J.Möller: "No he vist mai un musical amb l'energia de 'Hair'"



¿Quins records té de Hair?

Vaig veure el musical que es va fer al Goya quan tenia 15 anys, i també la pel·lícula [dirigida per Milos Forman el 1979]. El musical em va fascinar i la pel·lícula és una mica diferent del llibret original del musical, que m'agrada més. El text ha anat canviant i nosaltres seguim la reposició de fa dos anys a Broadway.

Vostè és una veu autoritzada per la seva llarga carrera en el gènere. ¿Per què és diferent Hair?

És un musical molt viu que t'exigeix una energia bestial, i això, òbviament, s'encomana. No he vist mai un musical amb tanta energia. Tot molt visceral, en estat pur. Cansa molt però també és agraït. Des dels assajos es va crear un ambient molt especial, per part de producció i de direcció.

Això es busca sempre, ¿no?

Sempre s'intenta fer una pinya. Però, per exemple, per començar nosaltres no ens anomenem companyia, sinó la tribu. És una tonteria però crea una relació diferent. Hem fet activitats conjuntes durant els assajos, que a més han estat molt creatius. Tot t'obliga a aprendre dels altres. A conèixer i confiar en ells com a persones i com a artistes.

¿Aquesta energia, aquesta complicitat extrema, són imprescindibles per muntar l'obra o els ha perseguit el director, Daniel Anglès?

Les dues coses. Hair no funciona si no hi ha aquesta gràcia. Es quedaria en un muntatge amb un grup de joves molt feliços i esbojarrats, però no traspassaria, no arribaria al públic. A les prèvies, la gent ens ha dit que impacta des del començament. «Sou tan bèsties», ens comenten. I és que en el minut dos, Berger [Jordi Coll] ja s'asseu a sobre d'una noia. Impressiona, però quan la gent connecta s'enganxa a aquesta energia.

¿Com veu el seu personatge? ¿S'hi identifica?

Sempre pots trobar coses similars... Sheila canvia bastant en el musical respecte de la pel·lícula, on no forma part de la tribu i és una nena pija que veu com els hippies envaeixen casa seva. S'hi uneix, però no del tot. En el musical, és un dels pilars de la tribu.

¿En quin sentit?

És la més intel·lectual, la més política del grup, la que va a les manifestacions, la que lluita contra la guerra, pels drets civils i les llibertats. Tot això en fa un personatge que resulta fascinant.

Vietnam, hippies, drets civils... Són històries que poden arribar a espectadors més madurets. ¿Creu que també poden fer efecte entre el públic jove?

Parlem de la guerra del Vietnam, però pot ser qualsevol altra. Lamentablement és un tema actual. I no només parlem de la guerra, parlem sobretot de la llibertat d'expressió i de la llibertat de ser com un vol ser i que t'acceptin. És un tema atemporal i molt pròxim a la gent jove. A més a més, aquesta energia de l'escena, aquesta bufetada, ajudarà que arribi el missatge. Sempre que es faci d'una manera honesta i no caigui en un rotllo happy flower.

¿Què compta més en el llibret, el que s'interpreta o el que es canta?

És un musical amb poc text, i de fet al llegir el llibret hi ha escenes que gairebé no s'entenen. Agafen sentit quan les veus en el seu context, cosa que et permet veure d'on ve cada personatge. El text és un esquelet per a la música, per a les lletres de les cançons on s'expliquen moltes coses de la trama.

Amb 28 artistes en escena, lògicament ha de ser una obra molt coral.

Així és, i el Dani s'ha encarregat que ho sigui encara una mica més que altres produccions de Hair. Cada personatge té el seu solo, i això està molt bé.

No passa en tots els musicals.

En aquest hi ha l'oportunitat que tots ens puguem expressar. No hi ha un cor i els solistes. Som la tribu.

¿Quan es va quedar encantada en una butaca del vell Goya somiava ser algun dia una part d'aquesta tribu?

Uf, llavors començava a estudiar a l'escola Memory. Tinc flaixos de moments que em van quedar gravats. Quan vaig saber que hi havia audicions, hi vaig anar disparada.

Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)

2 comentarios:

  1. Ahir vaig assistir a la representació... que no els hi passi res. HAIR está mes que passada. No crec que arrivin ni a setmana santa i no será pels interprets que son bons. Es simplement que l'obra... no s'aguanta per enlloc.

    ResponderEliminar
  2. Doncs està previst que estiguin a l'Apolo fins al mes de Maig, aproximadament. Tot i això, estic d'acord amb tu...

    ResponderEliminar