“Les dones de Lockerbie” o la tragèdia de l'estació de Jesús

Quan l'any 2006 la companyia alcoiana La Dependent va planejar portar a escena Les dones de Lockerbie va succeir l'accident a la Línia 1 de metro de València i el seu director, Joanfra Rozalén, va veure-hi clarament el paral·lelisme entre el que estava passant i la història teixida per Devorah Brevoort sobre l'atemptat de 1988 en el vol 103 de Pan Am que va costar la vida a 259 passatgers, la majoria nord-americans, i a altres onze persones de la localitat escocesa de Lockerbie, on hi van caure les restes de l'avió.
Per això, ara que la producció ha arribat a València, dos anys després de la seua estrena a la Mostra de Teatre d'Alcoi, els seus artífexs han volgut que fera d'“altaveu” de la lluita de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol. Els actors eixiran a saludar amb samarretes iguals a les que porten els membres de l'associació en les seues mensuals concentracions a la plaça de la Mare de Déu.
Dos dels seus representants van participar ahir en la presentació de l'obra que es podrà veure al Teatre Micalet del 3 al 6 de maig. Van remarcar que necessiten “saber el que va passar” per poder continuar amb les seues vides i, sobretot, impedir que torne a succeir un fet similar, en contra de l'actitud del govern valencià de “mirar cap a un altre costat i promoure l'oblit”.
Sobre eixes mateixes qüestions fa reflexionar Les dones de Lockerbie, definida per la seua directora, Gemma Miralles, com una ”tragèdia grega contemporània” que parla de “grans temes com l'amor, la mort i el poder”.
L'obra recrea l'arribada a Lockerbie d'una parella de New Jersey que hi va perdre al seu fill i hi busca algun vestigi. S'hi troben amb un grup de dones del poble que s'han associat en memòria dels desapareguts per netejar i retornar la roba de les víctimes als seus familiars, en una mena de “ritual purificador”. I s'hi troben també amb un membre del govern dels Estats Units que dona per conclosa la investigació i demana la destrucció de totes les restes de l'accident.
S'hi relata l'horror i el dolor que genera una situació d'aquest tipus i que conviu amb la generositat d'eixes dones que volen posar un poc d'amor a tanta barbàrie i que, en paraules de Gemma Miralles, “decideixen no ser iaies inofensives, sinó treure les ungles i enfrontar-se al poder”.
Font: Empar Peiró (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario