VIDA PRIVADA


TEXT: JOSEP MARIA DE SEGARRA
ADAPTACIÓ I DIRECCIÓ: XAVIER ALBERTÍ
INTÈRPRETS: PERE ARQUILLUÉ, IMMA COLOMER, XAVIER FRAU, ORIOL GENÍS, MIQUEL MALIRACH, ÀUREA MÀRQUEZ, ALÍCIA PÉREZ, MONT PLANS, ALBA PUJOL, XAVIER PUJOLRÀS, AINA SÁNCHEZ, TONI VALLÉS i EFREM GARCÍA (piano)
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE
TEATRE LLIURE (MONTJUÏC)


Si barregem les quantitats necessàries de hidrogen i oxigen podrem obtenir aigua. Si barregem Xavier Albertí i Josep Maria de Segarra, com és el cas, obtenim un muntatge entre el teatre clàssic i els espectacles que poblaven el Paral·lel fa dècades. Tres hores de durada entre escenes musicals diverses i versos i estrofes de Segarra.

Xavier Albertí arrisca, com sempre, no deixa lloc per allò que es podia suposar que seria. Però no sempre assumir aquest risc és sinònim d'èxit. Vida Privada està molt lluny de l'encert. Frederic de Lloberola, amb un Pere Arquillué imperturbable, obre la funció amb un monòleg en el qual la paraula de Segarra és la protagonista fins que Rosa Trenor (Alícia Pérez) entra en l'habitació i a partir d'aquí comença el cabaret.

Sense dubte, la millor part del muntatge és la dedicada al cabaret, amb l'Imma Colomer excepcional i excel·lent tant en les coreografies col·lectives com a les seves parts singulars. Descobrim també una part amagada de l'Àurea Màrquez, i no em refereixo a la seva nuesa física sinó als moments compartits com a cantant i ballarina, impagables algunes passes.

L¡escenografia buida de Lluc Castells, el vestuari de Maria Araujo i la correcta i encertadíssima il·luminació d'Albert Faura completen aquest decebedora (en conjunt) Vida Privada. Un llarg i repetit muntatge que desil·lusionaria fins i tot al propi Segarra. De totes maneres, sempre ens quedarà el refugi de rellegir la novel·la.

1 comentario: