Bellesa violenta


El dramaturg de la Costa d'Ivori –instal·lat des de fa anys a París– Koffi Kwahulé planteja una escriptura poètica a partir d'accions violentes. Genera tensions a escena que després no tenen una resolució clàssica. L'espectador ha d'interpretar la situació i dotar de matisos la partitura teatral. A la producció de la Sala Atrium (en pocs mesos d'obertura ha trobat un lloc al cartell del Grec), la interpretació d'un monòleg es realitza amb dues actrius (Txell Manyoses i Mireia Trias) que van desdibuixant i confonent expressament el personatge de narradora i el de protagonista. L'obra suggereix que una dona que viu sola en un petit apartament d'una gran ciutat es renta cada diumenge en un lavabo públic. Un veí seu la descobreix i la viola. Aquest crim implica un enrunament dels valors morals de la noia. Aquesta desconnexió incoherent és el que apareix a escena.

També hi ha música en directe. Jaz, que es representa del 30 de juny al 5 de juliol, incorpora també un grup musical (Atrium Ensemble) que manté un diàleg artístic amb l'escena. Però en comptes d'optar pel jazz, la partitura nascuda entre el col·lectiu afroamericà als carrers d'Orleans, s'ha decantat per un repertori barroc. És un plantejament del director Raimon Molins (i impulsor de la sala), que, honest, reconeix que per crear un espectacle “cal partir del que coneixem”. Molins, estudiant de violí, opina que el temps barroc (també de trencament social i musical amb l'aparició de les polifonies) coincideix en la improvisació del jazz.


Font: Jordi Bordes (www.avui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario