El Teatre Arnau ja piula

A l'Arnau hi ha fauna autòctona. Des del 2000 (amb Diabéticas aceleradas), quan l'Arnau va abaixar el teló. Fins ahir, que l'alcalde Jordi Hereu es va atrevir a posar el cap per darrere del teló per veure l'alçada de la pinta. Ahir, l'Ajuntament va convidar la premsa a passejar per l'espai de l'Arnau, ara ja municipal, per poc més de dos milions d'euros. Alguns privilegiats ja van veure la sala, quan els ocupes van rebentar la porta el 2006. L'acord de venda ha estat llarg però finalment s'ha aconseguit adquirir aquesta finca, propietat de l'Església evangèlica xinesa. Mentre es feien els discursos, celebrant la bona presència de la sala, una piuladissa va fer evident que és imprescindible un arranjament a la teulada. Certament, l'estat de l'Arnau, que es va obrir el 1903, fa témer el pitjor quan es veu la façana, per això es vol confirmar l'estat dels fonaments i les llotges. De fet, la visita d'ahir es va acabar al primer pis de l'amfiteatre. Unes fustes barraven el pas més amunt. “Hi ha un fantasma”, deia un fent broma. El que és segur és que hi ha més vida de la que toca.

El delegat de Cultura, Jordi Martí, confia que aquest estiu ja hi hagi un informe sobre l'estat de l'edifici i el preu de la reforma estigui comptat. És una data límit per saber si aquest edifici se cedirà a alguna empresa (hi ha trucades ja de diversos sectors, alguna d'internacional, i tot) interessada a fer la reforma i disposar-ne de la gestió durant una pila d'anys. Si la reforma no és molt elevada, es podria repetir la fórmula de l'antic Español: avui l'Artèria Paral·lel el gestiona la Societat General d'Autors i Editors. Martí reconeix que l'operació és un èxit quant a transformació de l'edifici tot i que espera que l'entitat afini més la línia de programació.

L'Arnau es presenta com un teatre amb moltes possibilitats. Perquè té bar amb terrassa, pels espais laterals que pot habilitar per a la història i per fer-hi activitats per al barri, i també per la mateixa sala, que es pot convertir en espai polivalent per a concerts, si es posen unes grades retràctils a platea. Hereu va llegir un rètol del bar en què el servei avisava que les consumicions en grup no es podien pagar per separat. No va veure, però, un full escrit a mà, enganxat als claus per penjar la llista de demandes de cada taula: “Falta pagar 33,3 euros”. Una evidència de la mala salut econòmica de l'últim Arnau. Ara comença una etapa nova. El Paral·lel vol tornar a brillar. Ja piula amb veu pròpia.

Font: Jordi Bordes (www.avui.cat)