Història d'una cimera



De colonitzadors a colonitzats. Itàlia, Espanya i Portugal van ser grans potència colonials europees, i, més tard, perduda aquella esplendor dels grans imperis, a causa de les crisis econòmiques o d'altra naturalesa, una gran part dels seus ciutadans van esdevenir emigrants. Ara, després d'un temps, són països receptors d'immigració, de gent que mira de trobar la terra promesa, de manera que la normativa en aquesta matèria, obsoleta, s'ha de revisar. Per això, l'illa de Lampedusa, com a escenari clau en els corrents migratoris que van del nord d'Àfrica al sud d'Europa, és l'escenari d'una cimera europea al més alt nivell, la de la Comissió de Seguretat, amb els màxims mandataris de la Unió Europea, que debaten com afrontar un problema que està a punt de marxar-los de les mans. El tancament de l'espai Schengen és una possibilitat real. Però Lampedusa és assaltada i els màxims dirigents europeus hauran de fugir cames ajudeu-me en un luxós vaixell, una arca. Tota la peripècia serà narrada al públic des del punt de vista de tres traductors simultanis de la cimera, un portuguès, un italià i el traductor d'espanyol, un català. Els tres es veuen involucrats en un batibull de grans proporcions, narrat amb molt d'humor i no exempt d'un remarcable esperit crític, que convida a la reflexió sobre temes com la immigració, i les polítiques aplicades al respecte a la Unió Europea.
Català, italià i portuguès
Gerard Guix és el director i dramaturg d'aquesta peça, que interpreten el català Jordi Arqués, l'italià Stefano Panzeri i el portuguès Rui Pedro Cardoso, els tres actors de la companyia Jogijo, que l'abril de l'any passat ja van presentar a la mateixa sala La Planeta U, due, três. De peculiaritats, aquesta companyia en té unes quantes. La primera, la seva composició, amb actors de diverses nacionalitats, però també la seva manera de treballar, començant el procés en la distància, bastint-lo a través de mails i comunicacions diverses per fer cadascú la seva aportació i, posteriorment, posar-ho tot en comú i treballar sobre improvisacions, al mateix temps que el director i dramaturg, Gerard Guix, va construint la peça o refent allò que ja havia plantejat.
Els dos primers actes de l'espectacle, que es podrà veure avui i demà (21h) a La Planeta, transcorren a l'illa de Lampedusa, en un hotel luxós i a les cabines de traducció simultània dels protagonistes, mentre que el tercer acte transcorre al vaixell i explica els moments de la fugida apressada dels mandataris i tot el personal, encalçats pels assaltants de l'illa. Gerard Guix explica que és una història explicada de manera cronològica en què “hi ha fragments poc agradables d'escoltar”, perquè retraten algunes de les nostres misèries, però sense cap afany alliçonador, tal com expliquen els membres de la companyia. El director de la peça assegura que no li interessa una altra manera de treballar en teatre més que fent-ho com en aquest espectacle i en l'anterior, comptant amb els intèrprets per corregir qüestions, per fer avançar la peça a mesura que fan els assajos.
Pel que fa a l'idioma, l'espectacle és multilingüe, però és “perfectament comprensible –assegura Jordi Arqué–, perquè el portuguès, l'italià i el català tenen una mateixa arrel romànica” i només requereix un petit esforç, el de voler entendre què es diu sobre l'escenari, de la mateixa manera que cal llegir amb atenció el programa de mà, escrit en aquests tres idiomes, però que és perfectament comprensible. Aquesta mateixa atenció és la necessària per gaudir d'un muntatge en què la barrera idiomàtica “s'esmicola després dels dos primers minuts”, diuen els intèrprets, que asseguren posseir un sentit de l'humor “semblant”. Panzeri assegura que en l'estrena a Itàlia, l'única vegada que han fet l'espectacle, això no va representar cap problema.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario