TRAGÈDIA


CREACIÓ, DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: ÀLEX RIGOLA
COREOGRAFIA: ÀLEX RIGOLA i FERRAN CARVAJAL
INTÈRPRETS: INMA ASENSIO, MIQUEL BARCELONA, PATRÍCIA BARGALLÓ, FÀTIMA CAMPOS, JOAN CARRERAS, FERRAN CARVAJAL, XEVI DORCA, ÈLIA LÓPEZ, DAVID ESPINOSA, SERGI FAÜSTINO, RAQUEL GUALTERO, ANNA HIERRO, CRISTINA MIRALLES, ALICÍA PÉREZ, ALBA PUJOL, CLAUDIO ROJAS, JUANJO RUANO, ANNA RUBIROLA i GUILDO SARLI
PRODUCCIÓ: GREC 2011 FESTIVAL DE BARCELONA, BITÒ PRODUCCIONS i ÀLEX RIGOLA
TEATRE GREC

Un camp de blat. Una olivera. Una vintena d'intèrprets. Nietzsche. I una tempesta que gairebé ens arruïna l'estrena. Però no, el Grec 2011 es va tancar amb aquest poema visual d'Àlex Rigola ple d'erotisme i amb una mancança de tragèdia. Amb uns primers vint minuts de calma, amb quatre dels actors tirats per terra, vestits amb les seves millors gales, prenent una copa de cava i conversant sobre la vida i de sobte Nietzsche. Una conversa llarga i que es troba fora de connexió amb la resta de l'espectacle.

A partir d'aquí l'espectacle creix, la paraula deixa pas al moviment i els jocs sonors i de llums i el recinte del Grec es l'atmosfera propicia per a què ens envolti la màgia. Entrem en una espècie de viatge oníric i mitològic. Per als que no coneixen amb força precisió la història de la Grècia clàssica es poden sentir defraudats. Només una petita pantalla els anuncia quina és la història que estan representant els ballarins.

Un altre tall, innecessari que torna a recordar-nos la figura de Nietzsche, l'espectacle torna a perdre per uns instants ritme. Però la tornada a la dansa ho arregla. Tragèdia arriba al seu punt culminant quan sona Starman de David Bowie a la festa dionisíaca.

Tragèdia no serà recordat com un experiment fallit, però la seva plasticitat imperfecta apunta maneres per futurs muntatges de combinació de teatre i dansa amb els que vulgui experimentar l'Àlex Rigola. Els experiments tenen això que els resultats mai agraden a tothom.

No hay comentarios:

Publicar un comentario