UN MES AL CAMP


TEXT: IVAN TURGUÉNEV
TRADUCCIÓ: MIQUEL CABAL GUARRO
VERSIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ i DRAMATÚRGIA: JOSEP MARIA MESTRES
INTÈRPRETS: XAVIER BOADA, SÍLVIA BEL, DIANA TORNÉ, CARME SANSA, MÍRIAM ALAMANY, HANS RICHTER, JOSEP MANEL CASANY, ROBERT GONZÁLEZ, JOAN RAJA, CARLES MARTÍNEZ, DAVID SEGÚ, TILDA ESPLUGA, IRENEU TRANIS, ALBA VALLDAURA, ORIOL AGELL/MAX JIMÉNEZ/ ADRIÀ ROCA
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA GRAN (TNC)


La Sala Gran del TNC torna a obrir les seves portes, aquest cop només amb una llotja a una comèdia de saló, dirigida per Josep Maria Mestres, especialista en el gènere. Ivan Turguénev va ser precursor del teatre que més tard desenvoluparia Txékhov i ja retrata en Un mes al camp aquesta decadència i l'ociositat de la noblesa russa.

La vida dels protagonistes consisteix en jugar a les cartes, en llegir, en passejar pel camp i Natàlia (Sílvia Bel), la protagonista, totes aquestes divertiments l'avorreixen. El seu marit, Arkadi (Xavier Boada) sempre està ocupat i el seu etern pretendent, Rakitin (Josep Manel Casany) ja no li fa massa cas. Fins que arriba a la casa el nou professor del seu fill, Aleksei (Robert González) Natàlia perdre el cap per ell.

Com passa amb Txékhov darrera d'aquesta calma es brollen uns forts sentiments i anhels dels seus protagonistes per aconseguir allò que desitgen. Gairebé dues hores i mitja, massa llargues per a dictaminar i acabar de desentramar els embolics que la pròpia protagonista s'encarrega de formar. Entremig d'una història de gelosia inesperada i totalment simple en contra de la seva pupil·la Verotxka (Diana Torné) pel suposat amor de Aleksei.

Una obra irregular, massa llarga per explicar una història amb una clara manca de substància. L'escenografia de Pep Duran és massa previsible del que estem acostumats a veure a la Sala Gran del TNC. Sílvia Bel i Carles Martínez destaquen entre un repartiment força irregular, amb cares noves que suporten gran pes de l'obra com és el cas de la jove Diana Torné que se'n surt amb més o menys gràcia.

Un mes al camp sembla una obra de farciment dintre d'una temporada de crisi teatral que malgrat tot ha demostrat que amb el que hi ha es pot sortir airosa amb exemples com Agost o Pedra de Tartera. Deixarem passar aquest mes al camp, i esperarem tornar a l'èxit amb el clàssic de Molière, El Misatrop, la propera estrena.

No hay comentarios:

Publicar un comentario