Es lloga vida, bé de preu

La companyia Peeping Tom presenta avui (21 h), al Teatre Municipal de Girona, dins de la intensa setmana per a programadors internacionals, A louer, un muntatge coproduït pel Centre de Creació d'Arts Escèniques El Canal, amb poc més d'un mes de vida. El grup belga, sota la direcció de Franck Chartier i Gabriela Carrizo, fa una reflexió humorística sobre el pas del temps. Tot es pot llogar, tot és de pas. Fins i tot la mateixa vida.

A partir d'aquesta premissa el treball amb els ballarins de la companyia ha anat agafant forma. A escena hi ha una doble situació. És decisió de l'espectador entendre quina és la realitat i quina és el desig o el record. De fet, tot pot ser fruit d'un pensament d'un dels protagonistes situats, això sí, en una mena de saló burgès decadent, que amaga costures i tapa amb una cortina vermella les cremades del passat.

L'espectacle, que és una de les coproduccions entre El Canal i el Teatre de l'Arxipèlag de Perpinyà, juga contínuament amb el temps. Fins al punt de fer que el fill d'una cantant lírica (que sacrifica el temps familiar per l'art) s'enfronti amb la seva vellesa, sense aclarir si l'un és record de l'altre, o l'altre miratge de l'un. El temps és un element dúctil i capritxós que s'allarga normalment quan hi ha un estadi que avorreix i s'escurça en les etapes dolces de la vida. Els ballarins expressen, amb la lentitud o la celeritat, aquesta relativitat del temps.

Per a aquest muntatge, a més dels set actors que hi ha a escena cal un cos de ball que se selecciona d'allà on s'actua. En aquesta ocasió, com que hi ha una notable presència i múltiples moviments d'espai, es procura que els convidats provinguin de companyies locals. Cada personatge, això sí, es caracteritza per la seva forma de moviment. Peeping Tom parteix, això sí, d'una dansa física amb elements d'acrobàcia, fins i tot, però que ha perdut contundència en aquesta producció, si jutgem les primeres valoracions de Gabriela Carrizo, ahir en la presentació feta a Barcelona.

Peeping Tom és una companyia que es va fundar el 2000 arran de la trobada dels dos creadors en la companyia d'Alain Platel. D'ell van aprendre la llibertat que podia disposar el ballarí a legitimar el personatge, el moviment. Ara, tot just caduca el contracte programa amb el govern belga. Temen les retallades. Tot és temporal, efectivament.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)