L'ÀNIMA DE LA NIT


TEXT i DIRECCIÓ: BLANCA BARDAGIL
INTÈRPRETS: MONTSE BERNARD, EDU GIBERT, ALAIN HERNANDEZ, EVA PÉREZ
PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS
SALAFlyHard

Per primer cop surto una mica decebuda de la SALAFlyhard, però la culpa és meva i és que els temes relacionats amb la mort no m'acostumen a agradar i fins i tot fan que em posi nerviosa. En Dani (Alain Hernández) viu durant setmanes amb el cadàver de la seva mare, fins que la seva germana petita ho descobreix i horroritzada truca a la seva germana gran. Totes dues intentaran explicar-se-lo al Dani que sembla no voler acceptar-lo i creu que la seva mare només dorm.

Blanca Bardagil parla sobre la mort en format comèdia, i porta situacions quotidianes fins a l'extrem. L'ànima de la nit és massa truculenta i de vegades creua la línia entre el bon i el mal gust. Fins ara totes les obres que havia programat aquesta sala es pot dir que eren per tots els públics, aquesta no. No és recomanable que els massa sensibles o els que hi hagin perdut a un familiar recentment la vegin, si no volen sortir de la representació amb un mal cos evident.

Es torna a repetir l'escenografia del saló d'una casa antiga amb cert punt de espai lúgubre, fosc i amb una clara falta de vida, com ja passava a Terra Oblidada, el muntatge anterior de Llàtzer García. Importància, aquesta vegada, de l'espai sonor, per crear expectació davant d'una mare no present físicament, però com els personatges es comporten per assumir la seva pèrdua.

Interpretacions irregulars, el més destacat l'Alain Hernández com Dani, un personatge massa complex, que no queda massa clar el grau de la seva discapacitat/bogeria davant d'un fet d'aquestes característiques, però malgrat tot aconsegueix que el públic es compadeix per la seva causa i es mostri clarament a la seva banda.

L'ànima de la nit no és un muntatge dolent, la història, els personatges estan força bé aconseguits i funcionen. Però, per una servidora, encara hi ha temes que no em desperten cap somriure. Sorry.

1 comentario:

  1. Potser li dono una oportunitat... a veure si trobem forat per veure-la.

    No sempre s'encerta amb el que es veu sobretoto si es veu tant com tu.

    D.

    ResponderEliminar