35 anys de circ

A la vida hi ha qui neix amb una floreta ja col·locada i hi ha qui, si vol flors, n'ha de buscar la llavor, sembrar-la, regar-la i tenir-ne cura fins al final del procés. Coincideixo amb l'enyorat Joan Armengol en el desinterès més absolut pels que ell anomenava els flurerus. Com al cofundador dels Comediants, a mi m'interessen més els cultivadors de flors, gent que practiqui valors com ara la generositat i l'esforç al servei de projectes que fan créixer el país.

Dissabte passat, l'Ateneu Popular 9Barris celebrava els 35 anys amb la Festa per l'autonomia del projecte de l'Ateneu, una emotiva Gala de circ protagonitzada per tres generacions d'artistes brotats i/o germinats a l'Ateneu. Inspiradíssims, Los Excéntricos (Premi Nacional de Circ 2011) van brodar les entrades Els esquellots i La diva. Els veterans Los Galindos (Marcel Escolano i Bet Garrell) van fer el seu ja clàssic canvi ràpid. Ramiro Vergaz (ara a La família Bolondo) va estrenar un complet número de malabars dansats que va arrencar la gran ovació de la nit. El també veterà Boni (ex Boni & Caroli) el va seguir amb una autoparòdia extreta del seu actual espectacle Backstage i va obrir pas al nou número de roda Cyr de Martí Soler (Cia. Daraomai), que va actuar amb el suport dramatúrgic de la guitarra de Fèlix Cucurull (del grup Il Xef Malatesta). Soler i Cucurull van estrenar també un número còmic de llançament de ganivets jugat sobre la cançó El jinete, del mexicà José Alfredo Jiménez. Julián González, Ramiro Vergaz i Guga Arruda (de La Família Bolondo) van fer les acrobàcies a la bàscula de l'espectacleMaravillas (16è Circ d'Hivern, Mercat de les Flors, desembre del 2011). Joan López i Lulú Hernández (Desastrosus Circus) van conduir la Gala amb una sana autoironia cap al circ contemporani. Lulú va demostrar un cop més els seus dots de pallassa i López va llegir el manifest programàtic 35 anys d'acció, lluita i diversió, amb què l'Ateneu defensa el seu model de gestió.

De models i modes

Ara, alguna mala peça devem tenir al teler del nostre sistema cultural quan el citat manifest (http://ateneu9b.net/content/35-anys-dateneu-popular-9-barris ha de tornar a invocar la creativitat “per donar forma a utopies desitjades” i reivindicar “l'autonomia econòmica i política del fet cultural per tal que la llibertat de pensament i d'expressió artística siguin inqüestionables”. L'Ateneu defensa que el seu projecte de continuïtat passi per “l'autogestió de recursos públics” i “la generació de recursos propis que assegurin l'autonomia”.

He apuntat en aquestes pàgines que si l'Ateneu és un dels bressols del circ a Catalunya és en gran mesura pel seu model de funcionament obert i autogestionari. És el que li ha permès crear un substrat d'on han sorgit l'Escola Rogelio Rivel, l'Associació de Circ de Catalunya i La Central del Circ, que, junt amb altres fils, van conformant la trama del que pot ser el nostre teixit circense d'aquí a uns anys. És fantàstic poder aplaudir artistes i companyies estrangers, perquè generen referents i aporten criteri al públic. Però em sembla indiscutible que cal prioritzar la consolidació de la nostra producció, tant en l'artístic com en l'empresarial. Apel·lant al Manifest 35, cal “propiciar l'activitat cultural transformadora, la que enfronta idees, crea imaginaris, cohesiona comunitats, genera ideologia crítica davant la (cultura) conservadora”. El nostre circ és una flor que hem cultivat amb dècades d'esforç. Però és una flor encara delicada: cal que la protegim si volem que ens representi al món.

Font: Jordi Jané (www.elpuntavui.cat)