentit tot plegat.

    ResponderEliminar