Canvi d'era als teatres


El canvi d'era als teatres i auditoris públics s'evidencia ara més per la crisi econòmica. Les programacions escèniques i musicals han de tenir programes que propiciïn un diàleg fluid amb la ciutadania: que a més d'icones de l'excel·lència, aquests espais es visualitzin com a centres que aporten coneixement i sensibilitat. Dijous passat, unes 200 persones es van congregar al Primer Fòrum de Teatres i Auditoris Públics de Catalunya, a Reus. El convocava un Departament de Cultura en funcions. De la competència entre els teatres veïns caldrà passar necessàriament a la col·laboració. Tot i que Catalunya sigui un oasi respecte de la situació estatal (com indica el president d'Adetca i de la federació d'empresaris estatals, Daniel Martínez), l'aportació municipal a les programacions s'ha reduït aquests últims anys i continuarà baixant. Cal un altre paradigma. Una fórmula en què les empreses (siguin companyies o productores) assumeixin més risc i deixin d'anar a catxet. Hi ha exemples reveladors. Alistair Spalding, director de Sadler's Wells Theatre, assegura que el seu teatre es finança en un 70% a taquilla. Com ho fan? Tenen una programació popular que els permet arriscar amb altres cartells. Un exemple són les revisions de dansa clàssica de Matthew Bourne. Duren 7 setmanes i “cada any el 70% dels seus espectadors hi van per primer cop”. El Sadler's ha donat firma a creadors com Sidi Larbi Cherkaoui, Russell Maliphant o Hofesh Shechter, noms que avui són referència mundial en dansa.

El secretari general de Cultura i Mitjans de Comunicació en funcions, Lluís Noguera, pronostica anys de necessària col·laboració entre teatres municipals i empreses productores: “La que es quedi quieta, s'enfonsarà. Això farà madurar les companyies”. Noguera estima que “el Conca ha vingut per quedar-se i ha de donar suport al talent”, que el teatre haurà de tenir forts programes socials implicant els artistes en educadors. El teatre haurà de vincular-se amb altres equipaments de l'entorn (arxius, biblioteques...) fent activitats “que transmetin valors”. També es fa evident mancomunar serveis més enllà dels municipis. L'estalvi servirà per disposar de mediadors que apropin la gent de manera massiva als teatres. La Generalitat haurà de facilitar eines (com ara el fòrum, amb periodicitat anual) a la xarxa de professionals. Els grans equipaments tindran més retallades: hauran d'ampliar accions, a més de les produccions, i enfortir un espai de laboratori. Noguera admet que la recepta es pot llegir com “allò que no hem pogut fer” però s'intueix com una advertència al futur.

Finalment, Cultura Apropa. L'Auditori fa 4 anys que ha impulsat un programa amb associacions que ajuden els sectors desfavorits. Aquest any s'hi han afegit el TNC, el Lliure i el Mercat de les Flors. Una oficina gestiona els 4 equipaments. En el primer quadrimestre es vol implicar 4 teatres més i el setembre, una altra desena. Costa uns 1.500 euros i implica reservar d'un 2 a un 4% de les entrades disponibles de tots els espectacles. Aquests espectadors paguen 3 euros per tiquet (gràcies a l'ajuda institucional, ara sí).


Font: Jordi Bordes (www.elpunt.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario