Aixecant temporada


Avui s'aixeca el teló, simbòlicament, a Catalunya als jardins del TNC. Sobre el paper hi ha poques novetats: enèsim plom d'autor dramàtic nord-americà, aquest cop Edward Albee, que arriba per partida doble al Lliure (Un fràgil equilibri, muntat per Mario Gas) i al Romea (Qui té por de Virginia Woolf?, en versió de Veronese). Enèsim Shakespeare, sense el qual sembla que no hi pugui haver temporada enlloc: al TNC, El mercader de Venècia, dirigit per Rafel Duran, i al Lliure tres: el gran poema líric La violación de Lucrecia, que interpretarà, en castellà, Núria Espert; Coriolà, dirigit per Rigola, i La Tempesta, en rus, de la mà de Donellan. També en rus, i al mateix Lliure, desembarca un altre Stoppard, La costa de la utopia, feta pel Teatre Acadèmic de Moscou; i una enèsima Hedda Gabbler, dirigida per l'actor David Selvas, que repeteix direcció al Romea amb David Hare (L'habitació blava).
A més a més, dues reposicions absolutament necessàries: La nostra classe, de Slobodzianek, l'última punyent descoberta de Carme Portacelli, iAgost, de Tracy Letts, l'èxit més sonat de la temporada passada al TNC amb una immensa Anna Lizaran i un repartiment d'upa liderat per Belbel. Per cert que enguany el TNC programa només 15 espectacles (igual que fa una dècada), amb gairebé la meitat d'autoria catalana: un clàssic poc conegut com Pous i Pagès (Rei i senyor); El comte Arnau, de Joan Maragall; Canigó, de Verdaguer; una dramatització de les novel·les de Moncada (Mequinensa); l'obra inaugural de Benet i Jornet (Una vella, coneguda olor), i un nou text de Víctor Alexandre, a més dels tres T6 d'enguany. L'autoria catalana surt reforçada també al Lliure amb la recuperació d'un autor de la generació dels setanta com Ramon Gomis, que, 21 anys després d'estrenarCapvespre al jardí al teatre de Gràcia, torna amb el seu últim text, Espiadimonis, de la mà d'Iban Beltran; i amb la programació de Pau Miró, Roger Bernat, Comediants i l'impagable Carles Santos.
I si el Romea inaugura amb un espectacle a quatre mans de Sergi Pompermayer i Julio Manrique, Llum de guàrdia, un fantasmagòric homenatge a Margarida Xirgu, altres teatres privats ja han obert amb èxit en el mateix sentit. Em refereixo al Versus, que ha encetat temporada amb Planeta ESO, d'Empar Fernández i Judit Pujadó, una hilarant aproximació a la desoladora situació de l'ensenyament secundari, amb uns adolescents malcriats per una societat inepta, amb qui breguen uns docents estressats que les recents retallades abocaran a la desesperació. O la imaginativa Operetta, que Jordi Purtí reposa al Poliorama.
Però, sobretot, volia destacar l'exultant inici de temporada de la Sala Muntaner, que ens descobreix un nou autor, Xavier Pujolràs, alhora director i intèrpret de Conseqüències del Pim Pam. Es tracta d'una comèdia d'intriga en què un matrimoni espera una misteriosa visita que els posa molt nerviosos. La dona, que interpreta una esplèndida Montse Esteve, no sap com dissimular l'excessiva temperatura corporal que la incomoda. Tot resulta molt inquietant. No triga a afegir-se a l'espera i a la inquietud la guarda forestal que freqüenta la parella i que està disposada a treure l'entrellat de tot plegat: la incorpora amb sornegueria la gran Lina Lambert. Són situacions amarades de tensió però clivellades d'humor. S'espera algú “quan es faci fosc”, i el desllorigador es construeix des de l'òptica d'un món que sembla el nostre però que està als antípodes. Interpretacions depurades, ritme encadenat i les constants humorades converteixen l'obra de Pujolràs en imprescindible per anar fent boca en l'austera temporada que encetem.
Font: Francesc Massip (www.elpuntavui.cat)

1 comentario:

  1. Suposso que per el senyor Massip, centrat només amb aquest pais que es Catalunya, entendre els grans autors anglosaxons com Albee o Shakespeare se li deu fer feixuc i per aixó els califica de "ploms".

    Una mica mes de serietat i sobretot amplitud de miras. Així farem del teatre d'aquest pais quelcom mes que una pastera on sempre mengen els mateixos grups.

    ResponderEliminar