Sàtira del terror



El tinent d'Inishmore, de Martin McDonagh (La reina de bellesa de Leenane), és una comèdia sòrdida, que fa sàtira del terror “molt a l'estil de Quentin Tarantino”, diuen els membres del grup banyolí de teatre amateur Teatrebrik, que han afrontat el projecte més ambiciós i més personal, ja que fins ara, en la seva trajectòria, les direccions eren externes i, per primera vegada, aquesta funció l'assumeixen ells mateixos, concretament Salvador Duran i Joan Gómez, que també en són intèrprets. Teatrebrik, un dels grups gironins que treballen amb un rigor notable, estan excitats, arriben a la recta final del repte, en què han tingut la complicitat de l'Ajuntament de Banyoles i han pogut disposar des del mes de gener, afortunats, de tots els mitjans que ofereix La Factoria d'Arts Escèniques. La peça es representa demà (22 h), dissabte en sessió doble (19 h i 22 h) i diumenge (19 h), i l'objectiu és poder fer una gira amb l'espectacle.
El tinent d'Inishmore –el TNC en va fer una producció la temporada 2003/2004– fa el retrat de Padraic, ofereix la caricatura d'aquest desequilibrat, un home massa boig perquè l'IRA l'accepti, i d'una colla de patètics paramilitars pertanyents a l'Exèrcit d'Alliberament Nacional d'Irlanda. McDonagh fa sàtira, sense miraments, de l'extremisme, del fanatisme dels grupuscles terroristes més residuals que hi ha a Irlanda del Nord i que actuen de manera indiscriminada, gratuïta. L'humor de McDonagh és absolutament descordat, amb punts de connexió amb el de Mark Ravenhill (Product). McDonagh estrafà la realitat fins a deformar-la i convertir-la en una farsa, en una espiral irracional de sang i fetge, i és aquesta l'arma que esgrimeix per denunciar la violència descarnada instal·lada en la societat, a través d'una obra que és tan divertida com cafre.
Diu el mateix dramaturg que aquesta, la seva “obra preferida”, també és l'obra en què ha anat més lluny a l'hora de mostrar la violència sobre un escenari; “he travessat la frontera que separa la comèdia i la crueltat”, explica, per reblar el clau afirmant que “és el mètode Tarantino: els personatges estan fent coses terribles i, al mateix temps, enraonen dels seus problemes quotidians. És divertit, però també inquietant. Et fa riure i al mateix temps t'espanta i t'obliga a pensar”. Això en una època en què té un èxit aclaparador a la cartellera barcelonina Burundanga, una comèdia escrita per Jordi Galceran en què també surt algun terrorista, i que la darrera cosa que fa és obligar a pensar. Si de cas, a riure, que ja és molt.
Espectacle treballat
L'escenografia instal·lada a La Factoria és impactant, amb una enorme tanca publicitària de la cervesa preferida dels terroristes, la cervesa que beu la gent d'Inishmore, Blind Cow (“La Vaca Cega”), dos amuntegaments ordenats d'electrodomèstics, i un gran espai central diàfan amb públic a tres bandes. L'escenografia, obra de Canseixanta i el mateix grup, i la il·luminació, a càrrec de José Montilla Gitano, són molt treballades. També ha estat laboriós, explicaven ahir els membres del grup, el procés d'assajos: “Hem muntat el personatge a partir de la pròpia personalitat –diu Tere Solà, una de les actrius–, a través d'improvisacions, per això hi ha veritat en el resultat final”, de manera que la violència que s'hi reflecteix és la “que hi pot haver dins de cadascun de nosaltres”, va reblar Salvador Duran.
La música, que l'autor marca en el text, és interpretada en directe per Jordi Torrent (banjo), Lluís Busquets (contrabaix) i Adrià Dilmé (acordió diatònic), que n'han fet l'adaptació, mentre que la resta del repartiment el completen Jaume Vicens, Rafael Ferré, Íngrid Calpe i Llum Valle.
El grup també ha aconseguit la complicitat de sis establiments de restauració del poble, que serveixen, del 5 al 22 d'abril, el menú Tinent d'Inishmore.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario