Setmana gran a Temporada Alta



Aquesta setmana el Temporada Alta s'anuncia a so de bombo i platerets. El festival concentrarà en quatre dies vuit estrenes d'obres de creació contemporània de primera divisió, d'aquí i de fora. El director, Salvador Sunyer, ha convidat 60 programadors teatrals (20 catalans, 20 espanyols i 20 estrangers) a passar el cap de setmana a la capital gironina. La intenció és mostrar-los un aparador de la nova creació catalana -quatre espectacles amb poc o gens de text i, per tant, més fàcilment exportables- i a la vegada teixir una xarxa de col·laboracions internacionals que es pugui traduir en coproduccions o gires i, a la llarga, "teixir una cultura europea" en què els creadors catalans siguin presents amb normalitat.
Com a ganxo, el Temporada Alta ha programat quatre obres més de companyies de renom internacional que faran la seva estrena a l'estat espanyol. El festival es vol especialitzar com a plataforma de projecció internacional i punt de venda del teatre català. Per això dissabte també acollirà una jornada de treball amb quatre creadors catalans i tres de francesos que estan embastant projectes -els de casa són Àlex Rigola, Jordi Oriol, Blai Mateu i Malpelo- perquè els presentin als programadors. El futur estarà marcat, segur, per les coproduccions.
La gavina, de Daniel Veronese
Dels quatre noms estrangers, el de Daniel Veronese és probablement el més conegut. L'argentí presenta Los hijos se han dormido, una adaptació personal de La gavina, la tercera obra de la trilogia txekhoviana. "Llegeixo Txékhov i la seva moral, la seva visió i el seu cor segueixen vibrant com si fossin escrits en aquesta època -explica l'argentí-. La gavina parla de la necessitat d'estar amb l'altre, d'estimar-lo, ser estimat, protegit, viure amb l'esperança que l'altre ens correspongui".
A l'altre extrem de l'amor, San Jerónimo,de la violenta, pessimista i radical Angelica Lidell, que fa teatre "per comprendre el dolor i suportar-lo". En aquest espectacle, la madrilenya addicta a la mutilació i l'escatologia s'aïlla dins d'un mur, a resguard de la terrible realitat. "No crec que la gent que marxa del teatre en les meves obres estiguin equivocats. La meva intenció és portar-los a un estat emocional que els faci entendre el conflicte d'estar vius. I no vull que marxin, però tampoc vull fer teatre per a tots els públics. Cada espectador necessita el seu poeta", defensa.
Un altre argentí, Mariano Pensoti, buscarà la complicitat de quatre escriptors catalans -Josep M. Fonalleras, Marta Buchaca, Ferran Joanmiquel i Jordi Casanovas- i els col·locarà en llocs quotidians com una estació o un mercat per observar què escriuen i com reaccionen els vianants. I en canvi la companyia de dansa Peeping Tom marxarà a un espai imaginari a A louer. Aquesta coproducció de set teatres europeus resumeix el millor dels belgues: virtuosisme dansístic, potència estètica i una complexa dramatúrgia.
Carles Santos amplifica Schubert
El cap de cartell de les quatre companyies catalanes és sens dubte el músic Carles Santos. El de Vinaròs presentarà un espectacle que es titula Schubertnacles humits. És difícil treure l'entrellat de com serà l'obra, però Santos explicava ahir que un gran altaveu ocuparà el centre de l'escenari i que els quatre intèrprets (ell al piano, una actriu, una violinista i una directora d'orquestra) seran en un racó. Hauran de passar per sobre el piano i travessar un gran bassal d'aigua per arribar a l'altaveu, que contesta, s'acobla, parla, té problemes, toca una orquestra i "pot cantar Schubert mentre pixa", deia Carles Santos. I aquí és convenient recordar que el títol original de l'obra eraEls urinaris públics europeus, de la qual només queden la figura de Schubert i la seva música excepcional. Un experiment made in Santos que, segons l'autor, "té tres moments que podrien allargar-se i fer tres obres diferents".
Les altres tres companyies joves que participaran en la setmana dels programadors gironina són els valencians d'El Pont Flotant, amb l'experiment futurista Algunes persones bones; el teatre d'objectes de Xavier Bobés aInsomni, i el teatre físic de Loscorderos.sc, que estrenen El cel dels tristos. Caldrà veure com va la venda.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario