Un deute pendent



Temporada Alta saldarà avui i demà (21h) un dels seus deutes pendents: Lev Dodin, un dels mestres de la direcció teatral a Rússia, i la companyia que dirigeix, del Maly Drama Teatr de Sant Petersburg, presenten al Municipal de Girona la posada en escena d'Oncle Vània, del dramaturg rus Anton Txèkhov.
La percepció que el passat és quelcom del qual no hem estat capaços de gaudir plenament, i arribar a la conclusió que la vida que hem dut no és precisament la que havíem somniat, és quelcom tan quotidià i tan estès, que és fàcil afirmar que es tracta del motiu pel qual Oncle Vània ha esdevingut una de les peces clàssiques de la història del teatre, perquè posseeix aquest caràcter universal en retratar, amb delicadesa, però sense cap mena de pietat, aquest atzucac vital. La recança del passat provoca que sorgeixin “els fantasmes de l'altra vida, aquella que no vam arribar a viure”, com diu Lev Dodin, una altra vida en què “se satisfà cada gran desig, cada gran esperança es realitza i les més dolces fantasies prenen cos”.
Per recordar una mica la sinopsi d'aquesta obra, l'acció té lloc a la residència de camp de Serebrjakov, a càrrec de l'oncle Vània i la seva neboda Sonja, que hi fan una vida aparentment tranquil·la. L'arribada del professor Serebrjakov, pare de Sonja, vidu de la germana de Vània i propietari de la finca, amb la seva jove muller Elena, ho capgirarà tot. Elena sedueix Vània i el metge rural Astov, del qual Sonja està secretament enamorada, tot i que la ignora. El conflicte esclata quan Serebrjakov comunica a Vània la seva voluntat de vendre la finca. Vània perd el control, dispara a Serebrjakov, erra, i el seu cunyat i Elena decideixen marxar. Vània, embogit, intenta suïcidar-se sense reeixir, i la marxa de la parella retorna la calma i la monotonia a la finca.
Dodin expressa d'aquesta manera una de les reflexions a què impel·leix l'obra: “El temps passa i així s'ha de madurar una elecció: o es rebutja completament la vida o es troba el coratge interior per afrontar aquesta vida que t'ha estat atorgada i que tu mateix, en la mesura que sigui, has desenvolupat.” És això que fa que el públic, en un moment o altre, s'hi pot trobar identificat.
Tal com recordava ahir Salvador Sunyer, en l'espai d'una setmana s'hauran pogut veure a Girona dues maneres diametralment oposades d'afrontar una obra de Txèkhov, un autor que es caracteritza pel component existencialista de les seves obres, tal com recordava Dodin. Si la setmana passada era Veronese qui es basava en La gavina per oferir un muntatge esplendorós titulat Los hijos se han dormido, aquesta setmana Dodin s'ajusta als cànons per fer una posada en escena realista. Tots dos, però, tenen un punt en comú, i és l'excel·lència en el treball interpretatiu. Dodin va explicar ahir, en roda de premsa, que Oncle Vània és una de les obres preferides del seu públic fidel perquè “als intèrprets els agrada molt fer-la i jo crec que és una de les peces més harmòniques i més boniques de Txèkhov”, malgrat que també considera que és una mena de tragèdia sostinguda, perquè “tots voldríem una segona oportunitat en la vida”. Als actors i actrius del Maly, formats en l'escola de teatre de Sant Petersburg en què el mateix Dodin imparteix docència, els precedeix una fama de molt bons intèrprets.
Dodin encara no havia presentat mai cap espectacle a Girona, però a Barcelona va dur, a finals dels noranta, dues creacions, Gaudeamus i Txevengur, al Mercat de les Flors. La seva arribada a Girona respon a un dels objectius del festival, fer de porta d'entrada al país dels millors creadors del món, descobrir-los al públic gironí i català, un objectiu que és confós amb un afany elitista per l'ala més provinciana i amb menys talent de l'àmbit de les arts escèniques locals.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario