Teatres a deshora

Es van dissenyar abans de la crisi, en plena eufòria econòmica, i obren quan s'ha esllanguit l'alegria inversora i domina una agra austeritat en la gestió que no casa amb els seus grans vestíbuls. Són fills privilegiats que neixen en anys de ruïna. Ara caldrà estudiar com sobreviure i fer-se imprescindibles.

L'arquitecte Xavier Fabré, que juntament amb Xavier Dilmé signa la recent inauguració del Principal de Terrassa, ho té ben clar: la reforma d'un teatre triga quatre anys, per moltes empipades que suposi dels alcaldes que volen obrir-lo abans que s'acabi el mandat. El de Terrassa, que dijous va iniciar funcions, ha trigat aquests quatre anys. La reforma ha hagut d'equilibrar la necessitat d'espai per a aforament amb l'objectiu de fer un escenari amb prou fondària. Ha estat una decisió salomònica, vist que el Principal, que parteix d'unes parets del 1911, no tenia més llargada. Hi caben fins a un màxim de 623 persones i l'escenari té uns deu metres de profunditat, per catorze de boca i disset d'alçada. El director del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET), Pep Pla, celebra que l'Ajuntament hagi incrementat el pressupost per a l'activitat i falta només que Cultura s'hi apunti també. Fins ara, el CAET es finançava al 50% entre l'Ajuntament i la Generalitat.

Ahir es va cloure la primera estrena: es va convidar l'autor i director terrassenc Sergi Belbel a dirigir una obra. Va triar Una vella coneguda olor, la primera obra de Josep Maria Benet i Jornet, escrita fa quasi mig segle. El públic de divendres, que hi assistia tant per veure l'obra com la reforma de l'antic cinema, sortia satisfet d'una peça que respira nostàlgia i que pateix algunes preocupacions que el 1962 podien ser freqüents però que el 2011 sonen caduques (una aspirant a monja s'enamora i perd el cap, tot i els seus continus repensaments cap al camí del bé). Una vella coneguda olor serà el primer títol de la Sala Petita del TNC l'any vinent. Funcionarà, com també ha atret públic la recuperació més antiga de Misteri de dolor. Es poden recuperar obres primerenques d'autors contemporanis donant-los la pàtina de patrimoni escènic. El programa del Principal fins aquest 5 de juny té un ritme endiablat. Cal demostrar les capacitats i els usos que se li vol donar abans de marxar de vacances. Amb l'entrada del Principal, el CAET serà el centre d'arts escèniques més ben equipat: tindrà una sala de gran format per a espectacles populars, l'Alegria per a produccions experimentals i un local que cedeix com a residència d'artistes.

Altres obertures de la temporada

El Lliure de Gràcia va obrir el 30 de setembre passat, després de quasi set anys de discussions i una inversió del Consorci del Teatre Lliure de 2,5 milions d'euros. El seu director, Àlex Rigola, plega aquest any alleujat de sortir amb Gràcia obert. Ara pot dir que se'n va perquè vol i no frustrat perquè les administracions li han bloquejat la reobertura de Gràcia.

El CCCB fa unes setmanes ha obert el Teatre CCCB, una sala que es volia incorporar des de la mateixa fundació, ara fa disset anys i de què, ja en el 2004, s'ensenyaven plànols. Vuit milions han permès inaugurar-la. Per ara, plantegen fer una programació alternativa a la que hi ha a Barcelona, no volen competir amb les altres sales. Artèria Paral·lel va inaugurar al setembre després d'unes obres de quatre anys i 11,7 milions d'euros invertits per la SGAE. La seva programació, molt atenta a les propostes dels seus socis, encara no ha trobat un perfil estable.

Per Sant Jordi farà un any que va obrir L'Atlàntida de Vic: 29,5 milions d'euros (més 5 per a la construcció del pàrquing) que inclou les tres sales (on es poden fer actuacions) i l'escola de música. La capital d'Osona va estar òrfena d'espectacles professionals durant els anys d'obres. Ara, la seva reobertura (es fa difícil dir si amb tota la potència que es pretenia al principi o no) ja és una benedicció.

A Lleida, fa poc més d'un any, van obrir La Llotja: 44 milions d'inversió per a la construcció d'un magne equipament, amb palau de congressos inclosos, finançat amb la compra d'uns terrenys a Catalunya Caixa (per valor de 50 milions, abans de la crisi). Ho gestiona una empresa privada que, per ara, és ambiciosa, amb un cartell sovint exclusiu, que mira de fidelitzar un grup d'espectadors d'alt nivell.

El Principal de Vilanova i la Geltrú va fer obres durant el període 2005-2009. Van costar uns 2,5 milions d'euros. El director, Jorge Picó, alabat per omplir la sala amb una programació d'apostes molt personals, renuncia al càrrec aquest juny, fart de les restriccions econòmiques. El substituirà la popular Rosa Andreu.

Font: Jordi Bordes (www.avui.cat)